Cap de setmana a Lleida

Un cap de setmana de novembre decidim fer una sortida, d’una nit, a Lleida.

Sortim el matí de dissabte i anem cap a Vilabella del Camp, preciós poblet de Tarragona, on dinem. En acabat continuem cap a Lleida, on arribem a la tarda.

Església parroquial de Sant Pere de Vilabella amb l’Abadia al costat

A Lleida ens allotgem a l’hotel Real, un petit hotel de tres estrelles, senzill i còmode, al centre de Lleida. Aprofitem la resta de la tarda per anar a veure el Caixafòrum de la ciutat, on hi ha una exposició, prou interessant sobre Pixar i els seus treballs, i les pel·lícules que ha fet, amb molt material.

Edifici del Caixafòrum de Lleida a la Rambla de Ferran

Tot seguit continuem la nostra ruta visitant el casc antic i el carrer Major, típic carrer comercial de la ciutat, molt animat. Arribem ben aviat al magnífic palau gòtic on te la seva seu l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Bonic pati gòtic de la seu del Estudis Ilerdencs

Dins hi fan exposicions temporals com ara la del pintor lleidatà de Tàrrega, Jaume Minguell, amb obres molt boniques.

Jaume Minguell. Poble prop de Tàrrega.

Sortint pugem les escales de la seu nova, un edifici neoclàssic sense massa glamour ni interès.

Nau central de la Seu Nova de Lleida.

En sortir-ne agafem el carrer Cavallers amunt, parant abans a l’antic convent del Roser de Lleida, actualment parador de turisme. Podeu entrar a veure com ha quedat de bé!

Pati central de l’antic convent del Roser, actualment Parador Nacional

Tot seguit remuntem les escalinates que ens portaran al turó on s’aixeca la impressionant Seu Vella de Lleida, joia del gòtic català. També, a tocar, el castell de la Suda, recentment restaurat. Les vistes sobre la ciutat i els voltants son magnífiques.

EL campanar i un dels grandiosos finestrals del claustre de la Seu Vella de Lleida

Baixem ara cap a l’hotel passant per la plaça de Sant Joan. Per sopar decidim anar al restaurant el Celler del Roser, una gran elecció. Fantàstic!. L’endemà ja marxàvem però encara ens quedà temps de fer una visita al bonic Museu de Lleida, amb la seva esplèndida col·lecció medieval, però també ibera o romana.

Detall d’una taula medieval

De tornada, dinar a Vilabella i cap a Barcelona.

Setmana Santa al Maestrat

Aquell any vam decidir passar la Setmana Santa al Maestrat de Castelló i Terol, una zona molt bonica i força desconeguda. Vam marxar de Barcelona cap a Vilabella, on vam dinar, i seguir cap a Gandesa i des d’allà fins a Vallderoures. Vam sopar i dormir a l’hotel El Salt, molt bé. L’endemà vam visitar Vallderoures mateix, amb el seu castell esplèndid dominant el poble, la seva església gòtica, molt maca, el pont sobre el riu Matarranya, els carrers estrets plens de cases medievals. Dinar a Vallderoures, a la Fonda la Plaza, bona teca i habitacions ben parades.

Armadura al castell de Vallderores

Castell de Vallderoures

Castell

Església de Vallderoures

Pont fortificat damunt el riu Matarranya

L’endemà vam anar a Alcanyís, una vila fortificada de Terol, capital d’un ampli territori. Vam visitar el castell, parador nacional, amb una part gòtica amb unes pintures excepcionals. També la plaça de l’Ajuntament, molt escenogràfica, i la seva immensa col·legiata. De tornada una parada al poble de La Fresneda, pintoresc, amb palaus gòtics, carrers amb arcades i ermites. Sopar i dormir a l’hotel El Salt.

Plaça Espanya d’Alcanyís

La Fresneda

Ajuntament de La Fresneda

El dia següent anem cap a Peñaroja de Tastavins, on visitem l’ermita de la Virgen de la Fuente, als afores del poble, amb la font i l’artesonat mudèjar del sostre, una preciositat. Continuem cap a Herbers i Morella, magnífica ciutat murallada, capital del Maestrat de Castelló. Admirem la seva església parroquial gòtica, amb la trona decorada, la portada i la plaça. També el seu castell i els carrers porxats, que ens transporten a una altra època.

Font

Artesonat Mudèjar

Entrada gòtica

Ermita de la Virgen de la Fuente a Peñarroya de Tastavins

Morella portada de l’església

Trona

Portada gòtica

Carrers de Morella

De tornada parem a Penyíscola, la ciutat del Papa Lluna, amb el seu penyal damunt del mar, les muralles, la platja i els carrers blancs, mediterranis. Seguim per arribar a dinar a Vilabella i ens quedem allà a passar la resta de les vacances.

Carrers de Penyíscola

Vista des del Castell

Far

Vista de Penyíscola

Casserres 2013

De cara al bon temps, un diumenge d’abril férem una excursió per visitar el bonic monestir medieval de Sant Pere de Casserres, a tocar de Vic i del pantà de Sau. Anàrem fins a Vic, després per la C-25 i finalment per la carretera del parador de Sau fins el final, per agafar allà el camí fins l’aparcament del monestir. Seguidament cal caminar uns 800 mts. El cenobi de Sant Pere està situat en una península envoltat pel riu Ter amb boniques vistes. Te un claustre petit i una gran església romànica molt arcaica.

Per dinar anàrem fins Tavèrnoles. A l’entrada d’aquest poble hi ha Cal Janot, o Can Colomer, un bon restaurant rústic, tradicional. A la tarda temps per a visitar la misteriosa i estranya pedra, gran, molt gran, on diuen que s’hi feien sacrificis humans. El lloc és molt inquietant i interessant.

Tot seguit baixàrem fins Vilanova de Sau i fins la presa del mateix nom, per arribar a la zona de pícnic de l’altra costat del pantà, just davant de l’església submergida de Sant Romà, un lloc molt adient per fer una barbacoa amb la canalla. I s’acabà el dia tornant a Barcelona.