Tag Archives: orsay

Nadal 2021 i Cap d’any 2022 a París

Ruta fins París: Figueres – Carcassonne – Suillac – Limoges – Orleans – París

Aquest Nadal del 2021, en plena onada de l’Omicron Covid19, vam decidir anar a París a passar les festes de Cap d’Any. Vam sortir de Barcelona, molt tard, i vam fer parada a dinar al restaurant Can Duran, a Figueres, un clàssic de tota la vida, magnífic. A la tarda continuem viatge cap a Carcassonne, on ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles. Una mica apartat del centre de la ciutat però proper a la vila medieval, “La Cité”, i bé de preu. Personal amable i habitacions bàsiques però còmodes. Per sopar anem a la Divina Comedia, una pizzeria molt interessant, a la ciutat nova. Bona gent i bon menjar.

Imatge de la vila medieval de Carcassonne, La Cité”.

A Carcassonne hi anem sovint per veure el seu bonic mercat de Nadal que dura molts dies, fins passat Cap d’Any, amb atraccions com pistes de gel, roda o paradetes de vi calent. Molt xulo!

Imatge del Marché de Noel de Carcassonne

El dia següent marxem cap a Limoges, la nova etapa del viatge. Plou. Plou tot el dia. No donen gaires ganes de parar enlloc. De tota manera cal dinar i escollim la bonica ciutat de Souillac, a la Dordogne. Tot tancat. Només estava obert “Le Quercy”, pas mal du tout! Continuem ruta fins Llemotges, plovent, i arribem al nostre hotel. És un Ibis vermell, sense pàrquing. Per sort descarreguem davant l’establiment i trobem plaça en un aparcament a l’aire lliure, no lluny de l’hotel. Bones habitacions, estretes, petites però bé. Visitem, plovent, el mercat de Nadal i la pista de gel. Ens xopem però la ciutat medieval és molt bonica i hi ha un màping guai a la façana de l’església de Sant Pere. Llàstima de pluja…. moltes parades estan tancades i ningú no va pel carrer. Vam sopar a la Firenza, una pizzeria molt maca i recomanable, a tocar de l’hotel.

Màping de Nadal a l’església de Sant Pere de Llemotges.
Casc antic medieval de Llemotges: rue de la Boucherie… preciós!

L’endemà, plovent encara, deixem Llemotges i anem camí de París de nou. Parada obligada a Orleans per gaudir del seu casc medieval, la catedral i la seva bona gastronomia. Aparcament fàcil a les Halles. Vam anar aquesta vegada al restaurant l’Escalier. Molt bé. Ja no plovia i vam poder tornar a visitar la meravellosa catedral.

Interior de la catedral d’Orleans

La tarda es va anar obrint i vam arribar a París, a l’hotel Exe Panorama, molt bé, molt cèntric, a tocar del metro i de la rue Lafayette. La primera vegada que ens allotjavem al mig de la ciutat de la llum! Per sopar vam desobrir un italià genial i una mica excèntric, divertit i canalla: la trattoria Libertino, que fa honor al seu nom! Vam fer el primer volt per la ciutat: el gran mercat de Nadal de la Defense, que estava tancant aquell mateix dia.

L’endemà tocava Louvre, el gran museu de París, desordenat, caòtic… però ple d’antiguitats fastuoses.

Detall d’una tomba egípcia al Louvre.

Sortint del museu anem a fer un volt per les ribes de la Seine i a dinar al quartier Latin, a la trattoria i pizzeria Marinara, a la rue Dauphiné. Fantàstic.

Vaixells als quai del Sena

A la tarda una passejada pel París de sempre: Notre Dame, Conciergerie… per acabar als grans magatzems Samaritane, a la Rue de Rivoli i a les botigues de moda del Faubourg Saint Honoré…. Gucci, Versace, Chanel…. I davant del Ritz, a place Vendome!

Interior dels magatzems La Samaritane, per Nadal.

I no oblidar una volta pel bonic mercat de Nadal de les Tulleries, amb les seves atraccions i les casetes de vi calent… A la nit no havíem pogut reservar El Libertino i vam anar a una pizzeria propera a l’hotel: Vittoria, molt familiar i tradicional.

Un parell de convidats especials en un café de la Rue Saint Honoré.

El darrer dia de l’any 2021 vam treure el cotxe del garatge Indigo Montholon, per cert molt bé de preu, molt recomanable, per anar fins a Versailles. El palau i els seus jardins ens van impressionar, com sempre. Feia bon dia.

Jardins de Versailles

Per dinar vam decidir allunyar-nos una mica del turisme internacional i vam acabar al petit poble de Guyancourt, on vam visitar la petita església gòtica de Sant Víctor, i vam dinar al restaurant portuguès Rio Lima, una passada de bo, recomanable!

Església gòtica de Sant Víctor de Guayancourt

La tarda vam tornar a París i vam pujar fins Montmartre, refugi d’artistes, per veure caure la tarda del darrer dia de l’any. Vam passejar pel petit mercat de nadal i pel gran mercat de pintures. Vam comprar els típics macarons i records variats. I vam visitar el Sacré Coeur, dalt del seu turó.

Mercat d’artistes a Montmartre.

A la nit, la darrera de l’any, vam anar al restaurant Vittoria, molt bé. Els focs d’artifici dels Champs Elysées es van suspendre i la policia va tallar el metro a la zona. Veniem de la torre Eiffel i vam caminar llarg per tornar a l’hotel!

La torre Eiffel el darrer dia de l’any 2021 a París

El primer dia de l’any vam anar al Museu Pompidou d’art modern. Era l’únic que acceptava visites sense reserva.

Centre d’art Pompidou

En acabat vam intentar tornar a Pizza Marinara però estava tancat. Vam seguir a peu fins Saint Germain des Pres i vam trobar una pizzeria italiana molt bona: Vesuvio. Sortint vam visitar de nou París, especialment el mercat de Nadal davant l’ajuntament.

Mercat de Nadal a l’ajuntament de París.

A la tarda nit vam arribar-nos fins el museu de Ciències Naturals, on no teníem entrada. Vam haver-nos de conformar amb una visita als jardins, que eren plens d’uns animals del cretaci i del devonià, fets de plàstic a mida natural.

Bitxo prehistòric amb cara d’histèric!

Vam continuar caminant, passant per les vores del Sena, fins al nostre hotel. Aquell dia vam poder tornar a sopar al Libertino. Tan divertit com la primera vegada.

Vista de Notre Dame des d’un pont sobre la Seine.

El darrer dia a París era primer diumenge de mes i tots els museus obrien sense reserva i de forma gratuïta. Ho vam aprofitar per visitar el millor museu de Paris: L’Orsay. Cezanne, Degas, Monet, Manet, Van Gogh, Millet, Renoir… Grans mestres, grans obres.

Les ballarines blaves de Degas.

En sortir vam tornar a dinar al Vesuvio, perfecte. I a la tarda vam intentar visitar el Museu de Ciències Naturals, pensant que ara sí entraríem… però no. Ens vam conformar amb la Galeria d’Anatomia Comparada, del segle XIX, un museu clàssic per on no ha passat el temps.

El dia 3 de gener calia anar tornant. Plovia una mica i vam anar a dinar a la Vall del Loira, al poblet de Romorantin, a un italià anomenat La Scaleta. Familiar, prou bé… A la tarda arribàrem a Sarlat la Caneda, fantàstic poble medieval molt ben conservat. Ens allotjarem a l’hotel Ibis de Sarlat. Molt bé. Vam fer un volt pels carrers deserts. Tot tancat. Dilluns passat festes. Vam sopar al restaurant L’Esprit Sarlat, un francès de certa categoria, obert sempre, a costat de l’hotel on vam dormir, l’Ibis Sarlat, un hotel econòmic molt i molt recomanable.

Ciutat medieval de Sarlat la Caneda

El darrer dia de viatge vam travessar una França tancada, era un dimarts feiner, per anar a dinar, de nou i com sempre, a Can Duran de Figueres, el nostre restaurant a la ciutat.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized