Setmana Santa al Maestrat

Aquell any vam decidir passar la Setmana Santa al Maestrat de Castelló i Terol, una zona molt bonica i força desconeguda. Vam marxar de Barcelona cap a Vilabella, on vam dinar, i seguir cap a Gandesa i des d’allà fins a Vallderoures. Vam sopar i dormir a l’hotel El Salt, molt bé. L’endemà vam visitar Vallderoures mateix, amb el seu castell esplèndid dominant el poble, la seva església gòtica, molt maca, el pont sobre el riu Matarranya, els carrers estrets plens de cases medievals. Dinar a Vallderoures, a la Fonda la Plaza, bona teca i habitacions ben parades.

Armadura al castell de Vallderores

Castell de Vallderoures

Castell

Església de Vallderoures

Pont fortificat damunt el riu Matarranya

L’endemà vam anar a Alcanyís, una vila fortificada de Terol, capital d’un ampli territori. Vam visitar el castell, parador nacional, amb una part gòtica amb unes pintures excepcionals. També la plaça de l’Ajuntament, molt escenogràfica, i la seva immensa col·legiata. De tornada una parada al poble de La Fresneda, pintoresc, amb palaus gòtics, carrers amb arcades i ermites. Sopar i dormir a l’hotel El Salt.

Plaça Espanya d’Alcanyís

La Fresneda

Ajuntament de La Fresneda

El dia següent anem cap a Peñaroja de Tastavins, on visitem l’ermita de la Virgen de la Fuente, als afores del poble, amb la font i l’artesonat mudèjar del sostre, una preciositat. Continuem cap a Herbers i Morella, magnífica ciutat murallada, capital del Maestrat de Castelló. Admirem la seva església parroquial gòtica, amb la trona decorada, la portada i la plaça. També el seu castell i els carrers porxats, que ens transporten a una altra època.

Font

Artesonat Mudèjar

Entrada gòtica

Ermita de la Virgen de la Fuente a Peñarroya de Tastavins

Morella portada de l’església

Trona

Portada gòtica

Carrers de Morella

De tornada parem a Penyíscola, la ciutat del Papa Lluna, amb el seu penyal damunt del mar, les muralles, la platja i els carrers blancs, mediterranis. Seguim per arribar a dinar a Vilabella i ens quedem allà a passar la resta de les vacances.

Carrers de Penyíscola

Vista des del Castell

Far

Vista de Penyíscola

Terra Alta i Matarranya per Carnestoltes

Pel febrer, el pont de Carnestoltes, vam fer una sortida per la Terra Alta i el Matarranya, acompanyats per una amiga de la família. Sortírem de Barcelona i anàrem cap a Tarragona, Reus, Falset i Mora la Nova. D’allà baixàrem cap a Rasquera fins a trobar el pas de barca davant Miravet. Pujàrem el cotxe al damunt de la barca, gran aventura per a la canalla, i arribàrem a Miravet. Visita al castell i dinar en un restaurant una mica als afores, anomenat Pizzo, pas mal, i l’únic que tenia lloc per a nosaltres en aquell moment. Seguírem cap a Horta de Sant Joan per Prat del Compte, però la carretera estava tallada i vam haver de donar una volta per una carretera super estreta fins a Bot, molt desaconsellable, vam passar por!. De Bot cap a Horta i cap a Arnes, on vam fer nit al Vilar Rural, molt maco, al mig dels camps. Tarda de disfresses, una mica de piscina, volta pel poble d’Arnes, renaixentista, molt bonic, sopar i dormir.

Ajuntament d’Arnes, renaixentista.

L’endemà, ben d’hora, vam entrar als Ports, pujant el riu de la Canaleta, indret natural, fantàstic.

Riu de la Canaleta

Seguírem després cap a Beseit, poble de muntanya molt típic, on hi ha una altra àrea natural, anomenada el Parrissal, un lloc molt maco també. I retrocedírem cap a la capital de la comarca del Matarranya, la vila medieval de Vallderoures, a Terol. Un poble molt ben conservat, amb pont sobre el riu, fortificat, ajuntament renaixentista, castell formidable i església molt guapa. Dinàrem al restaurant de l’Hotel El Salt, bon hotel, per menjar hi ha llocs millors.

Beseit

Vallderoures

Pont sobre el riu Matarranya, a Vallderoures

Seguírem després cap a Peñarroya de Tastavins, on visitàrem l’ermita de la Virgen de la Vega, a tocar del riu, amb riquíssim artesonat de fusta, claustre i convent. Guapo, guapo!.

Vista l’ermita de la Virgen de la Vega, de tornada a l’hotel a Arnes, passàrem per la Fresneda, una altra gran vila renaixentista d’aquesta comarca, desconeguda del gran públic, però preciosa.

L’endemà anàrem ja de tornada a Barcelona però paràrem una estona a contemplar la vila de Corbera d’Ebre, bombardejada, amb la seva església. Dinàrem a Mora d’Ebre, a l’Hostal la Creu, fantàstic. I cap a casa!

Corbera d’Ebre