Tag Archives: calella

Costa Brava, Setmana Santa 2021

La setmana santa confinada de 2021 vàrem poder sortir per Catalunya. Ens feu gràcia tornar a Girona, i fer un volt per la Costa Brava, com ja ho havíem fet per Nadal a l’Alt Empordà des de Figueres. Hi hagué una prèvia, en que visitàrem, el diumenge de Rams, Blanes i Tossa, i dinàrem al restaurant Braseria Pini Pizzeria, que no heu de confondre amb l’altre Pini proper. No hi tornaríem. Una mica de platja, una volta a la Vila Vella i cap a casa.

L’endemà començà la veritable sortida, sense més preàmbuls. Anàrem fins Sant Feliu de Guíxols on ens banyàrem els peus i dinàrem a peu de platja, al port, al restaurant Sa Marinada, un luxe, fantàstic. A la tarda seguírem cap a S’Agaró, per veure la magnífica platja de Sant Pol. Quan queia el sol recuperàrem la ruta per arribar al nostre destí, Girona. Ens allotjàrem a l’hotel Ciutat de Girona, molt bé, idealment situat al centre de la ciutat, prop del pont de ferro. Sopàrem al mateix hotel, al restaurant Blanc, que és tota una delícia, a preus imbatibles. No va mancar la passejada de tarda per la vila medieval, posta de sol inclosa, des de les muralles.

L’endemà sortim camí de les Gavarres per pujar al Santuari del Àngels, meca de tot bon gironí. Vistes increïbles, boira damunt l’Empordà. Tot tancat. Anem després cap a la bonica Monells, poblet rústic encantador, de pessebre que diríem. I d’allà, per carreteres petites, sortim a Cruïlles, amb la seva torre al mig de la plaça, i el seu monestir de Sant Miquel, romànic puríssim, tancat per restauració des de fa ja molts anys. La visió externa és meravellosa. Acabem a Palamós on hem reservat restaurant al port, a La Fàbrica de Gel. Una passada. Molt bé! Acabem el dia a la encantadora Calella de Palafrugell, sense gaire gent. Un luxe! Tornem a Girona, passejada per la força vella fins Galligans i sopar al Blanc i dormir al nostre hotel.

Un nou dia! Baixem avui cap a Celrà, fins a Palagret, per veure la casa familiar, i les altres masies d’aquesta vall, Taverner, Guinard… Continuem cap a Ullastret, per visitar el bonic poblet iber, gran i poderós. Baixem després a la propera Palau Sator, poblet medieval guapíssim que no havíem visitat feia molts anys. Fem final a la platja d’Aiguafreda, una mena de cala nórdica, un fiord, únic lloc del terme marítim de Begur on podem aparcar el cotxe. D’allà recorrem el camí de ronda fins Sa Tuna i tornem. Fa una mica de fred i boira, ara sí, ara no. El sol escalfa. Anem a dinar al Diferent restaurant, al centre de Begur. Fantàstic, fabulós! Seguim cap a Sa Riera, cala de luxe a la Costa Brava. L’aigua no es mou. De tornada fem una parada a Peratallada, un petit passeig. I una gran passejada per Girona, una tarda més. Nit al Blanc i al Ciutat de Girona.

L’endemà sortim cap al nord, amb la vista posada a Empúries. Parem a Verges perquè volíem veure el poble, i parem de nou a Empúries, que havíem visitat feia molt poc, però que ens encanta. Ens banyem els peus a la platja grega, a redós de la muralla, en una aigua que sembla de llac. Dinem a Riells, la gran platja de l’Escala dissortadament ocupada pel turisme. Al restaurant Escala Park. Pas mal. Bona teca. Tornem a remullar-nos a Riells mateix. Tornada a Girona. Passejada de Dijous Sant. Ofici a la catedral amb el Sr. Bisbe. Els temps ho reclamen. Música i encens a dojo. En sortir anem a Sant Feliu, que es obert per la festivitat. Ho aprofitem! Dormir i sopar al lloc de sempre.

Darrer dia. Marxem amb recança. Però dediquem el matí a fer turisme cultural: museu d’art de Girona, petit però contundent. Romànic i gòtic. Un tastet deliciós. Seguim perseguint la infantesa a Caldes de Malavella. Volta pel poble. Fonts i termes. Baixem cap a Tossa. Divendres Sant. Ple com un ou. Blanes encara pitjor. Acabem a Arenys de Munt, al restaurant Subirans, bona brasa de sempre. A la tarda arribem a casa. Fi de festa i fins l’estiu… esperem!

Deixa un comentari

Filed under 2021, Catalunya, hotel, ruta, rutes

Empordà, Cap d’any 2021

Tot just acabava l’any que ja tornàvem a ser camí de l’Empordà. Aquesta vegada no hi anàrem de pet, sinó que vam fer una parada a Girona, per veure aquesta ciutat vestida de Nadal. Girona sempre enamora i aquesta vegada més amb el seu típic mercat nadalenc a la plaça dels cinemes. En aquesta mateixa plaça dinàrem, molt bé, com sempre, a Casa Marieta, un valor segur. Acabat el dinar passejàrem pel barri vell, per la força, pel call. Un regal en temps de pandèmia!

Sortim de Girona camí dels petits poblets amagats de l’Alt Empordà. Visitem Sant Mori, amb el seu castell i palau renaixentista, els seus estrets carrers medievals i l’església de Sant Maurici, que dona nom a la vila.

I continuem cap a Sant Miquel de Fluvia, que conserva les restes del seu gran cenobi, l’església romànica poderosa, i unes columnes d’un evocador claustre, malauradament destruït.

I acabem la ruta a Sant Tomàs de Fluvia, petit lloc on una església romànica guarda unes pintures que no vam poder veure, perquè obre només els primers diumenges de cada mes, per la missa.

El final del nostre perible fou, de nou, el magnífic Hotel Ibis Styles Ronda de Figueres, on vam poder sopar, i dormir, molt bé. Net, polit, còmode i molt bé de preu, necessiteu quelcom més?

L’endemà gran ruta: anar a França, a Cotlliure. Ningú a la frontera. Ningú en lloc. Pobles morts, Cervera, Banyuls, Port-Vendres. Cotlliure a mig gas. Bars i restaurants tancats. Però la vila marinera, amb les seves postals, intacta. L’església, el calvari, el port, el castell… i un mercat dominical, molt mediterrani. I al cementiri la tomba de Machado, una parada “inconturnable”.

Abans de dinar una parada a pendre el sol a la platja de Grifeu, una de les més boniques de la Costa Brava.

El dinar el fèrem a Llançà, al restaurant Can Rafa, un dels millors del poble. Que bé que s’hi menja! La tarda la acabàrem al Port de la Selva, gaudint de la llum de la posta, daurada i acaronadora. Fantàstic poble blanc, mariner i quiet en aquesta tarda blana d’hivern.

Tornada a Figueres, a l’hotel Ronda, sopar i dormir. El dia següent tocava muntanya i semblava que faria fred de veritat. I així fou. El dia era gris, havia nevat la nit anterior a Figueres, i a Maçanet de Cabrenys feia molt fred. Vam poder veure aquest poble de muntanya de l’Alt Empordà, els seus carrers medievals, la plaça on un avantpassat nostre, en Baltasar Molar, feu bastir un local social, la maça d’en Rotllan, l’església romànica.

Pujàrem al poble de La Vajot, petit però interessant, amb una curiosa escala exterior que puja al campanar.

I d’allà uns kilòmetres de pujada fins al Coll de la Manrella, amb el monument a Companys, i als milers d’exil·liats que travessaren la carena per aquest pas, camí de França. Molt emotiu.

Des d’allà dalt vam veure que a Roses, vora el mar, hi tocava el sol. I vam baixar corrent cap al meravellós golf de Roses, on vam passejar vora la platja de l’amplíssima badia, gaudint de la calor amable d’aquest cru hivern. Per dinar anàrem a la pizzeria Marechiaro, un bon italià. Bona teca a preu convenient.

A la tarda anàrem fins l’Almadrava i les Canyelles petites, dues cales que mai no havíem vist. Malgrat l’excesiva edificació de muntanya i mar, encara conserven aquell aire mediterrani que busquem a la nostra Costa Brava.

Encara ens va quedar temps per fer una petita aturada a Fortià, poble de la reina Sibil·la, i al Far d’Empordà, l’església del qual senyoreja l’Empordà des del seu turó fortificat.

Per acabar la jornada tornada a l’hotel Ronda de Figueres, sopar i dormir.

El darrer dia tocava retorn a casa i ho aprofitàrem per fer una ruta pel Empordà, el de dalt i el de baix. La primera parada fou als Aiguamolls, que estaven plens d’aigua i de fauna. Ocells a desdir, braus, cavalls…

Seguírem cap al bellíssim poble medieval de Pals, inabastable en ple estiu, curull de gent i badocs, buit i desolat ara, però sempre fantàstic.

I dinàrem, amb vistes al mar, impagables, al restaurant Can Gelpí, un dels únics que estava obert aquests dies. No és el millor de Calella de Palafrugell, però la seva ubicació, al Port-Bo, davant la platja, ho perdona tot. La passejada prèvia, i posterior, per aquest racó privilegiat de la Costa Brava va ser inoblidable. Més encara sabent que l’endemà passat tornaríem al confinament municipal.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Catalunya, Europa, familia, hotel, ruta

Pont de tardor per Catalunya

Aquest cap de setmana llarg del pont de tardor de l’octubre vam decidir recórrer Catalunya. El dissabte vam sortir de Barcelona, en un dia ben rúfol i vam anar fins el Brull, magnífica plana del Montseny, amb una església romànica molt bonica, tancada, i una oficina de turisme.

També hi ha un bar a peu de carretera, un molt bon restaurant, al costat de les restes del castell, ambdós ben oberts. Camp per còrrer, boscos i un poblat ibèric interessant i desconegut, ara mateix tancat per la Covid.

Des de El Brull vam anar cap al poble veí de Seva, una petita població que passa desapercebuda i que mereix una visita pel seu casc antic medieval i coquetó, i pel campanar romànic de l’església parroquial.

I de Seva a Viladrau, per una de les carreteres més boniques que travessen el Montseny. A Viladrau vam anar a la font de l’Oreneta, a tocar de la vila, molt bucòlica, mentre feiem temps per dinar.

Menjàrem a Can Bofill, un hostal dels de sempre, en un edifici modernista preciós. Cuina casolana, ambient familiar, lloc molt recomanable, bé de preu, plats senzills.

Havent dinat marxàrem camí de Sant Marçal del Montseny, un dels indrets més bells del massís, amb la seva església, l’hostal amb bon restaurant i hotel amb encant, centre de bones excursions, com ara la pujada al cim del Mata-galls pel Coll Pregó. El dia, que havia estat prou assolellat fins llavors, s’ompli d’una misteriosa boira.

Sota l’ermita, baixant per una pista, a escassos cent metres trobareu la Font Bona, un indret màgic, on neix el riu Tordera, rodejat per una fageda de somni.

Seguirem endavant cap a la Vall de Santa Fe, parant abans a l’indret anomenat Passavets, des d’on baixa de les Agudes un torrent saltiró i on trobareu una font regalada. Aquí de nou la fageda senyoreja acompanyada, aquí i allà, per avetosa. En un racó, entre la fullaraca, una salamandra treia el cap.

Acabàrem el dia a Santa Fe, fent l’itinerari fins a Can Lleonart, amb el centre de visitants i el seu magnífic audiovisual tancat, l’hotel caient a trossos i la natura regnant arreu. Hora de tornar a casa!

L’endemà tocava la Garrotxa, els seus poblets, els volcans i el paisatge encisador d’aquesta comarca del nord. Vam anar-hi per Anglès i Amer, arribant fins a la Vall d’en Bas. Tots els restaurants coneguts eren ben plens, però vam tenir la sort de poder dinar al bar l’Estrada, a tocar del pavelló municipal i camp de futbol de Sant Esteve d’en Bas. Quin gran encert! Cuina de cinc estrelles en un local senzill, un bar de piscina. Chapeau!

Acabat de dinar, i un cop esvaïda la congestió de tràfic, anàrem a veure la fageda d’en Jordà i els volcans. Missió impossible. No vam poder aparcar enlloc, tot ple, tot ocupat, munts de gent arreu! Seguírem cap a Castellfollit de la Roca per admirar la columnata basàltica on s’assenta el poble. Molt millor.

I endavant cap a Besalú, la bellíssima vila medieval, amb les seves esglésies i monestirs romànics, els carrers plens d’art, els palaus, la cúria, els banys jueus i el seu mític pont. Vam poder aparcar i passejar sense angunies, tot i que hi havia molta gent.

I per finir el dia i la ruta visitarem Porqueres, al costat del llac de Banyoles, amb la seva església d’un romànic puríssim.

Una passejada per la riba de l’estany, amb les seves famoses pesqueres, mentre el sol anava a la posta, va cloure una jornada meravellosa.

El darrer dia del pont vam anar a la Costa Brava. Abans de res vam parar a Peratallada, poble bellíssim de l’Empodanet, que estava ple de gent, però no sobresaturat. Admiràrem els seus carrers i cases de pedra, el palau dels Cruïlles, l’església i muralles.

En acabat anàrem a Tamariu, dolça cala de Palafrugell. Costà trobar aparcament però ho aconseguírem. Férem cap al nostre restaurant preferit, El Clot dels Mussols, davant del mar. Pertany a l’hotel Tamariu, un bon establiment. No ens vàrem banyar perquè vam ser poc agosarats, perquè el dia era esplèndid i l’aigua no estava freda, tot i ser plena tardor.

A la tarda visita al far de Sant Sebastià, amb les seves magnífiques vistes damunt el mar, l’Empordà, Llafranc i Calella de Palafrugell. Allà acomiadàrem el pont i el dia. Un cap de setmana llarg i fabulós!

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, familia, rutes, Uncategorized