Tag Archives: escrita

Espot 2017

Pel pont de Maig del 2017, vam fer una sortida a Espot. Vam sortir divendres 11 al matí, i vam parar a dinar, com sempre, esplèndit menú de 12 €, al restaurant Casa Xalets, al bonic poble medieval d’Àger. A la tarda continuàrem camí cap a Espot, on vam allotjar-nos a l’Hotel Roca Blanca, perfecte, com sempre. Familiar, net, bé de preu… molt recomanable. No es pot demanar més.

A la tarda encara va donar temps de pujar fins el meravellós estany de Sant Maurici, pel camí de somni que segueix el riu Escrita, amb la pasarel·la, els ponts, les pletes, el bosc… I vam veure unes daines, unes cèrvoles joves…

El sopar, a Espot, acostumats a anar a Cal Juquim, boníssim restaurant, que estava tancat per vacances aquests dies, el vam fer al Cafe Bistró È Bo, un simpàtic bar de tapes, bé de preu i amb bona teca. Tornarem!.  L’endemà, amb molt bon temps, vam fer una descoberta del Port de la Bonaigua, pas per carretera a més de 2.000 metres d’alçada. Des del port la vista sobre el circ de Saboredo és guapíssima.

Seguírem ruta cap a Baquèira i, d’allà, cap al Pla de Beret, formosa extensió de gespa totalment plana, plena de neu a l’hivern, on neix el riu Garona i la Noguera Pallaressa, a més de 1850 mts.

Des del Pla de Beret ens vam atrevir amb els 9 kms. de pista forestal, prou ample i ben condicionada, que hi ha fins Montgarri, poblet abandonat que no coneixíem. Vam deixar el cotxe en un aparcament habilitat a 1 km. del lloc, i vam caminar a través del bosc, ple de flors, fins arribar a Montgarri. Potser és la manera més bonica de veure’l, amb el campanar de l’església treient el cap entre els arbres. La vista del llogarret, la primera vegada que l’admires, no s’oblida. Com no s’oblida el bosc, les flors, el riu, els prats, la natura o les velles pedres de Montgarri.

Tornem a Beret, a Baquèira, per agafar la carretera cap a Salardú, i cap a Unha, bonics poblets on cerquem alguna cosa per dinar. Tot tancat!. Aprofitem per veure la bonica església romànica d’Unha i baixem cap a Arties.

Arties és un poble gran, fins i tot monumental. Amb la casa forta on va néixer Gaspar de Portolà, l’església fortificada, les cases de pedra amb estranyes escultures a la façana, el riu, o bé cases de colors, que semblen irlandeses!.

A Arties vam dinar al restaurant Taverna Urtau, que sense ser molt bo, no estava malament. En acabar vam baixar fins Vielha per fer una volta, en plan nostàlgic. L’església de Sant Miquel, amb el cap de Crist, romànic, la casa antiga de la Vall…

De tornada, passada de nou la Bonaigua, paràrem al bonic bosc de Gerber. Avets centenaris, bellíssim.

A la tarda, ja ha Espot, fèrem el camí de Roca Blanca, 4km. sense pujada ni baixada, fins arribar al tub que porta l’aigua del riu Escrita a Escaló. Vam veure cavalls i bones vistes, peró no cal fer aquesta excursió. Espot te racons tant o més macos sense caminar tant.

El berenador, indicava la tornada al poble. Sopar al Bar Bistró é Bo, dormir al Roca Blanca i, l’endemà, diumenge, tornada a Barcelona, dinant a Tarragona.

Deixa un comentari

Filed under 2017, Catalunya, Uncategorized

Tavascan 2012

tavascan

Pel pont de Sant Joan del 2012 anàrem fins el Pallars Sobirà per fer un recorregut de descoberta per la zona. El primer dia fou d’aproximació, amb parada a la bella població medieval de Àger, amb una col·legiata romànica fabulosa que no vam poder visitar, perquè estava tancada. Allà varem dinar a Casa Xalets, un fantàstic restaurant que us recomanem vivament. Seguírem amunt fins a Llavorsí i fins a Espot, on ens allotjarem al meravellós hotel Roca Blanca, un altre destí de fantasia, molt recomanable. L’endemà pujàrem fins Tavascan, bellíssim poblet al capdamunt de la Vall de Cardós, i fins les familiars pistes d’esquí de la Pleta del Prat, amb un refugi de muntanya molt xulo també. Bosc i natura a tope, moltes excursions possibles.

IMG_0463IMG_0469

De baixada dinar a l’Hostal Llacs de Cardós, de tota la vida, familiar, bona cuina. Tornada a Espot on vam fer encara una petita excursió pel camí, fàcil, que va de l’aparcament del parc natural, pujant riu Escrita amunt, fins arribar al camí que s’enfila cap al llac de Sant Maurici. Es travessa un bosc molt bonic, uns prats fastuosos, sense caminar gaire. Sovint hi ha cavalls pasturant, bucòlic. Paisatge de primera. Per nens i nenes de qualsevol edat.

IMG_0499IMG_0509

Aquella nit sopàrem a Cal Juquim a Espot. Bé de preu, bo, bon servei. No es pot demanar més. Dormir al Roca Blanca, com a casa. Desdejuni espectacular!. L’endemà ruta per la Vall de Cardós i la Vall Ferrera. Primer a veure unes quantes esglésies romàniques que no havíem visitat mai: Esterri de Cardós i el poblet de Ginestarre. Molt bé. També vàrem intentar pujar fins a Tor, poble de contrabandistes. L’estat de la pista de terra, molt dolent, i uns cotxes tirotejats a peu de camí ens van dissuadir. No obstant això la natura seguint el riu de Tort és verge. Per dinar anàrem a un hotel que és un veritable museu: es tracta de l’Hotel Cardós. No hi havia ningú, era massa aviat, i va semblar que obrien la cuina per a nosaltres. Menjar prou bo. Acabàrem el dia en un altre indret plàcid, bucòlic i ben natural: el bosc de Virós, on es fabricava el carbó vegetal que abastia les fargues de la Vallferrera. Hi ha itineraris marcats per a recórrer-lo, bones vistes, espai per còrrer i jugar. Des d’Araós cal agafar la pista forestal que puja fins a l’estació d’esquí nòrdic, el refugi i el bosc de Virós. En bon estat.

IMG_0472IMG_0474IMG_0477

Tornada a Espot, on aquella nit feien la revetlla, amb baixada de falles des de la muntanya, molt espectacular, i també una gran foguera. Molt xulo. Sopar al bar de l’Hotel Els Encantats. Cal Juquim estava ple. No em trobava gens bé. Millor no opinem d’un bar on vam pendre uns entrepans amb un peu a l’altre món.

IMG_0483IMG_0486

El dia següent, tornada a casa, amb parada a Àger, (la col·legiata continuava tancada, sempre arribem fora d’horari de visita), i dinar, excel·lent com sempre, a Casa Xalets.

Deixa un comentari

Filed under 2012, Catalunya