Tag Archives: empuries

Costa Brava, Setmana Santa 2021

La setmana santa confinada de 2021 vàrem poder sortir per Catalunya. Ens feu gràcia tornar a Girona, i fer un volt per la Costa Brava, com ja ho havíem fet per Nadal a l’Alt Empordà des de Figueres. Hi hagué una prèvia, en que visitàrem, el diumenge de Rams, Blanes i Tossa, i dinàrem al restaurant Braseria Pini Pizzeria, que no heu de confondre amb l’altre Pini proper. No hi tornaríem. Una mica de platja, una volta a la Vila Vella i cap a casa.

L’endemà començà la veritable sortida, sense més preàmbuls. Anàrem fins Sant Feliu de Guíxols on ens banyàrem els peus i dinàrem a peu de platja, al port, al restaurant Sa Marinada, un luxe, fantàstic. A la tarda seguírem cap a S’Agaró, per veure la magnífica platja de Sant Pol. Quan queia el sol recuperàrem la ruta per arribar al nostre destí, Girona. Ens allotjàrem a l’hotel Ciutat de Girona, molt bé, idealment situat al centre de la ciutat, prop del pont de ferro. Sopàrem al mateix hotel, al restaurant Blanc, que és tota una delícia, a preus imbatibles. No va mancar la passejada de tarda per la vila medieval, posta de sol inclosa, des de les muralles.

L’endemà sortim camí de les Gavarres per pujar al Santuari del Àngels, meca de tot bon gironí. Vistes increïbles, boira damunt l’Empordà. Tot tancat. Anem després cap a la bonica Monells, poblet rústic encantador, de pessebre que diríem. I d’allà, per carreteres petites, sortim a Cruïlles, amb la seva torre al mig de la plaça, i el seu monestir de Sant Miquel, romànic puríssim, tancat per restauració des de fa ja molts anys. La visió externa és meravellosa. Acabem a Palamós on hem reservat restaurant al port, a La Fàbrica de Gel. Una passada. Molt bé! Acabem el dia a la encantadora Calella de Palafrugell, sense gaire gent. Un luxe! Tornem a Girona, passejada per la força vella fins Galligans i sopar al Blanc i dormir al nostre hotel.

Un nou dia! Baixem avui cap a Celrà, fins a Palagret, per veure la casa familiar, i les altres masies d’aquesta vall, Taverner, Guinard… Continuem cap a Ullastret, per visitar el bonic poblet iber, gran i poderós. Baixem després a la propera Palau Sator, poblet medieval guapíssim que no havíem visitat feia molts anys. Fem final a la platja d’Aiguafreda, una mena de cala nórdica, un fiord, únic lloc del terme marítim de Begur on podem aparcar el cotxe. D’allà recorrem el camí de ronda fins Sa Tuna i tornem. Fa una mica de fred i boira, ara sí, ara no. El sol escalfa. Anem a dinar al Diferent restaurant, al centre de Begur. Fantàstic, fabulós! Seguim cap a Sa Riera, cala de luxe a la Costa Brava. L’aigua no es mou. De tornada fem una parada a Peratallada, un petit passeig. I una gran passejada per Girona, una tarda més. Nit al Blanc i al Ciutat de Girona.

L’endemà sortim cap al nord, amb la vista posada a Empúries. Parem a Verges perquè volíem veure el poble, i parem de nou a Empúries, que havíem visitat feia molt poc, però que ens encanta. Ens banyem els peus a la platja grega, a redós de la muralla, en una aigua que sembla de llac. Dinem a Riells, la gran platja de l’Escala dissortadament ocupada pel turisme. Al restaurant Escala Park. Pas mal. Bona teca. Tornem a remullar-nos a Riells mateix. Tornada a Girona. Passejada de Dijous Sant. Ofici a la catedral amb el Sr. Bisbe. Els temps ho reclamen. Música i encens a dojo. En sortir anem a Sant Feliu, que es obert per la festivitat. Ho aprofitem! Dormir i sopar al lloc de sempre.

Darrer dia. Marxem amb recança. Però dediquem el matí a fer turisme cultural: museu d’art de Girona, petit però contundent. Romànic i gòtic. Un tastet deliciós. Seguim perseguint la infantesa a Caldes de Malavella. Volta pel poble. Fonts i termes. Baixem cap a Tossa. Divendres Sant. Ple com un ou. Blanes encara pitjor. Acabem a Arenys de Munt, al restaurant Subirans, bona brasa de sempre. A la tarda arribem a casa. Fi de festa i fins l’estiu… esperem!

Deixa un comentari

Filed under 2021, Catalunya, hotel, ruta, rutes

Nadal 2020 a l’Empordà

Per aquest dissortat Nadal de l’any 2020, el de la pandèmia, haguèrem de deixar de banda un viatge a París o una volta per Madrid. El confinament dins Catalunya ens obligà a revisar comarques belles que teniem un xic oblidades. Per això, abandonada la idea del Pallars, on nevava seriosament, decidírem marxar cap a Figueres, la capital de l’Alt Empordà, lloc ideal per visitar aquestes terres fantàstiques.

La primera parada fou Empúries, les platges suaus on els grecs desembarcaren a la nostra terra, i on fundaren la seva bonica ciutat, les ruïnes que admiràrem només arribar.

Tot seguit continuàrem viatge fins Sant Martí d’Empúries, petita joia medieval amagada darrera les seves dunes, amb la seva església gòtica, com un far o un castell, damunt la mar.

En acabat, i donat que tots els restaurants de la petita vila eren plens, ens arribàrem fins el poble de Sant Pere Pescador, on anàrem a raure al bar Ruki, un lloc senzill però molt bo per dinar.

Tot seguit, caient ja la tarda, fèrem cap a Castelló d’Empúries, capital altanera del comtat antic, dominada per la imponent catedral gòtica de Santa Maria. Un didal de carrers, amb places plenes de palaus, una ciutat preciosa.

Finalment vam arribar al destí, l’hotel Ronda de Figueres, un Ibis Styles bonic, net i polit, amb gent amable, un bon restaurant i habitacions a bon preu. Visitàrem Figueres, la basílica de Sant Pere, el Museu Dalí, i el poc conegut Museu de l’Empordà, amb uns quants quadres, pocs, de mèrit: un Dalí, un Nonell i un parell de Mir.

L’endemà agafarem la carretera cap al monestir de Sant Pere de Rodes, penjat dalt del Cap de Creus, una meravella del romànic català, un monestir agreste, de pedra sense polir, amb vistes damunt el mar.

De Sant Pere baixàrem al Port de la Selva, quiet i reposat enmirallat en la seva badia perfecta. Dormit al sol càlid de l’hivern mediterrani.

Seguírem cap a Cadaqués, la magnífica vila pescadora i pirata, arraulida al final de l’ampla badia. Dinàrem a la Gritta, un italià que ens enamora des de fa temps, i recorreguèrem els carrers tranquils i lluminosos amb calma. Donàrem la volta a les Ribes d’en Pitxot i el camí de Caials gaudint de les vistes damunt el poble blanc.

Tornada a Figueres caient la tarda. Plovisqueja mentre passegem per la capital de l’Empordà. Botigues obertes, gent als carrers, l’ajuntament i el castell de Sant Ferran, imponent, ja a les fosques.

El nou dia ofereix la possibilitat de veure l’admirada Canònica de Santa Maria de Vilabertran, fastuosa obra del romànic i el primer gòtic català, poc coneguda, poc visitada. Recorrem amb delit contingut les estances pures, de línies precises i clares.

Seguirem la ruta cap al bonic poble de Peralada, capital del Vescomtat rebel dels Rocabertí. Carrers i places tortuosos. Covents arruinats, decadència d’un passat esponeròs.

Continuem navegant pels camps plans i infinits de l’Empordà, fitant les Alberes que s’estenen al nostre davant, passant petits llocs, fins arribar a Rabós i d’allà, pujant per un camí rural, fem cap a la Vall de Sant Quirze, que senyoregen les ruïnes potents, pedra viva, de l’antic Cenobi de Sant Quirze de Colera.

Seguint la nacional 260 arribem a la Costa Brava més del nord, a tocar de França. Llançà, Garbet, Colera i, finalment, Portbou, amb la badia closa, ferèstega.

Anem a dinar a Llancà, al restaurant de Can Rafa, una troballa de les que cal compartir. Cuina de qualitat a bons preus, tracte amable i familiar. En acabat donàrem una volta pel poble alt, allunyat de la mar, i també pel port de Llançà, abans de tornar a casa, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, Espanya, familia, hotel

Maig 2007 a l’Alt Empordà

Un cap de setmana de maig vam anar a fer una volta per l’Alt Empordà. Vam anar de Barcelona fins a Cadaqués, bellíssim poblet turístic i mariner del Cap de Creus, que aquests dies estava molt tranquil. Vam dinar a l’Hostal Vehí, que en aquells temps era restaurant a més de fonda. Ara només ofereixen habitacions amb esmorzar, senzilles però netes i al centre del poble.

Cadaqués

Cadaqués

Cadaqués

A la tarda vam anar fins a Roses, on ens vam allotjar a l’Hotel Mediteraneo Park, un bon hotel familiar, piscina, spa, jardí, no lluny de la platja, on fan bons preus en temporada baixa i ofereixen habitacions familiars. Vam sopar a l’hotel mateix. L’endemà vam anar a Castelló d’Empúries, on vam visitar la magnífica catedral gòtica i el poble medieval, molt bonic. Continuarem fins Vilabertran, on vam anar a veure la seva canònica romànica, església i claustre, a més del museu d’art, molt xulo tot. Vam anar a dinar a Can Duran, a Figueres, un hotel familiar molt bo i un restaurant de campanetes, molt recomanable. Vam aprofitar per arribar-nos fins els aiguamolls de l’Empordà. Retorn a Roses, sopar i dormir.

Castelló d’Empúries, catedral

Vilabertran

El dia següent anàrem a Sant Llorenç de la Muga a veure el riu passar per aquesta bonica zona de l’Empordà. Tot seguit baixàrem cap a Besalú, bella vila medieval fortificada, murallada, plena de palaus i esglésies, amb un pont gòtic meravellós. A la tarda anem fins els aiguamolls de l’Empordà, abans de tornar a Roses, per admirar la natura, arbres, ocells… Sopar i dormir a l’hotel.

Besalú

Aiguamolls de l’Empordà

El darrer dia tornada cap a Barcelona, amb parada a Girona per veure-hi el “Temps de flors”, la fantàstica exposició floral de la ciutat, que es fa cada maig. Vam estar al claustre de la catedral i vam rondar per carrers de la Força.

Claustre de la catedral. Girona

Deixa un comentari

Filed under 2007, Catalunya

Roses, març de 2008

Un cap de setmana de març de l’any 2008 vam fer una sortida de cap de setmana a Roses aprofitant els preus ben rebaixats de l’Hotel Mediterraneo Park, on ens vam allotjar. Per cert un molt bon hotel a Roses!. Vam sortir la tarda de divendres, vam sopar a l’hotel i vam veure la badia de Roses, una corba perfecte, il·luminada a la nit. Tota una escenografia!. L’endemà vam anar als Aiguamolls de l’Empordà, que estaven molt macos i plens de vida, amb les cigonyes, els ànecs, cavalls…

Al migdia vam pujar al monestir de Sant Pere de Rodes, obra meravellosa del romànic català, amb unes vistes de somni damunt Port de la Selva, i el cap de Creus en general.

Vam baixar a dinar a Port de la Selva. Ho vam fer al restaurant Bellavista, que no sabem si encara existeix. Molt bé. Tornada a Roses, passeig de tarda fins el port pel passeig marítim, piscina termal, jacuzzi i sopar a l’hotel i passejada nocturna.

L’endemà, dia de tornada, aprofitem per passar prop de l’Escala i treure el nas a Empúries, per veure les ruïnes gregues i romanes.

Seguim a Girona, una ciutat on sempre ens agrada parar per veure’n el barri medieval, amb els carrers de pedra, els palaus i la catedral. També per dinar a Ca La Marieta, un molt bon restaurant, i passejar vora l’Onyar amb les cases de colors reflexant-se a l’aigua. Tot s’acaba, i tornem a Barcelona.

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2008, Catalunya, Espanya

Cap de Creus 2013

roses2

Per l’octubre del 2013 vàrem anar a Cap de Creus. Sortírem de Barcelona amb l’Hotel Mediterràneo Park de Roses ja reservat per sopar i dormir. Un hotel excel·lent, que us recomanem. L’endemà anàrem cap al magnífic monestir romànic de Sant Pere de Rodes, edifici imponent que domina el Cap de Creus des de les altures, amb vistes fabuloses damunt Port de la Selva.

IMG_0006IMG_0003IMG_0002

Tot seguit baixàrem a Port i, després d’un passeig anàrem fins a Cadaqués a dinar i passar la tarda. Per menjar escollirem la pizzeria la Gritta, amb unes vistes impagables sobre Cadaqués i la badia. Petit però acollidor, un restaurant amb preus ajustats. El final del dia a Port-Lligat, fantàstic. Sopar i dormir a Roses, al Mediterraneo Park.

IMG_0013IMG_0023

L’endemà era dia de tornada però encara ens va donar temps de parar a Castelló d’Empúries, antiga capital del comtat medieval del mateix nom, amb una catedral gòtica meravellosa, palaus i una llotja renaixentista. Si no la coneixeu val la pena que la visiteu.

IMG_0035IMG_0033

El nostre següent punt de referència fou la canònica de Santa Maria de Vilabertran, ja a tocar de Figueres, romànic corprenedor, amb una església senzilla i coqueta, un claustre petit i bufó, i unes sales d’exposició que sovint acullen mostres d’art i de música de primera línia.

IMG_0049IMG_0045IMG_0044IMG_0042

Per acabar un bon dinar a Figueres, a Can Duran, naturalment. Un establiment hoteler de luxe, amb un restaurant de tota la vida on us tractaran com a reis per un menú no gaire car però amb tots els “ets i uts”. No faltà la visita al teatre museu d’en Dalí, abans de marxar definitivament a Barcelona.

IMG_0052IMG_0053

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2013, Catalunya