La Manxa 2016

La Setmana Santa 2016 vam anar a La Manxa, amb una escapada de processons a Córdoba.  Sortírem de Barcelona cap a Castelló, parant a dinar al bar Toni, del poble de Cabanes. Bon lloc, menú bé de preu, amb bona teca. A la tarda continuem cap a Albacete, passant per la bonica ciutat d’Almansa amb el seu castell. A Albacete dormim a l’hotel Los Llanos, un quatre estrelles clàssic, un hotel de tota la vida, no cèntric però tampoc lluny del centre. Net, adequat. Bé. Per sopar vam anar a la pizzeria Dolomiti. Molt bé. Bones pizzes a un preu econòmic. Begudes molt fredes. Passejada per la ciutat, que no te res especialment turístic, i veiem una processó.

L’endemà sortim camí de les llacunes de Ruidera, formós paratge natural. Dissortadament els llacs superiors estaven força baixos i l’aigua no saltava. No hi havia “Ruidera”. Però el lloc és tan bonic com sempre.

Per dinar ens aturàrem a Valdepeñas, a La Venta del Comendador. Tan maco com diuen. Un restaurant amb molt d’encant, en una antiga venta, al mig de la vila. Decoració i servei cuidats. Plats de luxe a preus molt raonables. Menú interessant. La ciutat te una plaça major porxada, pintada de blau, i l’església de l’Asunción.

Seguírem la ruta cap a Córdoba, on arribarem a la tarda. Ens hostatjarem a l’Hotel Center. Un quatre estrelles un xic allunyat del centre, un xic car. Ni bé, ni malament. Vàrem sopar a la Mafia Se Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. A la tarda nit passejada per la ciutat, plena de racons molt poètcs, fins el riu.

L’endemà comencem amb Medina Azahara, el famós palau dels califes. El saló del tron estava tancat i no havien dit res. La resta… una mica un mar de runes.

De tornada a Córdoba dinem a Casa Salinas, a la juderia, fantástica taberna de tapes. Molt bé. Recomanable. A la tarda processons i passejada per Córdoba.

L’endemà dia dedicat a la Mesquita. Mil i una vegades vista, mil vegades hi tornaríem. Ens enlluerna tanta bellesa.

A dinar, ja de sortida de la ciutat en direcció a Alcázar de San Juan, dinem al restaurant Navas de Tolosa, a peu d’autopista A4. No per ser un local de carretera és dolent, ben al contrari, una senyora cuina, fins i tot cara. Arribem a Alcázar a la tarda. L’hotel, als afores del poble, és l’Intur. Molt bé. Piscina climatitzada. Net i polit, amb pàrquing gratuït i bon restaurant, on vam sopar. Molt recomanable. Passejada per Alcázar, torre del prior i estació del tren, i banyada a la piscina.

L’endemà sortim cap a Consuegra, per veure el turó dels molins i del castell, un clàssic, que mai no decep.

Tot seguit fem via cap a Almagro, passant per les Tablas de Daimiel, que havíem visitat l’any passat per la mateixa època. La bella ciutat manxega ens rep amb els “Armaos” que desfilen a l’extraordinària plaça major. Visitem esglésies, convents i palaus. Dinem al Callejón de Germán a la Plaza Mayor.

A la tarda, havent dinat, tornada a Alcázar… però no sense abans fer una parada al turó ple de molins de vent de Campo de Criptana. Sol ponent i llum daurada de la tarda… imagineu!.

Abans d’anar a sopar a Alcázar encara dona temps d’arribar-nos a les llacunes que estan fora el poble. Quina sorpresa!. Eren plenes de flamencs, centenars de flamencs!. Més dels que mai hem vist enlloc!. A la nit processó i sopar a la pizzeria Las Cancelas. Increïblement bones pizzes i menjar italià. Un local que és un museu, amb un servei molt amable. El darrer dia no quedava més que tornar cap a casa. Però encara el destí ens tenia preparada una altra sorpresa agradable. En forma de restaurant. es diu el Molí, està a Puçol, al nord de València i fan uns arrossos, unes verdures, i uns postres de somni. Ara bé, no és barat!. Finalment arribàrem a casa, a Barcelona.

Estiu de 2013: Alemania

El viatge a Alemanya de l’estiu de 2013 va començar a Barcelona. Vam pujar cap a Perpinyà i vam dinar a Narbona, al Casino Cafeteria, barat i de patacada. Seguírem fins arribar al Novotel de Valence, als afores de la ciutat francesa. Molt bé. Habitació familiar gran, restaurant agradable en un entorn natural increïble, amb un petit riu al costat, dins el bosc, i gran piscina. Feia molta calor a la vall del Rhône.

L’endemà seguírem cap al nord. Dinàrem a Dôle, antiga capital del Franc Comtat, vila medieval bonica, amb una col·legiata que cal veure.

Continuàrem cap a Friburg im Brisgau, on arribàrem al caure la tarda. Ens allotjàvem al Novotel de la ciutat, cèntric, amb piscina interior coberta. Sopàrem al carrer, perquè era una festa tradicional alemanya, d’aquelles en que una orquestra toca i tothom canta. El menjar te’l busques tu, en les paradetes que hi ha a la plaça. La cervesa va a dojo!. L’endemà visitàrem de bon mati la ciutat. La catedral, el mercat de les flors… molt maco.

Seguírem el nostre camí, ara cap a la ciutat medieval i barroca de Heildelberg, preciosa. Impensable perdre-se-la en un tour per Alemanya, amb el castell, la porta fortificada, les esglésies, el mercat, carrers i places. Dinàrem a l’Osteria Alfredo, en ple centre, una pizzeria prou bona.

Continuàrem cap a Magúncia, Mainz, on estàvem allotjats a l’Hotel Novotel, esplèndid. Per sopar anàrem a la vora de la catedral, en un bar de la mateixa plaça, el Hintz & Kuntz, una estranya cafeteria què, no obstant, estava bé, però no com per tornar-hi. Havent sopat, una vista al magnífic Rhin!.

L’endemà continuem la ruta, ara seguint les petges de Luter i Bach, cap a Eisenach, vila on s’aixeca el castell de Wartbourg, on Luter va traduir la biblia a l’alemany mentre s’amagava de l’emperador, i la casa natal de Bach. Ho vam visitar tot.  Dinàrem a Eisenach mateix, al restaurant La Grappa, al centre de la vila. Bé.

Seguírem fins a la ciutat d’Erfurt, amb la seva plaça, el pont amb cases semblant al ponte veccio de Florència… bonica.

Finalment arribàrem a Gera, una ciutat industrial, bombardejada a la II guerra mundial, destrossada pel comunisme estalinista, on teníem el nostre Novotel. Sopàrem a la pizzeria Toscana. Força bé. Des de Gera férem una escapada a la meravellosa ciutat de Dresden, capital històrica del regne de Saxònia. Una ciutat que impressiona pels seus palaus barrocs increïbles, les seves esglésies fantàstiques, o els museus meravellosos. Però encara impressiona més pel seu ambient, per les seves pedres negres, cremades pels bombardeigs de la RAF a la segona guerra mundial, en revenja dels atacs a Londres, o de Coventry. Dresden era una ciutat bellíssima, i encara ho és, però impressiona la negror de les parets, l’ambient recollit, mut, silenciós. Li diuen la perla de l’Elba, perquè ofereix, com un aparador, totes les seves gràcies, exposades en una corba d’aquest riu. Admireu el seu palau renaixentista italià, el Zwinger, amb entrada gratuïta, i els seus jardins bucòlics, i l’edifici de cortesia. Gaudiu de la catedral nova, del palau dels Ducs de Saxonia, amb la maravellosa i increible boveda verda, que és la cambra del tresor, conservada des del segle XVIII, intacta, tal i com va ser dissenyada. I els museus encantadors i sorprenents, com l’armeria o el museu turc. Vibreu davant la imponent cúpula reconstruïda de la basílica de Nostra Senyora, que va cremar durant 5 dies i va caure. Va ser reconstruïda l’any 1998, com un puzzle gegantí de 51.000 pedres. Vàrem dinar al Gansedieb restaurant, molt bé, recomanable.

Després de visitar Dresden, tornada a Gera, pizzeria Toscana per sopar i Novotel per dormir. El dia següent vàrem anar ja cap a Berlín, però amb parada a Leipzig, la ciutat on Johan Sebastian Bach va compondre les seves obres. Vam veure l’església de Sant Tomàs, on hi ha la seva tomba.

De nou en camí cap a Berlín paràrem a dinar a Wörlitz, on aprofitàrem per passar la tarda al magnífic parc natural.

Seguírem cap a Berlín, on dormíem a l’hotel Novotel del centre. I anàrem a sopar a la trattoria Peretti, prop d’Alexander Platz. Els següents dies foren per Berlin, la capital d’Alemanya, la ciutat més dinàmica i vibrant d’Europa. Berlin te moltes coses: el bust de Nefertiti al Neues Museum, a l’illa dels Museus. La porta de Istar, de Babilonia, amb els seus rajols blaus i els lleons. L’altar de Pèrgam, al Pergamon Museum, al costat del Neues, a l’illa dels museus també. Els edificis de la Postdamer Platz, amb el Sony Center. La torre de la TV de l’Alexander Platz, la més alta d’Europa. O la cúpula del Reichtag de Norman Foster. I què dir de les restes del mur? I ens vam fer una foto amb els soldats falsos del Check Point Charlie. Berlin també son els seus parcs, com el Tiengarden, inmens, o el monument a l’holocaust, laberint de pedra, o la porta de Brandemburg. O Charlottenburg amb el castell Sanssouci, rococó, del reis prusians. I, en acabat de tot això sempre tornar al Novotel Berlin Mitte. Molt bé. Cèntric, a 500 mts d’Alexander Platz i dels museus. I per sopar la pizzeria, bona relació qualitat i preu: Peretti.

Acabada l’estada a Berlín tocava visitar les ciutats del Bàltic, les de la Hansa. Començarem per Schwerin, amb el seu llac i el castell, per anar a la ciutat hanseàtica de Lubeck, rodejada d’aigua, en una illa. Crida ben aviat l’atenció la meravellosa porta medieval, o la plaça del mercat, amb els edificis que la tanquen, renaixement bàltic en estat pur, un dels cascs antics millor conservats d’Europa, amb església de Santa Maria. Per dinar vam anar al tradicional i reconegut Schiffergesellschaft instal·lat en una antiga casa del gremi de mariners.

Per arribar, finalment a la guapíssima Hamburg, ciutat mercantil, vital, amb l’ajuntament gòtic i el port amb els canals i magatzems, ara quiets, plens de vaixells i mercaderies 100 anys endarrere. Aquí dormírem i sopàrem al al Novotel.

I l’endemà, d’Hamburg, ja de tornada, sempre cap el sud, ens trobarem en el camí la formosa vila medieval de Bremen, la dels músics, una vila preciosa que us recomanem. Perquè Bremen és preciosa. Ens vàrem quedar bocabadats davant els monuments de Bremen. La plaça del mercat, amb el seu ajuntament renaixentista, les cases burgeses, o la catedral. No deixeu d’admirar la famosa estatua del cavaller Roland, defensor de les llibertats de la vila.

De Bremen cap a Munster, on dinàrem al restaurant Stuhlmacher, al centre de la ciutat, molt bo, i visitàrem la catedral.

Continuàrem camí cap a Köln, la ciutat on teníem encomanat el Novotel per dormir. Aquesta ciutat, a les vores del vell riu Rhin, ens encanta. Colònia és una fita que cal visitar, sobretot la la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa. A dins hi ha la tomba dels Reis Mags d’Orient. I en pont dels enamorats, tocar del Dom, sobre l’aigua marró del Rhin, amb milers de candaus penjats. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. A la web de turisme  hi ha tota la informació. A Colònia vàrem dinar i sopar en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Perfecte!.

L’endemà anàrem amb tramvia als afores, per visitar el palau Augustusburg  de Bruhl, un palau barroc, una delicia rococó dels princeps arquebisbes de la vila, amb salons maravellosos, i un jardí a la francesa, i un bosc a l’anglesa encantadors.

Al dia següent férem via fins Mainz, de nou la nostra Magúncia, ciutat fabulosa, però sense pujar per la riba del Rhin, bonica però massificada i que ja coneixíem, per parar un moment al monestir de Maria Laach, que no va ser tan bonic com esperàvem, i a Limburg, petita ciutat gòtica, amb una catedral ben divertida. Allà mateix vam dinar al Bella Citta Veccia, una pizzeria molt bona.

La nit la vam passar, per segon cop en aquest viatge a Magúncia, en el seu fantàstic Novotel. I aquesta vegada, que era dia 18, vam decidir sopar en un lloc ben diferent, que us recomanem de tot cor. És fabulós. Es diu Heiliggeist, és increible. És el número 1 del Tripadvisor de Mainz i s’ho mereix. I bé de preu. Bones pizzes!.

L’endemà continuem viatge, ara camí d’Strasbourg, parant a Worms i Speyer, ciutats imperials, amb catedrals divines, (us ensenyem la de Worms per fora, i la d’Speyer per dins). A Speyer (Espira) hi vam dinar, prop de la gran plaça on hi ha la torre medieval, al restaurant Zur Alten Münz, fantàstic, super recomanable!.

Continuem camí cap a Strasbourg, que ja coneixem. Visita de metge. Aparcar i tornar a veure la catedral, només la catedral i el seu entorn. Ja tornarem. Tenim l’hotel a Colmar, un novotel, no el millor. Ara passarà a ser un Ibys Styles. En canvi la petita Venezia de Colmar, la bellíssima ciutat medieval alsaciana, no defrauda mai. Sigui estiu o hivern, sempre guapa.

Sortim de Colmar de tornada ràpida cap a casa. Parada a Tournus, per admirar l’abadia romànica, i dormir i sopar a Lyon, al Novotel. No vam perdonar, però, una visita al centre de Lyon, en tramvia i tornada en bus. Per poc no arribem a l’hotel. Una aventura!.

De baixada parada a dinar a Montpellier, al Novotel. I finalment casa, Barcelona.