Europa, estiu de 2006

A mitjans de juliol vam sortir de Barcelona, camí de Narbona on vam dinar a la Cafeteria Casino del supermercat Geant de l’entrada sud, un lloc habitual nostre. Un self service barat i bo. Apanyat i bé de preu. Self-service. Vam seguir per dormir a Avignon, a l’hotel B&B a Le Pontet.

També molt bé. L’endemà vam continuar fins el poblet d’Arbois, on vam sopar al restaurant Le Bistronome, al costat del riu i dormir al càmping.

El dia 18 de juliol vam seguir endavant amb la ruta fins a Mulhouse, bonica ciutat alsaciana, on vam dinar en un Casino Cafeteria als afores. A la tarda vam visitar Colmar i vam arribar-nos a Strasbourg, que també vam visitar i on vam dormir en un altre hotel B&B.

El 19 de juliol passarem a Alemanya travessant la Selva Negra. Paràrem a Überlingen, preciosa població a la riba del llac Bodensee. Allà vàrem dinar en un NordSee, cadena de restaurants de peix. Barat i bo. A la tarda vam anar fins a Lindau, meravellosa vila medieval del mateix llac.

Vam dormir a Isny, a l’hotel Gasthof Hirsch. Tot i que molt senzill no vam estar malament. El dia 20 vam anar a Fussen, als Alps, per veure els castells del rei Lluís de Baviera. El de Neuschwanstein estava ple i vam visitar el de Hohenschwangau, que no és el més turístic.

A l’hora de dinar vam anar a l’església de Wies, barroc d’alta qualitat.

Vam menjar al restaurant de l’aparcament, el Moser. A la tarda vam anar a navegar pel llac Eibsee, on Hitler havia tingut el seu refugi, al peu del Zuggspite als Alps de Baviera. Per dormir vam anar a l’Hotel Guggemos, a la vora del llac Tegernsee, meravellós, avui dissortadament tancat. L’endemà vam anar cap al llac Koningsee, on vam agafar una barca fins la Kirche St. Bartholomä, bonica capella al mig del llac i al peu de les muntanyes. Allà vam dinar al restaurant de la mateixa capella.

Vam anar a dormir a Salzburg, a l’hotel Junior. Vam baixar en trolebús a sopar. Ho vam fer en un altre NordSee, i vam assistir a un fantàstic concert de música barroca en una església del centre de Salzburg. Bé de preu, senzill però molt agradable.

Un cop visitada la bella ciutat natal de Mozart marxàrem cap a Innsbruck, parant a dinar a Sankt Johann in Tirol, al cor dels Alps austríacs, al restaurant de l’Hotel Post, un lloc de luxe, a la plaça major del poble. Després d’admirar l’església, barroca i bonica, baixàrem cap a Innsbruck, on sopàrem i fèrem nit a l’Hotel Kranebitterhof, als afores, molt bé.

El dia següent sortim d’Innsbruck cap a Suíssa, parant a la magnífica abadia de Stams, on dinem en el restaurant del costat.

Seguim cap a Feldkirch, bonic poble medieval austríac, on visitem la plaça major. Passem la frontera i visitem l’abadia barroca de Sankt Gallen, i anem a dormir a Alemanya, a la ciutat d’Allensbach am Bodensee, a l’Hotel garni Amsee, bé, senzill.

L’endemà anem a veure les impressionants cataractes del Rhin, espectaculars, i seguim cap al llac Titisee, al cor de la Selva Negra.

Baixem Friburg i travessem la frontera francesa, en direcció Besançon, per acabar dormint al poblet de Maîche, al costat de la frontera Suíssa de nou, en un càmping anomenat Le Saint Michel, molt maco. Va ser la darrera vegada que hem anat en tenda de campanya pel món. El dia següent passem a Suissa i anem a Lausanne, on visitem la catedral. Continuem cap a Martigny per entrar de nou a França camí de Chamonix. Dormim a l’Hotel les Lanchers, molt bé. A Chamonix vam estar-hi dues nits. Vam aprofitar el dia de descans per agafar el tren i arribar-nos Vallorcine on vam dinar al restaurant de l’estació, dit L’Arrêt Bougnette, molt bo i recomanable.

El darrer dia vam fer la ruta Chamonix a Barcelona tot dret de tornada.

Pirineu d’Aragó. Segona pasqua 2018

Pel pont de la segona pasqua, el maig de 2018, vam anar a fer una altra volta pel Pirineu aragonès. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Sempre que podem mengem a la Lonja, bon lloc i bé de preu. Aquesta vegada també ho vam fer. Llàstima que tanquen per obres un any o més. O bé al Di Marco. A la tarda vam continuar fins Sabiñánigo, fins l’Hotel Villa Virgínia, fantàstic, com sempre, amb el seu spa, amb piscina olímpica d’aigua calenta i jacuzzi. Molt recomanable. Sopar al mateix hotel, qualitat extra. Boníssim. Una volta pel poble que no te gaire cosa a veure, el riu Gállego, i a dormir.

L’endemà sortim camí de Jaca i del Pirineu, cap a l’estació d’esquí d’Astún, tancada però encara amb força neu.

Seguim, tot passant el port de Somport, entrant a França. Un espectacle formidable. Boscos tendres i muntanyes plenes de neu.

Seguim fins el poblet d’Urdos, graciós però sense res destacable.

Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

Tornem per anar a dinar en territori espanyol i acabem a Jaca, al bar de tapes Casa Fau. Vam dinar molt bé. Molt recomanable.

En sortir de dinar vam anar a la catedral, aprofitant que era el dia Europeu dels museus i estava tot obert.

A més del temple vam poder tornar a admirar les meravelloses pintures romàniques del museu diocesà.

I retornem a Sabiñánigo, a l’hotel, on fem tarda a l’spa, nedant. Sopar i dormir. L’endemà toca tornada. Sortim cap a Fiscal, camí del parc natural d’Ordesa, que estava preciós aquesta època de l’any.

Per dinar parem a El Grado, a l’hotel Las Acacias. Menú del dia de patacada, però bo, bé de preu. Finalment tornem cap a Barcelona.

Setmana Santa a Extremadura i Castella

Aquest any 2018 vam anar a fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, un viatge molt bonic. Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara, però aquesta vegada estava ple.

Per això vam acabar a Casa Emilio, bé sense més. Vam continuar camí de Guadalajara, en un dia molt plujós, des de la sortida. A Guadalajara ens vam hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. Vam sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats. L’endemà vam continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on vam arribar al migdia. Vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la plaça major, molt bonica, abans d’anar a dinar, vam veure passar la processó del diumenge de rams, “la borriquilla”.

Aquella tarda vam visitar la ciutat, la plaça major molt bonica, els palaus i concents.

I, més tard, les catedrals de Plasencia, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’anava menjant com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, ple de bonics palaus, l’eclesiàstic amb les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia.

A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

L’endemà vam anar cap al parc nacional de Monfragüe, on vam poder gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant, al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Seguidament vam anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. No vam poder dinar allà perquè no vam poder aparcar.

Finalment, al migdia, vam arribar a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

A la tarda, tornada a Plasencia i passeig per les vores del riu Jerte, que baixava molt ple, sopar al restaurant Español, a la plaça major, i processó, molt bonica, a la nit.

Després d’esmorzar a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que te una bona vista damunt la catedral de Plasencia, agafem el cotxe per pujar el vall del Jerte. Però els cirerers no estaven florits, faltaven deu dies o més.

Arribem al Barco de Ávila, anem a Bejar, i pugem cap a La Alberca, bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, fet tot el de pedra granítica, impactant.

 

Des de La Alberca anem cap a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Allà ens allotgem al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

La catedral, des del riu Tormes.

La plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

La façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!.

L’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuites.

A Salamanca vam sopar tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Havent sopat visitem la ciutat de nit i veiem passar una processó, molt solemne, com totes les de Castella.

Dormir a l’Hotel Tryp Montalvo i, l’endemà, una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques i una catedral xula, tancada perquè feien missa.

El bonic palau dels “Monos”

Seguim cap a la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma, que no vam poder admirar aquesta vegada, perquè estava tancada. Dinem al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

A la tarda tornada a Salamanca, on aprofitem per veure les dues catedrals, la romànica, preciosa, amb el seu retaure major de Nicolau Florentí, les pintures i tombes murals… I la catedral nova, plateresca.

     

A la nit tornem a sopar a I pan I vino, que ens va agradar molt. I de nou veiem una altra bonica processó i podem gaudir de la nit il·luminada a la nit.

El dia següent marxem de Salamanca cap a Guadalajara, ja de tornada a casa. Aprofitem per parar, passar el matí, i dinar a Ávila, on visitem les muralles, la catedral, preciosa, i per fer un volt per la ciutat.

Dinem a la pizzeria la Barcaccia, que no estava del tot malament tampoc. I, en acabar, travessem la sierra de Guadarrama, baixem a Madrid i anem a Guadalajara, on ens tornem a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé.

A la ciutat fem un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

Aquí vam poder veure una bonica processó de tarda.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara va donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Ho vam intentar al Meli del Tubo, ple per poc, i vam anar a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En sortir encara vam tenir temps de veure passar una bonica processó, a l’estil d’Aragó, amb tambors com els de Calanda. Impactant!. En acabar, carretera i cap a casa.

Setmana Santa a La Rioja

La Setmana Santa del 2009 la vam passar a Tudela i fent voltes per Navarra i La Rioja. Vam sortir de Barcelona, amb parada per dinar a Saragossa, a una pizzeria del centre, prop del Pilar, que ara ja està tancada i que pertanyia a la cadena Gino’s. Globus pels nens i nenes, molt bé. Bé de preu. Petita passejada pel centre de Saragossa i seguírem cap a Tudela.

El Pilar a Saragossa

Arribats a Tudela ens hostatjarem a l’Hotel AC Ciudad de Tudela, fantàstic, en un antic palau.  Encara hi hagué temps de fer una volta pel casc antic i veure la fabulosa portada de la catedral. Anàrem a sopar al restaurant de l’Hostal Remigio, tot un clàssic. Boníssm. Verdures de l’horta!.

Portada de la catedral de Tudela

L’endemà una primera volta per la zona. D’inici al monestir de Tulebras, que ja no guarda quasi bé res del seu art i la seva glòria passades. Una petita decepció!.

A dalt i a baix imatges del monestir de Tulebras

Seguim camí del monestir de Veruela, passant per Tarazona, bella ciutat que ja coneixíem. Prop del monestir dinem al restaurant El Molino de Berola, que podia estar millor. 

Monestir de Veruela.

Continuem la ruta cap al monestir de Fítero, tancat i barrat, i cap a la bella vila de Corella, amb els seus palaus i església.

Imatges del monestir romànic de Fítero

Corella: església, interior i exterior

Corella

Palau a Corella.

Tornada cap a Tudela, dormir al AC i sopar a Casa Remigio. El dia següent sortim cap al nord, camí de Navarra. Primera parada el monestir cistercenc de la Oliva, preciós, amb vida monacal encara.

Façana, a dalt, i claustre, a sota.

Dinem en un restaurant, un bar de fet, molt senzill, al poblet de Mélida: es deia Melide Asador, i ara ja han tancat. A la tarda visitem el poble medieval abandonat de Rada, una gran vila de l’edat mitjana que va quedar deserta, com fòssil, fa 500 anys. Increible. Estava tancada i sense visita però amb la tanca oberta vam poder passejar-hi. Xula.

Vila medieval de Rada

A la tornada aprofitem per una parada a las Bardenas Reales, per admirar un dels famosos “cabezos”.

Cabezo a las Bardenas Reales

En arribar a Tudela vam fer una volta nocturna per la ciutat, vam veure passar una processó i vam anar a sopar a un restaurant nou: El Treinta y Tres, molt a prop de l’església on sortia la processó.

Plaça Major, o de los Fueros,

DIGITAL CAMERA

Processó amb tambors a Tudela

L’endemà, potser el dia més bonic de tota l’excursió, ens adentrem en La Rioja buscant rastres dels dinosaures que van dominar aquestes terres fa milions d’anys. Petjades i reproduccions en fibra de vidre d’aquells animals, tot plegat molt bonic. Vam anar primer cap a Calahorra, on vam parar a veure la catedral.

Catedral de Calahorra

Tot seguit anem cap a Arnedo, i fins a Enciso, on hi ha un bonic museu i moltes petjades de dinosaures pels voltants. Enciso te un casc antic bonic i una església fortificada.

Enciso, el riu.

Reproducció de dinosaure

El riu

Església d’Enciso

A aquest poble dinem al restaurant La Fábrica de Harinas, un vell moli fariner, vora el riu, que conserva tota la maquinària original. Era molt bo, ara sembla haver decaigut una mica.

De tornada a Tudela, aprofitem que hem arribat aviat per fer una visita a la catedral, guapíssima, el museu, increible i a la ciutat. Baixem al riu a veure passar l’Ebre. Sopar al Remigio.

Catedral, portada

Catedral, interior barroc.

Absis principal romànic

Portada.

El dia següent era dia de tornada. Parem al monasterio de Rueda, bellíssim exemple d’art del Císter a Aragó, no lluny de Saragossa. Dinem al restaurant del Club Naútic d’Escatrón, bé.

Monestir cistercenc de Rueda, façana, a dalt, i claustre, a sota.

Esplèndida església cistercenca de Rueda

La roda de molí fluvial que dona nom al cenobi de Rueda

Continuem cap a Tarragona. Ens allotgem en una casa de Vilabella del Camp, un poblet aixerit a tocar de Valls i de Tarragona ciutat. El camp està ple de margarides silvestres. L’endemà anem a veure la processó de Divendres Sant a la vila romana de Tàrraco. Molt maca. Sopar, dormir a la casa rural. Tornada a Barcelona. S’ha acabat la ruta!.

Camp d’ametllers amb margarides silvestres florides

Catedral de Tarragona

Processó de Divendres Sant

Processó a Tarragona

Processó.

 

Romànic de l’Alta Garrotxa 2010

La primavera del 2010 vam fer una bonica ruta de un sol dia per terres de l’alta Garrotxa i l’Alt Empordà seguint la pista del romànic desconegut d’aquella zona. Vam anar fins Besalú per Girona i, des d’aquell bellíssim poble medieval, que aquesta vegada no vam visitar, però que val la pena veure, vam continuar cap a l’església de Sant Pere de Lligordà, d’un puresa sublim, i fins el veí i diminut poblet de Palera, que guarda un antic cenobi romànic antiquíssim, amagat dins d’una zona de bosc.

En acabar la visita vam continuar cap al poblet de Beuda, que te una altra graciosa església parroquial romànica amb un divertit comunidor a la torre.

Sortint de Beuda vàrem pujar al Santuari de la Mare de Déu del Món, on Verdaguer va viure, i on va escriure el seu poema Canigó, just mirant la muntanya. Les vistes sobre el Pirineu de Girona, i damunt la plana son espectaculars!.

Abans vam parar un moment a les impressionats ruïnes del Monestir de Sant Llorenç de Sous.

Baixant del Món parem un moment a veure l’església romànica de Sant Martí Sesserres, molt maca.

I parem a dinar a Lladó, al restaurant La Plaça, a la mateixa plaça Major del petit poble. Cuina casolana, senzilla, força bé. A Lladó aprofitem per visitar la Canònica de Santa Maria de Lledó, un altre exemple molt bonic de romànic d’aquestes terres altes.

Durant la tornada, per Figueres i Girona, parem un moment a berenar amb la canalla a Caldes de Malavella, a la bassa de Can Mallo.

Pirineu d’Aragó. Segona pasqua 2017

Pel pont de la segona pasqua, el juny de 2017, vam anar a fer una volta pel Pirineu aragonès i navarrès. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Sempre que podem mengem a la Lonja, bon lloc i bé de preu. O bé al Di Marco. El dissabte tots dos eren plens i vam acabar al bar Bocados, al mateix carrer. No les teníem totes, semblava molt bàsic, però vam acabar menjant molt bé. Senzill però molt bo. Vam continuar fins Sabiñánigo, fins l’Hotel Villa Virgínia, fantàstic, amb el seu spa, amb piscina olímpica d’aigua calenta i jacuzzi. Molt recomanable. Sopar al mateix hotel, qualitat extra. Boníssim. Una volta pel poble que no te gaire cosa a veure, el riu Gállego, les maquetes atrotinades del Pirenàrium, i a dormir.

L’endemà sortim camí del monestir de Leyre, al Pirineu de Navarra, on arribem en plena celebració de la missa conventual. Quin goig escoltar cantar els monjos!. Visitem la cripta, l’església romànica, preciosa, amb la seva portada… la pluja no para però no molesta.

Anem tot seguit cap a Sangüesa, amb la seva església de Santa Maria la Real, romànica, però el poble està ple de gom a gom. Impossible aparcar, tornarem a la tarda!. Ens encaminem cap a Sos del Rey Católico, vila medieval preciosa, murallada, amb torres, palaus i una església, altra vegada romànica molt xula. Plou a bots i barrals. Dinem al restaurant El Leñador, bona brasa!. Migas i carn de xai, bona, un pèl carot!.

  

En acabar, a la tarda, tornem cap a Sangüesa. Ara està tot buit, ningú pel carrer. Admirem l’església de Santa Maria la Real, la portada amb les seves figures estilitzades, el seu judici final. Passegem pel carrer major, el palau de Viana, passem el pont per veure el riu Aragón, que baixa plàcid.

I continuem cap a Sabiñánigo, a l’hotel, tarda a l’spa, nedant. Sopar i dormir. L’endemà toca tornada. Sortim cap a Fiscal, camí d’Ainsa, la vila vella de la bonica capital del Sobrarbre. Poble medieval enlairat damunt el Cinca i l’Ara. Plaça porticada, església romànica, pura fortalesa, claustre troglodític… carrers de pedra, cases de pedra. Tot una mica massa turístic, potser, però maco. Un poblet encantador.

  

Des d’Ainsa tornada a Barcelona, amb parada per dinar a Mollerussa, a la Tagliatella, pasta i pizza, al costat de l’estació. Pas mal… ja sabeu el que pot donar de sí una franquícia de la Tagliatella.