Tag Archives: castello

Penyíscola 2004, pont de Carnestoltes

Pel pont de Carnestoltes, el mes de febrer de 2004, vam anar amb el nostre fill a Penyíscola. Vam fer nit a Vilabella del Camp, al Tarragonès, en la casa rural. L’endemà vam seguir fins la bella ciutat on vam passar el dia, per tornar a la tarda a Vilabella. Vam dinar, com sempre, a Casa Vicent, ara tancat de manera definitiva, on feien un suquet de rap boníssim. Vam veure el port i poble vell. De Vilabella, passada la segona nit, retornàrem a Barcelona

Deixa un comentari

Filed under 2004, Espanya, valencia

Maig 2007 a l’Alt Empordà

Un cap de setmana de maig vam anar a fer una volta per l’Alt Empordà. Vam anar de Barcelona fins a Cadaqués, bellíssim poblet turístic i mariner del Cap de Creus, que aquests dies estava molt tranquil. Vam dinar a l’Hostal Vehí, que en aquells temps era restaurant a més de fonda. Ara només ofereixen habitacions amb esmorzar, senzilles però netes i al centre del poble.

Cadaqués

Cadaqués

Cadaqués

A la tarda vam anar fins a Roses, on ens vam allotjar a l’Hotel Mediteraneo Park, un bon hotel familiar, piscina, spa, jardí, no lluny de la platja, on fan bons preus en temporada baixa i ofereixen habitacions familiars. Vam sopar a l’hotel mateix. L’endemà vam anar a Castelló d’Empúries, on vam visitar la magnífica catedral gòtica i el poble medieval, molt bonic. Continuarem fins Vilabertran, on vam anar a veure la seva canònica romànica, església i claustre, a més del museu d’art, molt xulo tot. Vam anar a dinar a Can Duran, a Figueres, un hotel familiar molt bo i un restaurant de campanetes, molt recomanable. Vam aprofitar per arribar-nos fins els aiguamolls de l’Empordà. Retorn a Roses, sopar i dormir.

Castelló d’Empúries, catedral

Vilabertran

El dia següent anàrem a Sant Llorenç de la Muga a veure el riu passar per aquesta bonica zona de l’Empordà. Tot seguit baixàrem cap a Besalú, bella vila medieval fortificada, murallada, plena de palaus i esglésies, amb un pont gòtic meravellós. A la tarda anem fins els aiguamolls de l’Empordà, abans de tornar a Roses, per admirar la natura, arbres, ocells… Sopar i dormir a l’hotel.

Besalú

Aiguamolls de l’Empordà

El darrer dia tornada cap a Barcelona, amb parada a Girona per veure-hi el “Temps de flors”, la fantàstica exposició floral de la ciutat, que es fa cada maig. Vam estar al claustre de la catedral i vam rondar per carrers de la Força.

Claustre de la catedral. Girona

Deixa un comentari

Filed under 2007, Catalunya

Maestrat, juny de 2011

Pel pont de la Pasqua Granada del juny de 2011 vam fer una volta pel Maestrat de Castelló i de Terol, veient pobles molt bonics, medievals, poc visitats, d’una arquitectura ferrenya, en un paisatge grandiós, monumental per ell mateix, com les viles que amaga.

La nostra ruta pel Maestrat comença a la part de Castelló d’aquesta bellíssima regió natural i cultural, en concret a la vila murada de Morella, on vam dinar a Casa Roque, un lloc a recomanar. Continuem la ruta, havent dinat, cap al preciòs poblet de Mirambel, que sembla extret de l’edat mitjana. Guapíssim, autèntic. Admireu els seus balcons, el seu ajuntament, carrers i cases de pedra.

 

Continuem cap a Cantavieja, caient ja la nit, on tenim reservada habitació al magnífic Hotel Balfagón, on dormireu i menjareu molt bé i per no gaires diners, en relació a la quantitat i la qualitat del que us oferiran. Hotel molt recomanable!. Aquella tarda una volta al poble, cases de pedra, ajuntament, plaça porxada, església… i a dormir.

L’endemà fem camí cap a Villarluengo de las Truchas, poble desconegut, penjat dalt del seu penyal, i baixem cap a Pitarque, poble encara més desconegut, a la vall del seu nom, passat un espectacular congost. Remuntem a peu, des del poble, el riu d’aquesta vall oblidada per veure’n el naixement, del que ens diuen meravelles. Però el camí és llarg, els nens son petits i abandonem a mig camí. La vall i el riu, però, ens deparen paisatges fabulosos, verges, intocats pel turisme.

Villarluengo, amb la seva església de dos campanars!.

Riu Pitarque.

Pitarque poble.

Seguim carretera endevant cap a Ejulve, el poble dels pernils. L’aire fa olor ja abans d’arribar-hi. Per la ruta trobem els famosos órganos de Montoro. Carreteres sense pobles, paisatges grandiosos però molt despoblats.

Órganos de Montoro

Ejulve, carrer i església.

Continuem cap a Molinos, on arribem a l’hora de dinar. Ho fem al Bar el Fontanal, a la mateixa plaça major del poble. Molt bé. Dinar senzill, bo i barat. Fantàstic. A la tarda anem a veure les famoses coves de Molinos, les “Cuevas de Cristal”. Una passada. Guapíssimes.

Tornem a Cantavieja per una ruta molt bonica, paisatges bonics: Castellote, Bordón, Olocau del Rey…  Abans d’anar a sopar i dormir a l’Hotel Balfagon, fem una nova volta per Cantavieja: ajuntament, carrers, església…

Al matí del dilluns de Pasqüa Granada tornem cap a casa. La tornada la fem per la Iglesuela del Cid, un poble molt bonic del Maestrat de Castelló, amb palaus, església, muralles, cases de pedra i carrers medievals, com quasi tots els d’aquesta zona que hem visitat.

Una parada també a Ares del Maestre, espectacular poble medieval penjat d’un turó de vertígen, just quan la carretera abandona el Maestrat per caure sobre el litoral de Castelló. Darrera parada abans de tornar a casa al restaurant Diego, a Santa Bárbara, poble de l’Ebre, un lloc molt recomanable, gastronomia de qualitat. També tenen habitacions.

I s’ha acabat!

Deixa un comentari

Filed under 2011, aragó, Espanya, terol, valencia

Castelló de la Plana 2012

castello

Un pont de la segona pasqua de juny ens va portar fins Castelló, on vam reservar habitació a l’hotel Luz, molt bé, molt maco. Paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al restaurant Plaça Nova, un clássic per a nosaltres, bon menú a bon preu. següent parada a Penyíscola, un altre clássic. banyada de peus i poca cosa més. Visita al castell. I continuem fins a Castelló. Sopar en un restaurant típic Mesón Navarro I: brasa i tapes. Molt bé.

IMG_0192IMG_0199

L’endemà sortim per descobrir un secret amagat en les serres interiors, vall del riu Millars amunt, passat Onda. En un poble de muntanya, anomenat Montanejos, a la sortida, a peu de carretera, trobareu l’àrea de pícnic i descans banys de Montanejos. Allà, en mig del riu, una font termal d’aigua subterrània fa que el riu agafi durant un tram els 25º C, estiu i hivern. És una delícia banyar-se en aquestes gorges d’aigües límpides, cristallines. Increïbles.

IMG_0202

Dinàrem en un bon restaurant d’un poblet d’aquesta vall amagada del Millars, anomenat Cirat, en un restaurant, el Sorni, que pertany a una casa rural que lloga habitacions. Molt bé. En tornar, a la tarda, ens arribàrem fins la platja de Benicàssim, llarga i plana. Passeig per Castelló, sopar al Meson Navarro, de nou, i dormir al Luz.

IMG_0211IMG_0213

L’endemà dia de tornada. Nova parada a Penyíscola, i nova aturada a dinar a l’Ametlla, de nou al Plaça Nova. I cap a casa.

 

Deixa un comentari

Filed under 2012, Espanya, Uncategorized

Cap de Creus 2013

roses2

Per l’octubre del 2013 vàrem anar a Cap de Creus. Sortírem de Barcelona amb l’Hotel Mediterràneo Park de Roses ja reservat per sopar i dormir. Un hotel excel·lent, que us recomanem. L’endemà anàrem cap al magnífic monestir romànic de Sant Pere de Rodes, edifici imponent que domina el Cap de Creus des de les altures, amb vistes fabuloses damunt Port de la Selva.

IMG_0006IMG_0003IMG_0002

Tot seguit baixàrem a Port i, després d’un passeig anàrem fins a Cadaqués a dinar i passar la tarda. Per menjar escollirem la pizzeria la Gritta, amb unes vistes impagables sobre Cadaqués i la badia. Petit però acollidor, un restaurant amb preus ajustats. El final del dia a Port-Lligat, fantàstic. Sopar i dormir a Roses, al Mediterraneo Park.

IMG_0013IMG_0023

L’endemà era dia de tornada però encara ens va donar temps de parar a Castelló d’Empúries, antiga capital del comtat medieval del mateix nom, amb una catedral gòtica meravellosa, palaus i una llotja renaixentista. Si no la coneixeu val la pena que la visiteu.

IMG_0035IMG_0033

El nostre següent punt de referència fou la canònica de Santa Maria de Vilabertran, ja a tocar de Figueres, romànic corprenedor, amb una església senzilla i coqueta, un claustre petit i bufó, i unes sales d’exposició que sovint acullen mostres d’art i de música de primera línia.

IMG_0049IMG_0045IMG_0044IMG_0042

Per acabar un bon dinar a Figueres, a Can Duran, naturalment. Un establiment hoteler de luxe, amb un restaurant de tota la vida on us tractaran com a reis per un menú no gaire car però amb tots els “ets i uts”. No faltà la visita al teatre museu d’en Dalí, abans de marxar definitivament a Barcelona.

IMG_0052IMG_0053

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2013, Catalunya

Calp, tardor de 2013

calp

Estar tres dies en un lloc sense moure’s?. Passar un pont sencer en un hotel sense fer gaires coses més?… És possible?. La resposta és sí, si el lloc escollit és Calp, a la costa d’Alacant, i l’hotel és tan fantàstic com el Gran Hotel Sol y Mar, davant mateix de la platja, habitacions amb vistes de vertigen, piscina desbordant i un buffet immillorable. Calp, o Calpe, amb el seu penyal al mig del mar, les seves aigües càlides i transparents ens cridava a restar allà, banyant-nos, descansant, prenent el sol… i ho vam fer. Primer dia, viatge fins Calp, parant a dinar a Cabanes, a Castelló, al Bar Toni, al centre del poble. Molt bé. Bones tapes i un menú molt arreglat per pocs calers.

IMG_0063IMG_0072IMG_0061.JPG

Aquella nit descobrírem també Calpe, el poblet interior, de cases de colors i carrers estrets. Res de l’altre món, mediterrània pura. Sopàrem al restaurant La Dolce Vita, un bon lloc. Pizzes molt bones!.

IMG_0148

L’endemà, platja i piscina, dinar a la Picaeta, un luxe de tapes increïbles. Us el recomanem de tot cor. Bona atenció i bon menjar. A la tarda anàrem una estona als aiguamolls de Calp, resseguint tot el passeig marítim, per veure els flamencs. N’hi havia un munt. I el paratge era guapo.

IMG_0095IMG_0106IMG_0098.JPG

Tornada a l’hotel, tornada a La Picaeta per sopar i, l’endemà, tornada a casa, amb el penyal daurat, en la posta, encara als ulls.

IMG_0117.JPG

Deixa un comentari

Filed under 2013, Espanya

Penyíscola 2015

peniscola

Pel pont de la segona pasqua, al juny del 2015, vàrem anar fins Penyíscola. Sempre ens ha agradat aquesta vila dins la mar, tot i que els voltants estan venuts al turisme, plens d’hotels, de bars, de gent. Els carrers blancs i plàcids a l’hivern, la tardor o la primavera, o aquest primer estiu acabat d’estrenar, valen per qualsevol altra consideració negativa. La mar, el castell, la Serra d’Irta, intocada i propera, el Maestrat que te al darrera, l’absolen de tot pecat. Aquesta vegada vàrem estar a l’hotel Tio Pepe. No us espanteu, si bé és senzill les habitacions son còmodes i la família que el regenta amable. El menjar està molt bo, i el desdejuni gens malament. I tot a preus mòdics. Prop de la platja, al centre del poble nou, a l’istme. Us deixem unes fotos…

IMG_2569IMG_2544IMG_2530

Deixa un comentari

Filed under 2015, Espanya