Setmana Santa al Maestrat

Aquell any vam decidir passar la Setmana Santa al Maestrat de Castelló i Terol, una zona molt bonica i força desconeguda. Vam marxar de Barcelona cap a Vilabella, on vam dinar, i seguir cap a Gandesa i des d’allà fins a Vallderoures. Vam sopar i dormir a l’hotel El Salt, molt bé. L’endemà vam visitar Vallderoures mateix, amb el seu castell esplèndid dominant el poble, la seva església gòtica, molt maca, el pont sobre el riu Matarranya, els carrers estrets plens de cases medievals. Dinar a Vallderoures, a la Fonda la Plaza, bona teca i habitacions ben parades.

Armadura al castell de Vallderores

Castell de Vallderoures

Castell

Església de Vallderoures

Pont fortificat damunt el riu Matarranya

L’endemà vam anar a Alcanyís, una vila fortificada de Terol, capital d’un ampli territori. Vam visitar el castell, parador nacional, amb una part gòtica amb unes pintures excepcionals. També la plaça de l’Ajuntament, molt escenogràfica, i la seva immensa col·legiata. De tornada una parada al poble de La Fresneda, pintoresc, amb palaus gòtics, carrers amb arcades i ermites. Sopar i dormir a l’hotel El Salt.

Plaça Espanya d’Alcanyís

La Fresneda

Ajuntament de La Fresneda

El dia següent anem cap a Peñaroja de Tastavins, on visitem l’ermita de la Virgen de la Fuente, als afores del poble, amb la font i l’artesonat mudèjar del sostre, una preciositat. Continuem cap a Herbers i Morella, magnífica ciutat murallada, capital del Maestrat de Castelló. Admirem la seva església parroquial gòtica, amb la trona decorada, la portada i la plaça. També el seu castell i els carrers porxats, que ens transporten a una altra època.

Font

Artesonat Mudèjar

Entrada gòtica

Ermita de la Virgen de la Fuente a Peñarroya de Tastavins

Morella portada de l’església

Trona

Portada gòtica

Carrers de Morella

De tornada parem a Penyíscola, la ciutat del Papa Lluna, amb el seu penyal damunt del mar, les muralles, la platja i els carrers blancs, mediterranis. Seguim per arribar a dinar a Vilabella i ens quedem allà a passar la resta de les vacances.

Carrers de Penyíscola

Vista des del Castell

Far

Vista de Penyíscola

Europa, estiu de 2006

A mitjans de juliol vam sortir de Barcelona, camí de Narbona on vam dinar a la Cafeteria Casino del supermercat Geant de l’entrada sud, un lloc habitual nostre. Un self service barat i bo. Apanyat i bé de preu. Self-service. Vam seguir per dormir a Avignon, a l’hotel B&B a Le Pontet.

També molt bé. L’endemà vam continuar fins el poblet d’Arbois, on vam sopar al restaurant Le Bistronome, al costat del riu i dormir al càmping.

El dia 18 de juliol vam seguir endavant amb la ruta fins a Mulhouse, bonica ciutat alsaciana, on vam dinar en un Casino Cafeteria als afores. A la tarda vam visitar Colmar i vam arribar-nos a Strasbourg, que també vam visitar i on vam dormir en un altre hotel B&B.

El 19 de juliol passarem a Alemanya travessant la Selva Negra. Paràrem a Überlingen, preciosa població a la riba del llac Bodensee. Allà vàrem dinar en un NordSee, cadena de restaurants de peix. Barat i bo. A la tarda vam anar fins a Lindau, meravellosa vila medieval del mateix llac.

Vam dormir a Isny, a l’hotel Gasthof Hirsch. Tot i que molt senzill no vam estar malament. El dia 20 vam anar a Fussen, als Alps, per veure els castells del rei Lluís de Baviera. El de Neuschwanstein estava ple i vam visitar el de Hohenschwangau, que no és el més turístic.

A l’hora de dinar vam anar a l’església de Wies, barroc d’alta qualitat.

Vam menjar al restaurant de l’aparcament, el Moser. A la tarda vam anar a navegar pel llac Eibsee, on Hitler havia tingut el seu refugi, al peu del Zuggspite als Alps de Baviera. Per dormir vam anar a l’Hotel Guggemos, a la vora del llac Tegernsee, meravellós, avui dissortadament tancat. L’endemà vam anar cap al llac Koningsee, on vam agafar una barca fins la Kirche St. Bartholomä, bonica capella al mig del llac i al peu de les muntanyes. Allà vam dinar al restaurant de la mateixa capella.

Vam anar a dormir a Salzburg, a l’hotel Junior. Vam baixar en trolebús a sopar. Ho vam fer en un altre NordSee, i vam assistir a un fantàstic concert de música barroca en una església del centre de Salzburg. Bé de preu, senzill però molt agradable.

Un cop visitada la bella ciutat natal de Mozart marxàrem cap a Innsbruck, parant a dinar a Sankt Johann in Tirol, al cor dels Alps austríacs, al restaurant de l’Hotel Post, un lloc de luxe, a la plaça major del poble. Després d’admirar l’església, barroca i bonica, baixàrem cap a Innsbruck, on sopàrem i fèrem nit a l’Hotel Kranebitterhof, als afores, molt bé.

El dia següent sortim d’Innsbruck cap a Suíssa, parant a la magnífica abadia de Stams, on dinem en el restaurant del costat.

Seguim cap a Feldkirch, bonic poble medieval austríac, on visitem la plaça major. Passem la frontera i visitem l’abadia barroca de Sankt Gallen, i anem a dormir a Alemanya, a la ciutat d’Allensbach am Bodensee, a l’Hotel garni Amsee, bé, senzill.

L’endemà anem a veure les impressionants cataractes del Rhin, espectaculars, i seguim cap al llac Titisee, al cor de la Selva Negra.

Baixem Friburg i travessem la frontera francesa, en direcció Besançon, per acabar dormint al poblet de Maîche, al costat de la frontera Suíssa de nou, en un càmping anomenat Le Saint Michel, molt maco. Va ser la darrera vegada que hem anat en tenda de campanya pel món. El dia següent passem a Suissa i anem a Lausanne, on visitem la catedral. Continuem cap a Martigny per entrar de nou a França camí de Chamonix. Dormim a l’Hotel les Lanchers, molt bé. A Chamonix vam estar-hi dues nits. Vam aprofitar el dia de descans per agafar el tren i arribar-nos Vallorcine on vam dinar al restaurant de l’estació, dit L’Arrêt Bougnette, molt bo i recomanable.

El darrer dia vam fer la ruta Chamonix a Barcelona tot dret de tornada.

Maig 2006: La Vall d’Aran

Pel maig de 2006 aprofitant un pont de 4 dies, vam decidir fer una sortida a la Vall d’Aran. Vam pujar per Balaguer i Benavarri fins a Sopeira, on vam dinar en un restaurant d’aquest espectacular poble situat sota una gran penya. Vam veure volar els voltors. Vam visitar, a la tarda, el monestir de Santa Maria d’Alaó, amb el seu bonic romànic.

Seguim cap a Boí, on fem nit a l’Hostal Pey, un bon lloc on dormir i menjar molt bé de preu i amb bona qualitat. Sopem allà també. L’endemà passem el dia a Taüll, visitant el vall, les esglésies romàniques de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, la de Boí, amb el seu museu, i la d’Erill la Vall. Pugem a les pistes d’esquí, ara desertes.

A la tarda seguim cap a l’Aran, fent una petita parada nostàlgica a l’Hospital de Vielha, on de petit havia passat molts estius amb la família. Ara és un refugi per excursionistes.

 

Arribem a Vielha, on dormim a l’Hotel Fontfreda. Allà no fan sopars i per això anem al restaurant Molí de Cano, amb vistes al Riu Nere. Molt bé.

El dia següent pugem pel Riu de Varradós fins la bonica cascada del Saut deth Pish, un lloc idíl·lic, amb salts d’aigua, prats i llacs. Carretera estreta però asfaltada. Dormir al Fontfreda i sopar al restaurant All i Oli, un clàssic on anàvem sovint.

L’endemà anem a la vall de Valarties, que remuntem fins que s’acava la pista transitable. Allà de nou trobem aigua arreu, cascades, cavalls, prats i boscos. Aprofitem per remuntar la carretera de Baquerira fins el Port de la Bonaigua, on encara hi ha clapes de neu. Dormir al Fontfreda i sopar al Molí de Cano, una altra vegada.

Tornem a casa. Parem a dinar al restaurant del Càmping La Noguera, al costat del pantà de Sant Llorenç de Montgai, un lloc amb un menú baratet i bo. I d’allà, cap a Barcelona.

Aragón Expo 2008 Zaragoza

Amb l’excusa d’anar a veure la Expo 2008 a Zaragoza, aprofitem uns dies de finals d’agost de 2008 per anar-hi amb una amiga de la família i la seva filla. Vam sortir de Barcelona i vam anar cap a Lleida i Monzón. Vam intentar veure el magnífic monestir cistercenc de Sixena, però estava tancat. Només la vam poder veure per fora.

Vam continuar fins a Huesca, el nostre destí, i vam dinar a l’estació de tren, al restaurant del Sercotel de Huesca, força bé. Però no dormirem en aquest hotel, sinó al Abba Huesca, quasi bé al costat, molt bé també. La tarda aprofitàrem per visitar la ciutat. Sant Pere el vell, romànic puríssim, la catedral…

Tarda de piscina i relax. Sopar a l’hotel i dormir. L’endemà vam agafar el bus, que sortia de l’estació de tren d’Osca, capa a la Expo del Agua, 2008 a Zaragoza. Tot el dia passejant pels pavellons, vam dinar allà mateix. A la tarda, ben cansats, tornada a Osca. Sopar a l’hotel i dormir. El darrer dia tornàvem per la Sierra de Guara, en concret la bellíssima localitat de Alquézar, amb el seu casc antic medieval, fabulós, i el seu castell col·legiata, únic al món, una passada.

Parada a Barbastro per dinar, al restaurant del Gran Hotel, a la plaça del mercat, molt bé. Tornada cap a casa, a Barcelona.

El Luberon pel Nadal 2011

El dies entre Nadal i Cap d’any del 2011 varem anar de viatge a Avignon, i la regió que l’envolta, el Luberon. Petits poblets molt bonics, deserts en aquelles dates. El primer dia fou de viatge cap a Avignon, amb parada a dinar al Casino Cafeteria de Narbonne, com tantes altres vegades. Dormírem al Novotel d’Avignon centre, llavors acabat d’inaugurar, un molt bon hotel familiar. Fèrem una primera visita a Avignon, a la posta de sol el palau papal, magnífic, el riu ròdano ja de nit, amb el pont, tot tancat. Sopàrem, molt bé, al mateix Novotel.

L’endemà primera volta pels pobles del Luberon. Primer Oppede le Vieux, un poble abandonat, medieval, una mica trist. Després Menerbes, típic poble de la Provença més autèntica. Per seguir cap a Lourmarin, un altre bonic poblet amb un castell feudal i la tomba d’Albert Camus al cementiri. Aquí vam dinar, molt bé, en una pizzeria anomenada Nonni.

De tornada paràrem al monestir cistercenc de Silvacane, una joia.

Sopar a l’hotel, passejada per Avignon de nit. A dormir.

L’endemà anem camí de noves petites viles del Luberon i la Provença. Rousillon amb el seu ocre a les cases i als camps. La gran ciutat medieval de Gordes, amb el seu castell imponent, on dinàrem a l’Artegal, al peu del castell. A la tarda anàrem cap a l’abadia de Senanque, de nou un císter puríssim. Seguírem cap a Venasque bonic poble medieval i Pernes les Fontaines, amb muralla i torres de defensa. Xulos aquests pobles!.

Rousillon, pintat d’ocre, la torre d’entrada i un carrer.

Gordes, vista general i castell

Abadia de Senanque

Pernes les Fontaines i Venasque. Dues fotos. A la nit tornada a Avignon, sopar i dormir a l’hotel. L’endemà encara hi va haver temps per fer una visita al palau dels papes d’Avignon, abans de marxar cap a casa.