Romànic de l’Alta Garrotxa 2010

La primavera del 2010 vam fer una bonica ruta de un sol dia per terres de l’alta Garrotxa i l’Alt Empordà seguint la pista del romànic desconegut d’aquella zona. Vam anar fins Besalú per Girona i, des d’aquell bellíssim poble medieval, que aquesta vegada no vam visitar, però que val la pena veure, vam continuar cap a l’església de Sant Pere de Lligordà, d’un puresa sublim, i fins el veí i diminut poblet de Palera, que guarda un antic cenobi romànic antiquíssim, amagat dins d’una zona de bosc.

En acabar la visita vam continuar cap al poblet de Beuda, que te una altra graciosa església parroquial romànica amb un divertit comunidor a la torre.

Sortint de Beuda vàrem pujar al Santuari de la Mare de Déu del Món, on Verdaguer va viure, i on va escriure el seu poema Canigó, just mirant la muntanya. Les vistes sobre el Pirineu de Girona, i damunt la plana son espectaculars!.

Abans vam parar un moment a les impressionats ruïnes del Monestir de Sant Llorenç de Sous.

Baixant del Món parem un moment a veure l’església romànica de Sant Martí Sesserres, molt maca.

I parem a dinar a Lladó, al restaurant La Plaça, a la mateixa plaça Major del petit poble. Cuina casolana, senzilla, força bé. A Lladó aprofitem per visitar la Canònica de Santa Maria de Lledó, un altre exemple molt bonic de romànic d’aquestes terres altes.

Durant la tornada, per Figueres i Girona, parem un moment a berenar amb la canalla a Caldes de Malavella, a la bassa de Can Mallo.

El Maestrat pel Pont de Maig, 2017

El Pont de Maig de 2017 vam anar al Maestrat de Terol. Vam sortir de Barcelona, amb parada a dinar al poble de Tarragona, per continuar cap a Morella, Mirambel i Cantavieja, on vam arribar cap al tard, plovent. Però ens allotjàvem en un bon hotel, el Balfagón, i va parar de ploure, fet que ens va permetre una nova descoberta de les bellesses, naturals i patrimonials d’aquesta vila, capital del Maestrat de Terol: la seva plaça porxada, amb la Baylia, l’església, cases blasonades i els espadats on està entronitzada. A la nit, sopar al mateix restaurant de l’Hotel Balfagón, molt bona teca per no gaires calers i a dormir!.

L’endemà ruta per petits poblets del Maestrat de Terol pels que havíem passat moltes vegades sense aturar-nos, anant cap a Terol, cap a Morella… Ara era la seva hora. Fortanete és petit, amb una església graciosa i un parell de cases fortes, però no passa res si no pareu.

Deixàrem Fortanete per continuar cap a Villarroya de los Pinares, una població amb una mica més de gràcia, però molt petita també. Una església molt interessant, divertida a l’hora de trobar l’entrada, el petit riu Guadalope, una torre que havia estat del castell, i un parell de cases nobles.

Vist Villarroya, seguim la nostra ruta ara cap al petit poblet de Miravete de la Sierra, aigües avall del riu Guadalope, a 6km. de Villarroya. La carretera passa per paisatges geològics molt espectaculars, minerals, amb poca vegetació, restes d’un antic mar cretàcic. Però el parc fluvial del Guadalope dona una nota de verd amb la seva vegetació de ribera. Arribem a Miravete, petitó, una cucada, amb la seva església, amb un claustre renaixentista molt maco, la plaça, el riu, el pont, les restes del castell i quatre cases de pedra. Una composició molt rural i molt xula.

Deixem Miravete amb la sensació que hem vist el millor del dia, i agafem cap a Allepuz, poble interessant però que desestimem, per anar cap al cor de la Sierra de Gúdar i Javalambre, amb alçades pel damunt dels 1.500 mts. Pobles ja serrans, com Gúdar, que tampoc visitem, o com Alcalà de la Selva, on ens aturem a dinar. Alcalà, amb el seu castell i les cases blanques, muntanyenques, baixant el turó, amb la seva imponent església i amb els paisatges que l’envolten mereix una visita.

A Alcalà vam dinar a la Fonda Corella, bon menjar aragonès i serrà, un lloc amb gent amable i acollidora, que també te apartaments, si voleu dormir-hi. Molt recomanable. De tornada refèrem el camí de l’anada però no vam parar a Cantavieja perquè era aviat i vam anar fins la joia del Maestrat: Mirambel. Aquest poble murallat ho té tot: un convent de monges agustines amb una torre plena de gelosies calades. Palaus, cases de pedra, una llotja renaixentista, ajuntament i palaus… És premi Europa Nostra de patrimoni i s’entén només veure’l!.

De tornada a Cantavieja, i abans de sopar, fem una volta per sota els espadats que sustenten el poble, amb unes vistes impresionants. I aprofitem per tornar a la plaça porxada, que ens encanta. Sopar, molt bé, al mateix hotel Balfagón, i dormir. L’endemà tornada a Barcelona, prèvia parada a la casa de Tarragona per dinar. Una bonica ruta per les terres ferèsteges i dures del Maestrat, que a la primavera presenten la seva millor cara.

Pont de març 2014 a la Camarga

Pel pont de Carnestoltes vàrem anar a La Camarga, a França. Sortírem de Barcelona i dinàrem a Perpinyà, a la pizzeria Le Napoli, força recomanable. Seguírem, per la costa, camí de Séte, per la platja i les dunes mentre vàrem poder. I, cap al tard, arribàrem al Mercure de La Grande Motte, on ens allotjàrem. Bon hotel, un xic envellit, però les vistes del port des de la finestra de l’habitació valen la pena. Per sopar anàrem al port, a la pizzeria Cosa Nostra, pas mal. Recomanable.

L’endemà anàrem a la Camarga. Primer la increïble ciutat amurallada de Aigües Mortes, un veritable museu a l’aire lliure. Després pas de barca del Rhône, gran riu, per anar fins Saintes Maries la Mer, amb la seva església forta. Allà dinàrem a Chez Vito, bona teca en un local atípic, amb un patró ben atípic, acollidor, original i una mica friki. Però bé.

Havent dinat una excursió per les llacunes a la cerca dels flamencs. I vam tenir sort. En vam veure dues grans colònies!.

Continuem cap a Arles, ciutat romana i medieval esplèndida, amb la seva catedral, les seves Arenes romanes, el riu… quina mà d’art. Quina bellesa. Després tornada a La Grande Motte, i l’endemà, cap a casa, no sense abans parar a dinar a Figueres, a Can Duran, naturalment… Cuina de luxe per un preu molt raonable!.