Navarra, pont de novembre 2005

Pel pont de novembre vam anar a Navarra. Vam sortir de Barcelona per anar fins a Binéfar, on vam dinar al restaurant Ordesa, perquè la Lonja, on sempre anem, estava tancada. Vam seguir, havent dinat, fins al monestir de Leyre, on vam visitar la seva església romànica, preciosa, i la seva cripta.

Continuem fins la propera Lumbier on anem fins la Foz, un congost del riu, molt maco.

Anem cap a Roncesvalles tot remuntant la vall d’Artzi, o Arce, plena d’arbres tardorals, en tons grocs, vermells i marrons, i un riu saltant entre les pedres. Molt bucòlic!

Al final arribem a Roncesvalles, on ens allotgem a l’Hostal La Posada de Roncesvalles, bé, típica. Visitem la colegiata i el poble, xulo. Sopem al mateix hotel, tapes i plats navarresos, molt bé.

El diumenge sortim aviat de Roncesvalles per anar a veure la Selva d’Irati, que esperem plena de color. Anem primer per Orbaitzeta, fins la fàbrica i el pantà. Una passada.

Continuem remuntant colls i valls d’alta muntanya, travessant pobles de Navarra, fins Otsagavia, un bonic poble on dinem a l’asador sidreria Kixkia, una passada. Carns a la brasa, fabulós i recomanable.

Tornada a Roncesvalles, sopar a la Posada i dormir. El dilluns anem al Puerto de Ibañeta, a Valcarlos i a Sant Jean Pied de Port, a França. Bonic poble pirinenc i del camí de Sant Jaume. De tornada parem a dinar a Valcarlos, a la Benta Azkena a peu de carretera. De tornada a Roncesvalles el nostre fill es va trencar el braç, fet que ens obligà a anar fins Pamplona, ja de nit, i tornar a la matinada. Però a la Posada, molt amables, ens van fer sopar i van restar oberts fins que vam tornar.

L’endemà, darrer dia que estàvem per Navarra, vam tornar a refer la carretera fins Pamplona per visitar la ciutat. Plaça del Castillo, carrer Estafeta, catedral… i l’ajuntament. Volta complerta!.

El dimarts 1 de novembre era dia de tornada. Vam refer el camí fins a casa, però baixant pel vall de Salazar i dinant a la Lonja, que ara ja estava oberta.

 

Empordà, estiu de 2006

L’estiu de 2006 vam anar amb els nostres cosins d’Arenys a l’Empordà. Vam sortir de Barcelona, amb parada a Arenys, per continuar fins l’Hotel Gri-mar, un molt bon hotel. Bon menjar també. Dinar i sopar a l’hotel, amb matí i tarda de platja i piscina.

L’endemà vam anar a recórrer els bonics poblets de la Costa Nord de l’Empordà, entre Llança i Portbou. Vam parar a Platja de Garbet a fer un bany, i a Colera. Finalment vam dinar a Portbou, on vam visitar l’estació de tren.

Portbou

Portbou

Portbou

Tarda de platja i piscina, sopar i dormir a l’hotel. L’endemà vam anar al Centre de Recuperació de Tortugues de l’Albera, al bonic poble de Rabós d’Empordà. Molt instructiu.

Rabós

En acabat vam anar a visitar al monestir romànic de Sant Quirze de Colera, una joia del romànic català, abandonat al mig de l’Albera, al Pirineu. Un lloc indescriptible, d’una bellesa salvatge. Allà mateix vam dinar, al restaurant el Corral de Sant Quirze, bona carn a la brasa.

Tornada a l’hotel Gri-Mar, platja i piscina. Sopar i a dormir. L’endemà vam anar a veure l’extraordinari monestir romànic de Sant Pere de Rodes, sobre el Port de la Selva, i vam pujar fins el castell de Saverdera, esplèndides de tot l’Empordà i el Cap de Creus. Vam dinar al restaurant del mateix monestir, modern. Bé.

Tornada a l’hotel tot baixant a Port de la Selva, on vam passejar vora el mar i pel poble vell, piscina al Gri-Mar, sopar i dormir. El dia de tornada encara vàrem tenir temps d’aturar-nos a Perelada per fer una visita al castell, amb el museu i la biblioteca, molt bonics.

Perelada. Biblioteca del castell

Castres, pont puríssima 2014

Castres, com també les properes ciutats de Toulouse i Albi, celebren un bonic mercat de Nadal. Castres, una ciutat més humil que la seva gran veïna Toulouse, s’assembla molt a Girona. Les cases dels tintorers sobre el riu Agôut, son bessones de les cases de l’Onyar. En resum: una bona ruta de Nadal. Nosaltres la iniciàrem dinant a Carcasonne, ciutat medieval impactant que ja hem visitat altres vegades, però no aquesta. Plovia i vàrem dinar, molt bé a La Grande Bouffe, al 40 de la Route Minervoise. Bona brasa. Seguírem cap a Castres, on sopàrem i ens allotjarem a l’Hotel Eco Sweet, confortable i estrany a la vegada. De nit visitàrem la vila i el seu mercat de Nadal.

L’endemà anàrem a fer un volt per la preciosa ciutat roja d’Albi, amb la seva catedral preciosa, dedicada a Santa Cecília, amb el sostre de frescos blaus, el riu Tarn passant majestuosament vora la vila murada, i el museu Toulouse-Lautrec.

Seguidament férem cap a Toulouse, per veure el seu mercat de Nadal, que és més gran, potser el més gran del sur de França. Allà dinàrem a la pizzeria Pino, a la place Wilson, molt recomanable.

I tornada a Castres per retornar a Barcelona l’endemà, amb parada obligada a Figueres per dinar a Can Duran, menú del dia de luxe, com reis, per només 20 Euros del 2014. Fantàstic.