Tavascan 2012

Pel pont de Sant Joan del 2012 anàrem fins el Pallars Sobirà per fer un recorregut de descoberta per la zona. El primer dia fou d’aproximació, amb parada a la bella població medieval de Àger, amb una col·legiata romànica fabulosa que no vam poder visitar, perquè estava tancada. Allà varem dinar a Casa Xalets, un fantàstic restaurant que us recomanem vivament. Seguírem amunt fins a Llavorsí i fins a Espot, on ens allotjarem al meravellós hotel Roca Blanca, un altre destí de fantasia, molt recomanable. L’endemà pujàrem fins Tavascan, bellíssim poblet al capdamunt de la Vall de Cardós, i fins les familiars pistes d’esquí de la Pleta del Prat, amb un refugi de muntanya molt xulo també. Bosc i natura a tope, moltes excursions possibles.

De baixada dinar a l’Hostal Llacs de Cardós, de tota la vida, familiar, bona cuina. Tornada a Espot on vam fer encara una petita excursió pel camí, fàcil, que va de l’aparcament del parc natural, pujant riu Escrita amunt, fins arribar al camí que s’enfila cap al llac de Sant Maurici. Es travessa un bosc molt bonic, uns prats fastuosos, sense caminar gaire. Sovint hi ha cavalls pasturant, bucòlic. Paisatge de primera. Per nens i nenes de qualsevol edat.

Aquella nit sopàrem a Cal Juquim a Espot. Bé de preu, bo, bon servei. No es pot demanar més. Dormir al Roca Blanca, com a casa. Desdejuni espectacular!. L’endemà ruta per la Vall de Cardós i la Vall Ferrera. Primer a veure unes quantes esglésies romàniques que no havíem visitat mai: Esterri de Cardós i el poblet de Ginestarre. Molt bé. També vàrem intentar pujar fins a Tor, poble de contrabandistes. L’estat de la pista de terra, molt dolent, i uns cotxes tirotejats a peu de camí ens van dissuadir. No obstant això la natura seguint el riu de Tort és verge. Per dinar anàrem a un hotel que és un veritable museu: es tracta de l’Hotel Cardós. No hi havia ningú, era massa aviat, i va semblar que obrien la cuina per a nosaltres. Menjar prou bo. Acabàrem el dia en un altre indret plàcid, bucòlic i ben natural: el bosc de Virós, on es fabricava el carbó vegetal que abastia les fargues de la Vallferrera. Hi ha itineraris marcats per a recórrer-lo, bones vistes, espai per còrrer i jugar. Des d’Araós cal agafar la pista forestal que puja fins a l’estació d’esquí nòrdic, el refugi i el bosc de Virós. En bon estat.

Tornada a Espot, on aquella nit feien la revetlla, amb baixada de falles des de la muntanya, molt espectacular, i també una gran foguera. Molt xulo. Sopar al bar de l’Hotel Els Encantats. Cal Juquim estava ple. No em trobava gens bé. Millor no opinem d’un bar on vam pendre uns entrepans amb un peu a l’altre món.

El dia següent, tornada a casa, amb parada a Àger, (la col·legiata continuava tancada, sempre arribem fora d’horari de visita), i dinar, excel·lent com sempre, a Casa Xalets.

Roses i l’Empordà 2014

La primavera del 2014 varem anar, com moltes altres vegades, a la ciutat de Roses, prop del mar, on hi ha un dels nostres hotels familiars preferits, el Mediterraneo Park, amb unes piscines de somni, climatitzada l’interior, habitacions perfectes, un gran parc amb tota mena de pistes esportives i una cuina, buffet lliure, però cuidada.

L’endemà férem una bonica ruta per llocs amagats i desconeguts de l’Empordà, com ara el monestir de Sant Quirze de Colera, romànic pur en un entorn quasi bé alpí, de muntanya, a tocar de la plana empordanesa.

L’excursió continuà cap al castell de Requesens, sobre la Jonquera. Un castell més aviat ruïnós, reformat, malmès, fins i tot una mica lleig, envoltat de nou per un paisatge increïble de boscos d’alzina primigenis. Dinàrem al poble de sota el castell, a Cantallops, al restaurant Tomàs. Bé, però prou.

De tornada a Roses encara ens va donar temps de visitar la ciutadella d’aquesta vila, on dormíem. Una sorpresa agradable. És gran i bonica, ben museïtzada, un conjunt monumental molt interessant.

Restes romanes i gregues, una església romànica… bonic. El dia següent era de tornada. El pont s’havia acabat!.