Tag Archives: nicolau

Carcassonne, Puríssima 2019

El pont de la Puríssima d’aquest any 2019 el vam passar a Carcassonne, viatjant amb la família i una amiga amb la seva filla. Vam sortir de Barcelona, una mica tard, cosa que ens obligà a parar a dinar a Catalunya, just a la frontera, a la vila de La Jonquera. Vam menjar molt bé, i bé de preu, al restaurant De Angeli. Bona teca. Molt recomanable, al carrer Carles Bosch de la Trinxeria, 15. Reserveu: 972 55 48 79. Tot seguit vam passar la ratlla de França i, a les 18 hores ja estàvem molt còmodament instal·lats a l’Hotel Ibys Styles de Carcassonne. Un molt bon hotel, que també us recomanem. Vam fer, aquella mateixa nit, una escapada per veure la ciutat medieval il·luminada. La Cité, resplandia, preciosa. 

En acabar la visita a aquesta part de la ciutat vam decidir baixar a la vila nova per veure l’ambient de Nadal, que no ens va defraudar. Tot estava ple de llum, amb boniques casetes a la plaça Carnot, atraccions i una pista de patinatge sobre gel. Molt bon ambient. 

 

De tornada a l’hotel, sopar al restaurant del mateix Ibis, força bo, i dormir en una habitació familiar que donava a la piscina. L’endemà, de bon matí, s’imposava veure de dia la ciutat medieval fortificada, que, perquè no dir-ho, perdia a la llum del dia bona part de la seva màgia. Però en contrapartida vam poder gaudir de la bonica basílica gòtica i dels detalls d’un mercat medieval molt interessant.

Seguim cap a la vila nova de Carcassonne, on hi havia un mercat molt acolorit, cercant restaurant per dinar. Vam passar pel carrer del Pont, tot pintoresc, fins la bastida del XVI.

Finalment vam dinar, molt bé, al restaurant Le 37, situat just al número 37 de la Rue Trivalle. Molt bona adreça. Recomanable. A la tarda migdiada a l’hotel i, en acabat, nova pujada a La Cité per veure la marxa de torxes amb motiu de Sant Nicolau, una festa bonica. Una processó de torxes que baixa de la vila medieval a la moderna, travessant l’Aude pel Pont Vieux. Molt xulo.

Sopar i dormir, de nou, molt bé, a l’hotel Ibis Styles. L’endemà agafem el cotxe, d’hora al matí, per passar de nou a Catalunya i poder parar a dinar a Girona, que estava magnífica, com sempre. Vam poder visitar el barri antic, veure els diferents mercats de Nadal i dinar a Casa Marieta, un clàssic. Cuina cuidada, bona relació qualitat preu. Fabulós aquest restaurant de tota la vida.

Finalment, a la tarda, vam tornar a Barcelona!

Deixa un comentari

Filed under 2019, Europa, França, hotel

Vall d’en Bas 2011

bas

Un dia de desembre a la Vall d’en Bas. És una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. L’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, està situada a la Garrotxa alta. Vam visitar primer l’àrea recreativa de Xenacs, al mig del bosc, preciosa, on hi havia una carbonera en procés de confecció.

bas001 bas002

Després vàrem anar a dinar a un dels llocs més mítics de la taula catalana el restaurant la Deu.  Està a tocar d’Olot, al paratge de la Font Moixina. Bellíssim. A la tarda vam anar a Sant Privat d’en Bas, on vam comprar uns embotits, i al final vam acabar en una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. Aquí s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist, no per gran, com ho pot ser Vic, ni per ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós.La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. Sempre hi ha molta gent, i molts cotxes, però aparcareu.

bas003 bas004 bas005 bas006

Deixa un comentari

Filed under 2011, Catalunya

Sabiñánigo 2016

Sense títol

Pel pont de la Pasqua de Pentecosta vàrem anar d’excursió al Pirineu Aragonès, una excusa perfecta per fer nit a l’Hotel Villa Virgínia, amb el seu spa al·lucinant, el seu restaurant cuidat i les seves habitacions acollidores. Arribarem a dinar i ho fèrem no a l’hotel, estava ple, sinó a l’hotel Mi Casa, just en front, menú econòmic però de qualitat. Relació amb el preu que en demanen insuperable. I tot seguit registrar-nos al Villa Virgínia per tirar-nos tot seguit a la piscina climatitzada, gaudir dels jacuzzi i relaxar-nos. Sopar de fàbula. L’endemà anàrem cap a Ordesa per la nova carretera de Fiscal. 45 Kms. fàcils de fer. La vall estava estupenda, un punt de neu a la muntanya, verd arreu, florit, ple d’aigua que davallava allà on miraves.

IMG_1708IMG_1711IMG_1742

La pradera d’Ordesa esplèndida, el bosc gemat… Una meravella. Seguidament marxàrem cap a San Nicolás de Bujaruelo, en aquesta petita vall ferèstega, paral·lela a Ordesa, on no havíem estat mai. Ja el camí és una joia, amb les cascades, els penya-segats, els boscos. Pista forestal però molt arreglada, ampla, sense problemes. Arribàrem al refugi de Bujaruelo, bon lloc on dinar!, al costat de les ruïnes de l’ermita i del fastuós pont romànic, magnífic en la seva senzillesa. Des d’aquí es poden fer un munt d’excursions i rutes aptes per a tots els peus.

IMG_1764IMG_1776IMG_1784

Seguidament baixàrem a dinar a Broto, a la pizzeria La Tea, un molt bon lloc. I havent dinat visitàrem la famosa cascada del Sorrosal, que mai no havíem vist tampoc. Estava molt crescuda i feia molt d’efecte. Impactant.

IMG_1801

De tornada, parada en un petit poblet per veure una altra església romànica del Serrablo, la d’Allué, quatre cases malcontades, un temple petitó, sense més.

IMG_1810

Tornada a Sabiñánigo, relax a l’spa, sopar i dormir a l’hotel. Fantàstic!. L’endemà tornada. Aprofitem la ruta per parar a visitar Alquezar, meravellós poble medieval, escenogràfic, espectacular, amb la seva colegiata romànica i gòtica, un veritable castell.

IMG_1824IMG_1878

Dinem a Cervera, al Grand Café, no hi havia res més, era Pasqua. Bé, però lent, i menú car. Hi entràvem a quarts de tres, en sortien a quarts de cinc!.

 

Deixa un comentari

Filed under 2016, aragó, Espanya