Tag Archives: cerveceria

Granada, Setmana Santa 2022

Per l’abril del 2022, amb una amiga de la família i la seva filla, vam decidir anar a Granada, viatge que va quedar pendent, per culpa del Coronavirus, el març de 2020. El primer que vàrem fer va ser arribar-nos fins Miami Platja, perquè havíem sortit molt tard de Barcelona, a dinar. Ho vam fer al restaurant braseria Balmar, un lloc molt senzill pel que no apostaríeu en un principi, però on es menja molt bé i on el servei et fa sentir a casa. Vam continuar la ruta cap a València, on ens vam hostatjar a l’hotel Oceànic, afiliat a la cadena Melià. Un establiment de tall clàssic situat a la Ciutat de les Arts. Ja te un anys però està ben atès i conservat. Vam fer una volta, molt agradable, pels jardins de les Arts. Xulo.

Ciutat de les Arts a valència

L’endemà vam seguir la ruta cap a Granada, el nostre destí. Vam parar a dinar a Alhama de Murcia, a la cerveseria La Abadia, tota una troballa. Ideal. Fantàstica! Continuem cap a la ciutat nazarí arribant a mitja tarda a l’hotel Catalonia, un molt bon hotel, molt recomanable. Encara ens va donar temps de veure un parell de processons d’aquesta bellíssima ciutat andalusa. Dues de les quatre possibles!

A la nit vam anar a sopar al restaurant El Bistro del Mundo, al carrer San Juan de Dios, al davant d’aquesta església. Especial però gens malament. Tornada a l’hotel i a dormir.

Església de San Juan de Dios, Granada

L’endemà tocava voltar pels carrers del casc antic de Granada. Vam començar pel monestir de San Jeronimo, obra mestra del renaixement. Fabulós!

San Jerónimo

Continuàrem cap a la Catedral, preciosa també, i fèrem una volta per l’alcaiceria, antic mercat de la seda.

Catedral de Granada

Per entrar a la Capella Reial hi havia molta cua i, per això, vam decidir entrar a la Carrera del Darro i enfilar l’Albaycín amunt. Carrers estrets, blancs, pujades, llimoners i tarongers. Dinàrem al restaurant el Trillo,al mig del barri àrab. Molt bé, amb el seu pati andalús, amb la remor constant de l’aigua. Feia molta xafogor.

Albaycín

A la tarda baixàrem de nou a Granada i, aquesta vegada sí, vam poder entrar a la Capella Reial on hi ha enterrats els Reis Catòlics, Felip el formós i Joana la Boja. Esplèndida arquitectura i escultura, i també un notable museu de pintura flamenca. Va acabar el dia amb un parell de processons molt boniques. Sopar de nou a El Bistró del Mundo i cap a l’hotel.

El dimarts va començar xafogós. Part de la família es va quedar a l’hotel a treballar i, la resta de l’expedició, vam anar fins la Cartoixa de Granada, situada als afores. Esplendor del barroc granadí, apoteosi del guix i l’or.

En sortir baixarem de nou a la ciutat, parant a l’antic hospital, ara rectorat de la universitat. Per casualitat hi havia allà una exposició de Zuloaga, molt interessant.

Aquí vam perdre una altra part de l’equip i continuàrem, els que quedaven, cap a l’església de San Juan de Dios, decorat barroc increible, teatral.

Vam anar a dinar al restaurant Los Manueles, una mica de patacada, tapes interessants. I, tot seguit, pujàrem a l’Alhambra, on teníem hora reservada. Després d’una nefasta experiència burocràtica, i d’anar d’Herodes a Pilat, vam aconseguir entrar a aquest bellíssim palau nazarí.

Seguidament entràrem als jardins fantàstics del Generalife, a l’abril plens de flors, plens de jocs d’aigua.

En sortir vam baixar a Granada, esperant veure alguna processó, i va començar la pluja que havia estat amenaçant tot el dia. Vam còrrer a l’hotel. A la nit anàrem a un nou restaurant, més proper. L’italià Altamura, un bon lloc.

L’endemà tornà a lluir el sol i vam dividir el grup. Els menys cansats vam anar a recòrrer l’Albaycín, el barri àrab de Granada, i vam gaudir dels carrers en pujada, cases blanques i el perfum de les flors. Seguírem fins el Sacromonte, amb les seves coves, i fins i tot ens atrevírem a arribar-nos fins la llunyana abadia.

Per dinar baixàrem de nou al centre de Granada, al Darro, on topàrem amb el via crucis del Crist del Salvador, que anava a Sant Pere. Dinàrem, de nou, a los Manueles, bé. A la tarda vàrem veure sortir dues processons, malgrat l’amenaça de pluja: la dels estudiants, i la dels Gitanos, amb el famós crist.

A la nit, tornar a sopar a l’Altamura i a dormir, perquè el dijous sant era dia de tornada. Anàvem de nou a València. I per descomptat vàrem parar a dinar a l’Abadia, a Alhama de Múrcia. Aquesta vegada èrem al mig de València, al centre. A l’hotel RH Sorolla Valencia Centro, un tres estrelles amb categoria de quatre. Varem fer un volt per la ciutat, plena de gent, acolorida i mediterrània. Sopàrem a la taverna los Gómez, bé.

L’endemà continuàrem fins Barcelona, parant a dinar al restaurant Cervelló, de Fontscaldes, prop de Valls, un lloc fantàstic que us recomanem de tot cor.

Deixa un comentari

Filed under 2022, andalucia, Espanya, familia, hotel, murcia, ruta, rutes, Uncategorized, valencia

Setmana Santa a Sevilla 2013

sevilla

La setmana Santa del 2013 anàrem a Sevilla per veure les processons. Sortírem de Barcelona, camí de València, on dormirem a l’Hotel Barceló, a tocar de la ciutat de les Arts i les Ciències. Molt bé. Sopàrem a Roma Pizza, prop de l’hotel. Pizzes immenses a un preu ridícul. L’endemà sortírem cap a Baeza, parant a San Clemente, un bonic poble manxec, on hi ha una plaça major molt xula, i un museu d’art contemporani que no està gens malament.

IMG_0242IMG_0246

Seguidament paràrem al Viso del Marqués, on vam intentar veure el palau museu de la Marina sense èxit. Dinàrem al poble, al restaurant Los Leones, en un menjador, gran, fred i buit, amb una xemeneia encesa. Un plat de pernil i un de formatges de la terra. Bons i cars. Continuàrem a Baeza, magnífica ciutat monumental, barroca, on teníem reservat l’Hotel Campos de Baeza, senzill però molt correcte, sobretot bé de preu. Veiérem la processó, molt bonica i sopàrem a la Taberna del Arcediano, les millors tapes de la ciutat.

IMG_0120IMG_0146IMG_0145

L’endemà cap a Sevilla, però amb parada a Córdoba, per visitar la seva esplèndida mesquita i dinar al restaurant del Caballo Rojo.

IMG_0147

Arribàrem a Sevilla i ens instal·larem a l’hotel Novotel, molt bé, ideal per a famílies. L’endemà visita a Sevilla, catedral, reales alcázares, barrio de Santa Cruz, Venerables, Museu de Belles Arts, Torre del Oro… i la Macarena. Plovia, i algunes processons no van sortir. Dinàrem a la Cerveseria Giralda, veient la torre mudèjar. Tapes molt bones!.

IMG_0173IMG_0175IMG_0180IMG_0198

El dia següent férem via cap a Cadis. Visitàrem la catedral i l’església amb l’exposició de la Constitució de 1812. Dinàrem al café Royalty, que és un museu en ell mateix!. Sostres estucats decoració del XIX. En sortir de Cadis anàrem a Arcos de la Frontera, bonic poble blanc penjat dalt d’un turó, a passar la tarda. Bellíssim!. Sopar i dormir al Novotel, com cada dia.

IMG_0212

L’endemà sortírem cap a El Rocio per veure l’ermita de la Blanca Paloma, molt turístic.

IMG_0226

I continuàrem cap al Parc Nacional de Doñana. Interessant però poca cosa a veure. Dinàrem a la vora del mar, a Mazagón, després de contemplar una estona el mar, a Matalascañas, molt bé. De tornada a Sevilla dormir a l’hotel Novotel, no sense abans haver vist unes quantes processons més.

IMG_0232

L’endemà, de camí a València, dinàrem al restaurant La Entrada, a Argamasilla de Alba, un bar just a l’entrada de la població venint de Ciudad Real. No estava gens malament un menú del dia molt bé de preu. Per dormir férem nit a València, de nou al Barceló de les Arts i les Ciències. I encara vam tenir temps de veure una processó marinera al barri marítim del Canyaveral, després d’una odissea en tramvia. Finalment  sopàrem en una pizzeria propera, diferent de la de l’anada. Fou a La Mafia de Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. Prou bé.

Deixa un comentari

Filed under 2013, Espanya