La Cerdanya al mig estiu 2021

Mapa de la sortida

A mig estiu del 2021 ens va venir bé de fer una petita ruta per la Cerdanya i el Pirineu Català. Vam sortir de Barcelona i vam anar fins Castellar d’en Hug per veure les fonts del Llobregat, indret que no per fressat i conegut deixa de ser bonic.

Les Fonts del riu Llobregat

Després d’un passeig per Castellar, vam dinar a l’Hostal Muntanya, molt bé. Molt recomanable.

• 

• 

D’allà, a la tarda, havent dinat, van anar pel coll de la Creueta i l’estació d’esquí de la Molina fins l’hotel de la Collada de Toses. Feia una calor de dimonis i tenien l’Spa tancat per una avaria. L’hotel està bé però necesita una renovació a fons. Vam decidir fer una excursió pels voltants i pujar, malgrat els 32 graus que feia, al Pla de la Bassa i Creu de Meians. Bona decisió, vistes fabuloses al Puigmal, Puig Llançada, Cerdanya i França. Hi havia ramats de vaques i cavalls en llibertat. Bucòlic i bonic.

• 

• 

A la nit vam baixar a sopar al restaurant El Tirol, a la Molina. Gran decisió i gran elecció. Fabulós. Servei atent i bona teca. L’endemà vam tornar a la Molina per pujar amb el telecabina fins el Niu de l’Àliga, el refugi de la Tossa d’Alp, a més de 2500 metres d’alçada. Vam aprofitar per pujar alguns pics sense gaire esforç i poder gaudir d’unes vistes impressionants. Pic de la Tossa, de la Mena i Comabella.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

A la tarda, dinar al Tirol, molt bé. I per païr la teca vam anar al poble d’Urus, a la Font Freda. Una tarda apacible, completada amb una visita guiada a diverses esglésies de la Cerdanya:

• 

• 

Sant Pere d’Alp… amb les seves restes de pintura mural, San Joan de Riu, barroca, preciosa…

• 

• 

Sant Julià de Pedra dalt del seu penyal…

• 

• 

• 

i Santa Maria de Talló, anomenada la Catedral de la Cerdanya.

• 

• 

• 

A la nit, sopar al Tirol, dormir a la Collada i preparats per anar a Núria al matí següent. Agafem el carrilet i arribem a Núria. Allà prenem un altre telecabina fins el refugi sota el Pic de l’Àliga. Pugem aquest cim en menys d’una horeta per poder gaudir de vistes fantàstiques damunt Núria i del Puigmal, Noufonts, Nou creus y Torreneules. La vall fins Ribes de Fresser als nostres peus… guapissim!

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Dinem a Núria, al self service, i passem la tarda, fins agafar el carrilet a Ribes i el cotxe cap a Barcelona, a l’esplanada de gespa del llac, magnífica, prenent el sol.

• 

• 

Roses, març de 2008

Un cap de setmana de març de l’any 2008 vam fer una sortida de cap de setmana a Roses aprofitant els preus ben rebaixats de l’Hotel Mediterraneo Park, on ens vam allotjar. Per cert un molt bon hotel a Roses!. Vam sortir la tarda de divendres, vam sopar a l’hotel i vam veure la badia de Roses, una corba perfecte, il·luminada a la nit. Tota una escenografia!. L’endemà vam anar als Aiguamolls de l’Empordà, que estaven molt macos i plens de vida, amb les cigonyes, els ànecs, cavalls…

Al migdia vam pujar al monestir de Sant Pere de Rodes, obra meravellosa del romànic català, amb unes vistes de somni damunt Port de la Selva, i el cap de Creus en general.

Vam baixar a dinar a Port de la Selva. Ho vam fer al restaurant Bellavista, que no sabem si encara existeix. Molt bé. Tornada a Roses, passeig de tarda fins el port pel passeig marítim, piscina termal, jacuzzi i sopar a l’hotel i passejada nocturna.

L’endemà, dia de tornada, aprofitem per passar prop de l’Escala i treure el nas a Empúries, per veure les ruïnes gregues i romanes.

Seguim a Girona, una ciutat on sempre ens agrada parar per veure’n el barri medieval, amb els carrers de pedra, els palaus i la catedral. També per dinar a Ca La Marieta, un molt bon restaurant, i passejar vora l’Onyar amb les cases de colors reflexant-se a l’aigua. Tot s’acaba, i tornem a Barcelona.

 

 

Empordà, març de 2008

Un diumenge de primavera vam fer una sortida per l’Empordà que Josep Pla definí com l’Empordanet. Anàrem fins La Bisbal, passant Monells i Cruïlles que ja havíem visitat. Tampoc vàrem parar a La Bisbal, que te un castell molt bonic i un casc antic interessant, sinó que anàrem directament al bell poble murallat de Vulpellac, que conserva torres i defenses, cases i carrers de pedra medievals, molt macos.

Seguidament continuàrem fins l’esplèndida vila de Peratallada, una joia de l’edat mitjana, amb el seu fosat, la muralla, la torre de les hores, el castell dels barons i l’església, romànica, fora poblat. Tot preciós, tot increiblement fantàstic.

A Peratallada, a la plaça porxada, vam dinar al restaurant Bonay, un clàssic de la zona, que llavors era senzillament insuperable, tot i que avui ha decaigut una mica.

A la tarda vam visitar Palau-Sator un altre deliciós poblet medieval, poc conegut de la gran massa turística, amb la seva torre d’entrada, els murs, els carrers concèntrics amb els casalots de pedra vista, la torre de guaita i el castell que s’aixeca al centre de la vila.

De tornada ens aturem, abans d’arribar a Girona, al poble de Rupià, amb un casc antic que no està malament, i l’església.

I encara tenim temps de fer una parada al poble de Foixà, amb el seu important palau i castell, una veritable acròpolis medieval en les terres properes a Girona.

Pirineu d’Aragó. Segona pasqua 2018

Pel pont de la segona pasqua, el maig de 2018, vam anar a fer una altra volta pel Pirineu aragonès. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Sempre que podem mengem a la Lonja, bon lloc i bé de preu. Aquesta vegada també ho vam fer. Llàstima que tanquen per obres un any o més. O bé al Di Marco. A la tarda vam continuar fins Sabiñánigo, fins l’Hotel Villa Virgínia, fantàstic, com sempre, amb el seu spa, amb piscina olímpica d’aigua calenta i jacuzzi. Molt recomanable. Sopar al mateix hotel, qualitat extra. Boníssim. Una volta pel poble que no te gaire cosa a veure, el riu Gállego, i a dormir.

L’endemà sortim camí de Jaca i del Pirineu, cap a l’estació d’esquí d’Astún, tancada però encara amb força neu.

Seguim, tot passant el port de Somport, entrant a França. Un espectacle formidable. Boscos tendres i muntanyes plenes de neu.

Seguim fins el poblet d’Urdos, graciós però sense res destacable.

Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

Tornem per anar a dinar en territori espanyol i acabem a Jaca, al bar de tapes Casa Fau. Vam dinar molt bé. Molt recomanable.

En sortir de dinar vam anar a la catedral, aprofitant que era el dia Europeu dels museus i estava tot obert.

A més del temple vam poder tornar a admirar les meravelloses pintures romàniques del museu diocesà.

I retornem a Sabiñánigo, a l’hotel, on fem tarda a l’spa, nedant. Sopar i dormir. L’endemà toca tornada. Sortim cap a Fiscal, camí del parc natural d’Ordesa, que estava preciós aquesta època de l’any.

Per dinar parem a El Grado, a l’hotel Las Acacias. Menú del dia de patacada, però bo, bé de preu. Finalment tornem cap a Barcelona.

Pirineu d’Aragó. Segona pasqua 2017

Pel pont de la segona pasqua, el juny de 2017, vam anar a fer una volta pel Pirineu aragonès i navarrès. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Sempre que podem mengem a la Lonja, bon lloc i bé de preu. O bé al Di Marco. El dissabte tots dos eren plens i vam acabar al bar Bocados, al mateix carrer. No les teníem totes, semblava molt bàsic, però vam acabar menjant molt bé. Senzill però molt bo. Vam continuar fins Sabiñánigo, fins l’Hotel Villa Virgínia, fantàstic, amb el seu spa, amb piscina olímpica d’aigua calenta i jacuzzi. Molt recomanable. Sopar al mateix hotel, qualitat extra. Boníssim. Una volta pel poble que no te gaire cosa a veure, el riu Gállego, les maquetes atrotinades del Pirenàrium, i a dormir.

L’endemà sortim camí del monestir de Leyre, al Pirineu de Navarra, on arribem en plena celebració de la missa conventual. Quin goig escoltar cantar els monjos!. Visitem la cripta, l’església romànica, preciosa, amb la seva portada… la pluja no para però no molesta.

Anem tot seguit cap a Sangüesa, amb la seva església de Santa Maria la Real, romànica, però el poble està ple de gom a gom. Impossible aparcar, tornarem a la tarda!. Ens encaminem cap a Sos del Rey Católico, vila medieval preciosa, murallada, amb torres, palaus i una església, altra vegada romànica molt xula. Plou a bots i barrals. Dinem al restaurant El Leñador, bona brasa!. Migas i carn de xai, bona, un pèl carot!.

  

En acabar, a la tarda, tornem cap a Sangüesa. Ara està tot buit, ningú pel carrer. Admirem l’església de Santa Maria la Real, la portada amb les seves figures estilitzades, el seu judici final. Passegem pel carrer major, el palau de Viana, passem el pont per veure el riu Aragón, que baixa plàcid.

I continuem cap a Sabiñánigo, a l’hotel, tarda a l’spa, nedant. Sopar i dormir. L’endemà toca tornada. Sortim cap a Fiscal, camí d’Ainsa, la vila vella de la bonica capital del Sobrarbre. Poble medieval enlairat damunt el Cinca i l’Ara. Plaça porticada, església romànica, pura fortalesa, claustre troglodític… carrers de pedra, cases de pedra. Tot una mica massa turístic, potser, però maco. Un poblet encantador.

  

Des d’Ainsa tornada a Barcelona, amb parada per dinar a Mollerussa, a la Tagliatella, pasta i pizza, al costat de l’estació. Pas mal… ja sabeu el que pot donar de sí una franquícia de la Tagliatella.

 

 

 

 

Maestrat, juny de 2011

Pel pont de la Pasqua Granada del juny de 2011 vam fer una volta pel Maestrat de Castelló i de Terol, veient pobles molt bonics, medievals, poc visitats, d’una arquitectura ferrenya, en un paisatge grandiós, monumental per ell mateix, com les viles que amaga.

La nostra ruta pel Maestrat comença a la part de Castelló d’aquesta bellíssima regió natural i cultural, en concret a la vila murada de Morella, on vam dinar a Casa Roque, un lloc a recomanar. Continuem la ruta, havent dinat, cap al preciòs poblet de Mirambel, que sembla extret de l’edat mitjana. Guapíssim, autèntic. Admireu els seus balcons, el seu ajuntament, carrers i cases de pedra.

 

Continuem cap a Cantavieja, caient ja la nit, on tenim reservada habitació al magnífic Hotel Balfagón, on dormireu i menjareu molt bé i per no gaires diners, en relació a la quantitat i la qualitat del que us oferiran. Hotel molt recomanable!. Aquella tarda una volta al poble, cases de pedra, ajuntament, plaça porxada, església… i a dormir.

L’endemà fem camí cap a Villarluengo de las Truchas, poble desconegut, penjat dalt del seu penyal, i baixem cap a Pitarque, poble encara més desconegut, a la vall del seu nom, passat un espectacular congost. Remuntem a peu, des del poble, el riu d’aquesta vall oblidada per veure’n el naixement, del que ens diuen meravelles. Però el camí és llarg, els nens son petits i abandonem a mig camí. La vall i el riu, però, ens deparen paisatges fabulosos, verges, intocats pel turisme.

Villarluengo, amb la seva església de dos campanars!.

Riu Pitarque.

Pitarque poble.

Seguim carretera endevant cap a Ejulve, el poble dels pernils. L’aire fa olor ja abans d’arribar-hi. Per la ruta trobem els famosos órganos de Montoro. Carreteres sense pobles, paisatges grandiosos però molt despoblats.

Órganos de Montoro

Ejulve, carrer i església.

Continuem cap a Molinos, on arribem a l’hora de dinar. Ho fem al Bar el Fontanal, a la mateixa plaça major del poble. Molt bé. Dinar senzill, bo i barat. Fantàstic. A la tarda anem a veure les famoses coves de Molinos, les “Cuevas de Cristal”. Una passada. Guapíssimes.

Tornem a Cantavieja per una ruta molt bonica, paisatges bonics: Castellote, Bordón, Olocau del Rey…  Abans d’anar a sopar i dormir a l’Hotel Balfagon, fem una nova volta per Cantavieja: ajuntament, carrers, església…

Al matí del dilluns de Pasqüa Granada tornem cap a casa. La tornada la fem per la Iglesuela del Cid, un poble molt bonic del Maestrat de Castelló, amb palaus, església, muralles, cases de pedra i carrers medievals, com quasi tots els d’aquesta zona que hem visitat.

Una parada també a Ares del Maestre, espectacular poble medieval penjat d’un turó de vertígen, just quan la carretera abandona el Maestrat per caure sobre el litoral de Castelló. Darrera parada abans de tornar a casa al restaurant Diego, a Santa Bárbara, poble de l’Ebre, un lloc molt recomanable, gastronomia de qualitat. També tenen habitacions.

I s’ha acabat!

Las cinco villas

Pel pont de novembre del 2012 vam decidir visitar la comarca de las Cinco Villas, propera a Saragossa. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar, com sempre, a Bujaraloz, a l’Hostal Las Sabinas, cuina molt senzilla i casolana, però bona. Seguírem cap a Saragossa on ens vam hostatjar a l’Hotel Alfonso, en ple centre, molt bé. Vam sopar a La Mafia se Sienta a la Mesa, restaurant proper a l’hotel. L’endemà vam sortir ben aviat camí de Biel, un poblet medieval encantador ja dins la comarca de las Cinco Villas, amb un castell torre molt elegant, i una església romànica molt primitiva.

Seguidament férem cap a la vila del costat, més important, Uncastillo, amb un castell, i diverses esglésies i palaus medievals molt bonics. Vam fer una visita guiada des de l’oficina de turisme. Molt bé.

A Uncastillo vàrem dinar, molt bé, al restaurant Un Castello. Us el recomanem de tot cor. Fantàstic!. Des d’Uncastillo vam seguir endavant fins Sádaba, una població que conserva un altre castell, aquest en perfecte estat.

Des de Sádaba, tornada a Saragossa, per dormir a l’hotel Alfonso i sopar en una pizzeria que no està malament. Es tracta de la cadena Gino’s. L’endemà sortírem en direcció Calatayud per visitar el monestir de Pedra en plena tardor. Molt bonic. Molta aigua i colors molt bonics.

El monestir cistercenc que dona nom al parc i a l’hotel tampoc estava gens malament.

Dinàrem al restaurant Las Truchas, a l’Hotel del mateix nom, a peu de carretera de Nuévalos. Força bé. Tornada a l’hotel, nou sopar a Gino’s i el dia següent… tornada a Barcelona, amb parada a dinar a Fraga, perquè l’Hostal Las Sabinas de Bujaraloz estava de festa, ple de gom a gom, i no havíem reservat. A Fraga vàrem dinar al restaurant de l’Hotel Casanova, a la mateixa carretera nacional. Un menú apanyat, bé de preu, sense sorpreses.

 

Casserres 2013

De cara al bon temps, un diumenge d’abril férem una excursió per visitar el bonic monestir medieval de Sant Pere de Casserres, a tocar de Vic i del pantà de Sau. Anàrem fins a Vic, després per la C-25 i finalment per la carretera del parador de Sau fins el final, per agafar allà el camí fins l’aparcament del monestir. Seguidament cal caminar uns 800 mts. El cenobi de Sant Pere està situat en una península envoltat pel riu Ter amb boniques vistes. Te un claustre petit i una gran església romànica molt arcaica.

Per dinar anàrem fins Tavèrnoles. A l’entrada d’aquest poble hi ha Cal Janot, o Can Colomer, un bon restaurant rústic, tradicional. A la tarda temps per a visitar la misteriosa i estranya pedra, gran, molt gran, on diuen que s’hi feien sacrificis humans. El lloc és molt inquietant i interessant.

Tot seguit baixàrem fins Vilanova de Sau i fins la presa del mateix nom, per arribar a la zona de pícnic de l’altra costat del pantà, just davant de l’església submergida de Sant Romà, un lloc molt adient per fer una barbacoa amb la canalla. I s’acabà el dia tornant a Barcelona.