Tag Archives: cueva

La Gascunya, juny del 2010

Per Sant Joan del 2010 vam anar a recórrer la Lomagne i la Gascunya, a Occitània. Un paisatge molt bonic i uns pobles preciosos. Vam sortir de Barcelona en direcció a Narbona, on vam dinar al Casino Cafeteria, i vam seguir cap a Carcassona per visitar la sempre bonica ciutat murallada medieval.

Des de Carcassona vam seguir cap a Toulouse, on vam sopar i dormir al Novotel de Blagnac, que te piscina. L’endemà vam sortir a fer la primera ruta per la Gascunya. Anàrem en direcció Auch, bonica ciutat, capital del Gers, on vam veure la catedral amb les seves cadires tallades del cor. En acabat passarem per Lavaderns, poble entre els més bonics de França, amb el seu imponent castell-palau.

Tot seguit continuàrem cap a l’abadia de Flaran, bellíssim exemple de l’art del Císter a Occitània.

L’abadia de Flaran està situada prop de Valence sur Baïse, una bastida típica de la zona, on vam dinar al restaurant “Le Massalet”. Senzill, molt senzill però bé. A la tarda vam anar fins el bonic poble murallat de Larresingle, preciós.

Les visites a pobles i viles guapíssims no es van acabar aquí. De Larresingle anàrem fins Condom, bonica vila amb una catedral gòtica xula.

I tot seguit a La Romieu, una colegiata gòtica molt interessant.

Per continuar amb l’imponent catedral de Lectoure, amb la esvelta torre, el palau episcopal i els jardins.

Per acabar, passada ràpida per Florence, i unes quantes bastides més fins arribar al Novotel de Blagnac, sopar i dormir.

El dia següent una nova aventura per la Gascunya, ara cap un desconegut monestir benedictí, l’abadia de Belleperche, atrotinat, fet molt malbé, a la riba mateix del Garona, a mig camí entre Toulouse i Moissac, convertit en eun  curiós museu francés del parar la taula, al·lucinant. Ens va agradar!.

D’allà cap al fantàstic claustre i església del desaparegut monestir romànic de Moissac, una meravella de l’art mundial.

En acabar de delectar-nos amb els capitells del claustre de Moissac vam seguir cap a Auvillar, una bonica bastida propera a Agen, on vam veure un curiós mercat rodó i la torre de la muralla, ara rellotge. Intentàrem dinar, era molt tard, però cap restaurant estava obert.

Vam anar a la desesperada, eren les dues tocades, cercant un lloc on dinar. Ens va salvar la vida, al petit poblet de Bardigues, on hi ha un hotel i restaurant fabulós: L’Auberge de Bardigues, molt recomanable. Havent dinat continuàrem la nostra ruta cap al petit i eixerit castell de Gramont, que vam visitar. Molt bonic.

Sortint del castell de Gramont encara va quedar temps d’anar a passejar pel poblet de Sarrant, un altre dels més bonics poblets de França.

Ja era molt tard, tornada al Novotel de Blagnac, sopar i dormir. L’endemà, dia de tornada, encara ens va quedar temps per fer una ruta novedosa. Vàrem pujar cap a Rieux-Volvestre, un poble amb una bonica catedral de totxana vermella.

Encara vam parar un moment a Monbrun Bocage, un llogarret on feien una fira de productes naturals, i que te una bonica església amb pintures murals medievals.

Seguírem cap a la cova de Mas d’Azil, un lloc màgic on la carretera i un riu son engolits per una cova descomunal!.

I acabàrem dinant al restaurant Segle XIX, un bon lloc que ens recomanà el nostre hotel i restaurant preferits Foix: El Lons, que estava tancat perquè era diumenge!. A la tarda tornada a casa travessant la Cerdanya fins Barcelona.

 

Deixa un comentari

Filed under 2010, Europa, França

Maestrat, juny de 2011

Pel pont de la Pasqua Granada del juny de 2011 vam fer una volta pel Maestrat de Castelló i de Terol, veient pobles molt bonics, medievals, poc visitats, d’una arquitectura ferrenya, en un paisatge grandiós, monumental per ell mateix, com les viles que amaga.

La nostra ruta pel Maestrat comença a la part de Castelló d’aquesta bellíssima regió natural i cultural, en concret a la vila murada de Morella, on vam dinar a Casa Roque, un lloc a recomanar. Continuem la ruta, havent dinat, cap al preciòs poblet de Mirambel, que sembla extret de l’edat mitjana. Guapíssim, autèntic. Admireu els seus balcons, el seu ajuntament, carrers i cases de pedra.

 

Continuem cap a Cantavieja, caient ja la nit, on tenim reservada habitació al magnífic Hotel Balfagón, on dormireu i menjareu molt bé i per no gaires diners, en relació a la quantitat i la qualitat del que us oferiran. Hotel molt recomanable!. Aquella tarda una volta al poble, cases de pedra, ajuntament, plaça porxada, església… i a dormir.

L’endemà fem camí cap a Villarluengo de las Truchas, poble desconegut, penjat dalt del seu penyal, i baixem cap a Pitarque, poble encara més desconegut, a la vall del seu nom, passat un espectacular congost. Remuntem a peu, des del poble, el riu d’aquesta vall oblidada per veure’n el naixement, del que ens diuen meravelles. Però el camí és llarg, els nens son petits i abandonem a mig camí. La vall i el riu, però, ens deparen paisatges fabulosos, verges, intocats pel turisme.

Villarluengo, amb la seva església de dos campanars!.

Riu Pitarque.

Pitarque poble.

Seguim carretera endevant cap a Ejulve, el poble dels pernils. L’aire fa olor ja abans d’arribar-hi. Per la ruta trobem els famosos órganos de Montoro. Carreteres sense pobles, paisatges grandiosos però molt despoblats.

Órganos de Montoro

Ejulve, carrer i església.

Continuem cap a Molinos, on arribem a l’hora de dinar. Ho fem al Bar el Fontanal, a la mateixa plaça major del poble. Molt bé. Dinar senzill, bo i barat. Fantàstic. A la tarda anem a veure les famoses coves de Molinos, les “Cuevas de Cristal”. Una passada. Guapíssimes.

Tornem a Cantavieja per una ruta molt bonica, paisatges bonics: Castellote, Bordón, Olocau del Rey…  Abans d’anar a sopar i dormir a l’Hotel Balfagon, fem una nova volta per Cantavieja: ajuntament, carrers, església…

Al matí del dilluns de Pasqüa Granada tornem cap a casa. La tornada la fem per la Iglesuela del Cid, un poble molt bonic del Maestrat de Castelló, amb palaus, església, muralles, cases de pedra i carrers medievals, com quasi tots els d’aquesta zona que hem visitat.

Una parada també a Ares del Maestre, espectacular poble medieval penjat d’un turó de vertígen, just quan la carretera abandona el Maestrat per caure sobre el litoral de Castelló. Darrera parada abans de tornar a casa al restaurant Diego, a Santa Bárbara, poble de l’Ebre, un lloc molt recomanable, gastronomia de qualitat. També tenen habitacions.

I s’ha acabat!

Deixa un comentari

Filed under 2011, aragó, Espanya, terol, valencia

Navarra, estiu 2011

L’estiu de 2011 vam fer una volta per Navarra. Vam anar fins a Tudela, on vam dinar al magnífic restaurant Remigio, cuina de l’horta, i també un bon hostal. A la tarda vam arribar a Zizur Mayor, a l’hotel AC on ens hospedàvem, bon hotel. La resta de la tarda la vam dedicar a visitar Pamplona.

Aquella nit anàrem a sopar a una pizzeria molt xula i propera a l’hotel: la Boca Pizza, una pizzeria molt bona.  L’endemà visita a San Sebastian, amb banyada inclosa a la Concha. Seguim cap a Hondarribia, on vam dinar. A la tarda visita als esplèndits jardins del Señorio de Bértiz. Tornada a l’hotel i sopar en un llloc nou, l’Hotel Casa Azcona, que te una terrassa exterior molt xula on serveixen tota mena de tapes, molt bones!.

El dia següent vam començar a la capella templaria d’Eunate, misteriosa i d’un romànic aclaparador. Una joia. Quina bellesa!.

Vam continuar cap a la meravellosa ciutat medieval de Puente la Reina, amb el seu pont del camino de Santiago, la seva església i les cases medievals.

Seguim cap al monestir de Irache, barroc molt transformat per fora, gòtic el claustre… però una església del císter més puríssim.

seguim camí cap a Estella, on vam dinar al restaurant La Cepa, un lloc increible, bo i bé de preu, menú de qualitat, molt recomanable!. Visitem Estella, amb els seus temples romànics, els seus palaus i carrers medievals, el seu castell.

A la tarda visitem Santa Maria de Iranzu, una altra joia del Císter de Navarra, un monestir preciós.

Fa molta calor i acabem la tarda al naixement del riu Urederra, a la Sierra de Urbasa. Aigües gèlides i cristal·lines.

Tornem a Zizur Mayor i sopem de nou a Casa Azcona. L’endemà sortim cap al misteriós valle del Baztan on visitem les coves de Zugarramurdi, que encara recorden les bruixes. Preciós i espectacular. Seguim en direcció França on visitem el poblet d’Ainhoa, típic basc, i intentem pujar al tren de la Ruhe, ple de gom a gom. Desistim i tornem avall, cap a Elizondo, capital del Baztan, on dinem al restaurant Santxotena, on la Maite i el seu marit ens fan xalar.

El dia següent tornada cap a casa, però fem una parada a Olite per visitar el seu bonic palau i castell.

L’església de Santa Maria la Mayor tampoc no està gens malament!.

Dinar a Tudela, de nou a l’Hostal Remigio, i cap a casa!

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2011, Espanya, navarra

Pirineu de Jaca. Estiu 2013

jaca2013

A l’agost ve de gust una escapada al Pirineu d’Osca, a Jaca en concret, per gaudir del clima fresquet i del paisatge. Sortírem de Barcelona, camí de Jaca, parant a dinar a Sabiñánigo, a l’Hotel Mi Casa, menú abundant per quatre cèntims. Recomanable. Férem nit a l’Hotel Reina Felícia, que no està malament, tot i que està als afores i no és el millor hotel de la zona. Per sopar anàrem a Las Tres Ranas de Jaca mateix, de tapes, fantàstic. Però atenció: només tapes, només a la nit!. Si hi aneu a dinar tindreu un desengany. L’endemà sortírem cap a l’estació d’esquí d’Astun, per visitar el llac de las Truchas, gràcies als telecadires oberts a l’estiu. Impressionant panoràmica sobre els cims del Pirineu d’Osca i de França!.

IMG_0060IMG_0071

Baixada a dinar a Canfranc Estació. Naturalment a l’Anglassé, un restaurant que recomanem de tot cor. Quin menú!. Visitàrem l’estació internacional, com està manat.

IMG_0089

De baixada parada a Villanua per veure la cova de las Güixas, maca. No us la perdeu!.

IMG_0092

I com que la nit arriba tard a l’estiu, encara hi hagué temps per remuntar els 20 kms, 10 per carretera regular i 10 per pista força dolenta, tota la vall de la Garcipollera fins la meravella romànica de Santa Maria d’Iguacel, en ple Pirineu, aïllada del món, fantàstica en la seva soledat, amb unes pintures murals bellíssimes.

IMG_0112IMG_0102

Tornada a Jaca, sopar a las Tres Ranas i dormir a l’hotel Reina Felicia. El dia següent remuntàrem de nou la vall de Candanchú per girar a l’esquerra cap al poblet de Borau, per pujar, per pista fàcil i en bon estat, fins l’església romànica de San Adrián de Sásabe. Mig inundada i tot feia molta patxoca.

IMG_0128IMG_0123IMG_0117

Continuàrem la ruta cap a Aisa, Jasa i Aragües del Puerto, per pujar al refugi de Lizara, per bona carretera. Paisatges d’alta muntanya!.

IMG_0132IMG_0136

El poblet d’Aragüés del Puerto també mereix una detallada visita, amb les seves casones de pedra i l’església.

IMG_0143IMG_0146

Per dinar, ho teníem molt clar, cap a Casa Blasquico, a Hecho. Cuina de luxe en una caseta de nines. Ja no hi ha la mare, però les filles continuen el seu “savoir faire”.

IMG_0151

Passarem la tarda a La Selva de Oza, refrescant-nos, tot i que el riu feia un xic de pena, en ple estiatge, i encara vam tenir temps d’admirar el monestir de San Pedro de Siresa, fabulós tresor romànic d’aquesta vall d’Osca.

IMG_0154IMG_0161IMG_0164

Tornada a Jaca, sopar al mateix hotel. L’endemà tocà el torn de fer la mateixa Jaca, la seva esplèndida catedral romànica i el museu diocesà, que ha recollit en un únic espai les pintures murals de les esglésies de la comarca. Semblant al MNAC de Barcelona. Val la pena veureu-ho. Dinar i tarda a la piscina de l’hotel. L’endemà, tornada a Barcelona, amb dinar a Binéfar, a la Llotja Agropecuària.

IMG_0174

Deixa un comentari

Filed under 2013, Espanya