La Gascunya, juny del 2010

Per Sant Joan del 2010 vam anar a recórrer la Lomagne i la Gascunya, a Occitània. Un paisatge molt bonic i uns pobles preciosos. Vam sortir de Barcelona en direcció a Narbona, on vam dinar al Casino Cafeteria, i vam seguir cap a Carcassona per visitar la sempre bonica ciutat murallada medieval.

Des de Carcassona vam seguir cap a Toulouse, on vam sopar i dormir al Novotel de Blagnac, que te piscina. L’endemà vam sortir a fer la primera ruta per la Gascunya. Anàrem en direcció Auch, bonica ciutat, capital del Gers, on vam veure la catedral amb les seves cadires tallades del cor. En acabat passarem per Lavaderns, poble entre els més bonics de França, amb el seu imponent castell-palau.

Tot seguit continuàrem cap a l’abadia de Flaran, bellíssim exemple de l’art del Císter a Occitània.

L’abadia de Flaran està situada prop de Valence sur Baïse, una bastida típica de la zona, on vam dinar al restaurant “Le Massalet”. Senzill, molt senzill però bé. A la tarda vam anar fins el bonic poble murallat de Larresingle, preciós.

Les visites a pobles i viles guapíssims no es van acabar aquí. De Larresingle anàrem fins Condom, bonica vila amb una catedral gòtica xula.

I tot seguit a La Romieu, una colegiata gòtica molt interessant.

Per continuar amb l’imponent catedral de Lectoure, amb la esvelta torre, el palau episcopal i els jardins.

Per acabar, passada ràpida per Florence, i unes quantes bastides més fins arribar al Novotel de Blagnac, sopar i dormir.

El dia següent una nova aventura per la Gascunya, ara cap un desconegut monestir benedictí, l’abadia de Belleperche, atrotinat, fet molt malbé, a la riba mateix del Garona, a mig camí entre Toulouse i Moissac, convertit en eun  curiós museu francés del parar la taula, al·lucinant. Ens va agradar!.

D’allà cap al fantàstic claustre i església del desaparegut monestir romànic de Moissac, una meravella de l’art mundial.

En acabar de delectar-nos amb els capitells del claustre de Moissac vam seguir cap a Auvillar, una bonica bastida propera a Agen, on vam veure un curiós mercat rodó i la torre de la muralla, ara rellotge. Intentàrem dinar, era molt tard, però cap restaurant estava obert.

Vam anar a la desesperada, eren les dues tocades, cercant un lloc on dinar. Ens va salvar la vida, al petit poblet de Bardigues, on hi ha un hotel i restaurant fabulós: L’Auberge de Bardigues, molt recomanable. Havent dinat continuàrem la nostra ruta cap al petit i eixerit castell de Gramont, que vam visitar. Molt bonic.

Sortint del castell de Gramont encara va quedar temps d’anar a passejar pel poblet de Sarrant, un altre dels més bonics poblets de França.

Ja era molt tard, tornada al Novotel de Blagnac, sopar i dormir. L’endemà, dia de tornada, encara ens va quedar temps per fer una ruta novedosa. Vàrem pujar cap a Rieux-Volvestre, un poble amb una bonica catedral de totxana vermella.

Encara vam parar un moment a Monbrun Bocage, un llogarret on feien una fira de productes naturals, i que te una bonica església amb pintures murals medievals.

Seguírem cap a la cova de Mas d’Azil, un lloc màgic on la carretera i un riu son engolits per una cova descomunal!.

I acabàrem dinant al restaurant Segle XIX, un bon lloc que ens recomanà el nostre hotel i restaurant preferits Foix: El Lons, que estava tancat perquè era diumenge!. A la tarda tornada a casa travessant la Cerdanya fins Barcelona.

 

Burgos 2012

La setmana Santa de l’any 2012 sortírem camí de Burgos. Vam dinar al restaurant de l’àrea de Servei que hi ha a l’alçada de Gallur, a la N-232. Un restaurant de camioners, menú senzill però bé. Bon preu. Havent fet una parada a Santo Domingo de la Calzada, per veure la seva magnífica catedral i recórrer els carrers empedrats del poble, ens vam asseure una estona a veure una obra de teatre a la plaça. Vam arribar a Burgos a la tarda nit. Ens hospedàrem a l’Hotel Rice Palacio de los Blasones, que llavors es deia Palacio de los Velada. Molt bé. A la nit volta per la ciutat. Porta i Catedral il·luminades.

Catedral de Burgos

L’endemà començarem a visitar el territori. Anàrem cap a la ciutat de Lerma, capital del ducat del mateix nom, on es conserva el palau dels ducs i l’església colegiata. Precioses obres d’art renaixentista.

Palau dels Ducs de Lerma

Col·legiata de Lerma

Seguirem cap a Covarrubias, un bellíssim poble medieval, bressol de Castella, amb monuments impresionants, on vam dinar al restaurant Casa Galín, molt bé.

De Covarrubias és molt fàcil arribar-se a les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza. Nosaltres ho vam fer mentre esperàvem que fos hora d’anar a dinar a Covarrubias.

Portalada de San Pedro de Arlanza

Ruines del claustre

Torre i nau de l’església

Torre de defensa

Des de San Pedro de Arlanza anàrem cap a Santo Domingo de Silos, a visitar el seu magnífic monestir.

I no gens lluny de Silos una maravella natural, la garganta de la Yecla, increiblement bonica.

Abans de tornar a Burgos ens parem un moment a admirar la senzillessa romànica de l’ermita de Santa Cecilia a Santibáñez del Val.

A la tornada a Burgos ens esperava una bonica processó de Setmana Santa i un bon restaurant on sopar: La Mafia se sienta a la mesa, el lloc on havíem sopat ja la nit anterior. L’endemà varem sortir cap al sur, en direcció a Palència. Primer ens varem aturar a Venta de Baños per veure l’església visigòtica de San Juan de Baños, molt maca.

Seguidament anàrem ja a Palència per visitar la ciutat i la seva esplèndida i desconeguda catedral.

A Palència vam dinar al restaurant La Traserilla, molt maco, molt bo, al centre de la ciutat, ocupant tot una casa.

Sortírem de Palència en direcció nord, cap a Fromista, amb una parada per veure el castell dels Sarmiento al poble de Fuentes de Valdepero, guapíssim.

Frómista sempre impresiona per la puressa del seu romànic perfecte.

No hi ha res semblant!. Seguim cap a Villalcázar de Sirga amb la seva col·legiata gòtica fastuosa, plena de sarcòfags gòtics molt bonics.

Acabem el dia a Carrión de los Condes, ciutat medieval plena de esglésies romàniques i amb un monestir renaixentista convertit en hotel als afores. Tornem a Burgos, processons, sopar al restaurant Casa Pancho, fantàstic.

El dia següent el passem a Burgos capital, per visitar el museu d’Atapuerca, la catedral, el monestir de las Huelgas i la Cartoixa de Miraflores. Dinem de tapes al centre de Burgos.

L’endemà sortim cap a una fita de primer ordre, si bé molt desconeguda del gran públic. La col·legiata de Santa Maria de Campos, plena d’art.

Seguim cap a Castrojeriz, villa carrer medieval, on dinem, molt bé, al restaurant Mesón de Castrojeriz.

Església de San Juan de Castrojeriz.

Continuem cap al nord, fins a Sasamon, amb la seva col·legiata fabulosa, poble on varem comprar un formatge molt bo, i cap a Olmillos de Sasamon, amb un castell una mica teatral. Tornada a Burgos, sopar a Casa Pancho i dormir.

El darrer dia tornada cap a casa, anant per Soria, magnífics paisatges, amb parada per dinar a Tarazona. Al restaurant Saboya 21, un luxe increible menjar aquí. Aprofitàrem per visitar aquesta fantàstica ciutat mudejar, amb els seus increibles monuments.

Per dormir varem anar a Tudela, al AC Tudela. Aquella nit també vam veure una processó i vam sopar a Casa Remigio, verdures de l’horta, boníssimes. El darrer dia tornada a casa.

Saragossa 2012

Pel pont de Pasqua de Pentecosta de l’any 2012 varem fer una sortida per Aragó, fent base a Saragossa, a l’Hotel Alfonso, en el carrer Coso, el pur centre de la ciutat, un establiment recomanable. Sortírem de Barcelona per acabar dinant a Bujaraloz, a l’Hostal Las Sabinas, un lloc senzill i casolà, de menú únic per quatre calerons. A la tarda arribada a Saragossa, volta per la ciutat. Sopar a La Mafia. Dormir a l’hotel.

L’endemà anàrem cap a Veruela, el fantàstic monestir als peus del Moncayo.

Dinar al restaurant que hi ha a prop del propi cenobi, un xic més amunt, anomenat El Molino de Berola. No és el millor restaurant que hem provat, ni el millor de la zona. A la tarda feien jornada de portes obertes al palau de l’Alfanjeria, seu de les corts aragoneses, un meravellós exemple d’arquitectura àrab a Espanya. Una passada!.

Sopar a la Mafia, de nou, i dormir al nostre hotel. I per la tornada una ruta per no perdre el dia. Amb el dinar encarregat prèviament a Las Sabinas de Bujaraloz, visitàrem el monestir cistercenc de Rueda, prop de Sástago, a la vora de l’Ebre, guapíssim.

I, en acabar, ja en ruta cap a Bujaraloz, les llacunes salines de La Salada, en mig dels Monegros. Paisatge desèrtic, guix arreu.

Havent dinat, a la tarda, a Lleida, una parada a l’estany d’Ivars d’Urgell i Vilasana, paradís de les aus. I cap a casa!.

Las cinco villas

Pel pont de novembre del 2012 vam decidir visitar la comarca de las Cinco Villas, propera a Saragossa. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar, com sempre, a Bujaraloz, a l’Hostal Las Sabinas, cuina molt senzilla i casolana, però bona. Seguírem cap a Saragossa on ens vam hostatjar a l’Hotel Alfonso, en ple centre, molt bé. Vam sopar a La Mafia se Sienta a la Mesa, restaurant proper a l’hotel. L’endemà vam sortir ben aviat camí de Biel, un poblet medieval encantador ja dins la comarca de las Cinco Villas, amb un castell torre molt elegant, i una església romànica molt primitiva.

Seguidament férem cap a la vila del costat, més important, Uncastillo, amb un castell, i diverses esglésies i palaus medievals molt bonics. Vam fer una visita guiada des de l’oficina de turisme. Molt bé.

A Uncastillo vàrem dinar, molt bé, al restaurant Un Castello. Us el recomanem de tot cor. Fantàstic!. Des d’Uncastillo vam seguir endavant fins Sádaba, una població que conserva un altre castell, aquest en perfecte estat.

Des de Sádaba, tornada a Saragossa, per dormir a l’hotel Alfonso i sopar en una pizzeria que no està malament. Es tracta de la cadena Gino’s. L’endemà sortírem en direcció Calatayud per visitar el monestir de Pedra en plena tardor. Molt bonic. Molta aigua i colors molt bonics.

El monestir cistercenc que dona nom al parc i a l’hotel tampoc estava gens malament.

Dinàrem al restaurant Las Truchas, a l’Hotel del mateix nom, a peu de carretera de Nuévalos. Força bé. Tornada a l’hotel, nou sopar a Gino’s i el dia següent… tornada a Barcelona, amb parada a dinar a Fraga, perquè l’Hostal Las Sabinas de Bujaraloz estava de festa, ple de gom a gom, i no havíem reservat. A Fraga vàrem dinar al restaurant de l’Hotel Casanova, a la mateixa carretera nacional. Un menú apanyat, bé de preu, sense sorpreses.

 

Setmana Santa a Sevilla 2013

La setmana Santa del 2013 anàrem a Sevilla per veure les processons. Sortírem de Barcelona, camí de València, on dormirem a l’Hotel Barceló, a tocar de la ciutat de les Arts i les Ciències. Molt bé. Sopàrem a Roma Pizza, prop de l’hotel. Pizzes immenses a un preu ridícul. L’endemà sortírem cap a Baeza, parant a San Clemente, un bonic poble manxec, on hi ha una plaça major molt xula, i un museu d’art contemporani que no està gens malament.

Seguidament paràrem al Viso del Marqués, on vam intentar veure el palau museu de la Marina sense èxit. Dinàrem al poble, al restaurant Los Leones, en un menjador, gran, fred i buit, amb una xemeneia encesa. Un plat de pernil i un de formatges de la terra. Bons i cars. Continuàrem a Baeza, magnífica ciutat monumental, barroca, on teníem reservat l’Hotel Campos de Baeza, senzill però molt correcte, sobretot bé de preu. Veiérem la processó, molt bonica i sopàrem a la Taberna del Arcediano, les millors tapes de la ciutat.

L’endemà cap a Sevilla, però amb parada a Córdoba, per visitar la seva esplèndida mesquita i dinar al restaurant del Caballo Rojo.

Arribàrem a Sevilla i ens instal·larem a l’hotel Novotel, molt bé, ideal per a famílies. L’endemà visita a Sevilla, catedral, reales alcázares, barrio de Santa Cruz, Venerables, Museu de Belles Arts, Torre del Oro… i la Macarena. Plovia, i algunes processons no van sortir. Dinàrem a la Cerveseria Giralda, veient la torre mudèjar. Tapes molt bones!.

El dia següent férem via cap a Cadis. Visitàrem la catedral i l’església amb l’exposició de la Constitució de 1812. Dinàrem al café Royalty, que és un museu en ell mateix!. Sostres estucats decoració del XIX. En sortir de Cadis anàrem a Arcos de la Frontera, bonic poble blanc penjat dalt d’un turó, a passar la tarda. Bellíssim!. Sopar i dormir al Novotel, com cada dia.

L’endemà sortírem cap a El Rocio per veure l’ermita de la Blanca Paloma, molt turístic.

I continuàrem cap al Parc Nacional de Doñana. Interessant però poca cosa a veure. Dinàrem a la vora del mar, a Mazagón, després de contemplar una estona el mar, a Matalascañas, molt bé. De tornada a Sevilla dormir a l’hotel Novotel, no sense abans haver vist unes quantes processons més.

L’endemà, de camí a València, dinàrem al restaurant La Entrada, a Argamasilla de Alba, un bar just a l’entrada de la població venint de Ciudad Real. No estava gens malament un menú del dia molt bé de preu. Per dormir férem nit a València, de nou al Barceló de les Arts i les Ciències. I encara vam tenir temps de veure una processó marinera al barri marítim del Canyaveral, després d’una odissea en tramvia. Finalment  sopàrem en una pizzeria propera, diferent de la de l’anada. Fou a La Mafia de Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. Prou bé.

La Manxa 2016

La Setmana Santa 2016 vam anar a La Manxa, amb una escapada de processons a Córdoba.  Sortírem de Barcelona cap a Castelló, parant a dinar al bar Toni, del poble de Cabanes. Bon lloc, menú bé de preu, amb bona teca. A la tarda continuem cap a Albacete, passant per la bonica ciutat d’Almansa amb el seu castell. A Albacete dormim a l’hotel Los Llanos, un quatre estrelles clàssic, un hotel de tota la vida, no cèntric però tampoc lluny del centre. Net, adequat. Bé. Per sopar vam anar a la pizzeria Dolomiti. Molt bé. Bones pizzes a un preu econòmic. Begudes molt fredes. Passejada per la ciutat, que no te res especialment turístic, i veiem una processó.

L’endemà sortim camí de les llacunes de Ruidera, formós paratge natural. Dissortadament els llacs superiors estaven força baixos i l’aigua no saltava. No hi havia “Ruidera”. Però el lloc és tan bonic com sempre.

Per dinar ens aturàrem a Valdepeñas, a La Venta del Comendador. Tan maco com diuen. Un restaurant amb molt d’encant, en una antiga venta, al mig de la vila. Decoració i servei cuidats. Plats de luxe a preus molt raonables. Menú interessant. La ciutat te una plaça major porxada, pintada de blau, i l’església de l’Asunción.

Seguírem la ruta cap a Córdoba, on arribarem a la tarda. Ens hostatjarem a l’Hotel Center. Un quatre estrelles un xic allunyat del centre, un xic car. Ni bé, ni malament. Vàrem sopar a la Mafia Se Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. A la tarda nit passejada per la ciutat, plena de racons molt poètcs, fins el riu.

L’endemà comencem amb Medina Azahara, el famós palau dels califes. El saló del tron estava tancat i no havien dit res. La resta… una mica un mar de runes.

De tornada a Córdoba dinem a Casa Salinas, a la juderia, fantástica taberna de tapes. Molt bé. Recomanable. A la tarda processons i passejada per Córdoba.

L’endemà dia dedicat a la Mesquita. Mil i una vegades vista, mil vegades hi tornaríem. Ens enlluerna tanta bellesa.

A dinar, ja de sortida de la ciutat en direcció a Alcázar de San Juan, dinem al restaurant Navas de Tolosa, a peu d’autopista A4. No per ser un local de carretera és dolent, ben al contrari, una senyora cuina, fins i tot cara. Arribem a Alcázar a la tarda. L’hotel, als afores del poble, és l’Intur. Molt bé. Piscina climatitzada. Net i polit, amb pàrquing gratuït i bon restaurant, on vam sopar. Molt recomanable. Passejada per Alcázar, torre del prior i estació del tren, i banyada a la piscina.

L’endemà sortim cap a Consuegra, per veure el turó dels molins i del castell, un clàssic, que mai no decep.

Tot seguit fem via cap a Almagro, passant per les Tablas de Daimiel, que havíem visitat l’any passat per la mateixa època. La bella ciutat manxega ens rep amb els “Armaos” que desfilen a l’extraordinària plaça major. Visitem esglésies, convents i palaus. Dinem al Callejón de Germán a la Plaza Mayor.

A la tarda, havent dinat, tornada a Alcázar… però no sense abans fer una parada al turó ple de molins de vent de Campo de Criptana. Sol ponent i llum daurada de la tarda… imagineu!.

Abans d’anar a sopar a Alcázar encara dona temps d’arribar-nos a les llacunes que estan fora el poble. Quina sorpresa!. Eren plenes de flamencs, centenars de flamencs!. Més dels que mai hem vist enlloc!. A la nit processó i sopar a la pizzeria Las Cancelas. Increïblement bones pizzes i menjar italià. Un local que és un museu, amb un servei molt amable. El darrer dia no quedava més que tornar cap a casa. Però encara el destí ens tenia preparada una altra sorpresa agradable. En forma de restaurant. es diu el Molí, està a Puçol, al nord de València i fan uns arrossos, unes verdures, i uns postres de somni. Ara bé, no és barat!. Finalment arribàrem a casa, a Barcelona.