Tag Archives: pasqua

Pont a Sabiñánigo

Mapa de la ruta

Aprofitant el pont de la Pasqua de Pentacosta, o segona pasqua, vam anar a una de les nostres destinacions més preuades, el Pirnieu d’Osca, i a un dels nostres hotels més carismàtics, l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic de la nostra història. Amb el seu fantàstic Spa, on sempre hem estat de fàbula. Vam arribar-hi a la tarda, després d’un matí de platja a La Mora, a Tarragona, i de dinar a Vilabella. Temps de fer una nova banyada a la piscina climatitzada i de sopar al seu deliciós restaurant La Estiva, fabulós restaurant. El dia següent oportunitat d’or per redescobrir el parc natural d’Ordesa. Aquesta vegada vam pujar riu amunt fins veure les imponents cascades que hi ha. Valia la pena.

En acabat baixàrem fins el bonic poble de Broto on vam dinar al restaurant Casa Joaquin, molt bé. Carn a la brasa molt bona. Després de dinar fem un volt per Broto, església, carrers de pedra estrets i cascada del Sorrosal, espectacular com sempre. Tornada a Sabiñánigo i tarda de Spa. De meravella. A la nit un greu problema. Tot tancat. Acabem a la Pizzeria Italian’s. No hi haguèssim anat mai… però és un lloc molt recomanable. El dia de tornada vam anar molt bé, autopista buida, tant ràpid fèrem el camí que vam arribar a dinar a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, Espanya, hotel, restaurant, ruta, rutes

Bielsa, juny de 2009

Pel pont de la segona pasqua, pel juny de 2009, vam anar a fer un volt, amb unes amigues, pel Pirineu d’Osca, en concret per la zona de Bielsa i el Sobrarbe. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar, a la Lonja. Un lloc on fan un menú molt arreglat de preu i de bona qualitat. D’allà cap a Bielsa, bonic poblet del Pirineu, on vam dormir a l’Hotel Bielsa, un clàssic on ens agrada molt d’anar. L’endemà vam anar a Plan i el Vall de Chistau, un entorn natural molt maco i poc conegut.

Vam dinar a Plan, a Casa Anita, molt bé. Bona teca. Habitacions molt cuques. A la tarda feien festa a la Vall, pallassos i cercavila, jocs infantils a la plaça. Tornada cap a Bielsa en mig d’una tempesta descomunal. Sopar i dormir a l’hotel Bielsa.

L’endemà vam anar cap al Cañón de Añisclo, i vam pujar tot el canyó. Seguírem cap a Fiscal i d’allà a la vall de Broto. Pujàrem a Ordesa on vam passar el matí.

Canyó d’Añisclo

Ordesa

Vam dinar a Torla, ja una mica tard, al Bar el Taillón, que fa unes pizzes boníssimes. Tornada cap a Bielsa, sopar i dormir a l’Hotel Bielsa.

El dia següent era de tornada, lenta. Vam tenir temps d’arribar-nos un moment a la Vall de Pineta, per veure l’espectacle natural dels cims i fer un parell de parades tot baixant cap a Barcelona.

Una de les parades fou a Ainsa, poble medieval esplèndid, capital del Sobrarbe. La seva església fortalesa romànica és molt bonica, com la plaça i el poble antic.

L’altra aturada va ser a Abizanda, un poblet amb una torre medieval de defensa molt autèntica, bonica i poderosa.

Torre medieval d’Abizanda

Finalment tornàrem a dinar a La Lonja de Binéfar i, tot seguit, cap a casa!.

Deixa un comentari

Filed under 2009, aragó

Maestrat, juny de 2011

Pel pont de la Pasqua Granada del juny de 2011 vam fer una volta pel Maestrat de Castelló i de Terol, veient pobles molt bonics, medievals, poc visitats, d’una arquitectura ferrenya, en un paisatge grandiós, monumental per ell mateix, com les viles que amaga.

La nostra ruta pel Maestrat comença a la part de Castelló d’aquesta bellíssima regió natural i cultural, en concret a la vila murada de Morella, on vam dinar a Casa Roque, un lloc a recomanar. Continuem la ruta, havent dinat, cap al preciòs poblet de Mirambel, que sembla extret de l’edat mitjana. Guapíssim, autèntic. Admireu els seus balcons, el seu ajuntament, carrers i cases de pedra.

 

Continuem cap a Cantavieja, caient ja la nit, on tenim reservada habitació al magnífic Hotel Balfagón, on dormireu i menjareu molt bé i per no gaires diners, en relació a la quantitat i la qualitat del que us oferiran. Hotel molt recomanable!. Aquella tarda una volta al poble, cases de pedra, ajuntament, plaça porxada, església… i a dormir.

L’endemà fem camí cap a Villarluengo de las Truchas, poble desconegut, penjat dalt del seu penyal, i baixem cap a Pitarque, poble encara més desconegut, a la vall del seu nom, passat un espectacular congost. Remuntem a peu, des del poble, el riu d’aquesta vall oblidada per veure’n el naixement, del que ens diuen meravelles. Però el camí és llarg, els nens son petits i abandonem a mig camí. La vall i el riu, però, ens deparen paisatges fabulosos, verges, intocats pel turisme.

Villarluengo, amb la seva església de dos campanars!.

Riu Pitarque.

Pitarque poble.

Seguim carretera endevant cap a Ejulve, el poble dels pernils. L’aire fa olor ja abans d’arribar-hi. Per la ruta trobem els famosos órganos de Montoro. Carreteres sense pobles, paisatges grandiosos però molt despoblats.

Órganos de Montoro

Ejulve, carrer i església.

Continuem cap a Molinos, on arribem a l’hora de dinar. Ho fem al Bar el Fontanal, a la mateixa plaça major del poble. Molt bé. Dinar senzill, bo i barat. Fantàstic. A la tarda anem a veure les famoses coves de Molinos, les “Cuevas de Cristal”. Una passada. Guapíssimes.

Tornem a Cantavieja per una ruta molt bonica, paisatges bonics: Castellote, Bordón, Olocau del Rey…  Abans d’anar a sopar i dormir a l’Hotel Balfagon, fem una nova volta per Cantavieja: ajuntament, carrers, església…

Al matí del dilluns de Pasqüa Granada tornem cap a casa. La tornada la fem per la Iglesuela del Cid, un poble molt bonic del Maestrat de Castelló, amb palaus, església, muralles, cases de pedra i carrers medievals, com quasi tots els d’aquesta zona que hem visitat.

Una parada també a Ares del Maestre, espectacular poble medieval penjat d’un turó de vertígen, just quan la carretera abandona el Maestrat per caure sobre el litoral de Castelló. Darrera parada abans de tornar a casa al restaurant Diego, a Santa Bárbara, poble de l’Ebre, un lloc molt recomanable, gastronomia de qualitat. També tenen habitacions.

I s’ha acabat!

Deixa un comentari

Filed under 2011, aragó, Espanya, terol, valencia

Penyíscola 2015

peniscola

Pel pont de la segona pasqua, al juny del 2015, vàrem anar fins Penyíscola. Sempre ens ha agradat aquesta vila dins la mar, tot i que els voltants estan venuts al turisme, plens d’hotels, de bars, de gent. Els carrers blancs i plàcids a l’hivern, la tardor o la primavera, o aquest primer estiu acabat d’estrenar, valen per qualsevol altra consideració negativa. La mar, el castell, la Serra d’Irta, intocada i propera, el Maestrat que te al darrera, l’absolen de tot pecat. Aquesta vegada vàrem estar a l’hotel Tio Pepe. No us espanteu, si bé és senzill les habitacions son còmodes i la família que el regenta amable. El menjar està molt bo, i el desdejuni gens malament. I tot a preus mòdics. Prop de la platja, al centre del poble nou, a l’istme. Us deixem unes fotos…

IMG_2569IMG_2544IMG_2530

Deixa un comentari

Filed under 2015, Espanya