Piacenza, Tots Sants 2010

Pel pont de Tots Sants de l’any 2010 vam anar a recórrer els voltants de Milà, aprofitant un concert de la Coral del Conservatori. Van agafar l’avió al Prat i vam volar fins Malpensa, aeroport de Milà, on teniem un Novotel reservat. Vam sopar al mateix Novotel. L’endemà vam emprendre el camí de Cremona, fabulosa ciutat medieval, molt poc coneguda, amb una fantàstica catedral romànica, el seu baptisteri i els seus carrers plens de palaus. A Cremona fabriquen violins, son luthiers. Al museu tenen una pila de violins Stradivarius que podeu escoltar sonar. Allà vam dinar a Latte Lier, una estranya barreja de saló de te i botiga de disseny, que ens va encantar la primera vegada però decepcionar ara.

De Cremona, havent dinat, vam fer cap a Piacenza, la ciutat dels Farnese, amb el seu palau gòtic, magnífic. Allà vam sentir cantar els nois i noies del cor del Conservatori, a la nit, i vam sopar en un restaurant molt recomanable. S’anomena Taverna In. I està situada a la Piazza di Sant Antonino, 8. Tel: 0523 335785.

Tornada a Milà, a dormir. L’endemà tocava visitar la bellíssima ciutat de Milà, amb el seu duomo, impresionant, els palaus i esglésies, les galeries comercials cobertes, teatre della Scala, castello Sforza… molt maco tot. Vam dinar a la Terrazza Aperol, informal, cèntric, caret… Dormir al nostre Novotel Malpensa, on vam sopar també.

El darrer dia, aprofitant que el vol de tornada era a la tarda, vam anar a fer una volta pel llac Maggiore, preciós, ben hivernal, i tornada pel llac d’Orta, petit, íntim. Dinar a l’hotel Novotel Malpensa i anada cap a l’aeroport per tornar a casa.

Milano Maig 2012

Aprofitant el pont de maig del 2012, i que nostre fill cantava en una coral, el vam acompanyar a Milà. El viatge fou en avió i, en arribar, llogàrem un cotxe. Estàvem al Novotel Milano Malpensa, prop de l’aeroport. Allà dormirem les dues nits. El primer dia anàrem a Cremona, ciutat que ja coneixíem del viatge de l’estiu de 2010.

Cremona ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Per dinar anàrem a Latte Lie’r, un bar desenfadat, avui més aviat una botiga de moda amb saló de te. No ens agradà tant com la primera vegada que hi haviem estat. A la tarda viatjarem a Piacenza, bellíssima ciutat també.

Piacenza no és molt gran. És una ciutat mitjana. No està entre les millors ciutats italianes. No és Florència, Venècia o Roma. Ni tan sols és Milà. És una petita ciutat. Però a Itàlia totes les ciutats mereixen una visita. Piacenza però te monuments suficients per merèixer la nostra atenció: el seu famós “Gotico”, el palau comunal. Un edifici bonic, imponent, amb les dues estàtues dels Farnese, senyors feudals de la ciutat, fets en bronze per Leone Leoni. Varem sopar al costat de la basílica de Sant Antonino, en un restaurant que us recomanem vivament. Fan unes pizzes boníssimes, una pasta deliciosa, uns plats fantàstics. Està en un semisòtan, baixant unes escales. És grandiós. I cap molta gent, però cal reservar. Sempre és ple a tope. Anoteu-vos bé el nom: Taverna In. Piazza di Sant Antonino, 8. Tel: 0523 335785. Els preus són escandalósament tirats, i el menjar maravellós. A la nit, tornada a Milà, al Novotel de Malpensa. L’endemà darrer dia a Itàlia. Decidírem fer els llacs: el Maggiore i el d’Orta.

I, al mig del Llac Maggiore, davant de la bellíssima població de Stresa, vam albirar a l’horitzó les decadents i romàntiques illes Borromees. Tota la riva del llac sembla extreta d’un altre temps. D’un temps de festes i balls, de balnearis, i de estiueig. Tots els pobles del llac tenen aquest aire retro. Amb els grans hotels, les villes amb jardí, els parcs, les zones de bany reservades… De tornada, camí de l’aeroport varem dinar al Novotel Malpensa, el mateix on haviem dormit, i altra vegada en avió, fins a casa!.