Tag Archives: hotels

Scotland 2019

L’estiu de 2019 vam sortir de Barcelona amb destinació Escòcia. La primera parada fou Narbonne. Vam dinar al Bella Napoli, pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus.

Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Vam sopar, fantàstic, allà mateix. Vam tornar a veure, per fora, la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna: la place Jaude.

El dia següent vam continuar la ruta cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Vam fer-ho en un restaurant italià del casc antic, a tocar de l’aparcament. Es diu Volpone i és una pizzeria. No és el millor restaurant on haguem estat però va fer el fet. Vam visitar de nou el casc antic, i la bonica catedral gòtica.

Per dormir ho vam fer a l’Hotel Ibis Styles a Massy, prop de París, en un barri amb molta immigració que feia una mica de basarda. Vam anar a passar la tarda a la capital de França fent servir el RER. Vam caminar un munt, de Notre Dame, cremada, a les Invalides, i la Tour Eiffel, i tornada!. Sopar al mateix hotel, gens malament.

L’endemà sortim de París cap a Calais on van agafar el vaixell fins a Dover. Dinar al mateix vaixell. Molta cua per arribar al nostre hotel, l’Ibis Styles london Excel, un hotel de la cadena francesa, molt ben situat davant del metro. Tarda de passeig a Londres. Sopar a l’hotel, al seu pub, que està molt bé.

El dia següent continuem la ruta cap a Peterborough, una bonica vila medieval amb una catedral preciosa. Vam dinar a la pizzeria Pizza Parlour, molt bé. Molt recomanable.

A la tarda seguim viatge cap a Lincoln, bella ciutat medieval anglesa amb un casc antic preciós i una altra catedral de somni. Assistim a les vespres, Evensong, cantades pel cor de la catedral. La pell de gallina. Quanta bellessa! Dormim als afores en un Ibis de colo vermell, molt bé. Bon hotel. Sopem al costat en un típic pub anglés, fantástic. Es diu Windmill farm i també és un hotel.

L’endemà continuem la ruta cap a York, un dels nostres destins estrella. Vam arribar a la ciutat amb molt de temps per visitar-la. Ho vam fer a consciència. Catedral, molt impressionant i molt maca, castell, carrers medievals, muralles… No us perdeu The Samples, el carrer de les carnisseries. Una passada! Vam dinar a la pizzeria Caesar’s, al darrera mateix de la catedral. Molt bé. A la tarda vam anar a veure el museu del ferrocarril d’Anglaterra, molt maco.

Per dormir vam continuar uns kilòmetres fins a Darlington on haviem reservat l’hotel Mercure de la ciutat. Vam sopar al mateix hotel, força malament. Mal servei aquell dia! Darlington estava molt mort, i no és una vila bonica, però te una església que no està malament.

El dia següent vam anar cap a Carlisle, tot travessant del mar del Nord a l’oceà Atlàntic per poder veure el mur d’Adrià. Vam parar abans a Durham per admirar la seva imponent i bellíssima catedral. la sort va voler que fessin una festa cívica i religiosa molt important que vam poder gaudir, desfilada històrica amb bisbe inclosa. La catedral una passada de bonica. I el poble medieval, amb carrers estrets, cases d’entramats de fusta i una plaça del mercat, plena d’edificis gòtics, molt guapa. Vam dinar al restaurant Uno Momento, un italià fabulós.

Vam continuar resseguint el mur d’Adrià, i vam parar a Chesters, unes restes del que fou un gran campament romà de cavalleria. Amb termes, domus, muralles… Molt interessant.

Arribada a Carlisle on vam dormir a l’Ibis vermell. Abans però vam fer una volta per aquesta ciutat anglesa visitant el casc antic, amb el seu castell i la catedral. Per sopar férem cap al restaurant italià anomenat Gianni’s Pizzeria. Molt bo i bé de preu.

L’endemà vam entrar a Escòcia per primera vegada, seguint la carretera rural amb encant i vistes que passa pel costat de la cascada que es diu Grey Mare’s Tail. Tota aquesta àrea és un parc natural encantador i sorprenent. Vam anar seguint després pel vall del riu Tweed. Vam dinar a la pizzeria Franco’s al poble de Peebles, fantàstic lloc, molt cassolà.

Seguírem fins a Queensferry, un poble molt bonic, meravellós, a l’estuari del riu Forth. Aquí ens vam allotjar en un pis preciós, al segon pis d’un edifici antic, del segle XVII. El lloc es diu Crawsteps i és tot un somni. Aquell dia, i els tres següents vam esmorzar i sopar al nostre apartament.

Edimburgh fou la destinació lógica del primer dia a Queensferry. Hi vam anar amb un bus de dos pisos, divertit i còmode, que en mitja hora escassa ens va situar al centre de la capital escocesa. La ciutat és bonica però no ens va agradar tant com York o Durham. És molt severa. Vam veure la Royal Mille, amb els seus edificis, la catedral, que no és gaire gran cosa, el castell i els museus nacional d’Escòcia i la National Gallery. El Museu Nacional és molt divertit, una mena de museu científic i cultural barrejat. La National Gallery te algunes obres interessants. A Edimburgh vam dinar al restaurant Civerino’s, molt divertit i contracultural, a base de pasta i pizza. Força bé. Dormir i sopar a Crewsteps.

El dia següent va ser l’hora d’agafar un vaixell i fer una excursió per l’estuari del Forth, fins la bonica illa de Inchcolm, amb la seva abadia. Però nosaltres el que volíem era veure foques, lleons marins i ocells. I en vam poder veure moltes!

Per dinar vam anar al proper poble de Dunfermline, per veure la seva abadia, normanda, preciosa.

Vam dinar, molt bé, en un altre restaurant italià, anomenat Carlucci. Molt recomanable. Vam menjar molt bé! Tornant vam parar a un petit poble de pecadors, molt ben conservat. Es diu Killross i és molt bonic. La nit de nou a Queensferry, sopar i dormir a Crewsteps.

L’endemà era dia de marxa. Anàvem cap a Inverness, capital de les Higlands. Vam parar a visitar la catedral de Dunkeld, que és molt bonica.

Per dinar vam escollir l’estació d’esquí d’Aviemore, situada en un parc natural. Aquesta vegada menjàrem en un buffet lliure italià, molt bo. Selecció d’amanides, pizzes i pasta. Excel·lent. És diu La Taverna d’Aviemore. Vam continuar camí cap a Inverness on havíem reservat una bonica casa als afores, en una urbanització residencial plena de parcs i flors. La casa, maca i molt neta, es diu 168 Heather House Holiday. Hi vam estar tres dies, molt bé.

El primer dia a les Highlands tocava fer una volta pels espais naturals més bonics, i per la salvatge costa escocesa. Vam anar fins la Corrieshalloch Gorge National Nature Reserve. Un engorjat espectacular, en mig d’una natural verge.

Tota la ruta va ser paisatge fabulós, inèdit per a nosaltres. En sortir d’allà vam fer cap a la Gruinard beach, una platja molt bonica, esplèndida, on vam passar una bona estona recollint petxines i gaudint del sol. Perquè feia un bon sol aquells dies a les Highlands!

Continuàrem la ruta per arribar-nos fins el poblet pescador de Gairloch, on vam dinar al restaurant Shieling, un lloc autènticament escocès. Era tan típic que ens vam trobar un convit funeral!

De tornada a Inverness encara vam poder parar una bona estona al Loch Maree, un llac molt bonic, amb uns paisatges encantadors. De fet tota la ruta va travessant llacs, costes retallades, collades verdes sense vegetació i boscos feréstecs. La natura és la reina dels llocs. Sopar i dormir a la nostra casa llogada.

L’endemà tocava llac Ness i la illa de Skie. Tot estava ple de turistes. El llac no és gran cosa. Com hem dit molt turístic. Els castells de la vora el llac impossibles, ni aparcar. Vam continuar cap a la illa de Skie. És una illa molt bonica, amb pobles de pescadors, llacs i muntanyes molt altes. Hi ha unes vaques molt divertides, llanudes. Vam dinar al Red Skye restaurant, un escocès molt recomanat. Estava molt bé, però va resultar car. El menjar però, era molt casolà i molt bo.

De tornada vam poder parar i veure el Castell Eilean Donan Castle, que a l’anada tenia el pàrquing ple. Molt evocador i bonic paisatge. Vam comprar uns records.

Tornada a Inverness, ciutat que vam aprofitar per visitar. Catedral, nova i vella, riu i pont, casc antic, castell. No és espectacular però no està malament. Dormir i sopar a la nostra casa.

El dia següent tocava marxar. Vam anar cap a Glasgow passant pels millors paisatges possibles a les Higlands. Vam fer de nou el llac Ness, aquesta vegada vam poder veure el castell de Urquarth que el dia anterior estava complert.

Vam continuar cap a Fort Augustus, Fort Williams per poder travessar l’espectacular i corprenedor pas de Glen Coe. Es difícil explicar la bellesa d’aquest lloc, les condicions extremes, les muntanyes antigues com dinosaures, els llacs, turberes, flors…

De baixada més paisatge. Ara el magnífic Loch Lomond, parc natural, preciós. Vam dinar a Tarbet, al restaurant Slanj, un escocès molt típic, amb els cambrers amb faldilla. Està situat en una antiga església reconvertida en pub. Tot molt al·lucinant!

A partir d’aquí va començar a ploure, cosa que ens va impedir visitar Glasgow. vam continuar de dret cap a Ayr, una bonica població turística costanera, amb belles platges de sorra, que no vam poder aprofitar. Va ploure tota la tarda. Malgrat tot vam decidir anar a fer un tomb pel casc antic del poble. Plovia a bots i barrals. Una part de la família es va quedar al petit hotel familiar amb encant on teniem la nostra habitació. Van fer bé. Es diu Vito’s, i és un italià molt recomanable. L’endemà ja no plovia i vam baixar cap a Anglaterra de nou, deixant Escòcia. Volíem fer una ruta pels llacs de Cúmbria, una regió molt maca i un parc natural reputat. Però una errada en la direcció en un nus d’autopistes ens va acabar portant a Kendal, una bonica ciutat medieval on vam dinar al restaurant turc l’Oliva café. Molt bé. Bona teca.

A la tarda vam aprofitar per anar a passejar per l’únic llac possible de visitar fàcilment des de Kendal. Per sort era el més gran i bonic. És el llac Windermere. Vam anar al centre de visitants, on hi ha un parc d’aventura molt interessant.

Continuarem el camí cap a Liverpool, la ciutat dels Beatles, on ens allotjarem a l’hotel Ibis Styles, dues nits. Molt bé per cert. Tarda per visitar la ciutat, el port, els docks, reconvertits en un atractiu turístic poderós. Tot molt xulo. Ens va agradar molt. Vam sopar en un italià molt bo, típic i concorregut. Es diu La Casa Itàlia.

Vam dedicar l’endemà a visitar la bonica vila medieval de Chester i a rondar per la costa del país de Gales. A Chester vam poder admirar la catedral, el casc antic amb les cases d’entramat de fusta, els atractius The Rows, unes galeries penjades a mig carrer, l’amfiteatre romà i l’església normanda de Sant Joan. Possiblement la ciutat medieval més maca del Regne Unit.

Vam anar a dinar a un poble costaner anomenat Conwy, amb les seves muralles, el port, el castell i el casc antic molt ben conservat. Una veritable ciutat fortificada. Ho vam fer en un fish and chips anomenat el Galeón, no gaire bo, però ja sabíem on anàvem!

A la tarda, havent dinat, vam continuar fins un altre poble murallat preciós: Caernarfon. Amb el seu port, carrers estrets i castell al costat del mar. Molt maco.

Tornada a Liverpool, amb visita a la catedral catòlica, moderna, molt bonica, centre comercial espectacular i barri de Chinatown. Tocava marxar de Liverpool cap a Gloucester. Vam parar primer a Coventry, la ciutat màrtir de la segona guerra mundial, on vam poder veure la catedral destruïda i la nova. Impressionant, molt impressionant. Vam dinar al pub Golden Cross, un pub britànic de cap a peus. Recomanable.

Deixem Coventry i anem a Stratford upon Avon el poble natal de Shakespeare. No ens va acabar d’agradar, era molt turístic.

Finalment vam arribar al nostre hotel a Gloucester. Estava situat en mig del bosc, en una zona rural de granges antigues, i rodejat d’un parc molt bonic. És el Mercure Gloucester Bowden Hall Hotel. Va viure temps millors, però no estava gens malament. Aquella tarda vam visitar Gloucester, els docks, molt bonics, i el casc antic. La nostra filla es trobava malament i per això vam quedar-nos a sopar a l’hotel. Pas mal du tout!

L’endemà vam començar per Gloucester de nou. Vam veure la catedral, preciosa, amb un claustre que van escollir per rodar les pel·lícules de Harry Potter.

Vam deixar Gloucester per anar a Wells, petit poble amb una gran i preciosa catedral, molt maca, una passada. Allà vam dinar al restaurant ASK Italian, un italià molt bé de preu i amb bona teca.

De tornada a Gloucester vam poder parar a Bath, fabulosa ciutat noucentista amb uns banys romans perfectament conservats, increïbles!

 

De nou a l’hotel Mercure, sopar allà i dormir. El dia següent era el darrer a Anglaterra. Vam sortir de Gloucester i vam arribar al port de Dover a l’hora d’agafar el vaixell, però portava retard… dues hores. Vam embarcar a quarts de quatre, dinant al mateix vaixell.

Desembarcament a Calais i temps just per anar al nostre hotel a França, l’Ibis Styles de Bruay la Broussiere, molt bé, i molt bé de preu. Per sopar vam anar fins la veïna població de Bethune, que te una bonica plaça major i un beffroi com els de les ciutats flamenques. Guapo. Vam sopar al restaurant Le Vesuvio, un altre italià molt recomanable.

Anem ja de tornada, passem per París i, en sortir de la capital francesa parem, justos de temps a Milly la Foret, un bonic poblet amb unes halles de fusta molt xules. Dinem per pura misericordia del propietari al restaurant italià Nonna Lina, fantàstic, molt recomanable.

Continuem la ruta de tornada a Barcelona, però parant al meravellós monestir de Noirlac, una abadia cistercenca de línies pures i simples, una joia poc coneguda.

Acabada la visita arribem a Clermont Ferrand on hem de dormir al Mercure de la place Jaude. Sabíem perfectament on era, al centre peatonal de la ciutat, però no com aparcar per allà, va costar un horror i se’ns feu tard. Sort que vam encarregar el sopar al restaurant Terres Latines, un italo-espanyol molt divertit, amb una proposta de tapes força original. Molt bé. El darrer dia de ruta encara vam poder parar a dinar a La Covertoirade, un preciós poblet medieval, perfectament conservat, que ja coneixíem de moltes altres rutes. Vam dinar, molt bé per cert, al restaurant Auberge du Chat Perché.

Ja només quedava retornar a Barcelona per donar per conclosa aquesta ruta.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Anglaterra, Europa

Europa, estiu de 2006

A mitjans de juliol vam sortir de Barcelona, camí de Narbona on vam dinar a la Cafeteria Casino del supermercat Geant de l’entrada sud, un lloc habitual nostre. Un self service barat i bo. Apanyat i bé de preu. Self-service. Vam seguir per dormir a Avignon, a l’hotel B&B a Le Pontet.

També molt bé. L’endemà vam continuar fins el poblet d’Arbois, on vam sopar al restaurant Le Bistronome, al costat del riu i dormir al càmping.

El dia 18 de juliol vam seguir endavant amb la ruta fins a Mulhouse, bonica ciutat alsaciana, on vam dinar en un Casino Cafeteria als afores. A la tarda vam visitar Colmar i vam arribar-nos a Strasbourg, que també vam visitar i on vam dormir en un altre hotel B&B.

El 19 de juliol passarem a Alemanya travessant la Selva Negra. Paràrem a Überlingen, preciosa població a la riba del llac Bodensee. Allà vàrem dinar en un NordSee, cadena de restaurants de peix. Barat i bo. A la tarda vam anar fins a Lindau, meravellosa vila medieval del mateix llac.

Vam dormir a Isny, a l’hotel Gasthof Hirsch. Tot i que molt senzill no vam estar malament. El dia 20 vam anar a Fussen, als Alps, per veure els castells del rei Lluís de Baviera. El de Neuschwanstein estava ple i vam visitar el de Hohenschwangau, que no és el més turístic.

A l’hora de dinar vam anar a l’església de Wies, barroc d’alta qualitat.

Vam menjar al restaurant de l’aparcament, el Moser. A la tarda vam anar a navegar pel llac Eibsee, on Hitler havia tingut el seu refugi, al peu del Zuggspite als Alps de Baviera. Per dormir vam anar a l’Hotel Guggemos, a la vora del llac Tegernsee, meravellós, avui dissortadament tancat. L’endemà vam anar cap al llac Koningsee, on vam agafar una barca fins la Kirche St. Bartholomä, bonica capella al mig del llac i al peu de les muntanyes. Allà vam dinar al restaurant de la mateixa capella.

Vam anar a dormir a Salzburg, a l’hotel Junior. Vam baixar en trolebús a sopar. Ho vam fer en un altre NordSee, i vam assistir a un fantàstic concert de música barroca en una església del centre de Salzburg. Bé de preu, senzill però molt agradable.

Un cop visitada la bella ciutat natal de Mozart marxàrem cap a Innsbruck, parant a dinar a Sankt Johann in Tirol, al cor dels Alps austríacs, al restaurant de l’Hotel Post, un lloc de luxe, a la plaça major del poble. Després d’admirar l’església, barroca i bonica, baixàrem cap a Innsbruck, on sopàrem i fèrem nit a l’Hotel Kranebitterhof, als afores, molt bé.

El dia següent sortim d’Innsbruck cap a Suíssa, parant a la magnífica abadia de Stams, on dinem en el restaurant del costat.

Seguim cap a Feldkirch, bonic poble medieval austríac, on visitem la plaça major. Passem la frontera i visitem l’abadia barroca de Sankt Gallen, i anem a dormir a Alemanya, a la ciutat d’Allensbach am Bodensee, a l’Hotel garni Amsee, bé, senzill.

L’endemà anem a veure les impressionants cataractes del Rhin, espectaculars, i seguim cap al llac Titisee, al cor de la Selva Negra.

Baixem Friburg i travessem la frontera francesa, en direcció Besançon, per acabar dormint al poblet de Maîche, al costat de la frontera Suíssa de nou, en un càmping anomenat Le Saint Michel, molt maco. Va ser la darrera vegada que hem anat en tenda de campanya pel món. El dia següent passem a Suissa i anem a Lausanne, on visitem la catedral. Continuem cap a Martigny per entrar de nou a França camí de Chamonix. Dormim a l’Hotel les Lanchers, molt bé. A Chamonix vam estar-hi dues nits. Vam aprofitar el dia de descans per agafar el tren i arribar-nos Vallorcine on vam dinar al restaurant de l’estació, dit L’Arrêt Bougnette, molt bo i recomanable.

El darrer dia vam fer la ruta Chamonix a Barcelona tot dret de tornada.

Deixa un comentari

Filed under 2006, Alemanya, Europa, França

França, estiu de 2007

Aquell estiu vam anar a França. La primera parada va ser la ciutat de Narbonne, on no vam arribar a entrar ni a visitar res. Només hi vam dinar, com sempre ho feiem en un Casinó Caféteria a la sortida Sud de l’autopista A9. Vam continuar fins la Vall del Tarn, on el riu fa les seves famoses gorges, un indret espectacular. Vam gaudir de l’espectacle de les canoes baixant pel riu, i vam sopar i dormir a l’Auberge du Moulin, un bonic hotel al poble medieval, encantador, de Sainte Enimie.

L’endemà vam seguir camí per Clermont-Ferrand cap el bell monestir de Noirlac, un cenobi cistercenc de bellíssimes i pures línies gòtiques primitives. Allà vam sopar i dormir en un hotel al costat mateix del cenobi: Le Noirlac.

Monestir de Noirlac

Seguim cap a Bourges, on visitem la seva magnífica catedral.

La Catedral de Bourges

Passem per Sully sur Loire, amb un bonic castell, per seguir i dinar a Bellegarde du Loiret, a l’Hotel Restaurant de l’Agriculture. Un lloc molt bo, i molt recomanable.

Seguim la ruta i passem per Fontainebleau, on anem a visitar, per fora, el palau. Passegem pel jardins.

Fontainebleau, jardins i palau.

Arribem finalment a París on ens hostatgem a l’Hotel de la porte Dorée, prou maco. L’endemà visitem París: Notre Dame, Toue Eiffel… Dinem a la Brasserie aux deux Palais, al centre de París. El dia següent el dediquem a anar a Disneyland, on dinem.

Continuem la ruta, deixant París, cap al Mont Saint Michel. Fem nit a la Chambre d’Hotes “Vent des Greves”. Molt bé, un parell de nits. Sopem a l’Auberge de la Baie, bon restaurant i bon hotel. Aprofitem el dia per veure l’Abadia de Saint Michel i fer una volta pel cap Frehel, amb el far i les vistes magnífiques, i per veure el castell de la Lattre, tan cinematogràfic. Dinem al restaurant Le Biniou, a la platja, 0n després vam collir petxines. N’hi havia a milers a


L’endemà sortim cap a Vitré, ciutat murallada, que visitem. Continuem Vall del Loira amunt fins el castell i palau de Villandry, on  veiem els bonics jardins. Continuem a Fontevraud l’Abbaye, on dinem. Arribem a Chinon, bella vila medieval. Dormim a l’Hotel Le Plantagenet, molt bé. Sopem a la Bonne France, ara ja tancat. Molt bé també.

Sortim l’endemà en ruta de tornada a casa, a Barcelona. Parem a la petita vila de Richelieu. Arribem a Futuroscope, on dormim a l’hotel Ibis Butget, en unes lliteres. Sopem al restaurant de l’Hotel Mercure, just al davant. Visitem Futuroscope i dinem allà. L’endemà seguim camí passant pel poble de Chauvigny, per Saint Savin, amb la seva abadia plena de pintures murals i la Gartempe, el riu encisador llepant-ne les parets. Aquell dia dormim a Perigeux en un B&B dels afores. Anem a sopar al cafe de la place a Perigueux centre. L’edemà seguim ruta, travessant el Vall de la Dordogne, amb magnífiques viles medievals com ara Sarlat la Caneda, passem per Rocamadour i Figeac per acabar dormint a Vilefranche de Rouergue, a l’Hotel de l’Univers, però en un apartament a peu de carrer, un xic lluny del propi hotel. El dia següent anem a Cordes, bellíssima vila medieval elevada tocant el cel. Dinem al Hotel de France a Villefranche de Lauragais, ara ja tancat. D’allà directes cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2007, Europa, França

Setmana Santa a Granada

La Setmana Santa del 2010 la vam passar a Granada. Sortírem de Barcelona cap a València, amb aturada a dinar a l’Ametlla de Mar, al restaurant Plaça Nova, bé. Continuem fins València, on ens allotgem a l’Hotel Barceló, molt bé. Per sopar anem a una mega pizzeria recomanada per l’hotel, Molt bé, bona teca i molt abundant: Pizzeria Casa de Roma. L’endemà continuem camí cap a Andalucia, parant a dinar a l’Hotel Executive, un hotel proper a l’autopista a l’alçada de Totana. No passarà a la història, ni per bé, ni per mal. A mitja tarda arribem a Guadix, on parem a veure el poble, amb la seva catedral.

Continuem cap a Granada, on ens allotgem a l’Hotel AC Granada, una mica als afores, que avui és un hotel de la cadena ABBA. Molt bé. Vam sopar en un restaurant de la Carrera del Darro, vam veure caure la nit damunt l’Alhambra i vam tornar caminant a l’hotel per l’Albaicín i el carrer Elvira.

L’endemà visita a Granada. Primer la catedral i, en acabat, pujada fins l’Alhambra per veure aquest palau àrab i els jardins del Generalife.

Vam dinar a una cadena de restaurants vegetarians que ja no existeix a la Gran Via. A la nit un parell de processons ben boniques.

El dia següent ens va venir de gust fer una escapada per veure la Mezquita de Córdoba, preciosa, i l’Alcázar de los Reyes Cristianos, que no és l’Alhambra ni el Generalife, però està força bé. Vam dinar al Caballo Rojo, restaurant de luxe, que en aquells anys tenia, a baix, a l’entrar, un local de tapes i racions.

De tornada a Granada vam veure un parell de processons sortir de la seva església, la més important i imponent la del Cristo de los Gitanos que surt de la catedral.

Tornada a l’hotel i, l’endemà, una excursió a les Alpujarras, una zona sota Sierra Nevada plena de pobles blancs, tan bonics com Pampaneira o Capileira. Després de dinar vam anar a Sierra Nevada, l’estació d’esquí, on vam tenir un altercat al caure-li un pèl de processionària a l’ull a un membre de l’expedició.

Tornada a Granada, per veure sortir les processons a la carrera del Darro, i gaudir-les tot passant pels estrets carrers del barri de l’Albaicín, camí del Sacromonte.

El darrer dia vam despedir-nos de Granada i vam tornar cap a València. Vam parar a Villena, per veure la magnífica fortalesa dels Pacheco, i també a Xàtiva, per admirar la col·legiata i el bressol de la família Borja (Borgia), amb la plaça, la façana renaixentista amb la torre, i la font medieval. Allà vam dinar just a la mateixa plaça, al costat de l’església, al restaurant Borja, avui lamentablement tancat. Força bé.

En arribar a on de nou tocava dormir al Barceló, com a l’anada, i l’endemà tornar a casa. Vam visitar València, mentre queia la nit. Miquelet, basílica dels Desamparats, Catedral, llotja… Fi de la ruta de Setmana Santa 2010.

Deixa un comentari

Filed under 2010, andalucia, Espanya

Maestrat, juny de 2011

Pel pont de la Pasqua Granada del juny de 2011 vam fer una volta pel Maestrat de Castelló i de Terol, veient pobles molt bonics, medievals, poc visitats, d’una arquitectura ferrenya, en un paisatge grandiós, monumental per ell mateix, com les viles que amaga.

La nostra ruta pel Maestrat comença a la part de Castelló d’aquesta bellíssima regió natural i cultural, en concret a la vila murada de Morella, on vam dinar a Casa Roque, un lloc a recomanar. Continuem la ruta, havent dinat, cap al preciòs poblet de Mirambel, que sembla extret de l’edat mitjana. Guapíssim, autèntic. Admireu els seus balcons, el seu ajuntament, carrers i cases de pedra.

 

Continuem cap a Cantavieja, caient ja la nit, on tenim reservada habitació al magnífic Hotel Balfagón, on dormireu i menjareu molt bé i per no gaires diners, en relació a la quantitat i la qualitat del que us oferiran. Hotel molt recomanable!. Aquella tarda una volta al poble, cases de pedra, ajuntament, plaça porxada, església… i a dormir.

L’endemà fem camí cap a Villarluengo de las Truchas, poble desconegut, penjat dalt del seu penyal, i baixem cap a Pitarque, poble encara més desconegut, a la vall del seu nom, passat un espectacular congost. Remuntem a peu, des del poble, el riu d’aquesta vall oblidada per veure’n el naixement, del que ens diuen meravelles. Però el camí és llarg, els nens son petits i abandonem a mig camí. La vall i el riu, però, ens deparen paisatges fabulosos, verges, intocats pel turisme.

Villarluengo, amb la seva església de dos campanars!.

Riu Pitarque.

Pitarque poble.

Seguim carretera endevant cap a Ejulve, el poble dels pernils. L’aire fa olor ja abans d’arribar-hi. Per la ruta trobem els famosos órganos de Montoro. Carreteres sense pobles, paisatges grandiosos però molt despoblats.

Órganos de Montoro

Ejulve, carrer i església.

Continuem cap a Molinos, on arribem a l’hora de dinar. Ho fem al Bar el Fontanal, a la mateixa plaça major del poble. Molt bé. Dinar senzill, bo i barat. Fantàstic. A la tarda anem a veure les famoses coves de Molinos, les “Cuevas de Cristal”. Una passada. Guapíssimes.

Tornem a Cantavieja per una ruta molt bonica, paisatges bonics: Castellote, Bordón, Olocau del Rey…  Abans d’anar a sopar i dormir a l’Hotel Balfagon, fem una nova volta per Cantavieja: ajuntament, carrers, església…

Al matí del dilluns de Pasqüa Granada tornem cap a casa. La tornada la fem per la Iglesuela del Cid, un poble molt bonic del Maestrat de Castelló, amb palaus, església, muralles, cases de pedra i carrers medievals, com quasi tots els d’aquesta zona que hem visitat.

Una parada també a Ares del Maestre, espectacular poble medieval penjat d’un turó de vertígen, just quan la carretera abandona el Maestrat per caure sobre el litoral de Castelló. Darrera parada abans de tornar a casa al restaurant Diego, a Santa Bárbara, poble de l’Ebre, un lloc molt recomanable, gastronomia de qualitat. També tenen habitacions.

I s’ha acabat!

Deixa un comentari

Filed under 2011, aragó, Espanya, terol, valencia

Cap de Creus 2013

roses2

Per l’octubre del 2013 vàrem anar a Cap de Creus. Sortírem de Barcelona amb l’Hotel Mediterràneo Park de Roses ja reservat per sopar i dormir. Un hotel excel·lent, que us recomanem. L’endemà anàrem cap al magnífic monestir romànic de Sant Pere de Rodes, edifici imponent que domina el Cap de Creus des de les altures, amb vistes fabuloses damunt Port de la Selva.

IMG_0006IMG_0003IMG_0002

Tot seguit baixàrem a Port i, després d’un passeig anàrem fins a Cadaqués a dinar i passar la tarda. Per menjar escollirem la pizzeria la Gritta, amb unes vistes impagables sobre Cadaqués i la badia. Petit però acollidor, un restaurant amb preus ajustats. El final del dia a Port-Lligat, fantàstic. Sopar i dormir a Roses, al Mediterraneo Park.

IMG_0013IMG_0023

L’endemà era dia de tornada però encara ens va donar temps de parar a Castelló d’Empúries, antiga capital del comtat medieval del mateix nom, amb una catedral gòtica meravellosa, palaus i una llotja renaixentista. Si no la coneixeu val la pena que la visiteu.

IMG_0035IMG_0033

El nostre següent punt de referència fou la canònica de Santa Maria de Vilabertran, ja a tocar de Figueres, romànic corprenedor, amb una església senzilla i coqueta, un claustre petit i bufó, i unes sales d’exposició que sovint acullen mostres d’art i de música de primera línia.

IMG_0049IMG_0045IMG_0044IMG_0042

Per acabar un bon dinar a Figueres, a Can Duran, naturalment. Un establiment hoteler de luxe, amb un restaurant de tota la vida on us tractaran com a reis per un menú no gaire car però amb tots els “ets i uts”. No faltà la visita al teatre museu d’en Dalí, abans de marxar definitivament a Barcelona.

IMG_0052IMG_0053

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2013, Catalunya