Pont de la Puríssima 2022: Saragossa

Mapa de la ruta

Aquest any vàrem fer el pont de la Puríssima escollint-lo més aviat que el de la Constitució, i això ens va portar a un temps meteorològic advers. Plovent vam sortir de casa i plovent vam arribar a Vilabella del Camp, on vam dinar. Seguidament, vam continuar fins a Saragossa, on no plovia. Ens vam allotjar a l’hotel EXE WTC, situat als afores, però en una zona ben comunicada, al costat del centre comercial “Gran Casa”.

Vam anar caminant al centre de Saragossa, a la plaça del Pilar, on hi havia un bonic mercat de Nadal, amb una pista de gel i moltes activitats per a tothom. De tornada vam agafar el tramvia. Per sopar anàrem al restaurant la Garnacha, prop de l’hotel, un asador típic, molt bo. Hi vam acabar sopant totes tres nits.

L’endemà vam sortir en direcció al bonic monestir de Veruela, a la zona del parc natural del Moncayo. Parem sovint en aquest cenobi amb una església cistercenca preciosa.

En acabar la visita vàrem enfilar cap al parc del Moncayo, i vam fer una passejada pels boscos de roure i pi, encara tardorals. No plovia encara.

Seguidament, baixarem a dinar a Tarazona, una bella ciutat medieval amb cases penjades, un nucli històric bonic, una plaça de braus del segle XVIII i una catedral mudèjar molt maca. Aquí vam dinar al restaurant La Merced de la Concordia, situat a l’hotel del mateix nom. Força bé. Menú del dia.

A la tarda, plovent, vam anar a veure la bonica catedral de Santa Maria de la Huerta de Tarazona, meravella del gòtic mudèjar. Una passada de maca. Tornada a Saragossa, plovent, i una volta pel centre de la ciutat, Basílica del Pilar, Museu Goya Ibercaja, la Lonja amb una exposició de Zuloaga… Sopar a La Garnacha, dormir a l’hotel Exe.

El següent dia vam anar pel camí de Tudela, a Navarra, per veure les Barcenas Reales. Increïble espai natural. Feia un sol esplèndid, però totes les Bardenas regalimaven aigua dels dies anteriors. Fang arreu.

Després una visita a Tudela i a dinar al restaurant Pichorradicas, molt bé! Tornada a Saragossa, no plovia, perquè la catedral de Tudela estava tancada els dissabtes a la tarda. Aprofitem per visitar la Seo de Saragossa, espectacular i el museu de la ciutat, amb bones obres d’art. Ambient de Nadal a la plaça, i tramvies que no van perquè Marroc s’ha classificat i han tallat el trànsit. Sopar al mateix lloc de sempre i al nostre hotel Exe.

L’endemà, ja de tornada, parem de nou a Vilabella a dinar i… viatge acabat!

Granada, Setmana Santa 2022

Per l’abril del 2022, amb una amiga de la família i la seva filla, vam decidir anar a Granada, viatge que va quedar pendent, per culpa del Coronavirus, el març de 2020. El primer que vàrem fer va ser arribar-nos fins Miami Platja, perquè havíem sortit molt tard de Barcelona, a dinar. Ho vam fer al restaurant braseria Balmar, un lloc molt senzill pel que no apostaríeu en un principi, però on es menja molt bé i on el servei et fa sentir a casa. Vam continuar la ruta cap a València, on ens vam hostatjar a l’hotel Oceànic, afiliat a la cadena Melià. Un establiment de tall clàssic situat a la Ciutat de les Arts. Ja te un anys però està ben atès i conservat. Vam fer una volta, molt agradable, pels jardins de les Arts. Xulo.

Ciutat de les Arts a valència

L’endemà vam seguir la ruta cap a Granada, el nostre destí. Vam parar a dinar a Alhama de Murcia, a la cerveseria La Abadia, tota una troballa. Ideal. Fantàstica! Continuem cap a la ciutat nazarí arribant a mitja tarda a l’hotel Catalonia, un molt bon hotel, molt recomanable. Encara ens va donar temps de veure un parell de processons d’aquesta bellíssima ciutat andalusa. Dues de les quatre possibles!

A la nit vam anar a sopar al restaurant El Bistro del Mundo, al carrer San Juan de Dios, al davant d’aquesta església. Especial però gens malament. Tornada a l’hotel i a dormir.

Església de San Juan de Dios, Granada

L’endemà tocava voltar pels carrers del casc antic de Granada. Vam començar pel monestir de San Jeronimo, obra mestra del renaixement. Fabulós!

San Jerónimo

Continuàrem cap a la Catedral, preciosa també, i fèrem una volta per l’alcaiceria, antic mercat de la seda.

Catedral de Granada

Per entrar a la Capella Reial hi havia molta cua i, per això, vam decidir entrar a la Carrera del Darro i enfilar l’Albaycín amunt. Carrers estrets, blancs, pujades, llimoners i tarongers. Dinàrem al restaurant el Trillo,al mig del barri àrab. Molt bé, amb el seu pati andalús, amb la remor constant de l’aigua. Feia molta xafogor.

Albaycín

A la tarda baixàrem de nou a Granada i, aquesta vegada sí, vam poder entrar a la Capella Reial on hi ha enterrats els Reis Catòlics, Felip el formós i Joana la Boja. Esplèndida arquitectura i escultura, i també un notable museu de pintura flamenca. Va acabar el dia amb un parell de processons molt boniques. Sopar de nou a El Bistró del Mundo i cap a l’hotel.

El dimarts va començar xafogós. Part de la família es va quedar a l’hotel a treballar i, la resta de l’expedició, vam anar fins la Cartoixa de Granada, situada als afores. Esplendor del barroc granadí, apoteosi del guix i l’or.

En sortir baixarem de nou a la ciutat, parant a l’antic hospital, ara rectorat de la universitat. Per casualitat hi havia allà una exposició de Zuloaga, molt interessant.

Aquí vam perdre una altra part de l’equip i continuàrem, els que quedaven, cap a l’església de San Juan de Dios, decorat barroc increible, teatral.

Vam anar a dinar al restaurant Los Manueles, una mica de patacada, tapes interessants. I, tot seguit, pujàrem a l’Alhambra, on teníem hora reservada. Després d’una nefasta experiència burocràtica, i d’anar d’Herodes a Pilat, vam aconseguir entrar a aquest bellíssim palau nazarí.

Seguidament entràrem als jardins fantàstics del Generalife, a l’abril plens de flors, plens de jocs d’aigua.

En sortir vam baixar a Granada, esperant veure alguna processó, i va començar la pluja que havia estat amenaçant tot el dia. Vam còrrer a l’hotel. A la nit anàrem a un nou restaurant, més proper. L’italià Altamura, un bon lloc.

L’endemà tornà a lluir el sol i vam dividir el grup. Els menys cansats vam anar a recòrrer l’Albaycín, el barri àrab de Granada, i vam gaudir dels carrers en pujada, cases blanques i el perfum de les flors. Seguírem fins el Sacromonte, amb les seves coves, i fins i tot ens atrevírem a arribar-nos fins la llunyana abadia.

Per dinar baixàrem de nou al centre de Granada, al Darro, on topàrem amb el via crucis del Crist del Salvador, que anava a Sant Pere. Dinàrem, de nou, a los Manueles, bé. A la tarda vàrem veure sortir dues processons, malgrat l’amenaça de pluja: la dels estudiants, i la dels Gitanos, amb el famós crist.

A la nit, tornar a sopar a l’Altamura i a dormir, perquè el dijous sant era dia de tornada. Anàvem de nou a València. I per descomptat vàrem parar a dinar a l’Abadia, a Alhama de Múrcia. Aquesta vegada èrem al mig de València, al centre. A l’hotel RH Sorolla Valencia Centro, un tres estrelles amb categoria de quatre. Varem fer un volt per la ciutat, plena de gent, acolorida i mediterrània. Sopàrem a la taverna los Gómez, bé.

L’endemà continuàrem fins Barcelona, parant a dinar al restaurant Cervelló, de Fontscaldes, prop de Valls, un lloc fantàstic que us recomanem de tot cor.

Setmana Santa a Extremadura i Castella

Aquest any 2018 vam anar a fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, un viatge molt bonic. Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara, però aquesta vegada estava ple.

Per això vam acabar a Casa Emilio, bé sense més. Vam continuar camí de Guadalajara, en un dia molt plujós, des de la sortida. A Guadalajara ens vam hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. Vam sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats. L’endemà vam continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on vam arribar al migdia. Vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la plaça major, molt bonica, abans d’anar a dinar, vam veure passar la processó del diumenge de rams, “la borriquilla”.

Aquella tarda vam visitar la ciutat, la plaça major molt bonica, els palaus i concents.

I, més tard, les catedrals de Plasencia, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’anava menjant com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, ple de bonics palaus, l’eclesiàstic amb les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia.

A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

L’endemà vam anar cap al parc nacional de Monfragüe, on vam poder gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant, al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Seguidament vam anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. No vam poder dinar allà perquè no vam poder aparcar.

Finalment, al migdia, vam arribar a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

A la tarda, tornada a Plasencia i passeig per les vores del riu Jerte, que baixava molt ple, sopar al restaurant Español, a la plaça major, i processó, molt bonica, a la nit.

Després d’esmorzar a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que te una bona vista damunt la catedral de Plasencia, agafem el cotxe per pujar el vall del Jerte. Però els cirerers no estaven florits, faltaven deu dies o més.

Arribem al Barco de Ávila, anem a Bejar, i pugem cap a La Alberca, bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, fet tot el de pedra granítica, impactant.

 

Des de La Alberca anem cap a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Allà ens allotgem al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

La catedral, des del riu Tormes.

La plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

La façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!.

L’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuites.

A Salamanca vam sopar tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Havent sopat visitem la ciutat de nit i veiem passar una processó, molt solemne, com totes les de Castella.

Dormir a l’Hotel Tryp Montalvo i, l’endemà, una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques i una catedral xula, tancada perquè feien missa.

El bonic palau dels “Monos”

Seguim cap a la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma, que no vam poder admirar aquesta vegada, perquè estava tancada. Dinem al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

A la tarda tornada a Salamanca, on aprofitem per veure les dues catedrals, la romànica, preciosa, amb el seu retaure major de Nicolau Florentí, les pintures i tombes murals… I la catedral nova, plateresca.

     

A la nit tornem a sopar a I pan I vino, que ens va agradar molt. I de nou veiem una altra bonica processó i podem gaudir de la nit il·luminada a la nit.

El dia següent marxem de Salamanca cap a Guadalajara, ja de tornada a casa. Aprofitem per parar, passar el matí, i dinar a Ávila, on visitem les muralles, la catedral, preciosa, i per fer un volt per la ciutat.

Dinem a la pizzeria la Barcaccia, que no estava del tot malament tampoc. I, en acabar, travessem la sierra de Guadarrama, baixem a Madrid i anem a Guadalajara, on ens tornem a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé.

A la ciutat fem un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

Aquí vam poder veure una bonica processó de tarda.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara va donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Ho vam intentar al Meli del Tubo, ple per poc, i vam anar a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En sortir encara vam tenir temps de veure passar una bonica processó, a l’estil d’Aragó, amb tambors com els de Calanda. Impactant!. En acabar, carretera i cap a casa.

Volta als Pirineus, estiu 2008

Per l’estiu de 2008 vam fer una volta als Pirineus, amb anada per Espanya i tornada per França. Sortirem de Barcelona cap a Lleida i després cap a Monzón i Barbastro, fins arribar a Torreciudad, el gran santuari aragonés de l’Opus Dei, on vam dinar al restaurant Las Acacias, bon lloc per menjar, recomanable, després de visitar la gran església de Torreciudad i tot el complexe.

A la tarda visita al bonic casc antic medieval del poble d’Ainsa, preciós.

Després continuem la ruta pujant el vall del riu Ara camí de Broto i de Torla, poble que és porta d’entrada al Vall d’Ordesa, on vam dormir i sopar a l’hotel Bujaruelo, fantàstic, en una habitació familiar.

Església del poble de Torla

L’endemà vam anar, en un autobús municipal obligatori a l’estiu, fins el parc d’Ordesa, que estava magnífic.

Tornada a Torla a dinar. Tarda al riu, sopar i dormir.

El dia següent continuem la ruta cap a Jaca, on visitem el monestir de San Juan de la Peña. El romànic de baix i el barroc de dalt.

Dinem a l’Hosteria del mateix monestir nou de San Juan de la Peña. Baixant visitem també l’esplèndida església romànica de Santa Cruz de la Serós.

A la tarda pugem la vall d’Hecho, cap a Hecho i Siresa. Visitem l’església de San Pedro de Siresa i remuntem el riu fins la meravellosa Selva de Oza, on passem la tarda banyant-nos al riu. A la nit sopem i dormim a l’Hotel Castillo de Acher, que podia estar millor.

L’endemà al matí continuem ruta cap a Navarra, passant pel vall d’Ansó, cap a Zuriza, magnífic amfiteatre natural, i baixant després cap al Roncal. Parada a dinar a Ochagavia, a l’asador Kixkia. Molt bé. Seguim ruta per pujar a Roncesvalles, on vàrem visitar el santuari, i vam pujar fins el port de muntanya.

Dormim i sopem a tocar de Roncesvalles, al poble veï de Auritz o Burguete, a l’Hotel Loizu, molt bé.

Seguim ruta cap a Estella, bonica ciutat, on visitem el casc antic. Dinem a La Cepa, bonic restaurant, molt recomanable, i continuem ruta per arribar a San Millán de Yuso, passant per Logroño i Nájera, tot i que sense aturar-nos-hi aquesta vegada.

A Yuso, a banda de visitar el monestir, sopem i dormim en una casa rural molt maca, la Posada de San Millán, deliciosa.

El dia següent sortim cap a Cañas, un encantador petit monestir de monges, un bombonet. Molt bonic.

Continuem cap a Burgos, parant a Santo Domingo de la Calzada, amb la seva imponent catedral, i travessant els Montes de Oca.

A Burgos ens instal·lem a l’Hotel Rice, millor oblidar-lo, en una habitació antiga que donava a un pati de llums amb sortida de fum de la cuina. Horrible. Visitem molt bé la ciutat. Barri antic medieval, catedral, monestir de les Huelgas, Cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña…

Sortírem de Burgos en direcció als Picos de Europa. Pujàrem cap a Aguilar de Campoo, per anar després cap a Cervera de Pisuerga i baixar cap al vall de Lièbana, on vam visitar Santo Toribio de Lièbana.

Seguírem cap a Potes. En un poblet proper paràrem a dinar en un hotel molt xulo, anomenat Hotel del Oso, i vam anar a dormir a l’hotel Cosgaya, a Camaleño. A la tarda vam visitar Fuente Dé, i vam pujar en telefèric fins Àliva, alta muntanya. També vam visitar Potes, magnífic poblet medieval i Santa Maria de Lebeña, romànic meravellós.

El dia següent vam anar cap al mar, cap a Cantàbria, per veure el bonic poble medieval de Santillana del Mar, amb la seva famosa colegiata romànica. La vila estava invadida de gent, plena de turistes. Vam dinar, molt malament, en un restaurant de patacada.

 

Havent dinat anem cap al país Basc, parant a Castro-Urdiales i Bilbao. A la tarda cerquem lloc on dormir a tocar de la capital Basca. Ho fem a Bakio, al Gaztelu Begi, una pensió de carretera a tocar de San Juan de Gaztelugatxe. Una mica tètric, però ben situada per visitar aquest atractiu enclavament de la costa basca. Sopem a Bakio, al port, en un restaurant de peix, l’Itsasargi, molt bé.

L’endemà seguim la costa cap a Bermeo, Ondàrroa, Lekeitio cap a Sant Sebastià. Vam parar a dinar a Guetaria, al restaurant Itxas-Etxe.

Continuem la ruta entrant a França, anem cap al bonic poblet d’Ainhoa, per tornar a passar la frontera de nou i dormir a Elizondo, la capital del Valle del Baztan. Sopem i dormim a l’Hotel Elizondo, molt bé.

Al despertar-nos reprenem la ruta entrant a França per visitar la banda nord del Pirineu. Baixem cap a Sant Jean Pie de Port, molt bonic, per seguir cap a Sauvaterra de Bearn, poblet també molt xulo, i dinem a la bastida de Navarrex,

Havent dinat a Navarrex, (foto de dalt) continuem la visita cap a l’Hospital de Saint Blaise, bonica capella romànica, la catedral romànica d’Oloron Sainte Marie i el poblet de Betharram a tocar de Lourdes. No parem a Lourdes sinó que continuem cap a Argeles Gazost, on sopem i dormim a l’Hotel Printania.

L’endemà, amb base al mateix hotel, explorem els Prineus Francesos d’aquest sector, molt bonics, pujant fins cap a Cauterets, bonic poble de muntanya, el Pont d’Espagne i, amb un telefèric, el llac de Gaube. Preciós.

També vam voltar per Gavarnie, amb el seu espectacular circ.

A la tarda pugem cap a Aucun, un poblet proper amb una bonica esglèsia romànica, a sentir un concert. En sortir sopem a Les Mille et une Epices, un restaurant asiàtic, molt bo. Tornada a l’hotel Printania i dormir.

El dia següent continuem la ruta cap a Sant Bertrand de Comi¡enges, bellíssim poble medieval amb una bonica catedral. Als seus peus visitem també Sant Just de Vallcabrera, preciosa ermita romànica, molt maca..

Seguim cap a la Vall d’Aran, on dormim a Viella, a l’hotel Fontfreda, llavors molt maco, i sopem al restaurant El Molí. Visitem Vielha.

L’endemà baixem a la Vall de Boí, on visitem les magnífiques esglésies romàniques. Dinem, sopem i dormim a l’Hostal Pey, al poble mateix de Boí. Molt bé.

L’excursió s’acaba al càmping La Noguera, a Sant Llorenç de Montgai, on dinem a tocar de l’embassament, al restaurant del mateix càmping. Menú molt econòmic, gens dolent.

Estiu 2009 a Alemanya

L’estiu de 2009 vam anar d’excursió a Alemanya travessant França i Suíssa. Vam sortir de Barcelona, camí de Narbona on vam dinar a la Cafeteria Casino del supermercat Geant de l’entrada sud, un lloc habitual nostre. Un self service barat i bo. Vam continuar cap a Beziers i després cap a La Covertoirade, un bonic poblet medieval murallat, on ens vam aturar per fer una passejada pels carrers. Una parada que recomanem si aneu camí de París. Seguim cap a Millau, a les Gorges del Tarn, on vam dormir i sopar a l’hotel Le Cevenol, força bé, amb piscina!.

La Couvertoirade.

Millau

L’endemà continuem cap a Mende, on vam parar a veure la seva catedral, i a dinar al restaurant La Caille, proper a la catedral, al boulevard que envolta la ciutat. Seguim cap a Pradelles, bonic poblet medieval, dels més bonics de França.

Arribem a mitja tarda a Le Puy en Velay, fantàstica ciutat medieval, volcànica, amb uns pitons increïbles de lava negra on s’aixeca una estàtua i la catedral. Inoblidable. Allà vam sopar a Le Nom de la Rose, a la Rue Raphael, avui lamentablement tancat. Vam dormir a l’Hotel Cristel, a Vals Prés le Puy, un poblet a tocar.

Catedral de Le Puy en Velay

L’endemà partim cap a Bourg en Bresse, travessant Lyon. Parem a dinar a un poble medieval molt maco, anomenat Perouges. Ho fem en el restaurant de l’Hostellerie de Perouges, que estava bé.

Poble Medieval de Perouges.

Arribem a mitja tarda a Bourg en Bresse, i cerquem hotel. El trobem davant del monestir de Brou, una joia del renaixement, molt maco. Es diu Le Logis de Brou, i no està pas malament. Aquella nit sopem molt bé, al bar restaurant de l’Abbaye, davant mateix de l’abadia de Brou, no lluny de l’hotel.

El dia següent visitem el cenobi, preciós.

Monestir de Brou.

Interior de la basílica i claustre

Imatges del claustre

Continuem viatge cap a Friburg im Brisgau, ja a Alemanya, parant a dinar, amb molta calor, al Casino Cafeteria del centre comercial Geant a Mulhouse.

La Casa Vermella de Friburg

Mercat davant la catedral

Porta de la muralla a Friburg.

Aquella nit sopem a Friburg, a la Universitat Vella, al mig de la ciutat medieval, al restaurant Erzherzog Albrecht, un alemany de patacada. Vam dormir al Novotel Kurthaus al mig de la ciutat, molt bé, piscina interior.

L’endemà continuem la nostra ruta, ara cap a la Selva Negra, on vam parar al llac de Titisee i a la bonica població de Rotweil, d’on son els gossos d’aquesta raça.

Carrer Major de Rotweil

Al bonic poblet medieval de Haigerloch, foto sobre aquestes línies, vam dinar al restaurant Krone, que també és un bonic hotel. Molt bé. Fantàstic!.

Vam continuar camí visitant ara la bellíssima ciutat medieval i universitària de Tubingen.

Tubingen, el riu.

Tubingen, vista del riu i de la plaça major.

Tubingen, Stiftkirche.

Finalment vam anar a dormir al poblet medieval de Bad Winfen. Allà vam trobar un hotel amb encant a la mateixa porta de la muralla d’accés a la població que ens va llogar una habitació familiar. Es diu Hotel Zur Traube.

Per sopar vam estar en un lloc meravellós de veritat, i bé de preu!. Es diu Restaurant Friedrich Feyerabend, i està molt bé. Vam poder passejar per aquest petit i deliciós poblet i admirar els seus carrers empedrats i l’alta torre.

Torre a Bad Winfen.

L’endemà vam continuar cap al nord del país. Vam parar a Schwabisch Hall, una molt maca població medieval, carregada de monuments, com l’ajuntament, esglésies i palaus, i un monestir als afores.

Vista lateral de l’ajuntament

Schwabisch des del riu

Rathaus de Schwabisch Hall

Vam continuar cap a la magnífica i increible Rothenburg ob der Tauber, la millor, més gran i més ben conservada ciutat medieval alemanya, que guarda encara les muralles, cases i palaus, torres… un somni de fades. Aquí vam dinar al restaurant de l’Hotel Eisenhut, just al costat de l’ajuntament gòtic de la vila. Molt bé. Guapíssim.

Cases a Rothenburg

Porta d’entrada a la ciutat medieval

Torre i carrer de Rotheburg.

Acabada la visita a Rothenburg vam anar cap a Wurzburg la esplèndida ciutat barroca amb el seu pont sobre el riu Main, el palau conegut com la Residenz i el castell damunt el turó, a banda de les moltes esglésies de la vila.

Pont barroc damunt el Main i, a sota palau Residenz.

A Wurzburg vam dormir a l’Hotel Novotel, ben situat al centre de la ciutat nova. I vam sopar al soterrani de l’ajuntament, al restaurant Ratskeller, un lloc realment encantador. L’endemà vam visitar la Residenz, preciosa.

Des de Wurzburg vam anar cap a l’Est, camí de Bamberg. Però abans vam parar a dinar al poble de Ebrach per poder visitar la seva famosa abadia cistercenca, transformada durant el barroc. Bonica. El restaurant escollit va ser l’antiga estació de trens de Ebrach, i el lloc un vagó de tren. Sumament divertit!.

Exterior del restaurant i vagó amb el menjador

Exterior i interior de l’Abadia d’Ebrach

Vam continuar cap a Bàmberg on vam arribar a la tarda. Aquesta bonica ciutat medieval te una catedral romànica molt xula, on el bisbe va beneir una concentració de motards que anàven a Sant Jaume de Galícia, jardins xulos i un ajuntament penjat de manera molt curiosa damunt del riu que passa per allà.

Porta d’entrada a Bàmberg i jardins de la residència

Ajuntament de Bàmberg.

Vam continuar el nostre viatge ara cap a Nüremberg, fastuosa ciutat medieval gòtica. Allà vam dormir i sopar al Novotel Messe, als afores.

El dia següent el vam dedicar a visitar Nüremberg, la seva catedral on hi havia una missa interconfessional catolica i protestant que va acabar amb un dinar de germanor amb molta botifarra i molta cervesa, el castell i l’ajuntament amb el seu rellotge astronòmic i la bellíssima font gòtica.

Vam dinar al restaurant italià de cadena, Vapiano, al centre de la ciutat, a prop de la plaça major.

Canal i ajuntament a Nüremberg

Des de Nüremberg vam continuar cap al sud parant a la bonica ciutat de Ratisbona, per on el Danubi creua sota un bonic pont fortificat i on hi ha una catedral molt bonica.

Pont damunt el Danubi

Torre del pont i façana de la catedral de Ratisbona

De Ratisbona vam seguir cap a Munich, on vam dormir el dia 12 de juliol de 2009. Allà vam veure la catedral, l’ajuntament i el casc antic d’aquesta bella ciutat. Anàrem a sopar a un restaurant vegà, molt bo, el Prinz Mishkin. Vam dormir a l’Hotel Carat. 

Catedral de Munich i Ajuntament.

L’endemà vam fer una excursió per veure el camp de concentració nazi de Dachau, que va costar de trobar, i que estava tancat. Imagineu Dachau sense el camp, el que hauria pogut ser el bonic poble residencial de Dachau, sense la bogeria i la mort. Per dinar a Dachau vam anar a la Gasthaus “Drei Rosen”. Un lloc molt típic, molt senzill, amb un servei amable. També tenen habitacions familiars.

A la tarda tornada a Munich, sopar i dormir.

L’endemà vam sortir de Munich per anar cap a Augsburg, on vam visitar les seves esglésies, la catedral, i el Fuggerei. Augsburg és una ciutat molt bonica!. Vam dinar al davant del Fuggerei a un restaurant que es diu Il Gallo Nero, molt bo. A la tarda vam continuar a Ulm, una altra molt bella ciutat medieval alemanya amb una catedral fabulosa.

Augsburg, església, a dalt, i plaça, a baix.

Ulm, catedral.

Ulm, ajuntament.

A Ulm vam dormir a l’Hotel Anker, al costat de la catedral. Aquest és un establiment portat per un matrimoni català. Vam sopar a La Stradina, una pizzeria en un carrer animat prop de la catedral també.

L’endemà van sortir cap a Ottobeuren, una fantàstica abadia barroca al sude de Ulm, que vam visitar.

Abadia d’Ottobeuren

En acabar de visitar l’abadia vam continuar, sempre cap al sud, i vam parar a dinar a Wangen im Allgäu, bonic poble amb un ajuntament molt xulo. Just al costat de l’ajuntament i de l’església, a la plaça, vam dinar al Hinderofen Café, molt divertit. 

Ajuntament de Wangen.

Vam continuar, ja dins Suïssa, la nostra ruta remuntant el riu Rhin, camí del Furkapass. Però la nit ja arribava i vam parar a dormir, i a sopar, a l’Hotel Todi, al poblet de Turn, un típic poble suís. Per cert, habitacions molt acollidores i bona teca. Estàvem sols. Vam passejar pel poble que parla una llengua semblant al català.

Hotel Tödi

El poble de Turn o Trun

L’endemà vam continuar la ruta, ara travessant i parant-nos al monestir de Disentis Muster, que era bonic però no alucinant.

Una nova parada per gaudir del poble d’Andermatt, als Alps suissos.

I enfilem el Furkapass, separació entre el Rhin, que hi neix, i el Rhone, que també neix allà. A dalt, en ple juliol, hi havia neu. Paisatge molt maco.

El Furkapass

En baixar el Furkapass era hora de dinar i ho vam fer al restaurant de l’Hotel de la Croix d’Or i de la Poste, del bonic poblet de Munster, ple de cases de fusta i balcons amb flors.

Munster: cases de fusta i església

En acabar de dinar vam entrar al Valais i des d’allà vam pujar cap a Chamonix, on ens vam allotjar a l’Hotel Eden, a les Praz de Chamonix, cara al Montblanc. Allà vam dormir i sopar dos dies.

No lluny de l’Hotel hi ha una zona de jocs infantil al mig del bosc amb un petit riu i tirolines. Una passada!. També vam aprofitar per agafar el Montblanc Express i anar fins Vallorcine, on vam fer una passejada fins una glacera espectacular i vam dinar al restaurant de l’estació, que es diu l’Arret Bougnette.

El dia següent havíem de marxar i vam parar a Annecy, per veure aquesta meravellosa ciutat vora el llac. Allà vam dinar.

I vam continuar viatge anant ara cap a la vila de Saint Etienne, als afores de Lyon, on vam dormir i sopar al Novotel, bé de preu, i vam fer una banyada a la piscina.

Seguírem l’endemà cap a La Chaise Dieu, una abadia situada a l’Auvèrnia.

Claustre gòtic de La Chaise Dieu

I continuàrem cap a Briude, on hi ha una magnífica església abacial romànica, increïblement bonica. En aquest poble vam dinar molt bé en una pizzeria a tocar de l’església: Le Saint Julien!. Pizzes al forn de llenya, fabuloses!.

Exterior i interior de la basílica romànica de Briude

I la ruta continua cap a la Vall del riu Lot, on van visitar els pobles d’Estaign i de Espalion, molt macos.

A dalt Espalion. Les dues de sota Estaign.

Aquí sota un altre poble: Entreagygues sur Truyeres

Finalment, ja quasi de nit, arribem al nostre destí: l’abadia romànica de Conques, bellíssima. Ens quedem a dormir just davant del monestir, a l’Auberge de Saint Jacques, i assistírem als oficis de tarda. Per sopar vam anar al Au Parvis, un saló de té i restaurant molt acollidor. 

L’abacial de Conques, romànic pur!

L’endemà sortim de Conques i parem a Rodez, una bonica ciutat amb una bonica catedral.

Continuem cap a Lavaur i, després, cap a Vilefranche de Lauragais, on dinem a l’Hotel i restaurant de France. Molt bé. Ara ja han tancat portes. Llàstima. Anem a Narbonne per autopista i, ja de tarda arribem a Perpinyà, on anem a buscar la costa. Entrem fent la costa vermella, per Banyuls i Cervera, per acabar sopant a Platja de Garbet, mentre a la platja cau la nit, al restaurant Garbet, tot un luxe, a preu de luxe!. I d’allà, ben fosc, cap a Barcelona!.

Setmana Santa a Castella 2011

La Setmana Santa de 2011 vam anar a Castella, a Valladolid, per explorar la regió i veure les boniques processons d’aquestes terres. Vam sortir de Barcelona i vam anar cap al monestir de Veruela, als peus del Moncayo, no lluny de Saragossa. Allà vam visitar aquest cenobi cistercenc, una meravella, i vam dinar al restaurant El Molino de Berola, un asador típic, que podia haver estat millor, però que no estava del tot malament.

Seguírem després camí a Sória, que vam deixar enrrera per internar-nos en els boscos i paisatges verges dels pics d’Urbión, on neix el Duero. Vam dormir a l’Hostal Virgen de las Nieves, a Salduero. Habitacions amb llits antics, esmorzar molt pobre. No hi tornarem. Ara bé, el poble molt maco, molt rural. El riu Duero, recién nascut, el travessa i baixa cap a Molinos de Duero, a un parell de kms. Molinos també l’heu de veure, i fer el camí de l’humilladero vora el riu.

L’endemà matí vam deixar la Serrania de Soria per baixar cap a El Burgo de Osma, capital poderosa medieval, amb una catedral impresionant, carrers, places, portes, muralles de postal.

Seguírem cap a Peñafiel, ciutat medieval també, amb un castell roquer esplèndit dalt del seu turó, fortalessa que fou de Don Juan Manuel, poderós cortesà castellà i poeta. Allà vam dinar al bar restaurant Chicopa, un bon lloc. Tapes fabuloses a l’entrada i un menjador amb menú de la terra dins. Hi tornaríem sense dubtar. Vam veure passar la processó, vam visitar el castell, el poble i la plaça de toros, quadrada.

A la tarda, camí de Valladolid, vam parar al bonic monestir de Vallbuena de Duero, seu permanent de las Edades del Hombre, bellíssim exemplar del gòtic més pur. Continuàrem cap a l’Hotel Novotel de Valladolid, on vam sopar i dormir.

L’endemà anàrem a Salamanca, gran ciutat monumental, on vam visitar les dues catedrals, la romànica i la gòtica, molt boniques, amb la seva torre del gall, joia del romànic.

Vam dinar al restaurant “El Pecado”. Molt bé. I vam continuar la visita: plaça major, ajuntament, casa de las conchas, universitat… Molt guapo tot!.

Tornada a Valladolid on, a la tarda, vam poder gaudir de les processons magnífiques que desfilen pels carrers d’aquesta ciutat durant la Setmana Santa. Son moltes i molt interessants, amb imagineria de Juan de Juni, Montañés… dels millors escultors barrocs de Castella.

L’endemà sortim cap a Toro, inigualable vila medieval amb un casc antic fantàstic i una catedral romànica de primer ordre. Us la recomanem. Vam dinar al restaurant La Esquina de Colas, tapes molt bones!.

A la tarda, havent dinat a Toro, ens vam arribar a Zamora, on vam visitar la catedral i el casc antic. De tornada a Valladolid, unes quantes procesons més, molt boniques, sopar, a l’hotel, i dormir.

L’endemà va ser el dia de visita de Valladolid mateix. Joies tan xules del renaixement com ara l’església de San Pablo, amb la seva increible façana, o el pati del museu nacional d’escultura, o el museu mateix, farcit d’obres d’art renaixentistes i barroques, fascinant. També la catedral i altres racons d’aquesta ciutat castellana.

El següent dia vàrem anar cap a Medina de Rioseco, en una ruta de castells. Vam veure els de Fuensaldaña i el de Montealegre de Campos, abans d’arribar a la vila dels Almirantes de Castilla.

A Medina de Rioseco vam dinar al restaurante Santamaria, que estava molt bé. A la tarda, de tornada a Valladolid, encara vam parar al castell de Torrelobatón.

La tornada va ser per Calatayud, on vam parar a dinar al nostre restaurant preferit allà, el del Hotel Fornós, bona teca a bon preu!.

 

Navarra, estiu 2011

L’estiu de 2011 vam fer una volta per Navarra. Vam anar fins a Tudela, on vam dinar al magnífic restaurant Remigio, cuina de l’horta, i també un bon hostal. A la tarda vam arribar a Zizur Mayor, a l’hotel AC on ens hospedàvem, bon hotel. La resta de la tarda la vam dedicar a visitar Pamplona.

Aquella nit anàrem a sopar a una pizzeria molt xula i propera a l’hotel: la Boca Pizza, una pizzeria molt bona.  L’endemà visita a San Sebastian, amb banyada inclosa a la Concha. Seguim cap a Hondarribia, on vam dinar. A la tarda visita als esplèndits jardins del Señorio de Bértiz. Tornada a l’hotel i sopar en un llloc nou, l’Hotel Casa Azcona, que te una terrassa exterior molt xula on serveixen tota mena de tapes, molt bones!.

El dia següent vam començar a la capella templaria d’Eunate, misteriosa i d’un romànic aclaparador. Una joia. Quina bellesa!.

Vam continuar cap a la meravellosa ciutat medieval de Puente la Reina, amb el seu pont del camino de Santiago, la seva església i les cases medievals.

Seguim cap al monestir de Irache, barroc molt transformat per fora, gòtic el claustre… però una església del císter més puríssim.

seguim camí cap a Estella, on vam dinar al restaurant La Cepa, un lloc increible, bo i bé de preu, menú de qualitat, molt recomanable!. Visitem Estella, amb els seus temples romànics, els seus palaus i carrers medievals, el seu castell.

A la tarda visitem Santa Maria de Iranzu, una altra joia del Císter de Navarra, un monestir preciós.

Fa molta calor i acabem la tarda al naixement del riu Urederra, a la Sierra de Urbasa. Aigües gèlides i cristal·lines.

Tornem a Zizur Mayor i sopem de nou a Casa Azcona. L’endemà sortim cap al misteriós valle del Baztan on visitem les coves de Zugarramurdi, que encara recorden les bruixes. Preciós i espectacular. Seguim en direcció França on visitem el poblet d’Ainhoa, típic basc, i intentem pujar al tren de la Ruhe, ple de gom a gom. Desistim i tornem avall, cap a Elizondo, capital del Baztan, on dinem al restaurant Santxotena, on la Maite i el seu marit ens fan xalar.

El dia següent tornada cap a casa, però fem una parada a Olite per visitar el seu bonic palau i castell.

L’església de Santa Maria la Mayor tampoc no està gens malament!.

Dinar a Tudela, de nou a l’Hostal Remigio, i cap a casa!

 

 

Catalunya Nord 2010

Pel pont de maig de 2010 vàrem anar a explorar l’Empordà i el Rosselló. La base estava situada a l’Hotel Mediterràneo Park de Roses, un molt bon complex hoteler amb tota mena de serveis. El primer dia arribada a Roses i banyada a la piscina coberta de l’hotel. Ronda per la platja. Sopar al mateix hotel.

L’endemà sortida cap a Ceret, on admiràrem el poblet, artístic i medieval.

Porta de la muralla a Ceret

Muralles a Ceret

Seguidament anàrem camí d’Arles, per veure el seu monestir romànic, seguint el riu Tech amunt.

Acabada la visita a Arles, seguirem per una carretera de muntanta cap al bonic poblet de Sant Llorenç de Cerdans, i encara més amunt cap a Costoja, un altre petit poble medieval a tocar de la frontera, que te una bonica església romànica.

Portalada de Costoja

El dia següent fou el torn d’una anada a Cadaqués, poblet encantador del Cap de Creus. També baixàrem fins a Roses. Tornada a l’hotel a dinar i piscina a la tarda, amb passejada per Roses a la nit.

El dia següent recorreguèrem tot el litoral des de Port-Bou fins Cotlliure, parant el matí sencer a aquesta bella població de la Catalunya Nord. Tornada a l’hotel, dinar i cap a casa!.

 

Burgos 2012

La setmana Santa de l’any 2012 sortírem camí de Burgos. Vam dinar al restaurant de l’àrea de Servei que hi ha a l’alçada de Gallur, a la N-232. Un restaurant de camioners, menú senzill però bé. Bon preu. Havent fet una parada a Santo Domingo de la Calzada, per veure la seva magnífica catedral i recórrer els carrers empedrats del poble, ens vam asseure una estona a veure una obra de teatre a la plaça. Vam arribar a Burgos a la tarda nit. Ens hospedàrem a l’Hotel Rice Palacio de los Blasones, que llavors es deia Palacio de los Velada. Molt bé. A la nit volta per la ciutat. Porta i Catedral il·luminades.

Catedral de Burgos

L’endemà començarem a visitar el territori. Anàrem cap a la ciutat de Lerma, capital del ducat del mateix nom, on es conserva el palau dels ducs i l’església colegiata. Precioses obres d’art renaixentista.

Palau dels Ducs de Lerma

Col·legiata de Lerma

Seguirem cap a Covarrubias, un bellíssim poble medieval, bressol de Castella, amb monuments impresionants, on vam dinar al restaurant Casa Galín, molt bé.

De Covarrubias és molt fàcil arribar-se a les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza. Nosaltres ho vam fer mentre esperàvem que fos hora d’anar a dinar a Covarrubias.

Portalada de San Pedro de Arlanza

Ruines del claustre

Torre i nau de l’església

Torre de defensa

Des de San Pedro de Arlanza anàrem cap a Santo Domingo de Silos, a visitar el seu magnífic monestir.

I no gens lluny de Silos una maravella natural, la garganta de la Yecla, increiblement bonica.

Abans de tornar a Burgos ens parem un moment a admirar la senzillessa romànica de l’ermita de Santa Cecilia a Santibáñez del Val.

A la tornada a Burgos ens esperava una bonica processó de Setmana Santa i un bon restaurant on sopar: La Mafia se sienta a la mesa, el lloc on havíem sopat ja la nit anterior. L’endemà varem sortir cap al sur, en direcció a Palència. Primer ens varem aturar a Venta de Baños per veure l’església visigòtica de San Juan de Baños, molt maca.

Seguidament anàrem ja a Palència per visitar la ciutat i la seva esplèndida i desconeguda catedral.

A Palència vam dinar al restaurant La Traserilla, molt maco, molt bo, al centre de la ciutat, ocupant tot una casa.

Sortírem de Palència en direcció nord, cap a Fromista, amb una parada per veure el castell dels Sarmiento al poble de Fuentes de Valdepero, guapíssim.

Frómista sempre impresiona per la puressa del seu romànic perfecte.

No hi ha res semblant!. Seguim cap a Villalcázar de Sirga amb la seva col·legiata gòtica fastuosa, plena de sarcòfags gòtics molt bonics.

Acabem el dia a Carrión de los Condes, ciutat medieval plena de esglésies romàniques i amb un monestir renaixentista convertit en hotel als afores. Tornem a Burgos, processons, sopar al restaurant Casa Pancho, fantàstic.

El dia següent el passem a Burgos capital, per visitar el museu d’Atapuerca, la catedral, el monestir de las Huelgas i la Cartoixa de Miraflores. Dinem de tapes al centre de Burgos.

L’endemà sortim cap a una fita de primer ordre, si bé molt desconeguda del gran públic. La col·legiata de Santa Maria de Campos, plena d’art.

Seguim cap a Castrojeriz, villa carrer medieval, on dinem, molt bé, al restaurant Mesón de Castrojeriz.

Església de San Juan de Castrojeriz.

Continuem cap al nord, fins a Sasamon, amb la seva col·legiata fabulosa, poble on varem comprar un formatge molt bo, i cap a Olmillos de Sasamon, amb un castell una mica teatral. Tornada a Burgos, sopar a Casa Pancho i dormir.

El darrer dia tornada cap a casa, anant per Soria, magnífics paisatges, amb parada per dinar a Tarazona. Al restaurant Saboya 21, un luxe increible menjar aquí. Aprofitàrem per visitar aquesta fantàstica ciutat mudejar, amb els seus increibles monuments.

Per dormir varem anar a Tudela, al AC Tudela. Aquella nit també vam veure una processó i vam sopar a Casa Remigio, verdures de l’horta, boníssimes. El darrer dia tornada a casa.

La Rioja 2012

L’estiu de 2012, a l’agost, vàrem decidir fer un viatge a La Rioja. Sortírem de Barcelona en direcció Saragossa, per pujar després cap a Tudela, bellíssima ciutat, on vam dinar a l’Hostal Remigio. Car però molt bo. Verdures de l’horta sempre a taula. Cuina d’alta qualitat, i com hostal també està força bé. Vàrem visitar el barri medieval, el call jueu de Tudela i la seva catedral, romànic esplèndid, amb un claustre i un museu xulos també. Continuàrem viatge cap a Logronyo, on vàrem dormir a l’hotel AC La Rioja, de Marriot, molt bé. Bon hotel. El recomanem. Per sopar anàrem de tapes a la calle del Laurel, i voltants. Allà acabàrem a la Trattoria, una pizzeria molt moderna, amb bona cuina. També la recomanem!. L’endemà vam fer una sortida cap a Oña, un poble de Burgos, joia medieval, amb un monestir fantàstic, que acollia una edició de “Las Edades del Hombre”.

Continuàrem la ruta per Castella anant fins la vila de Frias, amb el seu pont romànic damunt l’Ebre, les cases penjades i el seu castell. Dinàrem al Bar Ortiz, al centre del poble, molt bé.

A la tarda pujàrem a l’ermita de Nuestra Señora de la Hoz, excavada en una bauma, al costat del riu Molinar, curiòs de veure.

De tornada a Logroño paràrem un moment a Laguardia, bella vila de la Rioja Alavesa, murallada i amb una església gòtica fastuosa, lamentablement tancada a aquella hora, però que ja havíem vist, i que us recomanem. A Logroño, sopar al mateix lloc de cada dia i dormir a l’hotel. L’endemà sortírem en direcció a Enciso, a veure les icnites, petjades de dinosaures fòssils, que en aquesta zona compten amb reproduccions a escala real en fibra de vidre dels bitxos. Visitàrem el Museu, que acabava d’obrir aquell any.

Tot seguit continuàrem la carretera cap a terres de Sòria, veien àligues i voltors, preciós. Dinàrem a La Posada de Numància, una casa rural xula. Bé. Fèrem una volta per Sòria capital, anàrem fins l’ermita de San Juan de Duero, romànic excel·lent, i a la de San Saturio, pel camí vora el riu Duero, un clàssic que fem sempre que anem a la ciutat.

Tornàrem per la comarca de Cameros, molt bonica, alta muntanya. Dormir i sopar a Logroño, on sempre. El dia següent agafàrem en direcció Nájera, on vam veure el seu magnífic monestir de Santa Maria la Real, amb les tombes dels reis i el claustre meravellosos.

Continuàrem cap a San Millán de la Cogolla, on vam fer una visita als monestirs de Yuso i Suso.

Llavors vam pensar en pujar a visitar la Sierra de Cameros, que tant ens havia agradat el dia anterior. Paràrem a dinar en un restaurant en plena pujada a la Sierra, a La Venta de Goyo.

Ens banyarem al riu havent dinat i, en disposar-nos a seguir la ruta… roda punxada!. Trucar al RACC, canviar la roda, reparar-la a Baños del Rio Tobias, on vam comprar uns embotits excel·lents… tornada a Logroño, sopar i dormir a l’hotel i al lloc de sempre. L’endemà, roda de nou punxada. Reparació i tornada cap a Barcelona, amb parada per dinar a Bujaraloz, a l’Hostal Las Sabinas, com sempre. Senzill i casolà, perfecte.