Pirineu d’Aragó i Navarra, tots sants.

Pel pont de Tots Sants del 2018 vam anar a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, a Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Tot estava ple i vam haver d’anar al bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar, ocupar l’habitació i tarda a l’spa, relaxant. L’endemà remuntem la Vall d’Hecho fins la Selva de Oza, una meravella, una simfonia de colors de tardor.

Seguim cap a la Vall d’Anso, remuntant el riu Veral fins el circ glaciar de Zuriza, on pastaven els cavalls sota una fina pluja, bucòlic a més no poder.

Dinar a Isaba, al restaurant Tapia, fantàstic com sempre, i tornada a l’hotel per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

L’endemà sortim en direcció Pamplona per girar cap a Lumbier, Aoiz i acabar a Ochagavia. La Selva d’Irati, que era el nostre destí, tenia el pàrquing tancat degut a la gran afluència de públic. Vam visitar el poble.

En acabat vam continuar cap a Isaba, perquè no hi havia cap restaurant amb taules lliures. En vam trobar al restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. Havent dinat vam fer un volt pel poble.

Con que ens havia agradat molt vam refer la ruta del dia anterior, ara ja sense pluja, pujant fins el circ natural de Zuriza, amb sol i sense cavalls, i baixant el riu Veral cap a Ansó. Tarda a l’spa de l’hotel Villa Virginia i sopar al seu restaurant.

El dia de tornada no volíem tornar gaire tard. Vam desestimar Ordesa, que havíem vist feia poc, i vam baixar ràpid cap a Lleida, per visitar el bonic poble medieval de Guimerà, que feia uns anys que no veiem. Vam visitar-lo.

Per dinar anem cap a Ciutadilla, un altre bonic poble medieval de la zona, on mengem a Ca l’Avi Ciscu, magnífic restaurant, amb cuina casolana molt cuidada. Molt recomanable. Tornem a Barcelona passant cap a Montblanc per agafar l’autopista, sense contratemps.

Castells de Lleida

Sortim de Barcelona, un diumenge de tardor de 2012, disposats a descobrir els magnífics castells de Lleida, no tots, és clar. Per l’A-2 anem fins Cervera, per pujar cap a Guissona, camí del fantàstic poblet medieval de Florejacs. Petit, molt petit, però amb un parell de castells, un dins el poble, i l’altre als afores. Visitem el de Florejacs, però no trobem obert el de l’agregat de les Sitges. No era dia ni hora de visita.

Dinem molt bé al restaurant La Redolta, al mateix Florejacs. Us el recomanem!. A la tarda seguim la ruta, ara per veure el poble de Concabella, amb un castell i una bonica església romànica, que estava tancada. Prenguérem una beguda al restaurant del poble, i seguírem cap al castell de les Pallargues, un poblet veí. Tampoc el vam veure per dins, només per fora, perquè estava tancat. Seguírem cap a Tàrrega i, tot seguit Verdú, un altre bonic poble medieval.

Anàrem a dormir a Vilabella i, l’endemà continuàrem la ruta. De Vilabella pujàrem cap a Ciutadilla, a la Vall del riu Corb, on poguérem veure el seu imponent castell, llastimosament en runes, però ara en procés de restauració.

Continuàrem Vall del Corb amunt, visitant les evocadores ruïnes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta, situades just abans d’entrar al poble de Guimerà, al costat dret de la carretera, a tocar del riu. Evocadores!.

Seguim cap a Guimerà, un dels pobles més bonics de Catalunya, una joia medieval. Recorrem els seus carrers, plens de cases de pedra, arcs i ponts, i anem pujant fins l’església i, finalment, fins el castell, on pugem a la torre de l’homenatge, mig esberlada. Dinem al restaurant Sant Jordi, prop del riu, a l’altra costat del pont a la part baixa del poble. Pas mal…

A la tarda refem el camí, vall del Corb avall, per anar a visitar el fantàstic monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Aquest meravellós cenobi gòtic és una peça fonamental de la ruta del Císter catalana. La seva església, amb les tombes de les abadesses, el claustre, la sala capitular… tot tan bonic!. No us el perdeu. Acabada la visita tornàrem a Barcelona.