Tag Archives: deu

Romànic de l’Alta Garrotxa 2010

La primavera del 2010 vam fer una bonica ruta de un sol dia per terres de l’alta Garrotxa i l’Alt Empordà seguint la pista del romànic desconegut d’aquella zona. Vam anar fins Besalú per Girona i, des d’aquell bellíssim poble medieval, que aquesta vegada no vam visitar, però que val la pena veure, vam continuar cap a l’església de Sant Pere de Lligordà, d’un puresa sublim, i fins el veí i diminut poblet de Palera, que guarda un antic cenobi romànic antiquíssim, amagat dins d’una zona de bosc.

En acabar la visita vam continuar cap al poblet de Beuda, que te una altra graciosa església parroquial romànica amb un divertit comunidor a la torre.

Sortint de Beuda vàrem pujar al Santuari de la Mare de Déu del Món, on Verdaguer va viure, i on va escriure el seu poema Canigó, just mirant la muntanya. Les vistes sobre el Pirineu de Girona, i damunt la plana son espectaculars!.

Abans vam parar un moment a les impressionats ruïnes del Monestir de Sant Llorenç de Sous.

Baixant del Món parem un moment a veure l’església romànica de Sant Martí Sesserres, molt maca.

I parem a dinar a Lladó, al restaurant La Plaça, a la mateixa plaça Major del petit poble. Cuina casolana, senzilla, força bé. A Lladó aprofitem per visitar la Canònica de Santa Maria de Lledó, un altre exemple molt bonic de romànic d’aquestes terres altes.

Durant la tornada, per Figueres i Girona, parem un moment a berenar amb la canalla a Caldes de Malavella, a la bassa de Can Mallo.

Deixa un comentari

Filed under 2010, Catalunya

Vall d’en Bas 2011

bas

Un dia de desembre a la Vall d’en Bas. És una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. L’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, està situada a la Garrotxa alta. Vam visitar primer l’àrea recreativa de Xenacs, al mig del bosc, preciosa, on hi havia una carbonera en procés de confecció.

bas001 bas002

Després vàrem anar a dinar a un dels llocs més mítics de la taula catalana el restaurant la Deu.  Està a tocar d’Olot, al paratge de la Font Moixina. Bellíssim. A la tarda vam anar a Sant Privat d’en Bas, on vam comprar uns embotits, i al final vam acabar en una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. Aquí s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist, no per gran, com ho pot ser Vic, ni per ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós.La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. Sempre hi ha molta gent, i molts cotxes, però aparcareu.

bas003 bas004 bas005 bas006

Deixa un comentari

Filed under 2011, Catalunya