Per l’abril del 2022, amb una amiga de la família i la seva filla, vam decidir anar a Granada, viatge que va quedar pendent, per culpa del Coronavirus, el març de 2020. El primer que vàrem fer va ser arribar-nos fins Miami Platja, perquè havíem sortit molt tard de Barcelona, a dinar. Ho vam fer al restaurant braseria Balmar, un lloc molt senzill pel que no apostaríeu en un principi, però on es menja molt bé i on el servei et fa sentir a casa. Vam continuar la ruta cap a València, on ens vam hostatjar a l’hotel Oceànic, afiliat a la cadena Melià. Un establiment de tall clàssic situat a la Ciutat de les Arts. Ja te un anys però està ben atès i conservat. Vam fer una volta, molt agradable, pels jardins de les Arts. Xulo.
Ciutat de les Arts a valència
L’endemà vam seguir la ruta cap a Granada, el nostre destí. Vam parar a dinar a Alhama de Murcia, a la cerveseria La Abadia, tota una troballa. Ideal. Fantàstica! Continuem cap a la ciutat nazarí arribant a mitja tarda a l’hotel Catalonia, un molt bon hotel, molt recomanable. Encara ens va donar temps de veure un parell de processons d’aquesta bellíssima ciutat andalusa. Dues de les quatre possibles!
A la nit vam anar a sopar al restaurant El Bistro del Mundo, al carrer San Juan de Dios, al davant d’aquesta església. Especial però gens malament. Tornada a l’hotel i a dormir.
Església de San Juan de Dios, Granada
L’endemà tocava voltar pels carrers del casc antic de Granada. Vam començar pel monestir de San Jeronimo, obra mestra del renaixement. Fabulós!
San Jerónimo
Continuàrem cap a la Catedral, preciosa també, i fèrem una volta per l’alcaiceria, antic mercat de la seda.
Catedral de Granada
Per entrar a la Capella Reial hi havia molta cua i, per això, vam decidir entrar a la Carrera del Darro i enfilar l’Albaycín amunt. Carrers estrets, blancs, pujades, llimoners i tarongers. Dinàrem al restaurant el Trillo,al mig del barri àrab. Molt bé, amb el seu pati andalús, amb la remor constant de l’aigua. Feia molta xafogor.
Albaycín
A la tarda baixàrem de nou a Granada i, aquesta vegada sí, vam poder entrar a la Capella Reial on hi ha enterrats els Reis Catòlics, Felip el formós i Joana la Boja. Esplèndida arquitectura i escultura, i també un notable museu de pintura flamenca. Va acabar el dia amb un parell de processons molt boniques. Sopar de nou a El Bistró del Mundo i cap a l’hotel.
El dimarts va començar xafogós. Part de la família es va quedar a l’hotel a treballar i, la resta de l’expedició, vam anar fins la Cartoixa de Granada, situada als afores. Esplendor del barroc granadí, apoteosi del guix i l’or.
En sortir baixarem de nou a la ciutat, parant a l’antic hospital, ara rectorat de la universitat. Per casualitat hi havia allà una exposició de Zuloaga, molt interessant.
Aquí vam perdre una altra part de l’equip i continuàrem, els que quedaven, cap a l’església de San Juan de Dios, decorat barroc increible, teatral.
Vam anar a dinar al restaurant Los Manueles, una mica de patacada, tapes interessants. I, tot seguit, pujàrem a l’Alhambra, on teníem hora reservada. Després d’una nefasta experiència burocràtica, i d’anar d’Herodes a Pilat, vam aconseguir entrar a aquest bellíssim palau nazarí.
Seguidament entràrem als jardins fantàstics del Generalife, a l’abril plens de flors, plens de jocs d’aigua.
En sortir vam baixar a Granada, esperant veure alguna processó, i va començar la pluja que havia estat amenaçant tot el dia. Vam còrrer a l’hotel. A la nit anàrem a un nou restaurant, més proper. L’italià Altamura, un bon lloc.
L’endemà tornà a lluir el sol i vam dividir el grup. Els menys cansats vam anar a recòrrer l’Albaycín, el barri àrab de Granada, i vam gaudir dels carrers en pujada, cases blanques i el perfum de les flors. Seguírem fins el Sacromonte, amb les seves coves, i fins i tot ens atrevírem a arribar-nos fins la llunyana abadia.
Per dinar baixàrem de nou al centre de Granada, al Darro, on topàrem amb el via crucis del Crist del Salvador, que anava a Sant Pere. Dinàrem, de nou, a los Manueles, bé. A la tarda vàrem veure sortir dues processons, malgrat l’amenaça de pluja: la dels estudiants, i la dels Gitanos, amb el famós crist.
A la nit, tornar a sopar a l’Altamura i a dormir, perquè el dijous sant era dia de tornada. Anàvem de nou a València. I per descomptat vàrem parar a dinar a l’Abadia, a Alhama de Múrcia. Aquesta vegada èrem al mig de València, al centre. A l’hotel RH Sorolla Valencia Centro, un tres estrelles amb categoria de quatre. Varem fer un volt per la ciutat, plena de gent, acolorida i mediterrània. Sopàrem a la taverna los Gómez, bé.
L’endemà continuàrem fins Barcelona, parant a dinar al restaurant Cervelló, de Fontscaldes, prop de Valls, un lloc fantàstic que us recomanem de tot cor.
L’estiu de 2021, encara amb algunes restriccions Covid19, vam decidir anar de viatge a Portugal, travessant el Cantàbric a l’anada i Castella a la tornada. Vam sortir de Barcelona i vam fer nit a l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic amb Spa, on sempre hem estat de fàbula. No tenien obert el seu deliciós restaurant i per això vam sopar, fantàstic, al restaurant del davant, propietat dels pares de la Virgínia, a l’Hotel Mi Casa.
L’endemà vam continuar la ruta cap a Vitòria, on vam dinar, molt bé, al restaurant Erdizka taberna bar&grill, al carrer Cuchilleria 11, al centre de la ciutat. Un lloc on menjar bé, qualitat i quantitat, per un preu ridícul.
Carrer Cuchilleros a Vitoria
En acabat vam fer un tomb per la vila. Plaça de la Virgen Blanca, catedral… Bonica sense ser esplèndida.
Plaça de la Virgen Blanca
Continuarem viatge fins a Santander, on ens allotjarem al Gran Hotel del Sardinero, a la platja del mateix nom, un bon hotel amb una situació magnífica, al mateix costat del mar. Una experiència decadent i vintage.
Platja del Sardinero amb el Gran Hotel al fons.
Anàrem a sopar a casa d’en Vittorio, de Salerno, no lluny de l’hotel. El senzill establiment amaga una de les millors pizzeries de Santander. Fabulosa!.
El dia següent sortim de Santander en direcció Oviedo. Parem a banyar-nos els peus, feia una mica de fred i estava núvol, a la platja del Merón, fabulosa, a San Vicente de la Barquera, un bonic poble amb una ria molt maca. Bon aparcament pagant.
Platja del Merón
Després de la banyada anem a dinar al restaurant La Tertúlia, al poble de Celorio, als peus de la bonica platja de la Palombina. Un lloc on el peix i marisc fresc son la norma, molt recomanable.
Playa de la Colombina a Celorio, Cantábria
Seguim viatge a Oviedo, capital d’Astúries, on ens allotgem al Gran Hotel La Reconquista, un establiment tipus parador nacional, situat en un bonic palau del XVIII. Pas mal. A la tarda visitem la ciutat, el seu barri vell, la catedral, la cámara santa… i sopem al restaurant el Fondín, un lloc d’alta qualitat, fantástic, molt recomanable.
Catedral de Oviedo
Barri de tapes a Oviedo
Seguim la nostra ruta, al matí següent, anant a Galicia, a Ribadeo, a la seva espectacular platja de “As Catedrais”. Bona organització, párquing gratuït, paratge increible, no es pot deixar de veure.
Platja de les Catedrals, a Ribadeo
Continuant camí de Lugo parem a dinar a Mondoñedo, un pobe antic, de pedra picada, on hi ha una catedral molt bonica. Dinem a un bar del poble, menú del dia, generós: Bodegón A Catedral. A la tarda visitem la catedral, que ens va agradar molt.
Catedral de Mondoñedo
Per dormir hem triat Lugo, ciutat romana que conserva les muralles, amb una bonica catedral y un barri antic molt interessant. L’Hotel Eurostars Lugo está al afores, però no molt allunyat del centre. És convenient.
Catedral de Lugo
Per sopar vam anar de tapes, al restaurant Las Cinco Vigas al centre de Lugo. Molt bo.
El dia segënt vam anar camí de Santiago erò fent la costa nord de Galicia. Feia molta calor i vam anar a la platja de Razo, espectacular!. Aigua fresca i molta calor: dia d’estiu!
Platja de Razo
Allà vam dinar al restaurant “O Cordobés”, un bar de platja típic i tòpic, però amb racions de qualitat. Molt bé.
L’endemà, abans de marxar de Santiago, vam poder visitar finalment la catedral, plena a vessar els dies anteriors. I enfilàrem cap a Vigo, no sense abans fer una visita a la illa d’Arousa, preciosa, amb poc sol i gens de ganes de bany.
Illa d’Arousa
Seguírem per dinar a Pontevedra. Ho vam fer al restaurant Nonna Clara Trattoria, un italià molt xulo. En acabat vàrem fer un recorregut per la ciutat, molt interessant tota ella, en especial la escenogràfica esglèsia de La Peregrina.
La Peregrina a Pontevedra
Continuàrem la ruta cap a Vigo, on ens vam hostatjar a l’hotel Occidental d’aquesta ciutat. Molt bé. Per sopar baixàrem al centre, prop de la catedral, on hi havia ambient de tapes. Vam sopar al restaurant El Capitan. Pas mal du tout!
Ambient de nit a la zona de tapes de Vigo
El dia següent tocava vaixell a les illes Cies, des de Vigo. Día núvol, amb fred. Viatge molt agradable i en arribar a l’illa paisatge espectacular. Platges de somni, però ni pensament de banyar-se, ni en broma. Vam dinar al restaurant de càmping, al self-service, molt bé. A la tarda tornada a Vigo, i sopar en un restaurant encantador i fantàstic: Tapas Areal. No només tapes, un veritable restaurant!
Pltja de Rodes a les Illes Cies
El dia seguüent anàrem fins la bonica vila marinera de Sanxenxo per agafar el vaixell cap a la Illa d’Ons. Plovia lleugerament quan hi vam arribar, però es va anar obrint, lentament. Platges i paisatges de maravella pero no vam poder gaudir-los. Feia fred. Vam dinar al poblet de l’illa, quatre cases, al únic restaurant disponible, Casa Acuña, molt normalet. De tornada a Vigo vam repetir amb les Tapas Areal, fenomenal i tornàrem al nostre hotel de la ciutat: l’Occidental Vigo.
Platja a l’illa d’Ons
Tocava ja marxar de Vigo, d’Espanya i de Galicia, camí de Portugal. Vam agafar l’autopista i vam arribar a Braga, encantadora ciutat medieval portuguesa, amb una catedral fantàstica, plena “d’azulejos”, carrers amb cases de pedra, convents i esglésies a dojo.
Catedral de Braga
També vam visitar, en una escapada, la impresionant i escenogràfica església del Bom Jesús do Monte, barroca, als afores de la ciutat. Una passada.
Bom Jesús do Monte
Tornats a Braga, dinàrem al restaurant La Piola, una pizzeria i ristorante que estava molt bé. A la tarda vam anar cap a Guimaraes, una bonica ciutat més al sur de Braga, on diuen que va nèixer Portugal. Com la seva veïna està plena d’esglésies, convents i palaus, plens dels típics azulejos.
Plaça principal de Guimaraes
Seguirem cap a Porto quan la tarda avançava. Ens allotjarem a l’hotel Eurostars Porto Douro, una cucada, davant del riu Douro, amb vistes impagables sobre el pont Lluís I. Encantador.
Vista nocturna del Douro i el Pont lluís I des de l’hotel Porto Douro
Per sopar anarem a la propera Ribera del Douro, molt animada y turística, on trobarem el fantàstic restaurant Postigo do Carvão, un local luxós i vintage, gastronomia portuguesa pura. Molt bo!
Vista de Porto des de Vilanova de Gaia
L’endemà tocava fer la ciutat de Porto, la seva catedral, el palau episcopal, els Clerigos, les esglésies, els convents… Tots fabulosos, plens d’art, en una ciutat decadent, romàntica. Vam passar el pont sobre el Douro i vam dinar a Vilanova de Gaia. Vam dinar a la Taberninha Do Manel. Molt ben puntauada, a nosaltres no ens va acabar de fer el pes.
Vilanova de Gaia vista des de Porto
A la tarde, després de dinar, ens va venir molt de gust agafar un tramvia antic fins la desembocadura del Douro, un passeig molt divertit en una baluerna que semblava preparada per sortir de la via en qualsevol moment.
Tramvia de la línia 1 de Porto
De tornada a la ciutat, havent visitat el meravellós convent de Sant Francesc, ple de mosaics “azulejos”, vam anar a sopar al lloc més entranyable de tota l’excursió. Un local de tapes magnífic: A Bolina!
Catedral d’Oporto. Claustre.
El dia seguënt vam fer una petita excursió pels voltants d’Oporto. De primer Amarante, una encantadora vila amb un pont bonic i una església tancada per obres, mala sort.
Vista d’Amarante sobre el riu Támega
Després baixada a la Vall del Douro, amb les seves vinyes, cases senyorials, pagos i poblets. Paisatge humà grandiós en la seva senzilla utilitat. I, més endavant, cap a Viseu, ciutat episcopal, amb esglésies molt maques, on vam dinar al restaurant Porta 64. Molt bé!
La Misericordia de Viseu
De Viseu varem anar fins Aveiro, petita població marinera situada en una depressió que fou famosa per les seves salines. Els vaixells “Moliceiros” li donen un aire de petita Venecia.
Moliceiros navegant pels canals de Aveiro
A Aveiro vam poder gaudir de la maravella artística del convent de Jesús, un cenobi barroc magnífic.
Refetor del convent de Jesús
De tornada a Porto, anem a l’hotel i tornem a sopar a O Bolina, com sempre fantàstic.
L’endemà és dia de marxa i deixem Portugal. Tenim com a destí León. Passem per Chaves i Verín per acabar dinant a Benavente. Deixem les brumes i boires atlàntiques per passar a l’aire sec i calent de la meseta castellana. Però tenim sort, no fa gaire calor. Benavente te un casc antic medieval bonic i un parell d’esglésies que val la pena veure, d’un romànic pur. En aquesta vila històrica de Castella dinem al restaurant La Taberna de Bode, molt bé, casolà.
Església de Santa Maria del Mercado
Sortim de Benavente i en una hora som a León, on ens allotgem a l’hotel Alfonso V, un clàssic reconvertit, prou bé. Visitarem la capella sixtina romànica de San Isidor, una passada i, per descomptat la seva fabulosa catedral gòtica, amb els vitralls. Els millors d’Espanya, equiparables a Reims o Chartres. Per sopar anàrem al Four Lions Brewery, una cerveseria molt guapa, moderna i informal.
Catedral de Lleó a la nit
El dia següent teníem una cita amb l’art. Vam fer la ruta programada per “Las Edades del Hombre” que aquest any estava dedicada al 800 anys de la primera pedra de la catedral gòtica de Burgos l’any 1221. L’exposició, la XXVena edició, s’anomenava “Lux” i tenia seus a Sahagún, Carrión i Burgos. Així que vam anar fins Sahagún on vam visitar “Lux” a les esglésies de San Tirso i la Peregrina. Xulo de veritat.
Església de San Joan a Sahagún
Seguidament fèrem via cap a La Olmeda, una esplèndida vila romana, perfectament museitzada, als afores de Saldaña, a Palència. Una passada!
Mosaics del segle IV a la villa romana de l’Olmeda
Continuàrem el camí cap a Carrión de los Condes, visitant les esglésies de Santiago i Santa Maria, també seus de “Lux”. Allà dinàrem a l’Hostal Restaurant La Corte, molt bé però molta gent.
Detall del pantocràtor a l’església de Santiago a Carrión de los Condes
Seguim ruta a Burgos on arribem a l’hotel Silken Gran Teatro, perfectament ubicat prop del centre històric. Visitem la darrera etapa de “Lux”, però no la catedral, que està tancada. Tenim hora per l’endemà, dilluns, perquè avui, diumenge, dia de Sant Jaume, estava tancada per un concert. Anem a sopar, de tapes, a un restaurant clàssic: Casa Pancho. Molt bo!
Catedral de Burgos
A Burgos vam passar dos días perquè el diumenge estava tot tancat, menys la catedral, que ho estava el diumenge. I aquell dilluns només quedava oberta la extraordinària Cartuja de Miraflores, i el recòndit i amagat monestir trapenc de San Pedro de Cardeña. Allà vam anar.
Retaure i tomba de Joan II a la Cartoixa de Miraflores
Visita lliure de la Cartuja, impressionant! I visita guiada per un monjo molt xamós del que es pot visitar de San Pedro. Guai!
Ascètica nau cistercenca de San Pedro de Cardeña
Per dinar anàrem fins la bellíssima vila medieval de Covarrubias, kilòmetre zero de la naixença de Castella, a una distància raonable de Burgos. Paisatges fantàstics! Allà dinàrem, de nou, a Casa Galín, a la plaça Major. Un restaurant dels de tota la vida!
Restaurant Casa Galín a la Plaça Major de Covarrubias, Burgos.
Seguim, de tornada a Burgos, el rio Arlanza, que s’engorja en un paisatge típic de Castella. Apareixen les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, avui tancades, al ser dilluns. Continuem fins la carretera general i ens desviem per veure la joia visigòtica de l’església de Quintanilla de las Viñas, sola, isolada, amb la seva extraordinària decoració en pedra.
Detall de la decoració de Quintanilla de las Viñas
Continuem fins Burgos per anar a la visita programada de la catedral, fantàstic edifici gòtic, ple d’art. En acabat tornem a Casa Pancho i al nostre hotel.
Cimborri gòtic del creuer de Burgos, una maravella en pedra.
L’endemà toca ruta. La iniciem anant a Lerma, prodigiosa mostra d’urbanisme del segle XVII a España per gentilessa del Duc de Lerma, valido de Felip III. Visitem el palau ducal però la colegiata estava tancada, tot i ser dimarts a les 11 del matí.
Plaça Major i palau ducal de Lerma
Seguim cap a Santo Domingo de Silos per admirar el fastuós claustre romànic i els seus capitells, filigrana del romànic europeu.
Claustre de Santo Domingo de Silos amb el xiprer que cantà Gerardo Diego.
En acabat anem a Ucero, poble medieval a la boca del fabulós canyó del Rio Lobos, on mai ens cansem de tornar. Tot ple per dinar. Vam acabar en hostal que no coneixíem: El Balcón del Cañón. Pas mal! El millor: les vistes del riu.
Vistes del riu Ucero des del Balcón de Ucero, hostal i restaurant.
La tarda la vam ocupar visitant el canyó del Rio Lobos, un enclau privilegiat que encara estava en plena primavera, ple de flors i papallones, tot i ser ja estiu.
Ermita de San Bartolomé dins el Cañon del Rio Lobos, a Soria.
Caient ja la tarda visitàrem la bonica ciutat del Burgo de Osma, amb la seva magnífica catedral. Estava buida de gent, tot tancat. Feia una mica de pena.
Plaça de la Catedral a El Burgo de Osma, Soria.
Finalitzarem la ruta d’aquell dia a la capital, Soria, una ciutat entranyable on ens agrada sempre tornar. Aquesta vegada dormírem a l’hotel Alfonso VIII, un clàssic de la vila, que ens agradà. Per sopar fèrem cap a Casa Augusto, a la plaça Major, que ha viscut temps millors. S’imposava un passeig per les vores del Duero, que sempre enganxa.
El riu Duero al seu pas per Soria
I una visita al enigmàtic cenobi de San Juan de Duero amb les seves estranyes columnes romàniques.
Columnes romàniques d’influència bizantina a San Juan de Duero, Soria
El dia següent volíem recòrrer una mica la fantàstica serra de Soria. Vam anar primer a Vinuesa i vam pujar fins la Laguna Negra. Paisatge bellíssim, tot i que la laguna, ara, és verda!
La Laguna Negra, Soria
Baixarem a Vinuesa de nou i fèrem ruta a Duruelo de la Sierra, per pujar a Castroviejo, un lloc encantat, amb grans pins i pedres gegantines, una mena de ciutat encantada a Soria.
Castroviejo, Duruelo de la Sierra, Soria
Sense gasolina buscàvem un lloc on repostar i acabàrem a Quintanar de la Sierra, camí de Burgos altra cop. Allà dinàrem al restaurant El Cenador, un lloc bo, estrany… A la tarda pujàrem en cotxe a la llacuna de Niela, encara més estranya… i al naixement del riu Arlanza, un lloc encantador per fer un bon pícnic
Nacimiento del Rio Arlánza, Quintanar de la Sierra, Burgos
De tornada a Soria, un passeig fins San Saturio s’imposava. Sempre reanima i recomforta aquesta ruta machadiana i gerardiana fins l’ermita. En acabat, sopar al bar Herradores, un bar de tapes de tota la vida. I dormir a l’hotel Alfonso VIII, cap problema.
La petita ermita de San Saturio, a Soria, penjada damunt del Duero
El dia de tornada, el darrer dia, al final del viatge, agafarem la carretera de Saragossa, parant al petit i bonic monestir de Veruela, una parada que fem sempre. Podíem haver anat a Tarazona, bonica ciutat, però vam preferir aquest cenobi cistercenc. Per dinar nova parada a Fraga, al bar Borau, un restaurant que no serà la darrera vegada que tindrem en compte per menjar.
La Setmana Santa del 1986 vam anar a Burgos amb la colla de Girona. Vam fer tota la ruta de Barcelona fins a la capital castellana d’una tirada, amb parada a dinar a Logroño. Seguirem fins a Santo Domingo de la Calzada, on vam visitar la magnífica catedral i la vila medieval.
Continuàrem fins el càmping Fuentes Blancas, un bon terreny d’acampada, municipal, situat una mica als afores de la ciutat de Burgos, en mig d’un parc molt bonic i ben condicionat.
L’endemà visitem la catedral de Burgos, preciosa, i la ciutat tota ella, meravellosa. A la tarda anem cap al monestir de las Huelgas Reales, magnífic exemplar de monestir gòtic castellà, gran, extraordinari. En tornar veiem passar algunes processons, a la tarda i a la nit.
El dia següent també el vam dedicar a veure Burgos. Aquesta vegada va ser el torn de la fantàstica cartoixa de Miraflores i del monestir de San Pedro de Cardeña. Dues obres mestres.
El darrer dia d’estada a Burgos vam voler conèixer una mica la província. Sortírem de la capital en direcció a Sòria per aturar-nos a la esplèndida vila medieval de Covarrubias, amb la seva col·legiata romànica, on va néixer Castella.
Al costat de Covarrubias no us podeu perdre les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, molt evocadores i romàntiques.
En acabar varem anar fins Santo Domingo de Silos, on vam visitar el bonic claustre d’aquesta abadia, d’un romànic pur.
El dia de tornada encara vam tenir temps d’aturar-nos una mica a la bella ciutat de Haro, capital de la Rioja Alavesa, on vam fer un tast i compra de bon vi d’aquella terra. Carretera i cap a Barcelona.
Per l’estiu de 2008 vam fer una volta als Pirineus, amb anada per Espanya i tornada per França. Sortirem de Barcelona cap a Lleida i després cap a Monzón i Barbastro, fins arribar a Torreciudad, el gran santuari aragonés de l’Opus Dei, on vam dinar al restaurant Las Acacias, bon lloc per menjar, recomanable, després de visitar la gran església de Torreciudad i tot el complexe.
A la tarda visita al bonic casc antic medieval del poble d’Ainsa, preciós.
Després continuem la ruta pujant el vall del riu Ara camí de Broto i de Torla, poble que és porta d’entrada al Vall d’Ordesa, on vam dormir i sopar a l’hotel Bujaruelo, fantàstic, en una habitació familiar.
Església del poble de Torla
L’endemà vam anar, en un autobús municipal obligatori a l’estiu, fins el parc d’Ordesa, que estava magnífic.
Tornada a Torla a dinar. Tarda al riu, sopar i dormir.
El dia següent continuem la ruta cap a Jaca, on visitem el monestir de San Juan de la Peña. El romànic de baix i el barroc de dalt.
Dinem a l’Hosteria del mateix monestir nou de San Juan de la Peña. Baixant visitem també l’esplèndida església romànica de Santa Cruz de la Serós.
A la tarda pugem la vall d’Hecho, cap a Hecho i Siresa. Visitem l’església de San Pedro de Siresa i remuntem el riu fins la meravellosa Selva de Oza, on passem la tarda banyant-nos al riu. A la nit sopem i dormim a l’Hotel Castillo de Acher, que podia estar millor.
L’endemà al matí continuem ruta cap a Navarra, passant pel vall d’Ansó, cap a Zuriza, magnífic amfiteatre natural, i baixant després cap al Roncal. Parada a dinar a Ochagavia, a l’asador Kixkia. Molt bé. Seguim ruta per pujar a Roncesvalles, on vàrem visitar el santuari, i vam pujar fins el port de muntanya.
Dormim i sopem a tocar de Roncesvalles, al poble veï de Auritz o Burguete, a l’Hotel Loizu, molt bé.
Seguim ruta cap a Estella, bonica ciutat, on visitem el casc antic. Dinem a La Cepa, bonic restaurant, molt recomanable, i continuem ruta per arribar a San Millán de Yuso, passant per Logroño i Nájera, tot i que sense aturar-nos-hi aquesta vegada.
A Yuso, a banda de visitar el monestir, sopem i dormim en una casa rural molt maca, la Posada de San Millán, deliciosa.
El dia següent sortim cap a Cañas, un encantador petit monestir de monges, un bombonet. Molt bonic.
Continuem cap a Burgos, parant a Santo Domingo de la Calzada, amb la seva imponent catedral, i travessant els Montes de Oca.
A Burgos ens instal·lem a l’Hotel Rice, millor oblidar-lo, en una habitació antiga que donava a un pati de llums amb sortida de fum de la cuina. Horrible. Visitem molt bé la ciutat. Barri antic medieval, catedral, monestir de les Huelgas, Cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña…
Sortírem de Burgos en direcció als Picos de Europa. Pujàrem cap a Aguilar de Campoo, per anar després cap a Cervera de Pisuerga i baixar cap al vall de Lièbana, on vam visitar Santo Toribio de Lièbana.
Seguírem cap a Potes. En un poblet proper paràrem a dinar en un hotel molt xulo, anomenat Hotel del Oso, i vam anar a dormir a l’hotel Cosgaya, a Camaleño. A la tarda vam visitar Fuente Dé, i vam pujar en telefèric fins Àliva, alta muntanya. També vam visitar Potes, magnífic poblet medieval i Santa Maria de Lebeña, romànic meravellós.
El dia següent vam anar cap al mar, cap a Cantàbria, per veure el bonic poble medieval de Santillana del Mar, amb la seva famosa colegiata romànica. La vila estava invadida de gent, plena de turistes. Vam dinar, molt malament, en un restaurant de patacada.
Havent dinat anem cap al país Basc, parant a Castro-Urdiales i Bilbao. A la tarda cerquem lloc on dormir a tocar de la capital Basca. Ho fem a Bakio, al Gaztelu Begi, una pensió de carretera a tocar de San Juan de Gaztelugatxe. Una mica tètric, però ben situada per visitar aquest atractiu enclavament de la costa basca. Sopem a Bakio, al port, en un restaurant de peix, l’Itsasargi, molt bé.
L’endemà seguim la costa cap a Bermeo, Ondàrroa, Lekeitio cap a Sant Sebastià. Vam parar a dinar a Guetaria, al restaurant Itxas-Etxe.
Continuem la ruta entrant a França, anem cap al bonic poblet d’Ainhoa, per tornar a passar la frontera de nou i dormir a Elizondo, la capital del Valle del Baztan. Sopem i dormim a l’Hotel Elizondo, molt bé.
Al despertar-nos reprenem la ruta entrant a França per visitar la banda nord del Pirineu. Baixem cap a Sant Jean Pie de Port, molt bonic, per seguir cap a Sauvaterra de Bearn, poblet també molt xulo, i dinem a la bastida de Navarrex,
Havent dinat a Navarrex, (foto de dalt) continuem la visita cap a l’Hospital de Saint Blaise, bonica capella romànica, la catedral romànica d’Oloron Sainte Marie i el poblet de Betharram a tocar de Lourdes. No parem a Lourdes sinó que continuem cap a Argeles Gazost, on sopem i dormim a l’Hotel Printania.
L’endemà, amb base al mateix hotel, explorem els Prineus Francesos d’aquest sector, molt bonics, pujant fins cap a Cauterets, bonic poble de muntanya, el Pont d’Espagne i, amb un telefèric, el llac de Gaube. Preciós.
També vam voltar per Gavarnie, amb el seu espectacular circ.
A la tarda pugem cap a Aucun, un poblet proper amb una bonica esglèsia romànica, a sentir un concert. En sortir sopem a Les Mille et une Epices, un restaurant asiàtic, molt bo. Tornada a l’hotel Printania i dormir.
El dia següent continuem la ruta cap a Sant Bertrand de Comi¡enges, bellíssim poble medieval amb una bonica catedral. Als seus peus visitem també Sant Just de Vallcabrera, preciosa ermita romànica, molt maca..
Seguim cap a la Vall d’Aran, on dormim a Viella, a l’hotel Fontfreda, llavors molt maco, i sopem al restaurant El Molí. Visitem Vielha.
L’endemà baixem a la Vall de Boí, on visitem les magnífiques esglésies romàniques. Dinem, sopem i dormim a l’Hostal Pey, al poble mateix de Boí. Molt bé.
Unes vacances clàssiques a Itàlia, l’estiu del 2010. Sortim de Barcelona, camí de França, cap a Marsella. Dinar al Casino del supermercat Geant a Narbonne, com sempre. Seguim cap al Novotel Marsella Est, als afores de la ciutat. Sopar al mateix hotel. L’endemà sortim cap a Génova, amb parada a Sant maximin la Santa Bauma, i la fantàstica abadia cistercenca del Thoronet, d’una delicadesa corprenedora.
Dinar en una altra cafeteria Casino, a l’entrada de Cannes, i continuar cap a Génova. Allà vam dormir al Novotel, que va costar de trobar, on també vam sopar. A la tarda piscina, i una visita al port de la ciutat i al carrer dels palaus renaixentistes, una passada de maco.
El dia següent baixem per la costa camí de Lucca, Pisa i Florència. Visitem Lucca, bella ciutat medieval italiana, amb les seves esglésies romàniques i el seu amfiteatre transformat en plaça. Allà vam cercar i vam dinar al càmping Torre Pendente, a Pisa, cercant la pizzeria i la pizza al tonno d’en Michele, que ja no era el mateix.
A Pisa era obligada una visita al campi dei miracoli, amb el seu duomo, el baptisteri i la torre pendente.
Seguim camí de Florència, on ens hostatgem al Novotel als afores de la ciutat, on també vam sopar. Molt bé. L’endemà visita obligada a Florencia.
Duomo, signoria, ponte veccio… dinar a Gli Angeli, un bonic restaurant que ja no existeix. Tornada a l’hotel, piscina, sopar i dormir. El dia següent excursió per la Toscana: anem a Siena.
Encantadora ciutat amb la seva plaça del palio, l’ajuntament, el duomo, tota ella preciosa. De tornada a Florència ens aturem a dinar a Monteriggioni, bonic poblet murallat. Ho fem al ristorante Il Feudo, pas mal.
Visitat Montereggioni, continuem per la meravellosa Toscana cap a Sant Gimignano, esplèndit poblet medieval amb muralles, cases i carrers de pedra, palaus i unes curioses torres feudals defensives, altíssimes.
Tornada a Florència, sopar i dormir al Novotel. L’endemà una volta per la ciutat, admirant nous monuments. La Santa Croce, amb la capella dels Pazzi, per exemple.
El dia següent continuem la nostra ruta per Itàlia, camí de Roma, travessant la Toscana. Anem fins Pienza, la ciutat renaixentista de Pius II, amb el palau Piccolomini o la catedral.
Montepulciano, amb la fabulosa església de Sant Biagio, obra mestra del Sangallo, és una altra parada obligada. Toscana vinícola, desconeguda de les grans masses turístiques.
Continuem cap a Orvieto, cap a Montefiascone, on vam dinar, a la trattoria Borgo Antico, prop de la bella església d’aquesta vila, amb la seva característica cúpula blava.
A la tarda continuem el viatge per arribar a Roma, on ens hostatjarem al Novotel La Rústica, als afores, en ple camp, molt bé. L’endemà visita a Roma. Primer el David de Miquel Àngel, que encara no havíem vist mai, el Coliseum, la Roma barroca amb Piazza Navona, el Vaticà, Castell de Sant’Angelo…
O bé el Pantheon, magnífica cúpula romana, la pompositat de la Fontana di Trevi, o la delicadesa de l’Éxtasi de Santa Teresa de Bernini.
En acabar la visita a Roma iniciem la tornada passant per l’Umbria, la nostra regió predilecta d’Itàlia. Parem a Todi per reveure la increible església renaixentista de la Consolazione, el seu palau comunale, o el Duomo.
Seguim cap a Perugia, la capital umbra, on ens admiren el palau comunale, i la fontana de la plaça. Dinar al cafe di Perugia. Ens allotgem a l’Hotel Brufani, gran luxe ara, llavors no tant. Sopar en un restaurant del carrer Bonazzi, carreró amb voltes sota l’hotel.
El dia següent continuem la nostra ruta per l’Umbria i la Toscana, ara parant a Cortona, on visitem la ciutat i l’església de Santa Maria del Calcinaio, on fem d’interprets de l’anglès pel seu capellà.
Continuem viatge cap a Bolònia, on vam reservar el Novotel de la ciutat.
L’endemà anem cap a Ferrara, després d’haver visitat al matí Bolonya, amb les seves places i edificis civils de color vermell, les torres feudals altíssimes, impossibles, l’església del Sant Sepulcre. A Ferrara dinem al Leon d’Oro, davant de la catedral i, a la tarda passegem pels carrers medievals, admirant el castell i els palaus del Este, com ara la casa dels diamants.
De Ferrara cap a Padova, una altra bonica ciutat medieval.
I, finalment, Venecia, la perla de l’Adriàtic. Vam allotjar-nos i sopar al Novotel de Mestre, i l’endemà vam recórrer la bella ciutat dels canals.
A Venecia vam dinar a la trattoria Agli Artisti da Piero, a la Rugga Giuffa 4836, “pas mal du tout”. Dormir i sopar a l’hotel.
El dia següent vam sortir cap a Cremona, una vila que ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Per dinar anàrem a Latte Lie’r, un bar desenfadat.
A la tarda visita a la Cartoixa de Pavia, tota una troballa, magnífica.
Ja de tornada passem la nit a Torino, al Novotel Julio Cesare, als afores. La ciutat del Po és tan bella com sempre, ordenada, neta… Piazza Sant Carlo… Piazza Vittorio Emmanuelle… Aprofitem l’endemà per visitar el museu Egipci, una passada, el millor d’Europa!.
El dia següent passem els Alps per Briançon, però abans dinem a Lo Zodíaco, a Oulx, una pizzeria que mai no falla. Després baixem la vall de la Durance cap a la Provença francesa. Dormim a Montpellier, al Novotel, on també sopem. L’endemà continuem cap a casa, visitant la bella Sète, la vila costera amb un gran canal al mig. Dinem a Figueres, a Can Duran, un clàssic, bona teca i molt bon servei.
La setmana Santa de l’any 2012 sortírem camí de Burgos. Vam dinar al restaurant de l’àrea de Servei que hi ha a l’alçada de Gallur, a la N-232. Un restaurant de camioners, menú senzill però bé. Bon preu. Havent fet una parada a Santo Domingo de la Calzada, per veure la seva magnífica catedral i recórrer els carrers empedrats del poble, ens vam asseure una estona a veure una obra de teatre a la plaça. Vam arribar a Burgos a la tarda nit. Ens hospedàrem a l’Hotel Rice Palacio de los Blasones, que llavors es deia Palacio de los Velada. Molt bé. A la nit volta per la ciutat. Porta i Catedral il·luminades.
Catedral de Burgos
L’endemà començarem a visitar el territori. Anàrem cap a la ciutat de Lerma, capital del ducat del mateix nom, on es conserva el palau dels ducs i l’església colegiata. Precioses obres d’art renaixentista.
Palau dels Ducs de Lerma
Col·legiata de Lerma
Seguirem cap a Covarrubias, un bellíssim poble medieval, bressol de Castella, amb monuments impresionants, on vam dinar al restaurant Casa Galín, molt bé.
De Covarrubias és molt fàcil arribar-se a les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza. Nosaltres ho vam fer mentre esperàvem que fos hora d’anar a dinar a Covarrubias.
Portalada de San Pedro de Arlanza
Ruines del claustre
Torre i nau de l’església
Torre de defensa
Des de San Pedro de Arlanza anàrem cap a Santo Domingo de Silos, a visitar el seu magnífic monestir.
I no gens lluny de Silos una maravella natural, la garganta de la Yecla, increiblement bonica.
Abans de tornar a Burgos ens parem un moment a admirar la senzillessa romànica de l’ermita de Santa Cecilia a Santibáñez del Val.
A la tornada a Burgos ens esperava una bonica processó de Setmana Santa i un bon restaurant on sopar: La Mafia se sienta a la mesa, el lloc on havíem sopat ja la nit anterior. L’endemà varem sortir cap al sur, en direcció a Palència. Primer ens varem aturar a Venta de Baños per veure l’església visigòtica de San Juan de Baños, molt maca.
Seguidament anàrem ja a Palència per visitar la ciutat i la seva esplèndida i desconeguda catedral.
A Palència vam dinar al restaurant La Traserilla, molt maco, molt bo, al centre de la ciutat, ocupant tot una casa.
Sortírem de Palència en direcció nord, cap a Fromista, amb una parada per veure el castell dels Sarmiento al poble de Fuentes de Valdepero, guapíssim.
Frómista sempre impresiona per la puressa del seu romànic perfecte.
No hi ha res semblant!. Seguim cap a Villalcázar de Sirga amb la seva col·legiata gòtica fastuosa, plena de sarcòfags gòtics molt bonics.
Acabem el dia a Carrión de los Condes, ciutat medieval plena de esglésies romàniques i amb un monestir renaixentista convertit en hotel als afores. Tornem a Burgos, processons, sopar al restaurant Casa Pancho, fantàstic.
El dia següent el passem a Burgos capital, per visitar el museu d’Atapuerca, la catedral, el monestir de las Huelgas i la Cartoixa de Miraflores. Dinem de tapes al centre de Burgos.
L’endemà sortim cap a una fita de primer ordre, si bé molt desconeguda del gran públic. La col·legiata de Santa Maria de Campos, plena d’art.
Continuem cap al nord, fins a Sasamon, amb la seva col·legiata fabulosa, poble on varem comprar un formatge molt bo, i cap a Olmillos de Sasamon, amb un castell una mica teatral. Tornada a Burgos, sopar a Casa Pancho i dormir.
El darrer dia tornada cap a casa, anant per Soria, magnífics paisatges, amb parada per dinar a Tarazona. Al restaurant Saboya 21, un luxe increible menjar aquí. Aprofitàrem per visitar aquesta fantàstica ciutat mudejar, amb els seus increibles monuments.
Per dormir varem anar a Tudela, al AC Tudela. Aquella nit també vam veure una processó i vam sopar a Casa Remigio, verdures de l’horta, boníssimes. El darrer dia tornada a casa.
Grans rutes i viatges 
