Carcassonne, Puríssima 2019

El pont de la Puríssima d’aquest any 2019 el vam passar a Carcassonne, viatjant amb la família i una amiga amb la seva filla. Vam sortir de Barcelona, una mica tard, cosa que ens obligà a parar a dinar a Catalunya, just a la frontera, a la vila de La Jonquera. Vam menjar molt bé, i bé de preu, al restaurant De Angeli. Bona teca. Molt recomanable, al carrer Carles Bosch de la Trinxeria, 15. Reserveu: 972 55 48 79. Tot seguit vam passar la ratlla de França i, a les 18 hores ja estàvem molt còmodament instal·lats a l’Hotel Ibys Styles de Carcassonne. Un molt bon hotel, que també us recomanem. Vam fer, aquella mateixa nit, una escapada per veure la ciutat medieval il·luminada. La Cité, resplandia, preciosa. 

En acabar la visita a aquesta part de la ciutat vam decidir baixar a la vila nova per veure l’ambient de Nadal, que no ens va defraudar. Tot estava ple de llum, amb boniques casetes a la plaça Carnot, atraccions i una pista de patinatge sobre gel. Molt bon ambient. 

 

De tornada a l’hotel, sopar al restaurant del mateix Ibis, força bo, i dormir en una habitació familiar que donava a la piscina. L’endemà, de bon matí, s’imposava veure de dia la ciutat medieval fortificada, que, perquè no dir-ho, perdia a la llum del dia bona part de la seva màgia. Però en contrapartida vam poder gaudir de la bonica basílica gòtica i dels detalls d’un mercat medieval molt interessant.

Seguim cap a la vila nova de Carcassonne, on hi havia un mercat molt acolorit, cercant restaurant per dinar. Vam passar pel carrer del Pont, tot pintoresc, fins la bastida del XVI.

Finalment vam dinar, molt bé, al restaurant Le 37, situat just al número 37 de la Rue Trivalle. Molt bona adreça. Recomanable. A la tarda migdiada a l’hotel i, en acabat, nova pujada a La Cité per veure la marxa de torxes amb motiu de Sant Nicolau, una festa bonica. Una processó de torxes que baixa de la vila medieval a la moderna, travessant l’Aude pel Pont Vieux. Molt xulo.

Sopar i dormir, de nou, molt bé, a l’hotel Ibis Styles. L’endemà agafem el cotxe, d’hora al matí, per passar de nou a Catalunya i poder parar a dinar a Girona, que estava magnífica, com sempre. Vam poder visitar el barri antic, veure els diferents mercats de Nadal i dinar a Casa Marieta, un clàssic. Cuina cuidada, bona relació qualitat preu. Fabulós aquest restaurant de tota la vida.

Finalment, a la tarda, vam tornar a Barcelona!

Roses i l’Empordà 2014

La primavera del 2014 varem anar, com moltes altres vegades, a la ciutat de Roses, prop del mar, on hi ha un dels nostres hotels familiars preferits, el Mediterraneo Park, amb unes piscines de somni, climatitzada l’interior, habitacions perfectes, un gran parc amb tota mena de pistes esportives i una cuina, buffet lliure, però cuidada.

L’endemà férem una bonica ruta per llocs amagats i desconeguts de l’Empordà, com ara el monestir de Sant Quirze de Colera, romànic pur en un entorn quasi bé alpí, de muntanya, a tocar de la plana empordanesa.

L’excursió continuà cap al castell de Requesens, sobre la Jonquera. Un castell més aviat ruïnós, reformat, malmès, fins i tot una mica lleig, envoltat de nou per un paisatge increïble de boscos d’alzina primigenis. Dinàrem al poble de sota el castell, a Cantallops, al restaurant Tomàs. Bé, però prou.

De tornada a Roses encara ens va donar temps de visitar la ciutadella d’aquesta vila, on dormíem. Una sorpresa agradable. És gran i bonica, ben museïtzada, un conjunt monumental molt interessant.

Restes romanes i gregues, una església romànica… bonic. El dia següent era de tornada. El pont s’havia acabat!.