Tag Archives: pardera

Sabiñánigo 2016

Sense títol

Pel pont de la Pasqua de Pentecosta vàrem anar d’excursió al Pirineu Aragonès, una excusa perfecta per fer nit a l’Hotel Villa Virgínia, amb el seu spa al·lucinant, el seu restaurant cuidat i les seves habitacions acollidores. Arribarem a dinar i ho fèrem no a l’hotel, estava ple, sinó a l’hotel Mi Casa, just en front, menú econòmic però de qualitat. Relació amb el preu que en demanen insuperable. I tot seguit registrar-nos al Villa Virgínia per tirar-nos tot seguit a la piscina climatitzada, gaudir dels jacuzzi i relaxar-nos. Sopar de fàbula. L’endemà anàrem cap a Ordesa per la nova carretera de Fiscal. 45 Kms. fàcils de fer. La vall estava estupenda, un punt de neu a la muntanya, verd arreu, florit, ple d’aigua que davallava allà on miraves.

IMG_1708IMG_1711IMG_1742

La pradera d’Ordesa esplèndida, el bosc gemat… Una meravella. Seguidament marxàrem cap a San Nicolás de Bujaruelo, en aquesta petita vall ferèstega, paral·lela a Ordesa, on no havíem estat mai. Ja el camí és una joia, amb les cascades, els penya-segats, els boscos. Pista forestal però molt arreglada, ampla, sense problemes. Arribàrem al refugi de Bujaruelo, bon lloc on dinar!, al costat de les ruïnes de l’ermita i del fastuós pont romànic, magnífic en la seva senzillesa. Des d’aquí es poden fer un munt d’excursions i rutes aptes per a tots els peus.

IMG_1764IMG_1776IMG_1784

Seguidament baixàrem a dinar a Broto, a la pizzeria La Tea, un molt bon lloc. I havent dinat visitàrem la famosa cascada del Sorrosal, que mai no havíem vist tampoc. Estava molt crescuda i feia molt d’efecte. Impactant.

IMG_1801

De tornada, parada en un petit poblet per veure una altra església romànica del Serrablo, la d’Allué, quatre cases malcontades, un temple petitó, sense més.

IMG_1810

Tornada a Sabiñánigo, relax a l’spa, sopar i dormir a l’hotel. Fantàstic!. L’endemà tornada. Aprofitem la ruta per parar a visitar Alquezar, meravellós poble medieval, escenogràfic, espectacular, amb la seva colegiata romànica i gòtica, un veritable castell.

IMG_1824IMG_1878

Dinem a Cervera, al Grand Café, no hi havia res més, era Pasqua. Bé, però lent, i menú car. Hi entràvem a quarts de tres, en sortien a quarts de cinc!.

 

Deixa un comentari

Filed under 2016, aragó, Espanya