Terra Alta i Matarranya per Carnestoltes

Pel febrer, el pont de Carnestoltes, vam fer una sortida per la Terra Alta i el Matarranya, acompanyats per una amiga de la família. Sortírem de Barcelona i anàrem cap a Tarragona, Reus, Falset i Mora la Nova. D’allà baixàrem cap a Rasquera fins a trobar el pas de barca davant Miravet. Pujàrem el cotxe al damunt de la barca, gran aventura per a la canalla, i arribàrem a Miravet. Visita al castell i dinar en un restaurant una mica als afores, anomenat Pizzo, pas mal, i l’únic que tenia lloc per a nosaltres en aquell moment. Seguírem cap a Horta de Sant Joan per Prat del Compte, però la carretera estava tallada i vam haver de donar una volta per una carretera super estreta fins a Bot, molt desaconsellable, vam passar por!. De Bot cap a Horta i cap a Arnes, on vam fer nit al Vilar Rural, molt maco, al mig dels camps. Tarda de disfresses, una mica de piscina, volta pel poble d’Arnes, renaixentista, molt bonic, sopar i dormir.

Ajuntament d’Arnes, renaixentista.

L’endemà, ben d’hora, vam entrar als Ports, pujant el riu de la Canaleta, indret natural, fantàstic.

Riu de la Canaleta

Seguírem després cap a Beseit, poble de muntanya molt típic, on hi ha una altra àrea natural, anomenada el Parrissal, un lloc molt maco també. I retrocedírem cap a la capital de la comarca del Matarranya, la vila medieval de Vallderoures, a Terol. Un poble molt ben conservat, amb pont sobre el riu, fortificat, ajuntament renaixentista, castell formidable i església molt guapa. Dinàrem al restaurant de l’Hotel El Salt, bon hotel, per menjar hi ha llocs millors.

Beseit

Vallderoures

Pont sobre el riu Matarranya, a Vallderoures

Seguírem després cap a Peñarroya de Tastavins, on visitàrem l’ermita de la Virgen de la Vega, a tocar del riu, amb riquíssim artesonat de fusta, claustre i convent. Guapo, guapo!.

Vista l’ermita de la Virgen de la Vega, de tornada a l’hotel a Arnes, passàrem per la Fresneda, una altra gran vila renaixentista d’aquesta comarca, desconeguda del gran públic, però preciosa.

L’endemà anàrem ja de tornada a Barcelona però paràrem una estona a contemplar la vila de Corbera d’Ebre, bombardejada, amb la seva església. Dinàrem a Mora d’Ebre, a l’Hostal la Creu, fantàstic. I cap a casa!

Corbera d’Ebre

Pont de març 2014 a la Camarga

Pel pont de Carnestoltes vàrem anar a La Camarga, a França. Sortírem de Barcelona i dinàrem a Perpinyà, a la pizzeria Le Napoli, força recomanable. Seguírem, per la costa, camí de Séte, per la platja i les dunes mentre vàrem poder. I, cap al tard, arribàrem al Mercure de La Grande Motte, on ens allotjàrem. Bon hotel, un xic envellit, però les vistes del port des de la finestra de l’habitació valen la pena. Per sopar anàrem al port, a la pizzeria Cosa Nostra, pas mal. Recomanable.

L’endemà anàrem a la Camarga. Primer la increïble ciutat amurallada de Aigües Mortes, un veritable museu a l’aire lliure. Després pas de barca del Rhône, gran riu, per anar fins Saintes Maries la Mer, amb la seva església forta. Allà dinàrem a Chez Vito, bona teca en un local atípic, amb un patró ben atípic, acollidor, original i una mica friki. Però bé.

Havent dinat una excursió per les llacunes a la cerca dels flamencs. I vam tenir sort. En vam veure dues grans colònies!.

Continuem cap a Arles, ciutat romana i medieval esplèndida, amb la seva catedral, les seves Arenes romanes, el riu… quina mà d’art. Quina bellesa. Després tornada a La Grande Motte, i l’endemà, cap a casa, no sense abans parar a dinar a Figueres, a Can Duran, naturalment… Cuina de luxe per un preu molt raonable!.

Les Bardenes Reales 2016

Sortírem de Barcelona camí de Zaragoza, parant a dinar al restaurant Siskets de Torrent de Cinca. Excel·lent menú de cap de setmana, qualitat a preu una mica alt. Bona acollida i bona cuina. Continuem cap a Zaragoza on ens allotgem a l’Hotel Alfonso, en ple centre, amb piscina climatitzada al soterrani, a l’hivern, i piscina al terrat, amb vistes, a l’estiu. Habitacions petites, però correctes, desdejuni bufet correcte també. A la tarda, visita de la ciutat, Basílica del Pilar, Seo… rua de carnaval i piscina doncs!. Per sopar la canalla demana pizza. Anem a La Mafia, és clar.

L’endemà agafarem l’A-68 en direcció Logroño i Tudela per anar a les Bardenas Reales de Navarra, a tocar d’aquesta darrera població. S’entrà al parc natural per Arguedas, camí de la base militar aèrea. Al km. 6 hi ha un centre d’interpretació, molt modern, on personal amable us donarà les indicacions convenients. Pistes de terra, en bon estat, us permetran l’accés a aquesta fantàstica reserva de la Biosfera. No tenim paraules per descriure aquesta estranya bellesa.

A dinar anàrem a Tudela, ciutat que ens agrada molt i molt. A l’Hostal Remígio, naturalment, tot i que el menú dels festius és car, molt car. El dels laborables molt més econòmic. Matèria prima de primera, verdures de l’horta, servei de luxe… Havent dinat… una volta per la Tudela medieval, call jueu, ciutat àrab, catedral fabulosa… el riu Ebre… Tornarem!. Segur!.

La nit, de nou, Zaragoza, a l’Alfonso i la seva piscina. Caminem per una Zaragoza menys coneguda, l’Ebre, les esglésies mudèjars, el teatre romà… Sopar de tapes, ara manem els grans, a La Pilara. Increible l’ambient i les racions, què bones!.

Retorn a casa el tercer dia, pont de carnestoltes, amb mono de terres àrides. Anem a Alcañiz, vila forta, poderosa. Amb el seu castell calatravo, ple de pintures murals gòtiques, desconegudes. Amb la seva plaça d’España que mereixeria estar a Itàlia, amb la seva col·legiata de planta catedralícia, el Guadalope baixa dormint, encerclant la ciutat.

Continuem per dinar a Mequinensa, pàtria d’en Jesús Montcada, al Royal 2, a tocar del poble vell, just passar el pont, al costat del Museu de la Mina, amb vistes a l’Ebre. Difícil de trobar. Pregunteu: Royal “2”!. Menú cantat, senzill, barat però bo, de qualitat, matèria de primera. Recomanable!. Acabem de veure caure la tarda damunt del riu, de l’aiguabarreig del Cinca, el Segre i l’Ebre, a Mequinensa, quin luxe!.

De Mequinensa a casa per l’autopista A-2, gratuïta, en dues hores a Barcelona.