Tag Archives: manresa

Bages, juny de 2008

Aprofitant el bon temps del juny vam sortir a fer un volt per les desconegudes terres del Bages. Deixàrem Barcelona i anàrem cap a Caldes de Montbui, que ja coneixíem, i Sant Feliu de Codines, cap a Moia i, més amunt, fins arribar al bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, joia del romànic català. Visitàrem el temple, el claustre, preciós i el poble, molt bonic.



Continuem la ruta cap a Santa Maria d’Oló, fins guanyar la C-25, l’eix transversal, i aprofitem per veure la curiosa església romànica de Sant Feliu de Terrassola, integrada en una masia. Molt interessant.

Baixem ara cap a Manresa, sense arribar-hi, perquè volem veure el magnífic monestir de Sant Benet de Bages, que no decepciona gens.

Per dinar anem a Navarcles, a l’Hostal Muntané, fantàstic. Molt bé. De tornada parem a veure el castell del petit poble medieval de Talamanca, xulo, i deixem un altre poble molt bonic, Mura, que ja coneixem, travessant el Coll d’Estenalles, camí de Terrassa, cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2008, Catalunya, Espanya, Europa

El cor de Catalunya

Si Catalunya te un cor, geogràfic, físic i sentimental, aquest es situa a Pinòs, un poblet diminut del Solsonès, no lluny de Cardona, Manresa, Tora o Solsona. Nosaltres, la tardor del 2010 vam fer-hi una volta, només un dia, per conèixer-lo. Varem sortir de Barcelona, cap a Manresa, i d’allà per la carretera de Cardona i Súria, que vam deixar per internar-nos en la serra de Verntallat, camí del poble de Saló, i després de Vallmanya, per arribar finalment a Pinòs. Res no hi ha a Pinòs, excepte una església, un hostal i una taula d’orientació que indica que sou al centre geogràfic de Catalunya.

De Pinòs cap a Ardèvol, petit poble medieval on vam admirar la seva torre del castell, impresionant.

Però el més impressionant encara havia de venir i nosaltres no ho sabíem… D’Ardèvol vam anar a Torà i d’aquest poble tan simpàtic, vam fer camí fins l’antic despoblat de Vallferosa que conserva la única torre medieval catalana que encara manté la doble capa defensiva. S’hi pot accedir, es pot visitar, i pujar fins dalt per una escala que va encaixonada entre els dos murs, l’exterior i l’interior. No tenim paraules per descriure aquesta meravella.

De Vallferosa cap a dinar. Naturalment a l’Hostal Nou de Llobera, anomenat també, Ca L’avi forner, orgull gastronòmic d’aquestes terres. Molt recomanable!. I, a la tarda, havent dinat, anem a visitar el Santuari del Miracle, magnífic monestir amb una església barroca que conté un dels millors retaules barrocs de Catalunya.

Des del Miracle, cap a Cardona, amb petita parada al poblet de Su i, tot seguit, avall a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2010, Catalunya