Pirineu de Jaca. Estiu 2013

A l’agost ve de gust una escapada al Pirineu d’Osca, a Jaca en concret, per gaudir del clima fresquet i del paisatge. Sortírem de Barcelona, camí de Jaca, parant a dinar a Sabiñánigo, a l’Hotel Mi Casa, menú abundant per quatre cèntims. Recomanable. Férem nit a l’Hotel Reina Felícia, que no està malament, tot i que està als afores i no és el millor hotel de la zona. Per sopar anàrem a Las Tres Ranas de Jaca mateix, de tapes, fantàstic. Però atenció: només tapes, només a la nit!. Si hi aneu a dinar tindreu un desengany. L’endemà sortírem cap a l’estació d’esquí d’Astun, per visitar el llac de las Truchas, gràcies als telecadires oberts a l’estiu. Impressionant panoràmica sobre els cims del Pirineu d’Osca i de França!.

Baixada a dinar a Canfranc Estació. Naturalment a l’Anglassé, un restaurant que recomanem de tot cor. Quin menú!. Visitàrem l’estació internacional, com està manat.

De baixada parada a Villanua per veure la cova de las Güixas, maca. No us la perdeu!.

I com que la nit arriba tard a l’estiu, encara hi hagué temps per remuntar els 20 kms, 10 per carretera regular i 10 per pista força dolenta, tota la vall de la Garcipollera fins la meravella romànica de Santa Maria d’Iguacel, en ple Pirineu, aïllada del món, fantàstica en la seva soledat, amb unes pintures murals bellíssimes.

Tornada a Jaca, sopar a las Tres Ranas i dormir a l’hotel Reina Felicia. El dia següent remuntàrem de nou la vall de Candanchú per girar a l’esquerra cap al poblet de Borau, per pujar, per pista fàcil i en bon estat, fins l’església romànica de San Adrián de Sásabe. Mig inundada i tot feia molta patxoca.

Continuàrem la ruta cap a Aisa, Jasa i Aragües del Puerto, per pujar al refugi de Lizara, per bona carretera. Paisatges d’alta muntanya!.

El poblet d’Aragüés del Puerto també mereix una detallada visita, amb les seves casones de pedra i l’església.

Per dinar, ho teníem molt clar, cap a Casa Blasquico, a Hecho. Cuina de luxe en una caseta de nines. Ja no hi ha la mare, però les filles continuen el seu “savoir faire”.

Passarem la tarda a La Selva de Oza, refrescant-nos, tot i que el riu feia un xic de pena, en ple estiatge, i encara vam tenir temps d’admirar el monestir de San Pedro de Siresa, fabulós tresor romànic d’aquesta vall d’Osca.

Tornada a Jaca, sopar al mateix hotel. L’endemà tocà el torn de fer la mateixa Jaca, la seva esplèndida catedral romànica i el museu diocesà, que ha recollit en un únic espai les pintures murals de les esglésies de la comarca. Semblant al MNAC de Barcelona. Val la pena veureu-ho. Dinar i tarda a la piscina de l’hotel. L’endemà, tornada a Barcelona, amb dinar a Binéfar, a la Llotja Agropecuària.

Les Bardenes Reales 2016

Sortírem de Barcelona camí de Zaragoza, parant a dinar al restaurant Siskets de Torrent de Cinca. Excel·lent menú de cap de setmana, qualitat a preu una mica alt. Bona acollida i bona cuina. Continuem cap a Zaragoza on ens allotgem a l’Hotel Alfonso, en ple centre, amb piscina climatitzada al soterrani, a l’hivern, i piscina al terrat, amb vistes, a l’estiu. Habitacions petites, però correctes, desdejuni bufet correcte també. A la tarda, visita de la ciutat, Basílica del Pilar, Seo… rua de carnaval i piscina doncs!. Per sopar la canalla demana pizza. Anem a La Mafia, és clar.

L’endemà agafarem l’A-68 en direcció Logroño i Tudela per anar a les Bardenas Reales de Navarra, a tocar d’aquesta darrera població. S’entrà al parc natural per Arguedas, camí de la base militar aèrea. Al km. 6 hi ha un centre d’interpretació, molt modern, on personal amable us donarà les indicacions convenients. Pistes de terra, en bon estat, us permetran l’accés a aquesta fantàstica reserva de la Biosfera. No tenim paraules per descriure aquesta estranya bellesa.

A dinar anàrem a Tudela, ciutat que ens agrada molt i molt. A l’Hostal Remígio, naturalment, tot i que el menú dels festius és car, molt car. El dels laborables molt més econòmic. Matèria prima de primera, verdures de l’horta, servei de luxe… Havent dinat… una volta per la Tudela medieval, call jueu, ciutat àrab, catedral fabulosa… el riu Ebre… Tornarem!. Segur!.

La nit, de nou, Zaragoza, a l’Alfonso i la seva piscina. Caminem per una Zaragoza menys coneguda, l’Ebre, les esglésies mudèjars, el teatre romà… Sopar de tapes, ara manem els grans, a La Pilara. Increible l’ambient i les racions, què bones!.

Retorn a casa el tercer dia, pont de carnestoltes, amb mono de terres àrides. Anem a Alcañiz, vila forta, poderosa. Amb el seu castell calatravo, ple de pintures murals gòtiques, desconegudes. Amb la seva plaça d’España que mereixeria estar a Itàlia, amb la seva col·legiata de planta catedralícia, el Guadalope baixa dormint, encerclant la ciutat.

Continuem per dinar a Mequinensa, pàtria d’en Jesús Montcada, al Royal 2, a tocar del poble vell, just passar el pont, al costat del Museu de la Mina, amb vistes a l’Ebre. Difícil de trobar. Pregunteu: Royal “2”!. Menú cantat, senzill, barat però bo, de qualitat, matèria de primera. Recomanable!. Acabem de veure caure la tarda damunt del riu, de l’aiguabarreig del Cinca, el Segre i l’Ebre, a Mequinensa, quin luxe!.

De Mequinensa a casa per l’autopista A-2, gratuïta, en dues hores a Barcelona.