Burgos 2012

La setmana Santa de l’any 2012 sortírem camí de Burgos. Vam dinar al restaurant de l’àrea de Servei que hi ha a l’alçada de Gallur, a la N-232. Un restaurant de camioners, menú senzill però bé. Bon preu. Havent fet una parada a Santo Domingo de la Calzada, per veure la seva magnífica catedral i recórrer els carrers empedrats del poble, ens vam asseure una estona a veure una obra de teatre a la plaça. Vam arribar a Burgos a la tarda nit. Ens hospedàrem a l’Hotel Rice Palacio de los Blasones, que llavors es deia Palacio de los Velada. Molt bé. A la nit volta per la ciutat. Porta i Catedral il·luminades.

Catedral de Burgos

L’endemà començarem a visitar el territori. Anàrem cap a la ciutat de Lerma, capital del ducat del mateix nom, on es conserva el palau dels ducs i l’església colegiata. Precioses obres d’art renaixentista.

Palau dels Ducs de Lerma

Col·legiata de Lerma

Seguirem cap a Covarrubias, un bellíssim poble medieval, bressol de Castella, amb monuments impresionants, on vam dinar al restaurant Casa Galín, molt bé.

De Covarrubias és molt fàcil arribar-se a les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza. Nosaltres ho vam fer mentre esperàvem que fos hora d’anar a dinar a Covarrubias.

Portalada de San Pedro de Arlanza

Ruines del claustre

Torre i nau de l’església

Torre de defensa

Des de San Pedro de Arlanza anàrem cap a Santo Domingo de Silos, a visitar el seu magnífic monestir.

I no gens lluny de Silos una maravella natural, la garganta de la Yecla, increiblement bonica.

Abans de tornar a Burgos ens parem un moment a admirar la senzillessa romànica de l’ermita de Santa Cecilia a Santibáñez del Val.

A la tornada a Burgos ens esperava una bonica processó de Setmana Santa i un bon restaurant on sopar: La Mafia se sienta a la mesa, el lloc on havíem sopat ja la nit anterior. L’endemà varem sortir cap al sur, en direcció a Palència. Primer ens varem aturar a Venta de Baños per veure l’església visigòtica de San Juan de Baños, molt maca.

Seguidament anàrem ja a Palència per visitar la ciutat i la seva esplèndida i desconeguda catedral.

A Palència vam dinar al restaurant La Traserilla, molt maco, molt bo, al centre de la ciutat, ocupant tot una casa.

Sortírem de Palència en direcció nord, cap a Fromista, amb una parada per veure el castell dels Sarmiento al poble de Fuentes de Valdepero, guapíssim.

Frómista sempre impresiona per la puressa del seu romànic perfecte.

No hi ha res semblant!. Seguim cap a Villalcázar de Sirga amb la seva col·legiata gòtica fastuosa, plena de sarcòfags gòtics molt bonics.

Acabem el dia a Carrión de los Condes, ciutat medieval plena de esglésies romàniques i amb un monestir renaixentista convertit en hotel als afores. Tornem a Burgos, processons, sopar al restaurant Casa Pancho, fantàstic.

El dia següent el passem a Burgos capital, per visitar el museu d’Atapuerca, la catedral, el monestir de las Huelgas i la Cartoixa de Miraflores. Dinem de tapes al centre de Burgos.

L’endemà sortim cap a una fita de primer ordre, si bé molt desconeguda del gran públic. La col·legiata de Santa Maria de Campos, plena d’art.

Seguim cap a Castrojeriz, villa carrer medieval, on dinem, molt bé, al restaurant Mesón de Castrojeriz.

Església de San Juan de Castrojeriz.

Continuem cap al nord, fins a Sasamon, amb la seva col·legiata fabulosa, poble on varem comprar un formatge molt bo, i cap a Olmillos de Sasamon, amb un castell una mica teatral. Tornada a Burgos, sopar a Casa Pancho i dormir.

El darrer dia tornada cap a casa, anant per Soria, magnífics paisatges, amb parada per dinar a Tarazona. Al restaurant Saboya 21, un luxe increible menjar aquí. Aprofitàrem per visitar aquesta fantàstica ciutat mudejar, amb els seus increibles monuments.

Per dormir varem anar a Tudela, al AC Tudela. Aquella nit també vam veure una processó i vam sopar a Casa Remigio, verdures de l’horta, boníssimes. El darrer dia tornada a casa.

Espot 2012

Pel pont de maig varem anar a Espot, població que no coneixíem. Pujàrem fins a Gerri de la sal, on visitàrem el seu famós monestir romànic i dinàrem al poble de Baro, a la Fonda Farrés, bona cuina i habitacions prou correctes. Passat sort paràrem un moment a Escaló, poblet medieval, on anàrem a veure l’amagat i derruït monestir de Sant Pere del Burgal, una altra joia romànica, mitja hora curta de camí.

Finalment arribàrem al nostre destí, el bonic poble d’Espot, rodejat de natura. Aquest any descobrírem dos valors segurs a Espot: l’hotel Roca Blanca, una delícia, desdejuni excepcional, i els sopars i dinars del restaurant Can Juquim, un restaurant casolà, bona brasa, molt recomanable.

L’endemà sortírem d’Espot en direcció a Son, on visitàrem l’església romànica, preciosa, i l’escola de natura de les planes de Son, on dinàrem.

A la tarda baixàrem cap a Sorpe, Borén, Isil i Alós d’Isil, on visitàrem les seves esglésies romàniques i pujàrem fins el refugi de la Borda Pina. Tornada a Espot.

Com que haviem arribat aviat a l’hotel encara ens va donar temps de pujar fins el llac de Sant Maurici, a peu, i veure caure la nit, i una mica la pluja, als Encantats. De tornada un encontre inesperat: una parella de cérvols, grans, majestuosos. Sopar a Can Juquim i dormir al Roca Blanca.

El dia següent baixàrem a Esterri d’Àneu, a veure el museu de les valls, instal·lat en una bonica casa pairal al centre del poble. I també una església romànica a la sortida, als afores del poble. Dinàrem al costat mateix de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, al restaurant Braseria l’Esquella, molt bé, molt bo. Després, a la tarda, pujàrem fins el poblet de Gavàs, on comprarem un dels famosos formatges de Ca la Roseta.

Abans de tornar a l’hotel encara ens quedaven forces per anar fins el remot i amagat poble de Baiasca on es troben les úniques pintures romàniques autèntiques de tot el Pirineu català. No foren venudes, ni arrencades perquè no les havien descobert. Cal molta fe per pujar a Baiasca, però el premi és gran.

Tornada a l’hotel, sopar a can Juquim. L’endemà tornada cap a casa, no sense abans parar al castell roquer de Mur, que feia temps que volíem veure, amb la seva torre i l’abadia romànica, desgraciadament sense pintures originals.

Dinàrem a l’Hotel Terradets, un bon hotel familiar, que proposa un restaurant self-service, que no ens va acabar de fer el pes. En acabat tornada a casa.

Setmana Santa a Sevilla 2013

La setmana Santa del 2013 anàrem a Sevilla per veure les processons. Sortírem de Barcelona, camí de València, on dormirem a l’Hotel Barceló, a tocar de la ciutat de les Arts i les Ciències. Molt bé. Sopàrem a Roma Pizza, prop de l’hotel. Pizzes immenses a un preu ridícul. L’endemà sortírem cap a Baeza, parant a San Clemente, un bonic poble manxec, on hi ha una plaça major molt xula, i un museu d’art contemporani que no està gens malament.

Seguidament paràrem al Viso del Marqués, on vam intentar veure el palau museu de la Marina sense èxit. Dinàrem al poble, al restaurant Los Leones, en un menjador, gran, fred i buit, amb una xemeneia encesa. Un plat de pernil i un de formatges de la terra. Bons i cars. Continuàrem a Baeza, magnífica ciutat monumental, barroca, on teníem reservat l’Hotel Campos de Baeza, senzill però molt correcte, sobretot bé de preu. Veiérem la processó, molt bonica i sopàrem a la Taberna del Arcediano, les millors tapes de la ciutat.

L’endemà cap a Sevilla, però amb parada a Córdoba, per visitar la seva esplèndida mesquita i dinar al restaurant del Caballo Rojo.

Arribàrem a Sevilla i ens instal·larem a l’hotel Novotel, molt bé, ideal per a famílies. L’endemà visita a Sevilla, catedral, reales alcázares, barrio de Santa Cruz, Venerables, Museu de Belles Arts, Torre del Oro… i la Macarena. Plovia, i algunes processons no van sortir. Dinàrem a la Cerveseria Giralda, veient la torre mudèjar. Tapes molt bones!.

El dia següent férem via cap a Cadis. Visitàrem la catedral i l’església amb l’exposició de la Constitució de 1812. Dinàrem al café Royalty, que és un museu en ell mateix!. Sostres estucats decoració del XIX. En sortir de Cadis anàrem a Arcos de la Frontera, bonic poble blanc penjat dalt d’un turó, a passar la tarda. Bellíssim!. Sopar i dormir al Novotel, com cada dia.

L’endemà sortírem cap a El Rocio per veure l’ermita de la Blanca Paloma, molt turístic.

I continuàrem cap al Parc Nacional de Doñana. Interessant però poca cosa a veure. Dinàrem a la vora del mar, a Mazagón, després de contemplar una estona el mar, a Matalascañas, molt bé. De tornada a Sevilla dormir a l’hotel Novotel, no sense abans haver vist unes quantes processons més.

L’endemà, de camí a València, dinàrem al restaurant La Entrada, a Argamasilla de Alba, un bar just a l’entrada de la població venint de Ciudad Real. No estava gens malament un menú del dia molt bé de preu. Per dormir férem nit a València, de nou al Barceló de les Arts i les Ciències. I encara vam tenir temps de veure una processó marinera al barri marítim del Canyaveral, després d’una odissea en tramvia. Finalment  sopàrem en una pizzeria propera, diferent de la de l’anada. Fou a La Mafia de Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. Prou bé.