Tag Archives: erill

Vall de Boí, Castanyada 2021

Mapa de la ruta

Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Primer vam parar a dinar a Vilabella, donat que vam sortir una mica tard.

Església de Sant Pere, Vilabella del Camp, Tarragona

Tot seguit vam continuar la ruta fins arribar al Pont de Suert. Ja era fosc. Vam passejar pel seu casc antic medieval, pel carrer Major i anàrem a la plaça del Mercadal, on està situat l’hotel Cotori, on vam estar molt bé. Per sopar vam anar al Albergue de Pas, un petit bar situat en un alberg de joventut. Carta curta però bona teca.

El dia següent, tot i que la nit va ploure, va començar amb un cel amb clarianes. Això ens donà ànims de pujar a Aigües Tortes, un indret meravellós dins el Parc Nacional, on no havíem estat des de feia molts anys. Vam anar fins Boí per agafar un dels taxis que surten de la plaça del poble. No feia fred, ni a dalt del parc tampoc. Una volta inoblidable per aquells indrets de somni. Natura en estat pur.

Tornats a Boí encara donà temps de visitar les esglésies de Boí i de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. La de Boí no és la més lletja de la Vall, declarada patrimoni de la humanitat pels seus monuments romànics, sinó que compta amb unes pintures d’estil bizantí molt guapes. Ens vam deixar pujar al campanar!

Sant Climent de Taüll, amb els seu famós campanar, als afores del poble, i Santa Maria de Taüll, a la plaça Major, son dues de les esglésies capitals de la zona. A Santa Maria les pintures han estat reproduïdes i a Sant Climent les recreen amb l´’us d’un màping de llum molt potent.

Encara va quedar temps d’anar fins el Balneari de Caldes de Boí, quants records d’infància, i recòrrer en silenci els seus bonics jardins plens dels colors de la tardor.

En acabat vam anar a dinar al restaurant Treio, el local de l’hotel Pey, a Boí mateix. Molt bo. Recomanable. A la tarda vam visitar Erill la Vall, un poblet de conte de fades, amb la seva fabulosa església de Santa Eulàlia.

S’anava fent de nit però el magnífic paisatge de tardor amb tota mena de tons de groc, vermell i marró, convidava a seguir la ruta. Per això vam arribar-nos fins el túnel de Vielha, a l’Hospitau de Sant Nicolau on, de petit, havia passat els estius. Estava millor que mai, però sense vida. Una llàstima.

Tornem a l’hotel i fem una passejada quan ja fosqueja per Pont de Suert. Per sopar de nou l’Albergue de Pas. Per dormir, de nou, el Cotori. Com a casa.

El dilluns era el darrer dia. Volíem haver anat a Roda d’Isábena i al monestir d’Obarra, però estava tancat per obres i ho avisaven amb antel·lació. Per això vam desisitir i vam baixar cap a Benavarri per la carretera per on havíem vingut. Vam parar al monestir d’Alaón, que mai no està obert però es molt bonic, romànic, sota una penya, a Sopeira. Després vam parar a Areny de Noguera un poblet amb un casc antic medieval interessant.

Però el millor estava per arribar. Uns kilòmetres més avall vam agafar la desviació cap al poble medieval de Montañana. La millor decisió del viatge. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb un pont petit i bonic, una torre altenerosa, una ermita romànica molt maca, un riu, carrers costeruts i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellós. Una passada. La porta te capitells historiats. Dins hi ha pintures que no vam veure perquè no vam parar a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa.

Va acabar el dia a Cervera, on vam dinar al Bar Marinada, molt interessant. En acabat de dinar un volt pel carrer Major fins la plaça de la Paeria i l’església de Santa Maria. I cap a casa amb ganes de tornar a sortir.

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, Catalunya, Espanya, Europa, familia, hotel, restaurant

Maig 2006: La Vall d’Aran

Pel maig de 2006 aprofitant un pont de 4 dies, vam decidir fer una sortida a la Vall d’Aran. Vam pujar per Balaguer i Benavarri fins a Sopeira, on vam dinar en un restaurant d’aquest espectacular poble situat sota una gran penya. Vam veure volar els voltors. Vam visitar, a la tarda, el monestir de Santa Maria d’Alaó, amb el seu bonic romànic.

Seguim cap a Boí, on fem nit a l’Hostal Pey, un bon lloc on dormir i menjar molt bé de preu i amb bona qualitat. Sopem allà també. L’endemà passem el dia a Taüll, visitant el vall, les esglésies romàniques de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, la de Boí, amb el seu museu, i la d’Erill la Vall. Pugem a les pistes d’esquí, ara desertes.

A la tarda seguim cap a l’Aran, fent una petita parada nostàlgica a l’Hospital de Vielha, on de petit havia passat molts estius amb la família. Ara és un refugi per excursionistes.

 

Arribem a Vielha, on dormim a l’Hotel Fontfreda. Allà no fan sopars i per això anem al restaurant Molí de Cano, amb vistes al Riu Nere. Molt bé.

El dia següent pugem pel Riu de Varradós fins la bonica cascada del Saut deth Pish, un lloc idíl·lic, amb salts d’aigua, prats i llacs. Carretera estreta però asfaltada. Dormir al Fontfreda i sopar al restaurant All i Oli, un clàssic on anàvem sovint.

L’endemà anem a la vall de Valarties, que remuntem fins que s’acava la pista transitable. Allà de nou trobem aigua arreu, cascades, cavalls, prats i boscos. Aprofitem per remuntar la carretera de Baquerira fins el Port de la Bonaigua, on encara hi ha clapes de neu. Dormir al Fontfreda i sopar al Molí de Cano, una altra vegada.

Tornem a casa. Parem a dinar al restaurant del Càmping La Noguera, al costat del pantà de Sant Llorenç de Montgai, un lloc amb un menú baratet i bo. I d’allà, cap a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2006, Catalunya, Espanya