Tag Archives: lons

Setembre 2001: castells càtars

El mes de setembre de 2001, amb el nostre fill ben petit, vam aprofitar un petit pont per fer una ruta de tres dies pels castells càtars. Vam sortir de Barcelona, camí de Puigcerdà. Com sempre vam parar a dinar a l’Hostal Rusó de Llívia, senzill i bo. Vam continuar passant el port de Puimorens fins arribar a Ax les Termes, on vam remullar els peus a la famosa piscina medieval d’aigua calenta.

Seguim carretera avall fins arribar a Foix, bonica ciutat medieval, amb el castell de Gastó Febus, que serà el nostre centre de viatge. Dormim i sopem a l’Hotel Lons, un clàssic, molt d’estètica i gust francès.

L’endemà sortim per anar a veure el primer castell. Les ruines de Rocafixada, en un petit poblet isolat al que arribem per una carretera molt estreta, amb bones vistes damunt la vall.

Seguim cap al fons de la vall cercant la carretera que porta a Montsegur, entre boscos espesos. Arribem al prat dels cremats, però no pugem a la fortalesa. Massa camí per una criatura petita.

Baixem cap a poblet de Montsegur i seguim cap a Belesta, parant abans al curiós fenomen natural de la font de Fontestorbes, una deu d’aigua intermitent, un riu subterrani fascinant.

Continuem cap al castell de Puiverd, bonica fortalesa ben conservada, amb una torre de l’homenatge preciosa. Al poble dinem al restaurant du Lac, amb vistes al llac de Puiverd.

A la tarda retornem a Foix, on passegem per la vila, visitem el castell i tornem a sopar a l’Hotel Lons. L’endemà, dia de tornada, marxem cap a Perpinyà, parant a veure el castell de Puilaurens, bellíssim dalt del seu turó. No baixem del cotxe, admirem de lluny la seva penya.

Seguim cap a Sant Pau de Fenollet i, en aquest poble, abandonem la carretera general per travessar les imponents Gorges de Galamús, per una carretera estreta i penjada a mig aire del barranc. Fa por.

Arribem tot seguit al poblet de Cucugnan, res a veure-hi. Dinem al restaurant de l’Hotel l’Auberge du Vigneron, l’únic obert aquell dia. Molt bé.

Continuem cap a Perpinyà remuntant el coll de Queribus on ens aturem a veure el castell, des de fora, no el visitem.

Seguim fins Perpinyà, deixant altres castells que visitarem més endavant o que ja hem visitat abans. No hi ha temps per a més. Agafem l’autopista i anem cap a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2001, Europa, França

La Gascunya, juny del 2010

Per Sant Joan del 2010 vam anar a recórrer la Lomagne i la Gascunya, a Occitània. Un paisatge molt bonic i uns pobles preciosos. Vam sortir de Barcelona en direcció a Narbona, on vam dinar al Casino Cafeteria, i vam seguir cap a Carcassona per visitar la sempre bonica ciutat murallada medieval.

Des de Carcassona vam seguir cap a Toulouse, on vam sopar i dormir al Novotel de Blagnac, que te piscina. L’endemà vam sortir a fer la primera ruta per la Gascunya. Anàrem en direcció Auch, bonica ciutat, capital del Gers, on vam veure la catedral amb les seves cadires tallades del cor. En acabat passarem per Lavaderns, poble entre els més bonics de França, amb el seu imponent castell-palau.

Tot seguit continuàrem cap a l’abadia de Flaran, bellíssim exemple de l’art del Císter a Occitània.

L’abadia de Flaran està situada prop de Valence sur Baïse, una bastida típica de la zona, on vam dinar al restaurant “Le Massalet”. Senzill, molt senzill però bé. A la tarda vam anar fins el bonic poble murallat de Larresingle, preciós.

Les visites a pobles i viles guapíssims no es van acabar aquí. De Larresingle anàrem fins Condom, bonica vila amb una catedral gòtica xula.

I tot seguit a La Romieu, una colegiata gòtica molt interessant.

Per continuar amb l’imponent catedral de Lectoure, amb la esvelta torre, el palau episcopal i els jardins.

Per acabar, passada ràpida per Florence, i unes quantes bastides més fins arribar al Novotel de Blagnac, sopar i dormir.

El dia següent una nova aventura per la Gascunya, ara cap un desconegut monestir benedictí, l’abadia de Belleperche, atrotinat, fet molt malbé, a la riba mateix del Garona, a mig camí entre Toulouse i Moissac, convertit en eun  curiós museu francés del parar la taula, al·lucinant. Ens va agradar!.

D’allà cap al fantàstic claustre i església del desaparegut monestir romànic de Moissac, una meravella de l’art mundial.

En acabar de delectar-nos amb els capitells del claustre de Moissac vam seguir cap a Auvillar, una bonica bastida propera a Agen, on vam veure un curiós mercat rodó i la torre de la muralla, ara rellotge. Intentàrem dinar, era molt tard, però cap restaurant estava obert.

Vam anar a la desesperada, eren les dues tocades, cercant un lloc on dinar. Ens va salvar la vida, al petit poblet de Bardigues, on hi ha un hotel i restaurant fabulós: L’Auberge de Bardigues, molt recomanable. Havent dinat continuàrem la nostra ruta cap al petit i eixerit castell de Gramont, que vam visitar. Molt bonic.

Sortint del castell de Gramont encara va quedar temps d’anar a passejar pel poblet de Sarrant, un altre dels més bonics poblets de França.

Ja era molt tard, tornada al Novotel de Blagnac, sopar i dormir. L’endemà, dia de tornada, encara ens va quedar temps per fer una ruta novedosa. Vàrem pujar cap a Rieux-Volvestre, un poble amb una bonica catedral de totxana vermella.

Encara vam parar un moment a Monbrun Bocage, un llogarret on feien una fira de productes naturals, i que te una bonica església amb pintures murals medievals.

Seguírem cap a la cova de Mas d’Azil, un lloc màgic on la carretera i un riu son engolits per una cova descomunal!.

I acabàrem dinant al restaurant Segle XIX, un bon lloc que ens recomanà el nostre hotel i restaurant preferits Foix: El Lons, que estava tancat perquè era diumenge!. A la tarda tornada a casa travessant la Cerdanya fins Barcelona.

 

Deixa un comentari

Filed under 2010, Europa, França