Sant Joan a Penyíscola

Penyíscola sembla sortir del mar dalt de la seva roca

Aquesta vegada no cal mapa de ruta. A Penyíscola només vam fer platja. Relax total. Vam marxar un cap de setmana llarg, per Sant Joan, fins la nostra anyorada ciutat del mar. Naturalment previa parada a la bella platja de La Mora, a fer un bany, i a Vilabella per dinar. Tot estava força ple, malgrat la Covid19 i vam haver de reservar un hotel no gaire conegut per nosaltres, i no gaire ben puntuat, un xic allunyat, però que va fer el fet: l’Hotel RH Casablanca & Suites, un típic i tòpic complex de platja, pas mal du tout!

• 

La resta… poca història. Platja al matí i visita a la fabulosa vila bella a la tarda. Descans assegurat. Per dinar vam anar un parell de vegades a la Pizzeria Serredal, que estava propera a l’hotel. Gran encert. Molt bon lloc. Els sopars els vam fer al Buffet lliure del mateix hotel, que era com tots els buffets dels hotels de platja del món sencer.

• 

• 

• 

• 

• 

El darrer dia tornada a casa, amb nova parada a La Mora i, aquesta vegada, dinar al nostre restaurant fetitxe: El racó de la Mora, un clàssic.

Penyíscola 2004, pont de Carnestoltes

Pel pont de Carnestoltes, el mes de febrer de 2004, vam anar amb el nostre fill a Penyíscola. Vam fer nit a Vilabella del Camp, al Tarragonès, en la casa rural. L’endemà vam seguir fins la bella ciutat on vam passar el dia, per tornar a la tarda a Vilabella. Vam dinar, com sempre, a Casa Vicent, ara tancat de manera definitiva, on feien un suquet de rap boníssim. Vam veure el port i poble vell. De Vilabella, passada la segona nit, retornàrem a Barcelona

Penyíscola, març de 2019

Un altre cap de setmana inventat en ple hivern. Ara descobrim en dos dies les delícies del sud: La Mora i Penyíscola. Sortim de Barcelona en direcció La Mora, una bella cala on l’aigua és sempre transparent.

Dinem a Vilabella del Camp, un graciós poble proper a Tarragona.

Seguim cap a Penyíscola, on arribem a l’hora de la posta. Passejada per aquesta ciutat murallada enfilada en la seva penya damunt del mar.

Sopar, molt bé, al Tio Pepe. Dormir en aquest mateix hotel. Passejada a la nit.

L’endemà, amb la llum del dia, Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Carrers blancs, racons llevantins, mar, sol esbatanant.

De tornada, al migdia, parem una altra vegada a la cala de la Mora, prop de Tarragona. Allà, aquesta vegada, si que ens banyem en les aigües cristal·lines. I, en acabar la banyada, anem cap al restaurant Moramar, a la mateixa platja, on dinem bona teca. Peix fresc, arròs i fideuà boníssims. Recomanable.

I de la Mora a Barcelona, contents d’un altre cap de setmana preciós.

 

 

 

Pont del Pilar 2017: Penyíscola

El Pont del Pilar del 2017 vam anar a Penyíscola, per tornar a veure aquesta fantàstica vila medieval que sembla surar damunt l’aigua blava del mar Mediterrani, passejar pels seus carrers estrets, blancs, admirar el seu castell, les muralles i, com no podia ser d’una altra manera, banyar-nos en la seva platja de sorra fina. El temps acompanyava. Ens vam allotjar a l’hotel Don Carlos, molt bé. Vam sopar i dinar allà mateix, excepte una nit que vam fer-ho al restaurant Mel de Romer, al carrer Major, a tocar de l’església. no ens vam moure de Penyíscola.

 

Vinaròs 2016

Pel pont de Tots Sants de 2016 anàrem fins a Vinaròs. Ens hostatjàrem a l’Hotel RH Aura, un lloc molt recomanable.

Dinàrem al restaurant La Cuina de l’Adela, al passeig marítim, un bon arròs i una bona fideuà, i ens banyàrem a la cala del Clot, al costat del port. A la nit, totes les nits, anàrem a una bona pizzeria, barata i familiar, al mateix passeig marítim: la pizzeria italiana. L’endemà anàrem cap a Penyíscola, bellíssima ciutat medieval damunt del mar, i ens banyàrem a la seva platja preciosa.

Dinàrem a l’hotel RH Vinaròs platja, veï del nostre, i a la tarda visitàrem Vinaròs.

El següent dia feia núvol i fèrem cap a Morella. La carretera N-232 estava tallada i voltàrem per Catí i Ares del Maestre, visitant aquesta població medieval molt bonica.

A Morella visitàrem la ciutat, meravellosa, amb la seva església, el castell, els carrers empedrats… i dinàrem a Casa Roque, una aposta segura de bon menjar.

Tornàrem a Vinaròs i, l’endemà, dia de marxa, encara tinguèrem temps de banyar-nos a la Cala de la Mora, a Tarragona, i de dinar al restaurant Racó de la Mora, força bé.

Castelló de la Plana 2012

Un pont de la segona pasqua de juny ens va portar fins Castelló, on vam reservar habitació a l’hotel Luz, molt bé, molt maco. Paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al restaurant Plaça Nova, un clássic per a nosaltres, bon menú a bon preu. següent parada a Penyíscola, un altre clássic. banyada de peus i poca cosa més. Visita al castell. I continuem fins a Castelló. Sopar en un restaurant típic Mesón Navarro I: brasa i tapes. Molt bé.

L’endemà sortim per descobrir un secret amagat en les serres interiors, vall del riu Millars amunt, passat Onda. En un poble de muntanya, anomenat Montanejos, a la sortida, a peu de carretera, trobareu l’àrea de pícnic i descans banys de Montanejos. Allà, en mig del riu, una font termal d’aigua subterrània fa que el riu agafi durant un tram els 25º C, estiu i hivern. És una delícia banyar-se en aquestes gorges d’aigües límpides, cristallines. Increïbles.

Dinàrem en un bon restaurant d’un poblet d’aquesta vall amagada del Millars, anomenat Cirat, en un restaurant, el Sorni, que pertany a una casa rural que lloga habitacions. Molt bé. En tornar, a la tarda, ens arribàrem fins la platja de Benicàssim, llarga i plana. Passeig per Castelló, sopar al Meson Navarro, de nou, i dormir al Luz.

L’endemà dia de tornada. Nova parada a Penyíscola, i nova aturada a dinar a l’Ametlla, de nou al Plaça Nova. I cap a casa.

 

Penyíscola 2015

Pel pont de la segona pasqua, al juny del 2015, vàrem anar fins Penyíscola. Sempre ens ha agradat aquesta vila dins la mar, tot i que els voltants estan venuts al turisme, plens d’hotels, de bars, de gent. Els carrers blancs i plàcids a l’hivern, la tardor o la primavera, o aquest primer estiu acabat d’estrenar, valen per qualsevol altra consideració negativa. La mar, el castell, la Serra d’Irta, intocada i propera, el Maestrat que te al darrera, l’absolen de tot pecat. Aquesta vegada vàrem estar a l’hotel Tio Pepe. No us espanteu, si bé és senzill les habitacions son còmodes i la família que el regenta amable. El menjar està molt bo, i el desdejuni gens malament. I tot a preus mòdics. Prop de la platja, al centre del poble nou, a l’istme. Us deixem unes fotos…