Tag Archives: claustre

Delta de l’Ebre, pont de febrer 2020

Aquest pot de febrer vam decidir anar un parell de dies al Delta de l’Ebre. Vam sortir de Barcelona, en direcció a Sant Carles de la Ràpita, on havíem reservat a l’Hotel Can Batiste, tot un encert!. També vam sopar al mateix hotel, que disposa d’un restaurant de campanetes, molt bo. Una volta pel poble, mentre queia la nit i a dormir.

L’endemà vam sortir cap al Delta de l’Ebre, anant a l’Encanyissada on vam veure flamencs. I, tot seguit, vam fer cap al centre d’interpretació de la casa de fusta, molt xulo.

Tornant al Poble Nou del Delta vam continuar fins el Trabucador, molt bonic. Feia un dia molt calmat, sense vent.

Del Trabucador vam anar cap a Deltebre, i al port fluvial per agafar la barca que baixa fins la gola de l’Ebre. Una excursió agradable en un dia radiant, sense vent i amb molt sol.

Per dinar ho vam fer allà mateix, a peu de l’embarcador, al restaurant Casa Nuri, que tot i ser molt gran, i molt típic, ofereix producte de qualitat. S’hi menja molt bé. La tarda la vam passar a la platja de Riumar, solitària aquests dies de febrer, i molt bonica.

 

En tornar vàrem passar per la platja de la Marquesa, molt malmesa per la tempesta Glòria. Allà hi havia arrossars inundats fora de temporada per treure’n l’aigua salada marina. En alguns camps pasturaven els ibis negres d’Egipte, i els flamencs.

Tornada a Sant Carles, sopar i dormir a l’hotel Cal Batiste, diví. L’endemà sortim cap a Tortosa per visitar aquesta bonica ciutat medieval i renaixentista. Comencem per la catedral, gòtica, molt maca, amb un claustre xulo també.

Sortint vam poder fer una ullada al magnífic palau gòtic dels bisbes de Tortosa

Ens encaminarem tot seguit cap al Col·legi dels Sants Metges, una obra mestra del Renaixement a Tortosa, a Catalunya i a Espanya. Impressionant. Vam quedar bocabadats! Pel camí no deixàrem d’admirar el portal barroc de la capella de la Verge de la Cinta, patrona de la ciutat.

Acabàrem per fer una volta per la part baixa, la que toca el riu, amb el pont, el monument de Franco damunt l’Ebre, que te els dies comptats, i la façana barroca, inacabada de la catedral. Una experiència ben reeixida!

Per dinar vam anar a l’Ametlla de Mar, bonic poble mariner, on vam poder banyar-nos els peus en les aigües turquesa de la Cala S’Alguer. Per menjar vam tornar al Sal Moreno, un bar de tapes que els diumenges fa un menú que no està gens malament. I d’allà, tornada a Barcelona!

 

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, Espanya, familia, hotel

Setmana Santa 1986: Burgos

La Setmana Santa del 1986 vam anar a Burgos amb la colla de Girona. Vam fer tota la ruta de Barcelona fins a la capital castellana d’una tirada, amb parada a dinar a Logroño. Seguirem fins a Santo Domingo de la Calzada, on vam visitar la magnífica catedral i la vila medieval.

Continuàrem fins el càmping Fuentes Blancas, un bon terreny d’acampada, municipal, situat una mica als afores de la ciutat de Burgos, en mig d’un parc molt bonic i ben condicionat.

L’endemà visitem la catedral de Burgos, preciosa, i la ciutat tota ella, meravellosa. A la tarda anem cap al monestir de las Huelgas Reales, magnífic exemplar de monestir gòtic castellà, gran, extraordinari. En tornar veiem passar algunes processons, a la tarda i a la nit.

El dia següent també el vam dedicar a veure Burgos. Aquesta vegada va ser el torn de la fantàstica cartoixa de Miraflores i del monestir de San Pedro de Cardeña. Dues obres mestres.

El darrer dia d’estada a Burgos vam voler conèixer una mica la província. Sortírem de la capital en direcció a Sòria per aturar-nos a la esplèndida vila medieval de Covarrubias, amb la seva col·legiata romànica, on va néixer Castella.

Al costat de Covarrubias no us podeu perdre les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, molt evocadores i romàntiques.

En acabar varem anar fins Santo Domingo de Silos, on vam visitar el bonic claustre d’aquesta abadia, d’un romànic pur.

El dia de tornada encara vam tenir temps d’aturar-nos una mica a la bella ciutat de Haro, capital de la Rioja Alavesa, on vam fer un tast i compra de bon vi d’aquella terra. Carretera i cap a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under castella, Espanya

Avignon, desembre 2018

Pel pont de la Puríssima del 2018 vam decidir anar a Avignon amb una família amiga. La primera parada fou a Narbonne, a dinar. Feia calor i bon dia. Hi havia una fira de Nadal petita, amb quatre casetes vora el canal de Midi. La torre dels Vescomtes estava decorada amb un gran llaç vermell de gust francès. Vam dinar a la Bella Itàlia, una pizzeria força bona. Pasta ben feta també. Preus moderats.

Vam continuar cap a Avignon, on vam arribar a darrera hora de la tarda. L’hotel escollit era el Novotel del centre, molt bé. Una volta per la ciutat engalanada de Nadal i sopar al restaurant l’Osteria, pizza i pasta molt bones. Molt recomanable.

El dia següent, malgrat els piquets de les Gilets Jaunes, que protestaven per diverses bones raons, i tallaven autopistes i carreteres, vam arribar sense problemes a la Fontaine de Vaucluse, magnífic fenòmen natural. L’aigua de la Sorgue surt del fons del seu canyó de forma molt espectacular. Bonic poblet provençal, ara molt calmat, a l’estiu impossible de turistes, bars i botigues de records.

Continuem per veure el típic poblet provençal de cases baixes pintades de colors d’ocre i terrosos amb finestres de color pastel. A l’estiu impossible ni tan sols pensar en aparcar. Al sol de l’hivern, buit i desert, Preciós. Vam fer un volt admirant cada racó.

Per dinar anem fins a Gordes, un altre bonic poble provençal, enlairat dalt son penyal, amb el castell presidint les cases de pedra i els carrers costeruts. Una delícia. Dinem al restaurant La Bastide des Pierres. Un italià fabulós. Un lloc molt recomanable. Cuina d’alta qualitat.

Tornada a Avignon on passem la tarda descobrint els racons més amagats d’aquesta ciutat patrimoni de la humanitat. Per desgràcia el palau dels papes estava ja tancat, però els carrers i l’ambient de Nadal no tanquen. Sopar a l’Osteria, molt bé, i dormir al Novotel.

L’endemà tocava visitar Avignon de dia. Museus, esglésies i el palau dels papes. Ara si!.

El palau dels papes mereix una referència a banda. Quin edifici més fantàstic!

Dinar al restaurant La Maison Nani, carns i plats francesos. Pas mal du tout!. I, a la tarda, una volta per l’Avignon més recòndit, sense tenir por de les manifestacions dels Gilets Jaunes, uns cavallers, ni de la policia francesa, totalment democràtica.

Sopar a l’Osteria i dormir a l’hotel. El dia següent tornada cap a casa, amb parada a dinar de nou a Narbonne, a la Bella Nàpoli.

Deixa un comentari

Filed under 2018, Europa, França

Setmana Santa a Extremadura i Castella

Aquest any 2018 vam anar a fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, un viatge molt bonic. Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara, però aquesta vegada estava ple.

Per això vam acabar a Casa Emilio, bé sense més. Vam continuar camí de Guadalajara, en un dia molt plujós, des de la sortida. A Guadalajara ens vam hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. Vam sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats. L’endemà vam continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on vam arribar al migdia. Vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la plaça major, molt bonica, abans d’anar a dinar, vam veure passar la processó del diumenge de rams, “la borriquilla”.

Aquella tarda vam visitar la ciutat, la plaça major molt bonica, els palaus i concents.

I, més tard, les catedrals de Plasencia, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’anava menjant com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, ple de bonics palaus, l’eclesiàstic amb les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia.

A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

L’endemà vam anar cap al parc nacional de Monfragüe, on vam poder gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant, al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Seguidament vam anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. No vam poder dinar allà perquè no vam poder aparcar.

Finalment, al migdia, vam arribar a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

A la tarda, tornada a Plasencia i passeig per les vores del riu Jerte, que baixava molt ple, sopar al restaurant Español, a la plaça major, i processó, molt bonica, a la nit.

Després d’esmorzar a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que te una bona vista damunt la catedral de Plasencia, agafem el cotxe per pujar el vall del Jerte. Però els cirerers no estaven florits, faltaven deu dies o més.

Arribem al Barco de Ávila, anem a Bejar, i pugem cap a La Alberca, bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, fet tot el de pedra granítica, impactant.

 

Des de La Alberca anem cap a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Allà ens allotgem al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

La catedral, des del riu Tormes.

La plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

La façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!.

L’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuites.

A Salamanca vam sopar tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Havent sopat visitem la ciutat de nit i veiem passar una processó, molt solemne, com totes les de Castella.

Dormir a l’Hotel Tryp Montalvo i, l’endemà, una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques i una catedral xula, tancada perquè feien missa.

El bonic palau dels “Monos”

Seguim cap a la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma, que no vam poder admirar aquesta vegada, perquè estava tancada. Dinem al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

A la tarda tornada a Salamanca, on aprofitem per veure les dues catedrals, la romànica, preciosa, amb el seu retaure major de Nicolau Florentí, les pintures i tombes murals… I la catedral nova, plateresca.

     

A la nit tornem a sopar a I pan I vino, que ens va agradar molt. I de nou veiem una altra bonica processó i podem gaudir de la nit il·luminada a la nit.

El dia següent marxem de Salamanca cap a Guadalajara, ja de tornada a casa. Aprofitem per parar, passar el matí, i dinar a Ávila, on visitem les muralles, la catedral, preciosa, i per fer un volt per la ciutat.

Dinem a la pizzeria la Barcaccia, que no estava del tot malament tampoc. I, en acabar, travessem la sierra de Guadarrama, baixem a Madrid i anem a Guadalajara, on ens tornem a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé.

A la ciutat fem un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

Aquí vam poder veure una bonica processó de tarda.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara va donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Ho vam intentar al Meli del Tubo, ple per poc, i vam anar a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En sortir encara vam tenir temps de veure passar una bonica processó, a l’estil d’Aragó, amb tambors com els de Calanda. Impactant!. En acabar, carretera i cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, castella, Espanya, Extremadura

Bages, juny de 2008

Aprofitant el bon temps del juny vam sortir a fer un volt per les desconegudes terres del Bages. Deixàrem Barcelona i anàrem cap a Caldes de Montbui, que ja coneixíem, i Sant Feliu de Codines, cap a Moia i, més amunt, fins arribar al bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, joia del romànic català. Visitàrem el temple, el claustre, preciós i el poble, molt bonic.



Continuem la ruta cap a Santa Maria d’Oló, fins guanyar la C-25, l’eix transversal, i aprofitem per veure la curiosa església romànica de Sant Feliu de Terrassola, integrada en una masia. Molt interessant.

Baixem ara cap a Manresa, sense arribar-hi, perquè volem veure el magnífic monestir de Sant Benet de Bages, que no decepciona gens.

Per dinar anem a Navarcles, a l’Hostal Muntané, fantàstic. Molt bé. De tornada parem a veure el castell del petit poble medieval de Talamanca, xulo, i deixem un altre poble molt bonic, Mura, que ja coneixem, travessant el Coll d’Estenalles, camí de Terrassa, cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2008, Catalunya, Espanya, Europa

Terra Alta i Matarranya per Carnestoltes

Pel febrer, el pont de Carnestoltes, vam fer una sortida per la Terra Alta i el Matarranya, acompanyats per una amiga de la família. Sortírem de Barcelona i anàrem cap a Tarragona, Reus, Falset i Mora la Nova. D’allà baixàrem cap a Rasquera fins a trobar el pas de barca davant Miravet. Pujàrem el cotxe al damunt de la barca, gran aventura per a la canalla, i arribàrem a Miravet. Visita al castell i dinar en un restaurant una mica als afores, anomenat Pizzo, pas mal, i l’únic que tenia lloc per a nosaltres en aquell moment. Seguírem cap a Horta de Sant Joan per Prat del Compte, però la carretera estava tallada i vam haver de donar una volta per una carretera super estreta fins a Bot, molt desaconsellable, vam passar por!. De Bot cap a Horta i cap a Arnes, on vam fer nit al Vilar Rural, molt maco, al mig dels camps. Tarda de disfresses, una mica de piscina, volta pel poble d’Arnes, renaixentista, molt bonic, sopar i dormir.

Ajuntament d’Arnes, renaixentista.

L’endemà, ben d’hora, vam entrar als Ports, pujant el riu de la Canaleta, indret natural, fantàstic.

Riu de la Canaleta

Seguírem després cap a Beseit, poble de muntanya molt típic, on hi ha una altra àrea natural, anomenada el Parrissal, un lloc molt maco també. I retrocedírem cap a la capital de la comarca del Matarranya, la vila medieval de Vallderoures, a Terol. Un poble molt ben conservat, amb pont sobre el riu, fortificat, ajuntament renaixentista, castell formidable i església molt guapa. Dinàrem al restaurant de l’Hotel El Salt, bon hotel, per menjar hi ha llocs millors.

Beseit

Vallderoures

Pont sobre el riu Matarranya, a Vallderoures

Seguírem després cap a Peñarroya de Tastavins, on visitàrem l’ermita de la Virgen de la Vega, a tocar del riu, amb riquíssim artesonat de fusta, claustre i convent. Guapo, guapo!.

Vista l’ermita de la Virgen de la Vega, de tornada a l’hotel a Arnes, passàrem per la Fresneda, una altra gran vila renaixentista d’aquesta comarca, desconeguda del gran públic, però preciosa.

L’endemà anàrem ja de tornada a Barcelona però paràrem una estona a contemplar la vila de Corbera d’Ebre, bombardejada, amb la seva església. Dinàrem a Mora d’Ebre, a l’Hostal la Creu, fantàstic. I cap a casa!

Corbera d’Ebre

Deixa un comentari

Filed under 2009, aragó, Catalunya, Espanya

La Toscana. Nadal 2017

toscana2017

Aquest any 2017, per Nadal i Cap d’any hem anat a la Toscana, a la part més desconeguda. Vam començar per arribar-nos a Arles, a la Provença, ciutat romana, amb el seu teatre, l’amfiteatre i les restes escampades pel casc antic. La catedral de Sainte Trophine, romànica, és preciosa.

Image00001Image00002

Vam dormir a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I vam sopar al restaurant Le comptoir d’Italia, una petita pizzeria, molt bona. L’endemà continuem camí cap a Génova, parant a dinar a Niça, a la costa blava. El restaurant escollit, de nou, va ser L’Aqua e Farina, una trattoria i pizzeria genial.

Image00003

Vam continuar viatge fins a Génova, on estavem allotjats al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Vam fer una volta de nit per la ciutat, tot i que vam acabar sopant a l’hotel mateix, no gaire bé. El port, decorat per Nadal, el casc antic amb els patis dels palaus il·luminats, tot preciós.

Image00004Image00005Image00006Image00007

El dia següent vam tornar a veure Gènova, ara de dia. L’esglesia de l’Annunciata, barroca, el casc antic ple de palaus, la catedral, il Gesu, el palau ducal amb un petit mercat de Nadal…

Image00008Image00009Image00010Image00011Image00012Image00013Image00014Image00015Image00016

Continuàrem cap a la Toscana, amb parada a Sarzana, un poble amb un centre medieval xulo. Vam dinar al restaurant Osteria dei Sani, perfecte, molt recomanable. La vila te un castell i carrers bonics.

Image00017Image00018Image00019Image00020

Finalment arribàrem a Siena, la capital de la Toscana del Sur, on ens allotjarem a l’Hotel Italia, fantàstic, i sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé. Aprofitàrem la nit per recòrrer, per primera vegada, els carrers guarnits de Nadal de la bella ciutat.

Image00021Image00022Image00023

L’endemà teniem hora reservada als Uffizi de Florència, esplèndid museu. Vam veure obres d’art increïbles.

Image00024Image00025Image00026Image00027Image00028Image00029Image00030Image00031Image00032Image00033Image00034Image00035Image00036Image00037Image00038Image00039Image00040Image00041Image00042Image00043Image00044Image00045

I, en sortir, dinar al popular restaurant La Fettunta, menjar ràpid de qualitat. I una volta per la fabulosa ciutat del renaixement. Obres d’art a cada cantonada.

Image00046Image00047Image00048Image00049Image00050Image00051Image00052

L’endemà anada a San Gimignano, la ciutat de les torres, medieval a plaer. El primer que vam anar a veure va ser l’església de Sant Agustí, amb els frescos de la vida del bisbe d’Hipona, fets pel Benozzo Gozzoli… una passada.

Image00053Image00054Image00055Image00056Image00057Image00058Image00059Image00060

Després volta pel casc antic. Increible.

Image00061Image00062Image00063Image00064

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Image00065Image00066Image00067Image00068

Encara queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

Image00069Image00070Image00071

De nit, una nova volta per Siena, abans de sopar, de Cap d’Any, un magnífic menjar preparat que vam comprar a Te Ke Voi, menjar ràpid de qualitat. El recomanem. L’endemà ruta llarga per la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Image00072Image00073Image00074Image00075

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Image00077Image00078Image00079

Tornem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Image00080Image00081Image00082

Sortint de Montalcino anem cap a Pienza, vila renaixentista. Està tan ple que no podem aparcar i segui ruta cap a Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada. I, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

Image00083Image00084Image00085Image00086Image00087Image00088

Tornem a Siena, a rondar per la vila de nit i a sopar, avui sí, a la Trattoria Fonte Giusta. L’endemà toca Siena. De dia!. La bella piazza de Il Campo, el palau comunal, els palaus…

Image00115Image00114Image00113Image00112Image00111Image00105Image00089Image00090Image00091

I la catedral, superba, amb el terra de marbre, com un poema en pedra, ple de Sibíl·les…

Image00093Image00094Image00095Image00096Image00097Image00098Image00099Image00100

 

I la meravella de la Biblioteca Piccolomini, amb els frescos sobre la vida del papa Silvio Eneas Piccolomini, Sixte II, pintats magistralment pel Pinturriccio.

Image00101Image00102Image00103Image00104

I les de l’Hospital de l’Scala, també molt boniques, si bé no valen el que costa l’entrada.

Image00106Image00107Image00108Image00109Image00110

Per dinar ens escapem al bonic poblet murallat de Monteriggioni, a tocar de Siena. Ho fem al restaurant Il Feudo. No el recomanem, n’hi ha de millors a la plaça.

Image00116Image00117

Tornem a Siena per fer una darrera volta abans de marxar cap a casa, a Barcelona.

Image00118

Sortim cap a Niça, on hem de dormir, no sense abans parar de nou a l’Osteria dei Seni, a Sarzana.

Image00119Image00120

Arribem a Niça a la tarda, i dormim al Novotel Suites Arenas, molt bé. Sopem en un restaurant de patacada, al costat de l’hotel mateix, que es diu Horizon i no va estar malament.

L’endemà sortim cap a Montpellier. Pel camí parem al monestir del Thoronet, a la Provença, una joia de l’art cistercenc, línies imperturbables, pedra sola, nua.

Image00121Image00122Image00123Image00124Image00125Image00126Image00127Image00128Image00129

Parem a dinar a Aix en Provence, una vila gran, bonica, provençal. Places, carrers i una catedral amb un triptic que no està gens malament. Dinem al restaurant pizzeria La Famiglia. Molt bé.

Image00130Image00131Image00132Image00133Image00134Image00135Image00136

A Montpellier ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles Comedie, a la plaça del mateix nom, en ple centre. Anem a sopar a Ma Première Cantine. Car però bo. Passegem pel la ciutat il·luminada de Nadal.

Image00137Image00138Image00139Image00140Image00141

Acabem el viatge, de retorn a Catalunya, dinant a la nostra estimada Girona, a Ca la Marieta, el nostre restaurant preferit a la capital del Ter. I el dia acompanya per unes fotos de l’Onyar.

IMG_6017IMG_6022IMG_6034

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2017, Europa, França, Itàlia

La Rioja i Sòria, desembre 2009

Pel pont de la Puríssima del desembre de 2019 vam anar de ruta per la Rioja i Sòria, fent centre a la ciutat de Tudela.

Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Bujaraloz, com sempre a l’Hostal Las Sabinas, casolà i senzill, però molt bo. Vam continuar ruta cap a Tudela on ens vam allotjar a l’hotel AC Ciudad de Tudela, situat en un bonic palau. Un bon lloc on descansar. Vam anar a sopar a Casa Remigio, hostal de molta qualitat, unas verduras de la huerta riquíssimes!. 

L’endemà vam fer la primera sortida des de Tudela, camí de Logroño, per anar a visitar el monestir de Santa Maria la Real de Nájera, císter bellíssim.

Seguidament vam anar fins el monestir gòtic de Cañas, una joia desconeguda, molt proper a Nájera, i no lluny de l’abadia de San Millán de la Cogolla, i els temples de Suso i Yuso, que ja havíem visitat però que son molt macos.

A continuació vam entrar a la Rioja Alavesa per veure Laguardia, poble murallat molt bonic, amb una església gòtica que te una portada molt espectacular!. Vam dinar a La Posada Mayor de Migueloa, un antic palau reconvertit en hostal i restaurant de luxe, fantàstic.

A la tarda, tot tornant, una parada a Logroño, per passejar pel seu carrer comercial i veure la catedral barroca.

El dia següent agafem la carretera cap a Sòria, on vam arribar a mig matí. Vam anar a veure el bellíssim claustre romànic de la concatedral de San Pedro i el casc antic, amb el palau dels Gomara i l’església de San Juan de Rabaneda, romànic molt pur. Vam dinar a Casa Augusto, a la plaça Major de Sòria, un restaurant avui tristament desaparegut!.

A la tarda el nostre passeig preferit quan som a Sòria. Camí del riu Duero. Aparcar a San Juan de Duero, romànic increible i espectacular, una veritable meravella aquest claustre, i aquests capitells, per pujar cap a San Polo i San Saturio, a peu, al costat del Duero… no us ho perdeu!.

Tornada a Tudela, caient la nit, per dormir al AC i sopar al restaurant Iruña, perquè el Remigio feia festa setmanal. Però l’Iruña també és molt bo!.

El dia següent tocava tornar i ho vam fer via Saragossa, on vam parar a veure, aquesta vegada, els pavellons de l’Expo. En particular el que quedava de la Xina. Dinar de nou a Las Sabinas de Bujaraloz i cap a Barcelona!.

 

Deixa un comentari

Filed under 2009, Espanya

La Gascunya, juny del 2010

Per Sant Joan del 2010 vam anar a recórrer la Lomagne i la Gascunya, a Occitània. Un paisatge molt bonic i uns pobles preciosos. Vam sortir de Barcelona en direcció a Narbona, on vam dinar al Casino Cafeteria, i vam seguir cap a Carcassona per visitar la sempre bonica ciutat murallada medieval.

Des de Carcassona vam seguir cap a Toulouse, on vam sopar i dormir al Novotel de Blagnac, que te piscina. L’endemà vam sortir a fer la primera ruta per la Gascunya. Anàrem en direcció Auch, bonica ciutat, capital del Gers, on vam veure la catedral amb les seves cadires tallades del cor. En acabat passarem per Lavaderns, poble entre els més bonics de França, amb el seu imponent castell-palau.

Tot seguit continuàrem cap a l’abadia de Flaran, bellíssim exemple de l’art del Císter a Occitània.

L’abadia de Flaran està situada prop de Valence sur Baïse, una bastida típica de la zona, on vam dinar al restaurant “Le Massalet”. Senzill, molt senzill però bé. A la tarda vam anar fins el bonic poble murallat de Larresingle, preciós.

Les visites a pobles i viles guapíssims no es van acabar aquí. De Larresingle anàrem fins Condom, bonica vila amb una catedral gòtica xula.

I tot seguit a La Romieu, una colegiata gòtica molt interessant.

Per continuar amb l’imponent catedral de Lectoure, amb la esvelta torre, el palau episcopal i els jardins.

Per acabar, passada ràpida per Florence, i unes quantes bastides més fins arribar al Novotel de Blagnac, sopar i dormir.

El dia següent una nova aventura per la Gascunya, ara cap un desconegut monestir benedictí, l’abadia de Belleperche, atrotinat, fet molt malbé, a la riba mateix del Garona, a mig camí entre Toulouse i Moissac, convertit en eun  curiós museu francés del parar la taula, al·lucinant. Ens va agradar!.

D’allà cap al fantàstic claustre i església del desaparegut monestir romànic de Moissac, una meravella de l’art mundial.

En acabar de delectar-nos amb els capitells del claustre de Moissac vam seguir cap a Auvillar, una bonica bastida propera a Agen, on vam veure un curiós mercat rodó i la torre de la muralla, ara rellotge. Intentàrem dinar, era molt tard, però cap restaurant estava obert.

Vam anar a la desesperada, eren les dues tocades, cercant un lloc on dinar. Ens va salvar la vida, al petit poblet de Bardigues, on hi ha un hotel i restaurant fabulós: L’Auberge de Bardigues, molt recomanable. Havent dinat continuàrem la nostra ruta cap al petit i eixerit castell de Gramont, que vam visitar. Molt bonic.

Sortint del castell de Gramont encara va quedar temps d’anar a passejar pel poblet de Sarrant, un altre dels més bonics poblets de França.

Ja era molt tard, tornada al Novotel de Blagnac, sopar i dormir. L’endemà, dia de tornada, encara ens va quedar temps per fer una ruta novedosa. Vàrem pujar cap a Rieux-Volvestre, un poble amb una bonica catedral de totxana vermella.

Encara vam parar un moment a Monbrun Bocage, un llogarret on feien una fira de productes naturals, i que te una bonica església amb pintures murals medievals.

Seguírem cap a la cova de Mas d’Azil, un lloc màgic on la carretera i un riu son engolits per una cova descomunal!.

I acabàrem dinant al restaurant Segle XIX, un bon lloc que ens recomanà el nostre hotel i restaurant preferits Foix: El Lons, que estava tancat perquè era diumenge!. A la tarda tornada a casa travessant la Cerdanya fins Barcelona.

 

Deixa un comentari

Filed under 2010, Europa, França

Navarra, estiu 2011

L’estiu de 2011 vam fer una volta per Navarra. Vam anar fins a Tudela, on vam dinar al magnífic restaurant Remigio, cuina de l’horta, i també un bon hostal. A la tarda vam arribar a Zizur Mayor, a l’hotel AC on ens hospedàvem, bon hotel. La resta de la tarda la vam dedicar a visitar Pamplona.

Aquella nit anàrem a sopar a una pizzeria molt xula i propera a l’hotel: la Boca Pizza, una pizzeria molt bona.  L’endemà visita a San Sebastian, amb banyada inclosa a la Concha. Seguim cap a Hondarribia, on vam dinar. A la tarda visita als esplèndits jardins del Señorio de Bértiz. Tornada a l’hotel i sopar en un llloc nou, l’Hotel Casa Azcona, que te una terrassa exterior molt xula on serveixen tota mena de tapes, molt bones!.

El dia següent vam començar a la capella templaria d’Eunate, misteriosa i d’un romànic aclaparador. Una joia. Quina bellesa!.

Vam continuar cap a la meravellosa ciutat medieval de Puente la Reina, amb el seu pont del camino de Santiago, la seva església i les cases medievals.

Seguim cap al monestir de Irache, barroc molt transformat per fora, gòtic el claustre… però una església del císter més puríssim.

seguim camí cap a Estella, on vam dinar al restaurant La Cepa, un lloc increible, bo i bé de preu, menú de qualitat, molt recomanable!. Visitem Estella, amb els seus temples romànics, els seus palaus i carrers medievals, el seu castell.

A la tarda visitem Santa Maria de Iranzu, una altra joia del Císter de Navarra, un monestir preciós.

Fa molta calor i acabem la tarda al naixement del riu Urederra, a la Sierra de Urbasa. Aigües gèlides i cristal·lines.

Tornem a Zizur Mayor i sopem de nou a Casa Azcona. L’endemà sortim cap al misteriós valle del Baztan on visitem les coves de Zugarramurdi, que encara recorden les bruixes. Preciós i espectacular. Seguim en direcció França on visitem el poblet d’Ainhoa, típic basc, i intentem pujar al tren de la Ruhe, ple de gom a gom. Desistim i tornem avall, cap a Elizondo, capital del Baztan, on dinem al restaurant Santxotena, on la Maite i el seu marit ens fan xalar.

El dia següent tornada cap a casa, però fem una parada a Olite per visitar el seu bonic palau i castell.

L’església de Santa Maria la Mayor tampoc no està gens malament!.

Dinar a Tudela, de nou a l’Hostal Remigio, i cap a casa!

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2011, Espanya, navarra