Tag Archives: isole

Milano Maig 2012

milano

Aprofitant el pont de maig del 2012, i que nostre fill cantava en una coral, el vam acompanyar a Milà. El viatge fou en avió i, en arribar, llogàrem un cotxe. Estàvem al Novotel Milano Malpensa, prop de l’aeroport. Allà dormirem les dues nits. El primer dia anàrem a Cremona, ciutat que ja coneixíem del viatge de l’estiu de 2010.

Cremona ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Per dinar anàrem a Latte Lie’r, un bar desenfadat, avui més aviat una botiga de moda amb saló de te. No ens agradà tant com la primera vegada que hi haviem estat. A la tarda viatjarem a Piacenza, bellíssima ciutat també.

Piacenza no és molt gran. És una ciutat mitjana. No està entre les millors ciutats italianes. No és Florència, Venècia o Roma. Ni tan sols és Milà. És una petita ciutat. Però a Itàlia totes les ciutats mereixen una visita. Piacenza però te monuments suficients per merèixer la nostra atenció: el seu famós “Gotico”, el palau comunal. Un edifici bonic, imponent, amb les dues estàtues dels Farnese, senyors feudals de la ciutat, fets en bronze per Leone Leoni. Varem sopar al costat de la basílica de Sant Antonino, en un restaurant que us recomanem vivament. Fan unes pizzes boníssimes, una pasta deliciosa, uns plats fantàstics. Està en un semisòtan, baixant unes escales. És grandiós. I cap molta gent, però cal reservar. Sempre és ple a tope. Anoteu-vos bé el nom: Taverna In. Piazza di Sant Antonino, 8. Tel: 0523 335785. Els preus són escandalósament tirats, i el menjar maravellós. A la nit, tornada a Milà, al Novotel de Malpensa. L’endemà darrer dia a Itàlia. Decidírem fer els llacs: el Maggiore i el d’Orta.

I, al mig del Llac Maggiore, davant de la bellíssima població de Stresa, vam albirar a l’horitzó les decadents i romàntiques illes Borromees. Tota la riva del llac sembla extreta d’un altre temps. D’un temps de festes i balls, de balnearis, i de estiueig. Tots els pobles del llac tenen aquest aire retro. Amb els grans hotels, les villes amb jardí, els parcs, les zones de bany reservades… De tornada, camí de l’aeroport varem dinar al Novotel Malpensa, el mateix on haviem dormit, i altra vegada en avió, fins a casa!.

Deixa un comentari

Filed under 2012, Itàlia