Tag Archives: nou

Jaca per les festes de maig

Per les festes de maig vam anar un cap de setmana fins a Jaca per gaudir del Pirineu Aragonès. Vam sortir de Barcelona, amb parada a Vilabella, en un ambient que amenaçava tempesta i molts pronòstics meteorològics perquè es fes real. Però no va ploure. Acabats de dinar vam seguir cap a Lleida, Osca, Sabiñánigo i Jaca, ciutat a la que vam arribar força tard, a quarts de nou. Per sort teníem hotel reservat, el magnífic imodern Eurostars Reina Felicia, als afores de Jaca, molt bé, i també restaurant reservat, el bar L’Acherito al casc antic. Fantàstic! L’endemà vam sortir cap a San Juan de la Peña, volíem tornar a visitar aquest magnífic cenobi romànic, amb cel clar i molt de fred. Vam veure primer Santa Cruz de la Serós amb les seves esglésies de Santa Maria, gran i bonica, i San Carpasio, una petita joia. Després el monestir vell, increïble, i el nou, amb la seva magnífica pradera al voltant.

Tot seguit vam tornar a Jaca on vam dinar al restaurant de l’Hotel Jaqués, pas mal. Tornada a l’hotel, una migdiada i anada de nou a Jaca per visitar el museu diocesà, fabulós, ple d’art per tot arreu, pintura romànica de primer ordre. A la tarda, a l’esplanada de la Ciutadella de Jaca, esperem una recreació històrica que es va endarrerir massa. A la nit, de nou, l’Archerito y el hotel Reina Felicia. Molt bé!

El diumenge tocava tornar a casa. Parada a Vilabella, encara amb sol, refent la ruta del divendres, i anada cap a Barcelona, amb ganes de més!

Recreació històrica de les guerres napoleòniques a la Ciutadella de Jaca. Maig 2023

Deixa un comentari

Filed under 2023, aragó, Espanya, Europa, familia, hotel, restaurant, ruta, rutes

El cor de Catalunya

Si Catalunya te un cor, geogràfic, físic i sentimental, aquest es situa a Pinòs, un poblet diminut del Solsonès, no lluny de Cardona, Manresa, Tora o Solsona. Nosaltres, la tardor del 2010 vam fer-hi una volta, només un dia, per conèixer-lo. Varem sortir de Barcelona, cap a Manresa, i d’allà per la carretera de Cardona i Súria, que vam deixar per internar-nos en la serra de Verntallat, camí del poble de Saló, i després de Vallmanya, per arribar finalment a Pinòs. Res no hi ha a Pinòs, excepte una església, un hostal i una taula d’orientació que indica que sou al centre geogràfic de Catalunya.

De Pinòs cap a Ardèvol, petit poble medieval on vam admirar la seva torre del castell, impresionant.

Però el més impressionant encara havia de venir i nosaltres no ho sabíem… D’Ardèvol vam anar a Torà i d’aquest poble tan simpàtic, vam fer camí fins l’antic despoblat de Vallferosa que conserva la única torre medieval catalana que encara manté la doble capa defensiva. S’hi pot accedir, es pot visitar, i pujar fins dalt per una escala que va encaixonada entre els dos murs, l’exterior i l’interior. No tenim paraules per descriure aquesta meravella.

De Vallferosa cap a dinar. Naturalment a l’Hostal Nou de Llobera, anomenat també, Ca L’avi forner, orgull gastronòmic d’aquestes terres. Molt recomanable!. I, a la tarda, havent dinat, anem a visitar el Santuari del Miracle, magnífic monestir amb una església barroca que conté un dels millors retaules barrocs de Catalunya.

Des del Miracle, cap a Cardona, amb petita parada al poblet de Su i, tot seguit, avall a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2010, Catalunya