Estiu 2010 a Itàlia

Unes vacances clàssiques a Itàlia, l’estiu del 2010. Sortim de Barcelona, camí de França, cap a Marsella. Dinar al Casino del supermercat Geant a Narbonne, com sempre. Seguim cap al Novotel Marsella Est, als afores de la ciutat. Sopar al mateix hotel. L’endemà sortim cap a Génova, amb parada a Sant maximin la Santa Bauma, i la fantàstica abadia cistercenca del Thoronet, d’una delicadesa corprenedora.

Dinar en una altra cafeteria Casino, a l’entrada de Cannes, i continuar cap a Génova. Allà vam dormir al Novotel, que va costar de trobar, on també vam sopar. A la tarda piscina, i una visita al port de la ciutat i al carrer dels palaus renaixentistes, una passada de maco.

El dia següent baixem per la costa camí de Lucca, Pisa i Florència. Visitem Lucca, bella ciutat medieval italiana, amb les seves esglésies romàniques i el seu amfiteatre transformat en plaça. Allà vam cercar i vam dinar al càmping Torre Pendente, a Pisa, cercant la pizzeria i la pizza al tonno d’en Michele, que ja no era el mateix.

A Pisa era obligada una visita al campi dei miracoli, amb el seu duomo, el baptisteri i la torre pendente.

Seguim camí de Florència, on ens hostatgem al Novotel als afores de la ciutat, on també vam sopar. Molt bé. L’endemà visita obligada a Florencia.

Duomo, signoria, ponte veccio… dinar a Gli Angeli, un bonic restaurant que ja no existeix. Tornada a l’hotel, piscina, sopar i dormir. El dia següent excursió per la Toscana: anem a Siena.

Encantadora ciutat amb la seva plaça del palio, l’ajuntament, el duomo, tota ella preciosa. De tornada a Florència ens aturem a dinar a Monteriggioni, bonic poblet murallat. Ho fem al ristorante Il Feudo, pas mal.

Visitat Montereggioni, continuem per la meravellosa Toscana cap a Sant Gimignano, esplèndit poblet medieval amb muralles, cases i carrers de pedra, palaus i unes curioses torres feudals defensives, altíssimes.

Tornada a Florència, sopar i dormir al Novotel. L’endemà una volta per la ciutat, admirant nous monuments. La Santa Croce, amb la capella dels Pazzi, per exemple.

El dia següent continuem la nostra ruta per Itàlia, camí de Roma, travessant la Toscana. Anem fins Pienza, la ciutat renaixentista de Pius II, amb el palau Piccolomini o la catedral.

Montepulciano, amb la fabulosa església de Sant Biagio, obra mestra del Sangallo, és una altra parada obligada. Toscana vinícola, desconeguda de les grans masses turístiques.

Continuem cap a Orvieto, cap a Montefiascone, on vam dinar, a la trattoria Borgo Antico, prop de la bella església d’aquesta vila, amb la seva característica cúpula blava.

A la tarda continuem el viatge per arribar a Roma, on ens hostatjarem al Novotel La Rústica, als afores, en ple camp, molt bé. L’endemà visita a Roma. Primer el David de Miquel Àngel, que encara no havíem vist mai, el Coliseum, la Roma barroca amb Piazza Navona, el Vaticà, Castell de Sant’Angelo…

O bé el Pantheon, magnífica cúpula romana, la pompositat de la Fontana di Trevi, o la delicadesa de l’Éxtasi de Santa Teresa de Bernini.

En acabar la visita a Roma iniciem la tornada passant per l’Umbria, la nostra regió predilecta d’Itàlia. Parem a Todi per reveure la increible església renaixentista de la Consolazione, el seu palau comunale, o el Duomo.

Seguim cap a Perugia, la capital umbra, on ens admiren el palau comunale, i la fontana de la plaça. Dinar al cafe di Perugia. Ens allotgem a l’Hotel Brufani, gran luxe ara, llavors no tant. Sopar en un restaurant del carrer Bonazzi, carreró amb voltes sota l’hotel.

El dia següent continuem la nostra ruta per l’Umbria i la Toscana, ara parant a Cortona, on visitem la ciutat i l’església de Santa Maria del Calcinaio, on fem d’interprets de l’anglès pel seu capellà.

Continuem viatge cap a Bolònia, on vam reservar el Novotel de la ciutat.

L’endemà anem cap a Ferrara, després d’haver visitat al matí Bolonya, amb les seves places i edificis civils de color vermell, les torres feudals altíssimes, impossibles, l’església del Sant Sepulcre. A Ferrara dinem al Leon d’Oro, davant de la catedral i, a la tarda passegem pels carrers medievals, admirant el castell i els palaus del Este, com ara la casa dels diamants.

De Ferrara cap a Padova, una altra bonica ciutat medieval.

I, finalment, Venecia, la perla de l’Adriàtic. Vam allotjar-nos i sopar al Novotel de Mestre, i l’endemà vam recórrer la bella ciutat dels canals.

A Venecia vam dinar a la trattoria Agli Artisti da Piero, a la Rugga Giuffa 4836, “pas mal du tout”. Dormir i sopar a l’hotel.

El dia següent vam sortir cap a Cremona, una vila que ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Per dinar anàrem a Latte Lie’r, un bar desenfadat.

A la tarda visita a la Cartoixa de Pavia, tota una troballa, magnífica.

Ja de tornada passem la nit a Torino, al Novotel Julio Cesare, als afores. La ciutat del Po és tan bella com sempre, ordenada, neta… Piazza Sant Carlo… Piazza Vittorio Emmanuelle… Aprofitem l’endemà per visitar el museu Egipci, una passada, el millor d’Europa!.

El dia següent passem els Alps per Briançon, però abans dinem a Lo Zodíaco, a Oulx, una pizzeria que mai no falla. Després baixem la vall de la Durance cap a la Provença francesa. Dormim a Montpellier, al Novotel, on també sopem. L’endemà continuem cap a casa, visitant la bella Sète, la vila costera amb un gran canal al mig. Dinem a Figueres, a Can Duran, un clàssic, bona teca i molt bon servei.

 

El Maestrat pel Pont de Maig, 2017

El Pont de Maig de 2017 vam anar al Maestrat de Terol. Vam sortir de Barcelona, amb parada a dinar al poble de Tarragona, per continuar cap a Morella, Mirambel i Cantavieja, on vam arribar cap al tard, plovent. Però ens allotjàvem en un bon hotel, el Balfagón, i va parar de ploure, fet que ens va permetre una nova descoberta de les bellesses, naturals i patrimonials d’aquesta vila, capital del Maestrat de Terol: la seva plaça porxada, amb la Baylia, l’església, cases blasonades i els espadats on està entronitzada. A la nit, sopar al mateix restaurant de l’Hotel Balfagón, molt bona teca per no gaires calers i a dormir!.

L’endemà ruta per petits poblets del Maestrat de Terol pels que havíem passat moltes vegades sense aturar-nos, anant cap a Terol, cap a Morella… Ara era la seva hora. Fortanete és petit, amb una església graciosa i un parell de cases fortes, però no passa res si no pareu.

Deixàrem Fortanete per continuar cap a Villarroya de los Pinares, una població amb una mica més de gràcia, però molt petita també. Una església molt interessant, divertida a l’hora de trobar l’entrada, el petit riu Guadalope, una torre que havia estat del castell, i un parell de cases nobles.

Vist Villarroya, seguim la nostra ruta ara cap al petit poblet de Miravete de la Sierra, aigües avall del riu Guadalope, a 6km. de Villarroya. La carretera passa per paisatges geològics molt espectaculars, minerals, amb poca vegetació, restes d’un antic mar cretàcic. Però el parc fluvial del Guadalope dona una nota de verd amb la seva vegetació de ribera. Arribem a Miravete, petitó, una cucada, amb la seva església, amb un claustre renaixentista molt maco, la plaça, el riu, el pont, les restes del castell i quatre cases de pedra. Una composició molt rural i molt xula.

Deixem Miravete amb la sensació que hem vist el millor del dia, i agafem cap a Allepuz, poble interessant però que desestimem, per anar cap al cor de la Sierra de Gúdar i Javalambre, amb alçades pel damunt dels 1.500 mts. Pobles ja serrans, com Gúdar, que tampoc visitem, o com Alcalà de la Selva, on ens aturem a dinar. Alcalà, amb el seu castell i les cases blanques, muntanyenques, baixant el turó, amb la seva imponent església i amb els paisatges que l’envolten mereix una visita.

A Alcalà vam dinar a la Fonda Corella, bon menjar aragonès i serrà, un lloc amb gent amable i acollidora, que també te apartaments, si voleu dormir-hi. Molt recomanable. De tornada refèrem el camí de l’anada però no vam parar a Cantavieja perquè era aviat i vam anar fins la joia del Maestrat: Mirambel. Aquest poble murallat ho té tot: un convent de monges agustines amb una torre plena de gelosies calades. Palaus, cases de pedra, una llotja renaixentista, ajuntament i palaus… És premi Europa Nostra de patrimoni i s’entén només veure’l!.

De tornada a Cantavieja, i abans de sopar, fem una volta per sota els espadats que sustenten el poble, amb unes vistes impresionants. I aprofitem per tornar a la plaça porxada, que ens encanta. Sopar, molt bé, al mateix hotel Balfagón, i dormir. L’endemà tornada a Barcelona, prèvia parada a la casa de Tarragona per dinar. Una bonica ruta per les terres ferèsteges i dures del Maestrat, que a la primavera presenten la seva millor cara.

Setmana Santa Almeria 2017

Aquest any 2017 vàrem anar de viatge de Setmana Santa a Almeria, per veure les costes verges del parc natural de Nijar i Cabo de Gata, i també les processons. Vàrem sortir a la tarda i vàrem fer nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. Un hotel baratet però interessant, amb bona relació qualitat preu. Vàrem sopar al restaurant la Tagliatella de Bonaire mateix, car, ple de gent i servei deficient. Menjar massa senzill. L’endemà seguírem camí cap a Múrcia.

A Múrcia vam veure la primera processó de Setmana Santa del viatge, molt divertida, amb una mena de trompetes tibetanes.

Vam entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco.

La Catedral de Múrcia és una joia del barroc, amb una torre molt maca.

Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

Les portades, gótica la lateral i barroca la principal, son fantàstiques.

Dins la catedral trobareu la capella de la Virgen de la Fuensanta, amb inscripcions en llatí molt interessants.

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!.

Seguidament vam continuar camí cap a Almeria on ens vam allotjar a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat.

A la tarda i la nit primeres processons a Almeria. Sopar en un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

L’endemà primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!.

Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

Dinàrem a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim de San José. Força bé, malgrat que és un lloc senzill.

A la tarda una visita a Los Escullos, increibles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

A la nit, una altra vegada a sopar al Cyrano, ja n’erem addictes, i dormir a l’Hotel NH. I, per descomptat, unes quantes processons més.

El dia següent anàrem a Níjar, bellíssim poble blanc interior, on vam comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

Anàrem a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, on vam dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

A la nit més processons, i visita a la Catedral d’Almeria, bella portada renaixentista i torre com d’un castell.

Sopar a Cyrano, como no!.

Darrer dia reservat per les Salines del Cabo de Gata, San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i car.

Tornada a Almeria, més processons, i de nou a sopar al Cyrano!.

 

L’endemà, dijous Sant, tocava tornar. Parada a Calpe, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta, que ja no és com era abans. No hi tornarem…

Dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, i aquesta vegada encertem amb el restaurant. Anem al Sorbi e Morbi, una pizzeria molt original al Centre Comercial.

L’endemà cap a casa, amb parada per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.

Soria pel pont de maig 2015

Des de Barcelona anàrem cap a Sòria, parant primer a Bujaraloz, a dinar, com sempre a l’Hostal Las Sabinas. Menú casolà, senzill, preparat allà mateix. I seguir cap a Tarazona per veure la seva meravellosa catedral, tot just restaurada, joia del mudèjar. La ciutat te, a més un bonic casc antic, amb cases penjants com les de Cuenca.

Seguidament férem cap a Sòria, on ens allotjarem a l’Hotel Leonor Centro, molt cèntric, i força bona relació qualitat preu. Per sopar anàrem de tapes al bar de l’Hotel Apolonia, les millors tapes de tot Soria, i l’hotel també està fantàstic. Sòria és preciós amb el monestir de San Juan de Duero, les ermites de San Polo, i de San Saturio, al llarg del passeig a tocar del riu Duero, les esglésies de San Juan de Rabaneda, de Santo Domingo, romàniques puríssimes, els palaus, carrers i places, el parc…

Des de Sòria varem fer una ruta cap als boscos fabulosos del nord, a tocar de Vinuesa, visitant la mítica Laguna Negra, per baixar tot seguit cap al cañon del Rio Lobos, amb la seva misteriosa església templera. Voltors ens acompanyaven el camí pel parc natural. Dinàrem a Ucero, prop del riu, en un restaurant que us recomanem de veritat: La Parrilla de San Bartolo. Sà, bo, contundent…

A la tarda encara ens va donar temps de veure una altra fita d’excepció: la vila de El Burgo de Osma, murallada, amb la seva catedral magnífica, i el carrer major ple de botigues.

L’endemà, de nou des de Sòria capital, baixarem a Berlanga de Duero, no sense abans aturar-nos a visitar la Villa Romana de la Dehesa, que no podíem deixar passar. Berlanga és villa famosa, medieval, amb castell potent, carrers amb soportals, colegiata que casi és catedral, bona gent i bona teca. Prop de Berlanga no us podeu perdre l’ermita de San Baudelio de Casillas, visigoda, amb pintures, i una arquitectura que emociona. Dinàrem a Berlanga, al restaurant Casa Vallecas. Luxe reial a preus d’escàndol per servei i la qualitat que ofereixen.

A la tarda, de tornada a Sòria, encara ens quedà estona per una visita ràpida a la gran fortalessa califal musulmana de Gormaz, el castell poderós d’Espanya, amb la bonica ermita de San Miguel al peu, tota ella plena de pintures murals romàniques. I ja camí de la capital, parada a Catalañazor, poblet medieval autèntic, conservat intacte. Increïble.

Deixàrem Sòria amb recança i tornàrem a Barcelona, no sense parar al camí, als peus del Moncayo, a recòrrer el monestir cistercenc de Veruela, exemple culminant de l’art del Císter a Aragó, amb la seva església de línies pures, la sala capitular, el refetor, el claustre… quina maravella!.