Navarra, pont de novembre 2005

Pel pont de novembre vam anar a Navarra. Vam sortir de Barcelona per anar fins a Binéfar, on vam dinar al restaurant Ordesa, perquè la Lonja, on sempre anem, estava tancada. Vam seguir, havent dinat, fins al monestir de Leyre, on vam visitar la seva església romànica, preciosa, i la seva cripta.

Continuem fins la propera Lumbier on anem fins la Foz, un congost del riu, molt maco.

Anem cap a Roncesvalles tot remuntant la vall d’Artzi, o Arce, plena d’arbres tardorals, en tons grocs, vermells i marrons, i un riu saltant entre les pedres. Molt bucòlic!

Al final arribem a Roncesvalles, on ens allotgem a l’Hostal La Posada de Roncesvalles, bé, típica. Visitem la colegiata i el poble, xulo. Sopem al mateix hotel, tapes i plats navarresos, molt bé.

El diumenge sortim aviat de Roncesvalles per anar a veure la Selva d’Irati, que esperem plena de color. Anem primer per Orbaitzeta, fins la fàbrica i el pantà. Una passada.

Continuem remuntant colls i valls d’alta muntanya, travessant pobles de Navarra, fins Otsagavia, un bonic poble on dinem a l’asador sidreria Kixkia, una passada. Carns a la brasa, fabulós i recomanable.

Tornada a Roncesvalles, sopar a la Posada i dormir. El dilluns anem al Puerto de Ibañeta, a Valcarlos i a Sant Jean Pied de Port, a França. Bonic poble pirinenc i del camí de Sant Jaume. De tornada parem a dinar a Valcarlos, a la Benta Azkena a peu de carretera. De tornada a Roncesvalles el nostre fill es va trencar el braç, fet que ens obligà a anar fins Pamplona, ja de nit, i tornar a la matinada. Però a la Posada, molt amables, ens van fer sopar i van restar oberts fins que vam tornar.

L’endemà, darrer dia que estàvem per Navarra, vam tornar a refer la carretera fins Pamplona per visitar la ciutat. Plaça del Castillo, carrer Estafeta, catedral… i l’ajuntament. Volta complerta!.

El dimarts 1 de novembre era dia de tornada. Vam refer el camí fins a casa, però baixant pel vall de Salazar i dinant a la Lonja, que ara ja estava oberta.

 

Setmana Santa a Granada

La Setmana Santa del 2010 la vam passar a Granada. Sortírem de Barcelona cap a València, amb aturada a dinar a l’Ametlla de Mar, al restaurant Plaça Nova, bé. Continuem fins València, on ens allotgem a l’Hotel Barceló, molt bé. Per sopar anem a una mega pizzeria recomanada per l’hotel, Molt bé, bona teca i molt abundant: Pizzeria Casa de Roma. L’endemà continuem camí cap a Andalucia, parant a dinar a l’Hotel Executive, un hotel proper a l’autopista a l’alçada de Totana. No passarà a la història, ni per bé, ni per mal. A mitja tarda arribem a Guadix, on parem a veure el poble, amb la seva catedral.

Continuem cap a Granada, on ens allotgem a l’Hotel AC Granada, una mica als afores, que avui és un hotel de la cadena ABBA. Molt bé. Vam sopar en un restaurant de la Carrera del Darro, vam veure caure la nit damunt l’Alhambra i vam tornar caminant a l’hotel per l’Albaicín i el carrer Elvira.

L’endemà visita a Granada. Primer la catedral i, en acabat, pujada fins l’Alhambra per veure aquest palau àrab i els jardins del Generalife.

Vam dinar a una cadena de restaurants vegetarians que ja no existeix a la Gran Via. A la nit un parell de processons ben boniques.

El dia següent ens va venir de gust fer una escapada per veure la Mezquita de Córdoba, preciosa, i l’Alcázar de los Reyes Cristianos, que no és l’Alhambra ni el Generalife, però està força bé. Vam dinar al Caballo Rojo, restaurant de luxe, que en aquells anys tenia, a baix, a l’entrar, un local de tapes i racions.

De tornada a Granada vam veure un parell de processons sortir de la seva església, la més important i imponent la del Cristo de los Gitanos que surt de la catedral.

Tornada a l’hotel i, l’endemà, una excursió a les Alpujarras, una zona sota Sierra Nevada plena de pobles blancs, tan bonics com Pampaneira o Capileira. Després de dinar vam anar a Sierra Nevada, l’estació d’esquí, on vam tenir un altercat al caure-li un pèl de processionària a l’ull a un membre de l’expedició.

Tornada a Granada, per veure sortir les processons a la carrera del Darro, i gaudir-les tot passant pels estrets carrers del barri de l’Albaicín, camí del Sacromonte.

El darrer dia vam despedir-nos de Granada i vam tornar cap a València. Vam parar a Villena, per veure la magnífica fortalesa dels Pacheco, i també a Xàtiva, per admirar la col·legiata i el bressol de la família Borja (Borgia), amb la plaça, la façana renaixentista amb la torre, i la font medieval. Allà vam dinar just a la mateixa plaça, al costat de l’església, al restaurant Borja, avui lamentablement tancat. Força bé.

En arribar a on de nou tocava dormir al Barceló, com a l’anada, i l’endemà tornar a casa. Vam visitar València, mentre queia la nit. Miquelet, basílica dels Desamparats, Catedral, llotja… Fi de la ruta de Setmana Santa 2010.

La Rioja 2012

L’estiu de 2012, a l’agost, vàrem decidir fer un viatge a La Rioja. Sortírem de Barcelona en direcció Saragossa, per pujar després cap a Tudela, bellíssima ciutat, on vam dinar a l’Hostal Remigio. Car però molt bo. Verdures de l’horta sempre a taula. Cuina d’alta qualitat, i com hostal també està força bé. Vàrem visitar el barri medieval, el call jueu de Tudela i la seva catedral, romànic esplèndid, amb un claustre i un museu xulos també. Continuàrem viatge cap a Logronyo, on vàrem dormir a l’hotel AC La Rioja, de Marriot, molt bé. Bon hotel. El recomanem. Per sopar anàrem de tapes a la calle del Laurel, i voltants. Allà acabàrem a la Trattoria, una pizzeria molt moderna, amb bona cuina. També la recomanem!. L’endemà vam fer una sortida cap a Oña, un poble de Burgos, joia medieval, amb un monestir fantàstic, que acollia una edició de “Las Edades del Hombre”.

Continuàrem la ruta per Castella anant fins la vila de Frias, amb el seu pont romànic damunt l’Ebre, les cases penjades i el seu castell. Dinàrem al Bar Ortiz, al centre del poble, molt bé.

A la tarda pujàrem a l’ermita de Nuestra Señora de la Hoz, excavada en una bauma, al costat del riu Molinar, curiòs de veure.

De tornada a Logroño paràrem un moment a Laguardia, bella vila de la Rioja Alavesa, murallada i amb una església gòtica fastuosa, lamentablement tancada a aquella hora, però que ja havíem vist, i que us recomanem. A Logroño, sopar al mateix lloc de cada dia i dormir a l’hotel. L’endemà sortírem en direcció a Enciso, a veure les icnites, petjades de dinosaures fòssils, que en aquesta zona compten amb reproduccions a escala real en fibra de vidre dels bitxos. Visitàrem el Museu, que acabava d’obrir aquell any.

Tot seguit continuàrem la carretera cap a terres de Sòria, veien àligues i voltors, preciós. Dinàrem a La Posada de Numància, una casa rural xula. Bé. Fèrem una volta per Sòria capital, anàrem fins l’ermita de San Juan de Duero, romànic excel·lent, i a la de San Saturio, pel camí vora el riu Duero, un clàssic que fem sempre que anem a la ciutat.

Tornàrem per la comarca de Cameros, molt bonica, alta muntanya. Dormir i sopar a Logroño, on sempre. El dia següent agafàrem en direcció Nájera, on vam veure el seu magnífic monestir de Santa Maria la Real, amb les tombes dels reis i el claustre meravellosos.

Continuàrem cap a San Millán de la Cogolla, on vam fer una visita als monestirs de Yuso i Suso.

Llavors vam pensar en pujar a visitar la Sierra de Cameros, que tant ens havia agradat el dia anterior. Paràrem a dinar en un restaurant en plena pujada a la Sierra, a La Venta de Goyo.

Ens banyarem al riu havent dinat i, en disposar-nos a seguir la ruta… roda punxada!. Trucar al RACC, canviar la roda, reparar-la a Baños del Rio Tobias, on vam comprar uns embotits excel·lents… tornada a Logroño, sopar i dormir a l’hotel i al lloc de sempre. L’endemà, roda de nou punxada. Reparació i tornada cap a Barcelona, amb parada per dinar a Bujaraloz, a l’Hostal Las Sabinas, com sempre. Senzill i casolà, perfecte.