Tag Archives: gotica

França pel pont de maig 1995

Vam sortir de casa el dia 10 de maig de 1995, a la tarda i vam seguir fins arribar a Port la Nouvelle, no lluny de Narbonne, un poble portuari, d’encant limitat, on vam sopar i dormir a l’Hotel du Port, senzill però molt renovat i net.

Vista de l’hotel del Port, a Port la Nouvelle

L’endemà, dia de Sant Anastasi, 11 de maig, vam pujar cap a la vall del Tarn, on vam dinar a l’Hotel Chateau de La Malène, Manoir de Montesquiou, un hotel amb caràcter en un edifici que és un castell renaixentista. Està situat al poble del mateix nom, a les superbes gorges del riu. Vam seguir riu amunt fins a Sainte Enimie, un altre poblet encantador del Tarn, per anar després cap a La Canourgue, on vam baixar per la vall del riu Lot, plena de paisatge i poblets d’ensomni.

Dues vistes del Chateau de la Malène, que és el castell del poble i un hotel

A la tarda arribàrem a la bella vila d’Espalion, al cor de la vall del riu Lot, una vila amb un pont medieval evocador i unes cases renaixentistes a flor d’aigua. Aquí vam sopar i dormir anar a l’Hotel l’Eau Vive, preciós, encantador, però tancat lamentablement hores d’ara.

El dia 12 vam sortir de Espalion, cap a Estaing, un altre preciós poble del Lot, i encara Entreaygües sur Truyère, un altre poble bonic. D’allà vam anar cap a Conques, per veure la seva abadia romànica, fantàstica. Vam dinar all restaurant Le Parvis, molt bé.

A dalt el poble medieval d’Estaing. A sota Entreaygues sur Tryuère.

A sota, el poblet i l’abadia de Conques.

Seguirem cap a Villefranche de Rouergue, encantadora bastida medieval, i després cap a Najac, amb el seu castell i el poblet als seus peus. Acabàrem a la impressionant Cordes sur Ciel, dormint en un hotel amb encant, ara ja tancat també, anomenat Le Grand Ecuyer.

A dalt la plaça del Mercat a Villefranche de Rouergue. A sota Najac i el seu castell.

Cordes sur Ciel, vila medieval d’aspecte italià.

L’endemà, dissabte, vam veure la magnífica catedral d’Albi i, travessant la Muntanya Negra, vam anar fins Carcasonne, que vam visitar. A la tarda vam anar a sopar i dormir a Quillan, a l’Hotel La Chaumière.

Exterior i interior de la superba catedral de Santa Cecília d’Albí.

Vista exterior de l’hotel La Chaumière de Quillan.

El darrer dia, diumenge 14 de maig, vam fer la ruta fins a Perpinyà, que vam visitar, i travessàrem de nou la frontera per anar a dinar a Girona, al restaurant el Museu del Vi, senzill, carn i botifarra amb patates, que aquells anys freqüentàvem sovint.

D’allà, cap a Barcelona, final de trajecte!

Deixa un comentari

Filed under 1995

Maig 2007 a l’Alt Empordà

Un cap de setmana de maig vam anar a fer una volta per l’Alt Empordà. Vam anar de Barcelona fins a Cadaqués, bellíssim poblet turístic i mariner del Cap de Creus, que aquests dies estava molt tranquil. Vam dinar a l’Hostal Vehí, que en aquells temps era restaurant a més de fonda. Ara només ofereixen habitacions amb esmorzar, senzilles però netes i al centre del poble.

Cadaqués

Cadaqués

Cadaqués

A la tarda vam anar fins a Roses, on ens vam allotjar a l’Hotel Mediteraneo Park, un bon hotel familiar, piscina, spa, jardí, no lluny de la platja, on fan bons preus en temporada baixa i ofereixen habitacions familiars. Vam sopar a l’hotel mateix. L’endemà vam anar a Castelló d’Empúries, on vam visitar la magnífica catedral gòtica i el poble medieval, molt bonic. Continuarem fins Vilabertran, on vam anar a veure la seva canònica romànica, església i claustre, a més del museu d’art, molt xulo tot. Vam anar a dinar a Can Duran, a Figueres, un hotel familiar molt bo i un restaurant de campanetes, molt recomanable. Vam aprofitar per arribar-nos fins els aiguamolls de l’Empordà. Retorn a Roses, sopar i dormir.

Castelló d’Empúries, catedral

Vilabertran

El dia següent anàrem a Sant Llorenç de la Muga a veure el riu passar per aquesta bonica zona de l’Empordà. Tot seguit baixàrem cap a Besalú, bella vila medieval fortificada, murallada, plena de palaus i esglésies, amb un pont gòtic meravellós. A la tarda anem fins els aiguamolls de l’Empordà, abans de tornar a Roses, per admirar la natura, arbres, ocells… Sopar i dormir a l’hotel.

Besalú

Aiguamolls de l’Empordà

El darrer dia tornada cap a Barcelona, amb parada a Girona per veure-hi el “Temps de flors”, la fantàstica exposició floral de la ciutat, que es fa cada maig. Vam estar al claustre de la catedral i vam rondar per carrers de la Força.

Claustre de la catedral. Girona

Deixa un comentari

Filed under 2007, Catalunya

Setmana Santa a Extremadura i Castella

Aquest any 2018 vam anar a fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, un viatge molt bonic. Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara, però aquesta vegada estava ple.

Per això vam acabar a Casa Emilio, bé sense més. Vam continuar camí de Guadalajara, en un dia molt plujós, des de la sortida. A Guadalajara ens vam hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. Vam sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats. L’endemà vam continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on vam arribar al migdia. Vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la plaça major, molt bonica, abans d’anar a dinar, vam veure passar la processó del diumenge de rams, “la borriquilla”.

Aquella tarda vam visitar la ciutat, la plaça major molt bonica, els palaus i concents.

I, més tard, les catedrals de Plasencia, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’anava menjant com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, ple de bonics palaus, l’eclesiàstic amb les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia.

A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

L’endemà vam anar cap al parc nacional de Monfragüe, on vam poder gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant, al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Seguidament vam anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. No vam poder dinar allà perquè no vam poder aparcar.

Finalment, al migdia, vam arribar a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

A la tarda, tornada a Plasencia i passeig per les vores del riu Jerte, que baixava molt ple, sopar al restaurant Español, a la plaça major, i processó, molt bonica, a la nit.

Després d’esmorzar a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que te una bona vista damunt la catedral de Plasencia, agafem el cotxe per pujar el vall del Jerte. Però els cirerers no estaven florits, faltaven deu dies o més.

Arribem al Barco de Ávila, anem a Bejar, i pugem cap a La Alberca, bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, fet tot el de pedra granítica, impactant.

 

Des de La Alberca anem cap a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Allà ens allotgem al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

La catedral, des del riu Tormes.

La plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

La façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!.

L’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuites.

A Salamanca vam sopar tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Havent sopat visitem la ciutat de nit i veiem passar una processó, molt solemne, com totes les de Castella.

Dormir a l’Hotel Tryp Montalvo i, l’endemà, una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques i una catedral xula, tancada perquè feien missa.

El bonic palau dels “Monos”

Seguim cap a la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma, que no vam poder admirar aquesta vegada, perquè estava tancada. Dinem al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

A la tarda tornada a Salamanca, on aprofitem per veure les dues catedrals, la romànica, preciosa, amb el seu retaure major de Nicolau Florentí, les pintures i tombes murals… I la catedral nova, plateresca.

     

A la nit tornem a sopar a I pan I vino, que ens va agradar molt. I de nou veiem una altra bonica processó i podem gaudir de la nit il·luminada a la nit.

El dia següent marxem de Salamanca cap a Guadalajara, ja de tornada a casa. Aprofitem per parar, passar el matí, i dinar a Ávila, on visitem les muralles, la catedral, preciosa, i per fer un volt per la ciutat.

Dinem a la pizzeria la Barcaccia, que no estava del tot malament tampoc. I, en acabar, travessem la sierra de Guadarrama, baixem a Madrid i anem a Guadalajara, on ens tornem a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé.

A la ciutat fem un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

Aquí vam poder veure una bonica processó de tarda.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara va donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Ho vam intentar al Meli del Tubo, ple per poc, i vam anar a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En sortir encara vam tenir temps de veure passar una bonica processó, a l’estil d’Aragó, amb tambors com els de Calanda. Impactant!. En acabar, carretera i cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, castella, Espanya, Extremadura

Estiu 2009 a Alemanya

L’estiu de 2009 vam anar d’excursió a Alemanya travessant França i Suíssa. Vam sortir de Barcelona, camí de Narbona on vam dinar a la Cafeteria Casino del supermercat Geant de l’entrada sud, un lloc habitual nostre. Un self service barat i bo. Vam continuar cap a Beziers i després cap a La Covertoirade, un bonic poblet medieval murallat, on ens vam aturar per fer una passejada pels carrers. Una parada que recomanem si aneu camí de París. Seguim cap a Millau, a les Gorges del Tarn, on vam dormir i sopar a l’hotel Le Cevenol, força bé, amb piscina!.

La Couvertoirade.

Millau

L’endemà continuem cap a Mende, on vam parar a veure la seva catedral, i a dinar al restaurant La Caille, proper a la catedral, al boulevard que envolta la ciutat. Seguim cap a Pradelles, bonic poblet medieval, dels més bonics de França.

Arribem a mitja tarda a Le Puy en Velay, fantàstica ciutat medieval, volcànica, amb uns pitons increïbles de lava negra on s’aixeca una estàtua i la catedral. Inoblidable. Allà vam sopar a Le Nom de la Rose, a la Rue Raphael, avui lamentablement tancat. Vam dormir a l’Hotel Cristel, a Vals Prés le Puy, un poblet a tocar.

Catedral de Le Puy en Velay

L’endemà partim cap a Bourg en Bresse, travessant Lyon. Parem a dinar a un poble medieval molt maco, anomenat Perouges. Ho fem en el restaurant de l’Hostellerie de Perouges, que estava bé.

Poble Medieval de Perouges.

Arribem a mitja tarda a Bourg en Bresse, i cerquem hotel. El trobem davant del monestir de Brou, una joia del renaixement, molt maco. Es diu Le Logis de Brou, i no està pas malament. Aquella nit sopem molt bé, al bar restaurant de l’Abbaye, davant mateix de l’abadia de Brou, no lluny de l’hotel.

El dia següent visitem el cenobi, preciós.

Monestir de Brou.

Interior de la basílica i claustre

Imatges del claustre

Continuem viatge cap a Friburg im Brisgau, ja a Alemanya, parant a dinar, amb molta calor, al Casino Cafeteria del centre comercial Geant a Mulhouse.

La Casa Vermella de Friburg

Mercat davant la catedral

Porta de la muralla a Friburg.

Aquella nit sopem a Friburg, a la Universitat Vella, al mig de la ciutat medieval, al restaurant Erzherzog Albrecht, un alemany de patacada. Vam dormir al Novotel Kurthaus al mig de la ciutat, molt bé, piscina interior.

L’endemà continuem la nostra ruta, ara cap a la Selva Negra, on vam parar al llac de Titisee i a la bonica població de Rotweil, d’on son els gossos d’aquesta raça.

Carrer Major de Rotweil

Al bonic poblet medieval de Haigerloch, foto sobre aquestes línies, vam dinar al restaurant Krone, que també és un bonic hotel. Molt bé. Fantàstic!.

Vam continuar camí visitant ara la bellíssima ciutat medieval i universitària de Tubingen.

Tubingen, el riu.

Tubingen, vista del riu i de la plaça major.

Tubingen, Stiftkirche.

Finalment vam anar a dormir al poblet medieval de Bad Winfen. Allà vam trobar un hotel amb encant a la mateixa porta de la muralla d’accés a la població que ens va llogar una habitació familiar. Es diu Hotel Zur Traube.

Per sopar vam estar en un lloc meravellós de veritat, i bé de preu!. Es diu Restaurant Friedrich Feyerabend, i està molt bé. Vam poder passejar per aquest petit i deliciós poblet i admirar els seus carrers empedrats i l’alta torre.

Torre a Bad Winfen.

L’endemà vam continuar cap al nord del país. Vam parar a Schwabisch Hall, una molt maca població medieval, carregada de monuments, com l’ajuntament, esglésies i palaus, i un monestir als afores.

Vista lateral de l’ajuntament

Schwabisch des del riu

Rathaus de Schwabisch Hall

Vam continuar cap a la magnífica i increible Rothenburg ob der Tauber, la millor, més gran i més ben conservada ciutat medieval alemanya, que guarda encara les muralles, cases i palaus, torres… un somni de fades. Aquí vam dinar al restaurant de l’Hotel Eisenhut, just al costat de l’ajuntament gòtic de la vila. Molt bé. Guapíssim.

Cases a Rothenburg

Porta d’entrada a la ciutat medieval

Torre i carrer de Rotheburg.

Acabada la visita a Rothenburg vam anar cap a Wurzburg la esplèndida ciutat barroca amb el seu pont sobre el riu Main, el palau conegut com la Residenz i el castell damunt el turó, a banda de les moltes esglésies de la vila.

Pont barroc damunt el Main i, a sota palau Residenz.

A Wurzburg vam dormir a l’Hotel Novotel, ben situat al centre de la ciutat nova. I vam sopar al soterrani de l’ajuntament, al restaurant Ratskeller, un lloc realment encantador. L’endemà vam visitar la Residenz, preciosa.

Des de Wurzburg vam anar cap a l’Est, camí de Bamberg. Però abans vam parar a dinar al poble de Ebrach per poder visitar la seva famosa abadia cistercenca, transformada durant el barroc. Bonica. El restaurant escollit va ser l’antiga estació de trens de Ebrach, i el lloc un vagó de tren. Sumament divertit!.

Exterior del restaurant i vagó amb el menjador

Exterior i interior de l’Abadia d’Ebrach

Vam continuar cap a Bàmberg on vam arribar a la tarda. Aquesta bonica ciutat medieval te una catedral romànica molt xula, on el bisbe va beneir una concentració de motards que anàven a Sant Jaume de Galícia, jardins xulos i un ajuntament penjat de manera molt curiosa damunt del riu que passa per allà.

Porta d’entrada a Bàmberg i jardins de la residència

Ajuntament de Bàmberg.

Vam continuar el nostre viatge ara cap a Nüremberg, fastuosa ciutat medieval gòtica. Allà vam dormir i sopar al Novotel Messe, als afores.

El dia següent el vam dedicar a visitar Nüremberg, la seva catedral on hi havia una missa interconfessional catolica i protestant que va acabar amb un dinar de germanor amb molta botifarra i molta cervesa, el castell i l’ajuntament amb el seu rellotge astronòmic i la bellíssima font gòtica.

Vam dinar al restaurant italià de cadena, Vapiano, al centre de la ciutat, a prop de la plaça major.

Canal i ajuntament a Nüremberg

Des de Nüremberg vam continuar cap al sud parant a la bonica ciutat de Ratisbona, per on el Danubi creua sota un bonic pont fortificat i on hi ha una catedral molt bonica.

Pont damunt el Danubi

Torre del pont i façana de la catedral de Ratisbona

De Ratisbona vam seguir cap a Munich, on vam dormir el dia 12 de juliol de 2009. Allà vam veure la catedral, l’ajuntament i el casc antic d’aquesta bella ciutat. Anàrem a sopar a un restaurant vegà, molt bo, el Prinz Mishkin. Vam dormir a l’Hotel Carat

Catedral de Munich i Ajuntament.

L’endemà vam fer una excursió per veure el camp de concentració nazi de Dachau, que va costar de trobar, i que estava tancat. Imagineu Dachau sense el camp, el que hauria pogut ser el bonic poble residencial de Dachau, sense la bogeria i la mort. Per dinar a Dachau vam anar a la Gasthaus “Drei Rosen”. Un lloc molt típic, molt senzill, amb un servei amable. També tenen habitacions familiars.

A la tarda tornada a Munich, sopar i dormir.

L’endemà vam sortir de Munich per anar cap a Augsburg, on vam visitar les seves esglésies, la catedral, i el Fuggerei. Augsburg és una ciutat molt bonica!. Vam dinar al davant del Fuggerei a un restaurant que es diu Il Gallo Nero, molt bo. A la tarda vam continuar a Ulm, una altra molt bella ciutat medieval alemanya amb una catedral fabulosa.

Augsburg, església, a dalt, i plaça, a baix.

Ulm, catedral.

Ulm, ajuntament.

A Ulm vam dormir a l’Hotel Anker, al costat de la catedral. Aquest és un establiment portat per un matrimoni català. Vam sopar a La Stradina, una pizzeria en un carrer animat prop de la catedral també.

L’endemà van sortir cap a Ottobeuren, una fantàstica abadia barroca al sude de Ulm, que vam visitar.

Abadia d’Ottobeuren

En acabar de visitar l’abadia vam continuar, sempre cap al sud, i vam parar a dinar a Wangen im Allgäu, bonic poble amb un ajuntament molt xulo. Just al costat de l’ajuntament i de l’església, a la plaça, vam dinar al Hinderofen Café, molt divertit. 

Ajuntament de Wangen.

Vam continuar, ja dins Suïssa, la nostra ruta remuntant el riu Rhin, camí del Furkapass. Però la nit ja arribava i vam parar a dormir, i a sopar, a l’Hotel Todi, al poblet de Turn, un típic poble suís. Per cert, habitacions molt acollidores i bona teca. Estàvem sols. Vam passejar pel poble que parla una llengua semblant al català.

Hotel Tödi

El poble de Turn o Trun

L’endemà vam continuar la ruta, ara travessant i parant-nos al monestir de Disentis Muster, que era bonic però no alucinant.

Una nova parada per gaudir del poble d’Andermatt, als Alps suissos.

I enfilem el Furkapass, separació entre el Rhin, que hi neix, i el Rhone, que també neix allà. A dalt, en ple juliol, hi havia neu. Paisatge molt maco.

El Furkapass

En baixar el Furkapass era hora de dinar i ho vam fer al restaurant de l’Hotel de la Croix d’Or i de la Poste, del bonic poblet de Munster, ple de cases de fusta i balcons amb flors.

Munster: cases de fusta i església

En acabar de dinar vam entrar al Valais i des d’allà vam pujar cap a Chamonix, on ens vam allotjar a l’Hotel Eden, a les Praz de Chamonix, cara al Montblanc. Allà vam dormir i sopar dos dies.

No lluny de l’Hotel hi ha una zona de jocs infantil al mig del bosc amb un petit riu i tirolines. Una passada!. També vam aprofitar per agafar el Montblanc Express i anar fins Vallorcine, on vam fer una passejada fins una glacera espectacular i vam dinar al restaurant de l’estació, que es diu l’Arret Bougnette.

El dia següent havíem de marxar i vam parar a Annecy, per veure aquesta meravellosa ciutat vora el llac. Allà vam dinar.

I vam continuar viatge anant ara cap a la vila de Saint Etienne, als afores de Lyon, on vam dormir i sopar al Novotel, bé de preu, i vam fer una banyada a la piscina.

Seguírem l’endemà cap a La Chaise Dieu, una abadia situada a l’Auvèrnia.

Claustre gòtic de La Chaise Dieu

I continuàrem cap a Briude, on hi ha una magnífica església abacial romànica, increïblement bonica. En aquest poble vam dinar molt bé en una pizzeria a tocar de l’església: Le Saint Julien!. Pizzes al forn de llenya, fabuloses!.

Exterior i interior de la basílica romànica de Briude

I la ruta continua cap a la Vall del riu Lot, on van visitar els pobles d’Estaign i de Espalion, molt macos.

A dalt Espalion. Les dues de sota Estaign.

Aquí sota un altre poble: Entreagygues sur Truyeres

Finalment, ja quasi de nit, arribem al nostre destí: l’abadia romànica de Conques, bellíssima. Ens quedem a dormir just davant del monestir, a l’Auberge de Saint Jacques, i assistírem als oficis de tarda. Per sopar vam anar al Au Parvis, un saló de té i restaurant molt acollidor. 

L’abacial de Conques, romànic pur!

L’endemà sortim de Conques i parem a Rodez, una bonica ciutat amb una bonica catedral.

Continuem cap a Lavaur i, després, cap a Vilefranche de Lauragais, on dinem a l’Hotel i restaurant de France. Molt bé. Ara ja han tancat portes. Llàstima. Anem a Narbonne per autopista i, ja de tarda arribem a Perpinyà, on anem a buscar la costa. Entrem fent la costa vermella, per Banyuls i Cervera, per acabar sopant a Platja de Garbet, mentre a la platja cau la nit, al restaurant Garbet, tot un luxe, a preu de luxe!. I d’allà, ben fosc, cap a Barcelona!.

Deixa un comentari

Filed under 2009

La Rioja i Sòria, desembre 2009

Pel pont de la Puríssima del desembre de 2019 vam anar de ruta per la Rioja i Sòria, fent centre a la ciutat de Tudela.

Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Bujaraloz, com sempre a l’Hostal Las Sabinas, casolà i senzill, però molt bo. Vam continuar ruta cap a Tudela on ens vam allotjar a l’hotel AC Ciudad de Tudela, situat en un bonic palau. Un bon lloc on descansar. Vam anar a sopar a Casa Remigio, hostal de molta qualitat, unas verduras de la huerta riquíssimes!. 

L’endemà vam fer la primera sortida des de Tudela, camí de Logroño, per anar a visitar el monestir de Santa Maria la Real de Nájera, císter bellíssim.

Seguidament vam anar fins el monestir gòtic de Cañas, una joia desconeguda, molt proper a Nájera, i no lluny de l’abadia de San Millán de la Cogolla, i els temples de Suso i Yuso, que ja havíem visitat però que son molt macos.

A continuació vam entrar a la Rioja Alavesa per veure Laguardia, poble murallat molt bonic, amb una església gòtica que te una portada molt espectacular!. Vam dinar a La Posada Mayor de Migueloa, un antic palau reconvertit en hostal i restaurant de luxe, fantàstic.

A la tarda, tot tornant, una parada a Logroño, per passejar pel seu carrer comercial i veure la catedral barroca.

El dia següent agafem la carretera cap a Sòria, on vam arribar a mig matí. Vam anar a veure el bellíssim claustre romànic de la concatedral de San Pedro i el casc antic, amb el palau dels Gomara i l’església de San Juan de Rabaneda, romànic molt pur. Vam dinar a Casa Augusto, a la plaça Major de Sòria, un restaurant avui tristament desaparegut!.

A la tarda el nostre passeig preferit quan som a Sòria. Camí del riu Duero. Aparcar a San Juan de Duero, romànic increible i espectacular, una veritable meravella aquest claustre, i aquests capitells, per pujar cap a San Polo i San Saturio, a peu, al costat del Duero… no us ho perdeu!.

Tornada a Tudela, caient la nit, per dormir al AC i sopar al restaurant Iruña, perquè el Remigio feia festa setmanal. Però l’Iruña també és molt bo!.

El dia següent tocava tornar i ho vam fer via Saragossa, on vam parar a veure, aquesta vegada, els pavellons de l’Expo. En particular el que quedava de la Xina. Dinar de nou a Las Sabinas de Bujaraloz i cap a Barcelona!.

 

Deixa un comentari

Filed under 2009, Espanya

L’Aveyron, maig 2010

Pel pont de maig del 2010 vam sortir a fer una volta per Occitània, pel departament de l’Aveyron. Vam dinar a Llívia, a l’hostal Rusó. Senzill però bé. Vam anar cap a Toulouse pel coll de Puymorens, i ens vam aturar a dinar a Pamiers, bonica vila occitana on vam veure, encara que tancada, l’escola Calandreta, i el campanar amb la torre de la seva església tolosana de totxo vermell.

Vam anar tot seguit a Tolosa de Llenguadoc on vam sopar i dormir a l’Hotel Novotel de Blagnac. Molt bé. L’endemà una volta per Tolosa, Capitoli, església romànica de Sant Serni, església gòtica dels Jacobins, convent i museu dels Agustins, molt bonics tots!. I, és clar, una visita al parc temàtic Cité de l’Espace, on vam dinar al restaurant. Tornada a l’hotel, sopar i dormir.

El dia següent vam fer una volta per poblets i bastides medievals preciosos de la zona de l’Aveyron, a quin més bonic. Vam començar per Castellnou de Montmirall, molt maco.

Vam continuar pel poblet veí de Puycelsí, molt xulo.

Per seguir després cap a Bruniquel, poble penjat on vam visitar el seu castell, i cap a Penne, un altre poble medieval on vam dinar al restaurant La Terrasse, únic restaurant del poblet. Senzill, fins un xic destartalat, però amb una terrassa, i amb unes vistes… magnífiques. I el menjar prou bo, millor que l’aparença del local. Cuina popular, del país. Menú arreglat.

A la tarda vam continuar la ruta cap a Sant Antonin de Noble Val, una altre vila murallada, bastida medieval.

La perla d’aquest recorregut va ser l’abadia de Beaulieu en Rouergue, art gòtic del Císter, mutilat, però molt bell.

De tornada passàrem pel poble de Varenh, amb un castell i una església romànica molt maca.

Per arribar, al final, a la bellíssima Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, meravellosa.

Tornada a Tolosa, al Novotel, sopar i dormir. L’endemà dia de tornada. Parem un moment per visitar la fantàstica abadia de Fontfreda, a tocar de Narbona. Molt maca.

Retorn cap a Barcelona, parant a Figueres a dinar, naturalment a Can Duran, molt bon restaurant i un hotel molt maco també. Nova parada a Girona, que celebrava el temps de flors. Recorregut per la capital del Ter i tornada a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2010, Europa, França

La Gascunya, juny del 2010

Per Sant Joan del 2010 vam anar a recórrer la Lomagne i la Gascunya, a Occitània. Un paisatge molt bonic i uns pobles preciosos. Vam sortir de Barcelona en direcció a Narbona, on vam dinar al Casino Cafeteria, i vam seguir cap a Carcassona per visitar la sempre bonica ciutat murallada medieval.

Des de Carcassona vam seguir cap a Toulouse, on vam sopar i dormir al Novotel de Blagnac, que te piscina. L’endemà vam sortir a fer la primera ruta per la Gascunya. Anàrem en direcció Auch, bonica ciutat, capital del Gers, on vam veure la catedral amb les seves cadires tallades del cor. En acabat passarem per Lavaderns, poble entre els més bonics de França, amb el seu imponent castell-palau.

Tot seguit continuàrem cap a l’abadia de Flaran, bellíssim exemple de l’art del Císter a Occitània.

L’abadia de Flaran està situada prop de Valence sur Baïse, una bastida típica de la zona, on vam dinar al restaurant “Le Massalet”. Senzill, molt senzill però bé. A la tarda vam anar fins el bonic poble murallat de Larresingle, preciós.

Les visites a pobles i viles guapíssims no es van acabar aquí. De Larresingle anàrem fins Condom, bonica vila amb una catedral gòtica xula.

I tot seguit a La Romieu, una colegiata gòtica molt interessant.

Per continuar amb l’imponent catedral de Lectoure, amb la esvelta torre, el palau episcopal i els jardins.

Per acabar, passada ràpida per Florence, i unes quantes bastides més fins arribar al Novotel de Blagnac, sopar i dormir.

El dia següent una nova aventura per la Gascunya, ara cap un desconegut monestir benedictí, l’abadia de Belleperche, atrotinat, fet molt malbé, a la riba mateix del Garona, a mig camí entre Toulouse i Moissac, convertit en eun  curiós museu francés del parar la taula, al·lucinant. Ens va agradar!.

D’allà cap al fantàstic claustre i església del desaparegut monestir romànic de Moissac, una meravella de l’art mundial.

En acabar de delectar-nos amb els capitells del claustre de Moissac vam seguir cap a Auvillar, una bonica bastida propera a Agen, on vam veure un curiós mercat rodó i la torre de la muralla, ara rellotge. Intentàrem dinar, era molt tard, però cap restaurant estava obert.

Vam anar a la desesperada, eren les dues tocades, cercant un lloc on dinar. Ens va salvar la vida, al petit poblet de Bardigues, on hi ha un hotel i restaurant fabulós: L’Auberge de Bardigues, molt recomanable. Havent dinat continuàrem la nostra ruta cap al petit i eixerit castell de Gramont, que vam visitar. Molt bonic.

Sortint del castell de Gramont encara va quedar temps d’anar a passejar pel poblet de Sarrant, un altre dels més bonics poblets de França.

Ja era molt tard, tornada al Novotel de Blagnac, sopar i dormir. L’endemà, dia de tornada, encara ens va quedar temps per fer una ruta novedosa. Vàrem pujar cap a Rieux-Volvestre, un poble amb una bonica catedral de totxana vermella.

Encara vam parar un moment a Monbrun Bocage, un llogarret on feien una fira de productes naturals, i que te una bonica església amb pintures murals medievals.

Seguírem cap a la cova de Mas d’Azil, un lloc màgic on la carretera i un riu son engolits per una cova descomunal!.

I acabàrem dinant al restaurant Segle XIX, un bon lloc que ens recomanà el nostre hotel i restaurant preferits Foix: El Lons, que estava tancat perquè era diumenge!. A la tarda tornada a casa travessant la Cerdanya fins Barcelona.

 

Deixa un comentari

Filed under 2010, Europa, França

Lleida, cap de setmana

lleida.jpg

Vam anar a Lleida, perquè la mare hi feia una conferència, els primers dies de febrer del 2011. Ens acompanyava una amiga i la seva filla. Van ser un parell de dies, dissabte i diumenge, i ens vam allotjar a l’Hotel AC. Vam aprofitar el cap de setmana per veure les meravelles que la ciutat conserva, com ara l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Seu neoclàssica, la gran i bonica Seu gòtica, dalt del turó de la Suda, o el museu diocesà, ple d’obres d’art romàniques i gòtiques. També vam pujar fins el castell de Gardeny, a veure la fortalesa templera. Per sopar vam anar a la pizzeria Aggio, al carrer dels Templers, 3. Estava molt bé, propera a l’hotel. L’endemà, a l’hora de dinar, ja a punt de començar la ruta de tornada, vam dinar al restaurant Piñana.

Deixa un comentari

Filed under 2011, Catalunya, Espanya

Anglaterra: estiu 2012

anglaterra0 anglaterra1 anglaterra2

L’estiu de 2012 fèrem el nostre primer viatge a Anglaterra, en cotxe, tot travessant França. Sortírem de Barcelona en direcció Tolosa de Llenguadoc passant els Pririneus per Puigcerdà i Foix. Paràrem a dinar a Alp, a l’Hotel Cal Eudald, com sempre, on fan un menú arreglat i bo. Una petita parada per banyar-se els peus a la bassa dels lladres d’Aix i dormir, sopar també, al Novotel Blagnac de Toulouse. Força convenient. L’endemà sortírem en direcció Llemotges, amb parada a Souillac, on quan erem joves havíem dormit, per veure l’abadia.

IMG_0515

Continuem la ruta per dinar al restaurant Le Charmant, a l’entrada del bellíssim poble medieval d’Uzerche, que vàrem visitar havent dinat. Diuen que ara està tancat. Una llàstima.

IMG_0518 IMG_0519 IMG_0520

Continuàrem camí de Llemotges, però abans d’arribar paràrem a visitar la bella església monàstica romànica de Solignac, a tocar de la ciutat.

IMG_0530

A Llemotges ens hostatjarem al Novotel le Lac, als afores de la ciutat, en un entorn natural agradable. Sopàrem a l’hotel mateix, una vegada visitada Llemotges i la seva catedral, que no son res de l’altre món.

IMG_0532 IMG_0533

El dia següent sortírem cap a Le Mans, passant per la bonica població de Loches, a la vall del Loira, amb el seu castell. Allà vàrem dinar a La Gerbe d’Or, un bonic restaurant a Loches mateix.

IMG_0561

A la tarda arribarem a Le Mans. Ens vam instal·lar al Novotel, als afores, on també vam sopar. Abans però vam fer un volt per la magnífica ciutat medieval dels Plantagenet, amb la seva catedral i les cases amb tramat de fusta. Una passada!.

IMG_0565 IMG_0568

L’endemà al matí anàrem a visitar l’abadia de l’espasa, al costat de l’hotel, bonica. Uns soldats francesos hi feien maniobres.

IMG_0577

Anàvem ara camí de Rouen, amb parada a la petita població de Sées, que te una petita catedral blanca, model del gòtic més pur.

IMG_0589

Continuàrem camí parant a dinar a Gacé, on hi havia el castell de la dama de les Camèlies, Marie Duplessis.

IMG_0594

Allà varem dinar, força bé, en un senzill café, la brasserie du centre, a la plaça del poble. Seguírem camí cap a Le Bec Hellouin, per visitar les ruïnes de la seva formosa abadia.

IMG_0597

Finalment fèrem cap a Rouen, on ens allotjarem en el Ibys Styles del centre de la ciutat, “pas mal du tout”. Visitàrem la seva Catedral, l’església de Saint Ouen, tan bonica com ella, i els carrers medievals, amb el gran rellotge, així com la plaça on va morir cremada Joana d’Arc. Per sopar escollirem, molt bé, i molt recomanable, pels voltants de l’església de Saint Maclaud, una petita pizzeria anomenada La Bocelli, a la Rue Martainville. Pizzes increibles!.

IMG_0603 IMG_0604 IMG_0607

L’endemà sortírem en direcció Calais, per agafar un vaixell cap a Dover. Tot el tràmit va anar molt bé i, a les dues del migdia ja dinàvem al mateix vaixell. Al cap d’una hora llarga entràvem al port de Dover i començava l’aventura anglesa. La primera ciutat on paràrem fou Canterbury, ciutat medieval fantàstica amb la seva imponent catedral, que no poguérem visitar perquè era la festa de graduació dels universitaris i estava tota la vila plena de famílies celebrant-ho i de togues.

IMG_0623

Continuàrem cap a Stevenage on teniem l’hotel. Un Novotel  campestre, a uns 30 kms. al nord de Londres, agradable, ben comunicat per autopista, però al mig del camp, bucòlic, ple de conills. Allà sopàrem molt bé, tots els dies. L’endemà priner dia a Londres. Baixar amb cotxe fins a l’estació de metro de Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly, amb un gran parquing per pocs diners. Sortírem al centre, davant del Big Ben, i visitàrem l’Abadia de Westminster. Cara però imprescindible. Agafarem un tiket de bus diari i pijarem a tots els busos de dos pisos, vermells, que trobàrem fins afartar-nos. Dinàrem a Trafalgar Square, en un Garfunkel’s, un restaurant de cadena i patacada, però bo.

IMG_0625 IMG_0629

A la tarda visitàrem la National Gallery, impactant, un dels millors museus del món. Tornada a Stevenage, sopar i dormir.

IMG_0637

L’endemà tornada a Londres, per visitar el British Museum, al matí, i la torre de Londres, per fora, a la tarda. Nova passejada amb bus per la ciutat, ara pel Soho. Dinar a Prezzo, una cadena de pizzeries barates, molt interessants. Tornada a Stevenhage, sopar i dormir.

IMG_0641 IMG_0645

El següent dia canvi d’escena. Visitem Cambrigde, amb els seus fabulosos colleges, Ely, amb la seva fantàstica catedral, i Petersborough, amb una altra catedral, que estava tancada. Però el poblet medieval era preciòs. Vam dinar a Ely, en un pub amb habitacions, al centre del poble, molt recomanable: The Lamb Inn!. Recordeu aquesta adreça.

IMG_0674 IMG_0677 IMG_0688 IMG_0691

L’endemà tornada a Londres per visitar el Saint James Palace, el canvi de guàrdia, la National Gallery, la Tate antiga i la moderna, navegar entre les dues en una barca pel Tàmesi i comprar records. Dinar en un Prezzo. Tarda dedicada a la catedral de Saint Paul, tancada, i el Temple, tancat. Passejada en bus de dos pisos. Dormir i sopar a Stevenage.

IMG_0699 IMG_0705 IMG_0712

El dia següent tocava sortida pel sud d’anglaterra. I vàrem anar de Londres fins Winchester, amb una magnífica catedral, i fins Salisbury, una deliciosa ciutat medieval amb una altra catedral preciosa. Allà vàrem dinar a The King’s Head Inn, un hotel amb pub, bon menjar, a costat del pont sobre l’Avon, antic, bucòlic. A la tarda Stonehenge, des de fora, molt car, plovent. Però es veia perfecte. Guai!. Tornada a Stevenage, sopar i dormir.

IMG_0718 IMG_0728 IMG_0733 IMG_0736

Dia de tornada. Parem a Canterbury per veure la catedral tancada el primer dia. Preciosa. Passem amb el vaixell de Dover a Calais, sense problemes, dinar al mateix vaixell. I fem camí cap a Arras, a la Picardia, França, al Novotel. Bé.

IMG_0739

L’endemà visita a Arras, amb la seva plaça del mercat i l’ajuntament, molt bonic. Baixem cap a París parant a Amiens a dinar. Visita de la catedral, molt bonica, però després d’haver vist les angleses, se’ns fa petita. Dinem a la pizzeria Montesilvano, que estava al 3 de la rue des Sergents, avui tancada.

IMG_0752 IMG_0761 IMG_0772

A la tarda seguim cap a París, amb aturada a Beauvais per veure la catedral gòtica més alta d’Europa, que paga el seu desafiament amb l’esfondrament. Nit al Novotel de Saclay, un poblet a tocar de París, un hotel molt recomanable. Sopar i dormir a l’hotel.

IMG_0779

L’endemà visita a París. Torre Eiffel, Louvre, Notre Dame… Toujours París!.

IMG_0793 IMG_0783

Dinar prop de Notre Dame, en un bar que no us recomanarem perquè hi ha llocs millors, menys turístics, memys cars, prop de Notre Dame: Les Deux Palais. Correcte. Dormir de nou, i sopar, al Novotel Saclay. L’endemà cap a casa, no sense abans parar a Chartres, per admirar la seva catedral, i a Chateaudun, per veure el seu castell i dinar a la pizzeria Le Vesuve, fastuosa, bon menjar i bona acollida. al 12 bis de la Rue Lambert Licors. No us perdeu!.

IMG_0816

Seguim camí de Tours, on dormim al Novotel Tours Sud, ara un Ibys Styles. Sopar al mateix Novotel. L’endemà anem cap al Sud, fins Angulema, una ciutat de la que esperàvem més. Molta calor, una catedral romànica un xic descafeinada, i un lloc on dinar: La Pause café, davant la Catedral de Saint Pierre. Molt bé.

IMG_0833

A la tarda carretera i manta fins Bourdeaux, Burdeus, on dormírem i sopàrem al Novotel del Llac, als afores, molt bé. I si aneu a Burdeus no deixeu de veure la place de la Bourse i jugar amb l’aigua de la làmina davant el Garona. L’endemà tornada a casa, per Toulouse, amb parada a Cintegabelle, Senta Gabèla, en occità, a La Tourmandise. Correcte, i prou.

IMG_0835

A la tarda, a casa, a Barcelona.

 

Deixa un comentari

Filed under 2012, Anglaterra, Europa, França

Sabiñánigo 2016

Sense títol

Pel pont de la Pasqua de Pentecosta vàrem anar d’excursió al Pirineu Aragonès, una excusa perfecta per fer nit a l’Hotel Villa Virgínia, amb el seu spa al·lucinant, el seu restaurant cuidat i les seves habitacions acollidores. Arribarem a dinar i ho fèrem no a l’hotel, estava ple, sinó a l’hotel Mi Casa, just en front, menú econòmic però de qualitat. Relació amb el preu que en demanen insuperable. I tot seguit registrar-nos al Villa Virgínia per tirar-nos tot seguit a la piscina climatitzada, gaudir dels jacuzzi i relaxar-nos. Sopar de fàbula. L’endemà anàrem cap a Ordesa per la nova carretera de Fiscal. 45 Kms. fàcils de fer. La vall estava estupenda, un punt de neu a la muntanya, verd arreu, florit, ple d’aigua que davallava allà on miraves.

IMG_1708IMG_1711IMG_1742

La pradera d’Ordesa esplèndida, el bosc gemat… Una meravella. Seguidament marxàrem cap a San Nicolás de Bujaruelo, en aquesta petita vall ferèstega, paral·lela a Ordesa, on no havíem estat mai. Ja el camí és una joia, amb les cascades, els penya-segats, els boscos. Pista forestal però molt arreglada, ampla, sense problemes. Arribàrem al refugi de Bujaruelo, bon lloc on dinar!, al costat de les ruïnes de l’ermita i del fastuós pont romànic, magnífic en la seva senzillesa. Des d’aquí es poden fer un munt d’excursions i rutes aptes per a tots els peus.

IMG_1764IMG_1776IMG_1784

Seguidament baixàrem a dinar a Broto, a la pizzeria La Tea, un molt bon lloc. I havent dinat visitàrem la famosa cascada del Sorrosal, que mai no havíem vist tampoc. Estava molt crescuda i feia molt d’efecte. Impactant.

IMG_1801

De tornada, parada en un petit poblet per veure una altra església romànica del Serrablo, la d’Allué, quatre cases malcontades, un temple petitó, sense més.

IMG_1810

Tornada a Sabiñánigo, relax a l’spa, sopar i dormir a l’hotel. Fantàstic!. L’endemà tornada. Aprofitem la ruta per parar a visitar Alquezar, meravellós poble medieval, escenogràfic, espectacular, amb la seva colegiata romànica i gòtica, un veritable castell.

IMG_1824IMG_1878

Dinem a Cervera, al Grand Café, no hi havia res més, era Pasqua. Bé, però lent, i menú car. Hi entràvem a quarts de tres, en sortien a quarts de cinc!.

 

Deixa un comentari

Filed under 2016, aragó, Espanya