Tag Archives: colera

Nadal 2020 a l’Empordà

Per aquest dissortat Nadal de l’any 2020, el de la pandèmia, haguèrem de deixar de banda un viatge a París o una volta per Madrid. El confinament dins Catalunya ens obligà a revisar comarques belles que teniem un xic oblidades. Per això, abandonada la idea del Pallars, on nevava seriosament, decidírem marxar cap a Figueres, la capital de l’Alt Empordà, lloc ideal per visitar aquestes terres fantàstiques.

La primera parada fou Empúries, les platges suaus on els grecs desembarcaren a la nostra terra, i on fundaren la seva bonica ciutat, les ruïnes que admiràrem només arribar.

Tot seguit continuàrem viatge fins Sant Martí d’Empúries, petita joia medieval amagada darrera les seves dunes, amb la seva església gòtica, com un far o un castell, damunt la mar.

En acabat, i donat que tots els restaurants de la petita vila eren plens, ens arribàrem fins el poble de Sant Pere Pescador, on anàrem a raure al bar Ruki, un lloc senzill però molt bo per dinar.

Tot seguit, caient ja la tarda, fèrem cap a Castelló d’Empúries, capital altanera del comtat antic, dominada per la imponent catedral gòtica de Santa Maria. Un didal de carrers, amb places plenes de palaus, una ciutat preciosa.

Finalment vam arribar al destí, l’hotel Ronda de Figueres, un Ibis Styles bonic, net i polit, amb gent amable, un bon restaurant i habitacions a bon preu. Visitàrem Figueres, la basílica de Sant Pere, el Museu Dalí, i el poc conegut Museu de l’Empordà, amb uns quants quadres, pocs, de mèrit: un Dalí, un Nonell i un parell de Mir.

L’endemà agafarem la carretera cap al monestir de Sant Pere de Rodes, penjat dalt del Cap de Creus, una meravella del romànic català, un monestir agreste, de pedra sense polir, amb vistes damunt el mar.

De Sant Pere baixàrem al Port de la Selva, quiet i reposat enmirallat en la seva badia perfecta. Dormit al sol càlid de l’hivern mediterrani.

Seguírem cap a Cadaqués, la magnífica vila pescadora i pirata, arraulida al final de l’ampla badia. Dinàrem a la Gritta, un italià que ens enamora des de fa temps, i recorreguèrem els carrers tranquils i lluminosos amb calma. Donàrem la volta a les Ribes d’en Pitxot i el camí de Caials gaudint de les vistes damunt el poble blanc.

Tornada a Figueres caient la tarda. Plovisqueja mentre passegem per la capital de l’Empordà. Botigues obertes, gent als carrers, l’ajuntament i el castell de Sant Ferran, imponent, ja a les fosques.

El nou dia ofereix la possibilitat de veure l’admirada Canònica de Santa Maria de Vilabertran, fastuosa obra del romànic i el primer gòtic català, poc coneguda, poc visitada. Recorrem amb delit contingut les estances pures, de línies precises i clares.

Seguirem la ruta cap al bonic poble de Peralada, capital del Vescomtat rebel dels Rocabertí. Carrers i places tortuosos. Covents arruinats, decadència d’un passat esponeròs.

Continuem navegant pels camps plans i infinits de l’Empordà, fitant les Alberes que s’estenen al nostre davant, passant petits llocs, fins arribar a Rabós i d’allà, pujant per un camí rural, fem cap a la Vall de Sant Quirze, que senyoregen les ruïnes potents, pedra viva, de l’antic Cenobi de Sant Quirze de Colera.

Seguint la nacional 260 arribem a la Costa Brava més del nord, a tocar de França. Llançà, Garbet, Colera i, finalment, Portbou, amb la badia closa, ferèstega.

Anem a dinar a Llancà, al restaurant de Can Rafa, una troballa de les que cal compartir. Cuina de qualitat a bons preus, tracte amable i familiar. En acabat donàrem una volta pel poble alt, allunyat de la mar, i també pel port de Llançà, abans de tornar a casa, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, Espanya, familia, hotel

Empordà, estiu de 2006

L’estiu de 2006 vam anar amb els nostres cosins d’Arenys a l’Empordà. Vam sortir de Barcelona, amb parada a Arenys, per continuar fins l’Hotel Gri-mar, un molt bon hotel. Bon menjar també. Dinar i sopar a l’hotel, amb matí i tarda de platja i piscina.

L’endemà vam anar a recórrer els bonics poblets de la Costa Nord de l’Empordà, entre Llança i Portbou. Vam parar a Platja de Garbet a fer un bany, i a Colera. Finalment vam dinar a Portbou, on vam visitar l’estació de tren.

Portbou

Portbou

Portbou

Tarda de platja i piscina, sopar i dormir a l’hotel. L’endemà vam anar al Centre de Recuperació de Tortugues de l’Albera, al bonic poble de Rabós d’Empordà. Molt instructiu.

Rabós

En acabat vam anar a visitar al monestir romànic de Sant Quirze de Colera, una joia del romànic català, abandonat al mig de l’Albera, al Pirineu. Un lloc indescriptible, d’una bellesa salvatge. Allà mateix vam dinar, al restaurant el Corral de Sant Quirze, bona carn a la brasa.

Tornada a l’hotel Gri-Mar, platja i piscina. Sopar i a dormir. L’endemà vam anar a veure l’extraordinari monestir romànic de Sant Pere de Rodes, sobre el Port de la Selva, i vam pujar fins el castell de Saverdera, esplèndides de tot l’Empordà i el Cap de Creus. Vam dinar al restaurant del mateix monestir, modern. Bé.

Tornada a l’hotel tot baixant a Port de la Selva, on vam passejar vora el mar i pel poble vell, piscina al Gri-Mar, sopar i dormir. El dia de tornada encara vàrem tenir temps d’aturar-nos a Perelada per fer una visita al castell, amb el museu i la biblioteca, molt bonics.

Perelada. Biblioteca del castell

Deixa un comentari

Filed under 2006

Roses i l’Empordà 2014

roses2014

La primavera del 2014 varem anar, com moltes altres vegades, a la ciutat de Roses, prop del mar, on hi ha un dels nostres hotels familiars preferits, el Mediterraneo Park, amb unes piscines de somni, climatitzada l’interior, habitacions perfectes, un gran parc amb tota mena de pistes esportives i una cuina, buffet lliure, però cuidada.

IMG_1040

L’endemà férem una bonica ruta per llocs amagats i desconeguts de l’Empordà, com ara el monestir de Sant Quirze de Colera, romànic pur en un entorn quasi bé alpí, de muntanya, a tocar de la plana empordanesa.

IMG_1009.JPGIMG_1013.JPG

L’excursió continuà cap al castell de Requesens, sobre la Jonquera. Un castell més aviat ruïnós, reformat, malmès, fins i tot una mica lleig, envoltat de nou per un paisatge increïble de boscos d’alzina primigenis. Dinàrem al poble de sota el castell, a Cantallops, al restaurant Tomàs. Bé, però prou.

IMG_1021

De tornada a Roses encara ens va donar temps de visitar la ciutadella d’aquesta vila, on dormíem. Una sorpresa agradable. És gran i bonica, ben museïtzada, un conjunt monumental molt interessant.

IMG_1026IMG_1028IMG_1029IMG_1031

Restes romanes i gregues, una església romànica… bonic. El dia següent era de tornada. El pont s’havia acabat!.

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2014, Catalunya