Tag Archives: Catalunya

Pont de tardor per Catalunya

Aquest cap de setmana llarg del pont de tardor de l’octubre vam decidir recórrer Catalunya. El dissabte vam sortir de Barcelona, en un dia ben rúfol i vam anar fins el Brull, magnífica plana del Montseny, amb una església romànica molt bonica, tancada, i una oficina de turisme.

També hi ha un bar a peu de carretera, un molt bon restaurant, al costat de les restes del castell, ambdós ben oberts. Camp per còrrer, boscos i un poblat ibèric interessant i desconegut, ara mateix tancat per la Covid.

Des de El Brull vam anar cap al poble veí de Seva, una petita població que passa desapercebuda i que mereix una visita pel seu casc antic medieval i coquetó, i pel campanar romànic de l’església parroquial.

I de Seva a Viladrau, per una de les carreteres més boniques que travessen el Montseny. A Viladrau vam anar a la font de l’Oreneta, a tocar de la vila, molt bucòlica, mentre feiem temps per dinar.

Menjàrem a Can Bofill, un hostal dels de sempre, en un edifici modernista preciós. Cuina casolana, ambient familiar, lloc molt recomanable, bé de preu, plats senzills.

Havent dinat marxàrem camí de Sant Marçal del Montseny, un dels indrets més bells del massís, amb la seva església, l’hostal amb bon restaurant i hotel amb encant, centre de bones excursions, com ara la pujada al cim del Mata-galls pel Coll Pregó. El dia, que havia estat prou assolellat fins llavors, s’ompli d’una misteriosa boira.

Sota l’ermita, baixant per una pista, a escassos cent metres trobareu la Font Bona, un indret màgic, on neix el riu Tordera, rodejat per una fageda de somni.

Seguirem endavant cap a la Vall de Santa Fe, parant abans a l’indret anomenat Passavets, des d’on baixa de les Agudes un torrent saltiró i on trobareu una font regalada. Aquí de nou la fageda senyoreja acompanyada, aquí i allà, per avetosa. En un racó, entre la fullaraca, una salamandra treia el cap.

Acabàrem el dia a Santa Fe, fent l’itinerari fins a Can Lleonart, amb el centre de visitants i el seu magnífic audiovisual tancat, l’hotel caient a trossos i la natura regnant arreu. Hora de tornar a casa!

L’endemà tocava la Garrotxa, els seus poblets, els volcans i el paisatge encisador d’aquesta comarca del nord. Vam anar-hi per Anglès i Amer, arribant fins a la Vall d’en Bas. Tots els restaurants coneguts eren ben plens, però vam tenir la sort de poder dinar al bar l’Estrada, a tocar del pavelló municipal i camp de futbol de Sant Esteve d’en Bas. Quin gran encert! Cuina de cinc estrelles en un local senzill, un bar de piscina. Chapeau!

Acabat de dinar, i un cop esvaïda la congestió de tràfic, anàrem a veure la fageda d’en Jordà i els volcans. Missió impossible. No vam poder aparcar enlloc, tot ple, tot ocupat, munts de gent arreu! Seguírem cap a Castellfollit de la Roca per admirar la columnata basàltica on s’assenta el poble. Molt millor.

I endavant cap a Besalú, la bellíssima vila medieval, amb les seves esglésies i monestirs romànics, els carrers plens d’art, els palaus, la cúria, els banys jueus i el seu mític pont. Vam poder aparcar i passejar sense angunies, tot i que hi havia molta gent.

I per finir el dia i la ruta visitarem Porqueres, al costat del llac de Banyoles, amb la seva església d’un romànic puríssim.

Una passejada per la riba de l’estany, amb les seves famoses pesqueres, mentre el sol anava a la posta, va cloure una jornada meravellosa.

El darrer dia del pont vam anar a la Costa Brava. Abans de res vam parar a Peratallada, poble bellíssim de l’Empodanet, que estava ple de gent, però no sobresaturat. Admiràrem els seus carrers i cases de pedra, el palau dels Cruïlles, l’església i muralles.

En acabat anàrem a Tamariu, dolça cala de Palafrugell. Costà trobar aparcament però ho aconseguírem. Férem cap al nostre restaurant preferit, El Clot dels Mussols, davant del mar. Pertany a l’hotel Tamariu, un bon establiment. No ens vàrem banyar perquè vam ser poc agosarats, perquè el dia era esplèndid i l’aigua no estava freda, tot i ser plena tardor.

A la tarda visita al far de Sant Sebastià, amb les seves magnífiques vistes damunt el mar, l’Empordà, Llafranc i Calella de Palafrugell. Allà acomiadàrem el pont i el dia. Un cap de setmana llarg i fabulós!

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, familia, rutes, Uncategorized

Alps, estiu 2019

L’estiu de 2019 vam fer un petit viatge als Alps francesos. Vam sortir de Barcelona per anar a dinar a Perpimyà, a la pizzeria Le Napoli, un italià molt cèntric, amb aparcament públic a la mateixa plaça de Catalunya de la bonica ciutat de la Catalunya Nord. Havent dinat vam fer un volt per la vila medieval, admirant la llotja, el castellet i el casc antic. Seguidament vam fer cap a Avignon, on vam dormir a l’hotel Ibis Styles Avignon Sud, que ja coneixiem. Sopàrem al restaurant “La Boucherie”, un establiment de cadena, però força bo i recomanable, al costat mateix de l’hotel. L’endemà seguim camí dels Alps, travessant el bonic massís de la Cartoixa, la Chartreuse, i dinant a Saint Laurent du Port, un bell poblet al cor del massís. Plovia a bots i barrals però ens en vam sortir. Vam menjar al restaurant Le Montagnard, molt recomanable.

Continuem camí cap a Chambery per arribar a Aix les Bains, bonica estació termal a la vora del llac du Bourget. Ens allotgem a l’hotel Ibis Styles dins el domini de Marlioz, un fantàstic parc amb piscina climatitzada i spa. Molt bé.

Anem a fer un volt pel centre del poble, admirant els banys, el temple de Diana i l’arc romà. Per sopar anem al Pizza Adria, no lluny de l’hotel. Un local petit, de només pizzes, però molt bones. El dia següent decidim anar a Chamonix per veure el Mont Blanc. Dia cobert de núvols, boira i sense gaire visibilitat, cap esperança de veure el pic més alt d’Europa. Però en pujar a Chamonix, superem la capa de núvols baixos i es mostra el sol i tota la carena en la seva màxima esplendor. El Mont Blanc, la mer de glace, les grandes jurasses, les aguilles vertes i les rouges… Aparquem el cotxe, amb molta sort perquè estava molt ple, i anem a agafar el telefèric del Brevent. Des de dalt vistes aèries damunt Chamonix i el Mont Blanc. Preciós!.

Tornem a Chamonix per anar a dinar a la pizzeria des Moulins, a tocar del centre històric i al costat del riu Arve. Una passada de bona. Molt recomanable.

Tornada cap a Aix, amb passejada de tarda pel centre històric d’Aix i el seu llac. Per sopar vam anar a una pizzeria i restaurant del centre, molt bona, molt interessant. Es diu L’Arbre a Palabres i es menja molt bé.

El dia següent vam decidir anar a Ginebra, a Suïssa. Vam passar mig matí recorrent el llac, les seves vores, veient els vaixells, el jet d’eau i el rellotge de flors.

Com que la vida a Ginebra és molt cara, i el menjar més, vam anar cap al poble medieval francés d’Yvoire, a pocs kms. de Suïssa, a la vora del llac Leman. Amb el seu petit port, el castell, l’església i les cases de pedra amb balcons de fusta florits, aquest poblet és un espectacle preciós. Llàstima que estava molt ple de gent. Va costar trobar lloc per dinar. Ho vam fer en un Bistrot petitó i familiar, portat per una parella de gent gran. Es diu La Terrasse i no va estar pas malament.

A la tarda tornada a Aix les Bains, passeig pel llac i sopar al mateix Arbre a Palabres. Molt bé. El darrer dia als Alps vam decidir veure Annecy, preciosa ciutat medieval, plena de canals, situada al llac del mateix nom, rodejada de muntanyes. La petita Venezia dels Alps, li diuen. Hi havia uns dibuixos fets en paper a les parets de certes cases. Molt curiós. Allà vam dinar a la pizzeria Le Sapaudia, on ja havíem estat una altra vegada a l’hivern. Fantàstica.

A la tarda vam pujar la Semnoz, fins arribar a la Cret de Chatillon, una muntanya des d’on hi ha una vista magnífica de la vall d’Aix i d’Annecy, de l’Alta Savoia en general, i fins del Mont-Blanc. Un lloc pastoral, d’alta muntanya, molt maco.

Tornada a Aix, amb una parada per sorprendre’ns davant el pont de l’Abime, unes gorges espectaculars.

Vam anar a sopar a l’Arbre a Palabres, al centre d’Aix, per tercera vegada. Vam fer una volta de nit, i cap a dormir al nostre hotel Ibis Styles. De tornada vam baixar cap a la Provença, amb ganes de continuar veient muntanyes alpines. Vam travessar el port de muntanya de la Croix Haute, vam trobar molta cua i vam acabar per dinar a Sisteron, en un lloc bo, una mica car, que es diu El Pizzaiolo. No sabem si tornaríem a parar aquí.

Vam continuar fins l’hotel Ibis Styles Avignon Sud, que ja coneixiem de l’anada i d’altres ocasions. Sopàrem al restaurant “La Boucherie”, aquell establiment de cadena, bo i recomanable, al costat mateix de l’hotel, que ja us hem citat a l’anada també. El darrer dia de ruta tocava tornar a casa. Vam parar a dinar a Figueres, a Can Duran, tot un clàssic.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Europa, França, restaurant, ruta, rutes

Novembre 2002: Bellmunt i Banyoles

Amb un nen petit poca cosa es pot fer. Per això aprofitàvem els dies de bon temps per rondar per Catalunya. Un dia i prou, de vegades. Com aquell dissabte de novembre que vam pujar al santuari de Bellmunt, un lloc esplèndid que recomanem. Vam anar fins a Vic, i d’aquí a Sant Pere de Torelló. Del poble estant surt una bona posta, amb molta pujada i corbes però ben asfaltada, que remunta la Serra de Bellmunt fins l’ermita. Les vistes son espectaculars. Tot el Pirineu davant vostre.

Des d’allà vam baixar de nou a Sant Pere de Torelló, per remuntar la vall del riu Ges, on vam parar a banyar-nos els peus en els bonics gorgs que fa aquest riu d’Osona i el Cabrerès.

Continuem cap Els Hostalets d’en Bas, on dinem al restaurant l’Hostalet, un lloc molt casolà, recomanable, molt bo.

Seguim cap a Olot, Santa Pau, els volcans de la Garrotxa, que no parem a visitar, Mieres, la vall del riu Set, per arribar al llac de Banyoles, un bon lloc on passar la tarda.

A la posta de sol tornem cap a Barcelona!.

Deixa un comentari

Filed under 2002, Catalunya

Estiu 2003: Bítem

Aprofitant un dels dies de les vacances de juliol vam anar a visitar uns parents a Bítem, prop de Tortosa, amb el nostre fill i els avis. Vam sortir des de la casa rural de Vilabella on passàvem els estius. Vam arribar a Bítem a mig matí i vam dinar convidats a la casa familiar. A la tarda tornada cap a Vilabella del Camp.

Deixa un comentari

Filed under 2003, Catalunya

Cap de Creus a l’hivern 2019

Vam decidir fer un pont d’hivern al Cap de Creus. Poca cosa, sortir dissabte i tornar diumenge. El primer dia vam anar fins a Cadaqués. Estava magnífic. Vam haver d’aparcar fora el poble, a la platja del Ros.

Erem lluny però caminant per la riba vam obtenir vistes impagables de Cadaqués sota el sol de març.

Dinar a la Gritta, un italià molt recomanable, pizza i pasta, però també carn o peix. Barat, molt ple. Visita de la vila, carrers estrets, cases blanques.

Descobrim una cosa que no havíem vist mai: les tapes de l’entrada d’aigua de les cases tenen petits quadres mariners. Una cucada.

A la tarda anem fins a Port Lligat, un entorn molt bonic, amb la casa de Dalí. El port, les barques, el mar quiet… un paradís.

Seguim cap a far de Cap de Creus, paisatge esplèndid, en diuen mineral.

A la nit fem cap a Figueres, on sopem i dormim a l’Hotel Duran, molt bé. Molt recomanable. Fem un volt per la ciutat: museu teatre Dalí, carrers comercials…


L’endemà sortim cap a Sant Pere de Rodes, meravellós monestir romànic penjat damunt Port de la Selva.

Per dinar baixem a Port de la Selva, bonic poble blanc mariner obert a la seva àmplia badia. Fem una estona per la vila i per la seva platja.

Dinem al Port mateix, al restaurant Bellavista. Esperàvem quelcom millor. A la tarda anem a Platja de Garbet, a remullar-nos el peus i ressolar a la sorra. Magnífic.

Al capvespre, tornada a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Catalunya, Espanya, Europa

Niça pel pont de desembre

Pel pont del desembre de 2017, que era un pont llarg, vam decidir anar a veure uns quants mercats de Nadal a França, en concret els de Montpeller i Niça. Vam sortir camí de la Junquera però hi havia molta retenció. Per això vam decidir passar per Port-Bou, sense problemes. A dinar vam parar a Cotlliure, preciosa població marinera de la Costa Vermella de la Catalunya Nord, ja dins França. Ho vam fer al Café Solà, un lloc molt casual, senzill, amb no gaire glamour, una mica desbordats per la feina que tenien, però on vam menjar prou bé, i bé de preu per ser França. Plats de patacada sense gaire manies. Cotlliure, però continua essent tan màgica i encantadora com sempre.

Vam continuar cap a Montpellier i ens vam allotjar a l’Hotel Citadines Antigone, en aquest complex d’habitatges del centre, obra de Ricard Bofill. Son uns apartaments molt monos, que no estan gens malament. Vam sopar al restaurant Les Anses d’Arlet, proper a l’hotel. Bon lloc, menjar molt bo. Vam visitar, molt poc, no estàvem gaire fins, el mercat de Nadal, amb el seu “patinoire”.

L’endemà sortiem camí de Niça, amb parada a la mítica Saint-Tropez, a la Costa Blava. A l’hiver estava encantador, buit, fàcil aparcar, fàcil menjar, fàcil passejar. Un racó bellíssim de la Mediterrània. Vam dinar al port, en un restaurant italià, el café de la Madeleine, molt bé. Fantàstic.

Vam seguir cap a Niça, on estàvem allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà mateix vam sopar, de tapes. De fàbula!. El dia següent vam anar a descobrir Niça. El casc antic, preciós, el Cours Saleya, amb el mercat de flors, la platja, els carrerons italians amb cases de colors pastel, les esglésies barroques, el port…

Vam dinar al restaurant Acqua e Farina, una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. I en acabar vam anar a veure el mercat de Nadal. Un mercat de Nadal, petitó, que no ens va agradar del tot. De tornada a l’hotel, per sopar, la ciutat il·luminada. Era xula.

L’endemà retorn cap a casa. Parada a Arles, per dinar, al restaurant Le Bistrot des Artistes, un bar café informal, amb bon menjar. I nit a Montpellier. De nou al Citadines Antigone. De nou sopar a Les Anses d’Arlet. I una vistita al mercat de Nadal de Montpellier, molt bonic, a la seva pista de gel i als carrers i places molt ben decorats. Ens va agradar, ara sí, la màgia de Nadal a Montpellier.

L’endemà tornada a Barcelona, amb parada a Girona, per dinar. Ho fem al restaurant Nibble, a la plaça dels cinemes. Local modern, alegre, molt desenfadat. Menjar ràpid de qualitat. Personal super amable, tornarem!. I aquí s’acabà el viatge.

Deixa un comentari

Filed under 2017, Europa, França

Santa Cristina, octubre 2017

Un cap de setmana d’octubre vam anar a la meravellosa cala Santa Cristina, situada a la Costa Brava, entre Lloret i Blanes. L’aparcament és de pagament, però això garanteix bona ombra, accés privilegiat a la cala i plaça pel cotxe, perquè hi ha molt d’espai. La platja de Santa Cristina està situada just sota l’ermita, que és bonica de visitar, en un entorn natural privilegiat, malgrat l’hotel i les construccions. És una cala doble, comunicada amb la Cala Treumal, més petita i agrest. Podeu dinar al xiringito però és car, força car. L’Hotel Santa Marta ho és encara més, és clar!. L’aigua és sempre transparent, la sorra gruixuda, i no és gaire freda per ser Girona.

dav

Deixa un comentari

Filed under 2017, Catalunya

El cor de Catalunya

Si Catalunya te un cor, geogràfic, físic i sentimental, aquest es situa a Pinòs, un poblet diminut del Solsonès, no lluny de Cardona, Manresa, Tora o Solsona. Nosaltres, la tardor del 2010 vam fer-hi una volta, només un dia, per conèixer-lo. Varem sortir de Barcelona, cap a Manresa, i d’allà per la carretera de Cardona i Súria, que vam deixar per internar-nos en la serra de Verntallat, camí del poble de Saló, i després de Vallmanya, per arribar finalment a Pinòs. Res no hi ha a Pinòs, excepte una església, un hostal i una taula d’orientació que indica que sou al centre geogràfic de Catalunya.

De Pinòs cap a Ardèvol, petit poble medieval on vam admirar la seva torre del castell, impresionant.

Però el més impressionant encara havia de venir i nosaltres no ho sabíem… D’Ardèvol vam anar a Torà i d’aquest poble tan simpàtic, vam fer camí fins l’antic despoblat de Vallferosa que conserva la única torre medieval catalana que encara manté la doble capa defensiva. S’hi pot accedir, es pot visitar, i pujar fins dalt per una escala que va encaixonada entre els dos murs, l’exterior i l’interior. No tenim paraules per descriure aquesta meravella.

De Vallferosa cap a dinar. Naturalment a l’Hostal Nou de Llobera, anomenat també, Ca L’avi forner, orgull gastronòmic d’aquestes terres. Molt recomanable!. I, a la tarda, havent dinat, anem a visitar el Santuari del Miracle, magnífic monestir amb una església barroca que conté un dels millors retaules barrocs de Catalunya.

Des del Miracle, cap a Cardona, amb petita parada al poblet de Su i, tot seguit, avall a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2010, Catalunya

Catalunya Nord 2010

emporda

Pel pont de maig de 2010 vàrem anar a explorar l’Empordà i el Rosselló. La base estava situada a l’Hotel Mediterràneo Park de Roses, un molt bon complex hoteler amb tota mena de serveis. El primer dia arribada a Roses i banyada a la piscina coberta de l’hotel. Ronda per la platja. Sopar al mateix hotel.

L’endemà sortida cap a Ceret, on admiràrem el poblet, artístic i medieval.

rotacionimg_0127

Porta de la muralla a Ceret

rotacionimg_0129

Muralles a Ceret

Seguidament anàrem camí d’Arles, per veure el seu monestir romànic, seguint el riu Tech amunt.

rotacionimg_0130 rotacionimg_0131 rotacionimg_0132 rotacionimg_0133 rotacionimg_0134

Acabada la visita a Arles, seguirem per una carretera de muntanta cap al bonic poblet de Sant Llorenç de Cerdans, i encara més amunt cap a Costoja, un altre petit poble medieval a tocar de la frontera, que te una bonica església romànica.

rotacionimg_0136

Portalada de Costoja

rotacionimg_0138 rotacionimg_0139

El dia següent fou el torn d’una anada a Cadaqués, poblet encantador del Cap de Creus. També baixàrem fins a Roses. Tornada a l’hotel a dinar i piscina a la tarda, amb passejada per Roses a la nit.

rotacionimg_0145

El dia següent recorreguèrem tot el litoral des de Port-Bou fins Cotlliure, parant el matí sencer a aquesta bella població de la Catalunya Nord. Tornada a l’hotel, dinar i cap a casa!.

rotacionimg_0157

 

Deixa un comentari

Filed under 2010, Catalunya, França

Casserres 2013

casserres

De cara al bon temps, un diumenge d’abril férem una excursió per visitar el bonic monestir medieval de Sant Pere de Casserres, a tocar de Vic i del pantà de Sau. Anàrem fins a Vic, després per la C-25 i finalment per la carretera del parador de Sau fins el final, per agafar allà el camí fins l’aparcament del monestir. Seguidament cal caminar uns 800 mts. El cenobi de Sant Pere està situat en una península envoltat pel riu Ter amb boniques vistes. Te un claustre petit i una gran església romànica molt arcaica.

IMG_0353

IMG_0349IMG_0354IMG_0356IMG_0357

Per dinar anàrem fins Tavèrnoles. A l’entrada d’aquest poble hi ha Cal Janot, o Can Colomer, un bon restaurant rústic, tradicional. A la tarda temps per a visitar la misteriosa i estranya pedra, gran, molt gran, on diuen que s’hi feien sacrificis humans. El lloc és molt inquietant i interessant.

IMG_0363

Tot seguit baixàrem fins Vilanova de Sau i fins la presa del mateix nom, per arribar a la zona de pícnic de l’altra costat del pantà, just davant de l’església submergida de Sant Romà, un lloc molt adient per fer una barbacoa amb la canalla. I s’acabà el dia tornant a Barcelona.

 

Deixa un comentari

Filed under 2013, Catalunya