Estiu de 1996: una volta per França

L’estiu de 1996 vam anar de viatge al nord de França. Vam sortir de Barcelona el 12 d’agost, parant a dinar a Agullana, en un restaurant que va tancar posteriorment. Vam travessar la frontera i vam anar fins Montpeller, ciutat que vam visitar. Vam dormir a l’hotel Ulysse, molt maco, molt bé.

D’allà vam marxar el dia 13 d’agost cap a Grenoble, bonica ciutat al peu dels Alps. Vam parar a dinar a Avignon, la ciutat dels papes, i vam anar a dormir precisament a Grenoble, en concret a l’Hotel des Alpes, al centre. Avui dia és un hotel de la cadena Kyriad.

El dia 14 sortírem de Grenoble en direcció nord, cap a Albertville, on vam fer un volt pel poble antic, medieval, i on vam dinar. Tot seguit vam fer via cap a Annecy, fabulosa ciutat amb un casc antic fantàstic i un llac molt xulo. Finalment vam arribar a Bonneville sur Arve, a tocar de Ginebra i Chamonix. Vam sopar i dormir allà, a l’hotel de l’Arve.

El dia 15 vam entrar a Suïssa i vam visitar Ginebra, amb el llac i el casc antic. Vam dinar allà, en una pizzeria. Després vam tornar a entrar a França i vam baixar pel vall del riu Doubs, parant a Ornans, per anar a dormir a Besançon, a l’hotel du Nord. Vam sopar prop de l’hotel.

El dia 16 vam continuar la ruta, camí d’Alsàcia. Vam anar a Basilea, Suïssa de nou, on vam dinar. Tornant a entrar a territori francés anat a Colmar, bellíssima vila alsaciana. Vam dormir a l’Hotel du Cerf, avui dia tancat, on també vam sopar. Un lloc magnífic, on vam estar-nos 3 nits.

El dia següent vam fer una ruta pels petits pobles medievals alsacians: Eguisheim, Murbach, Turckheim, Riquewihr…

El darrer dia vam travessar la frontera alemana per anar a veure la ciutat de Friburg in Bresgau, preciosa, amb el seu casc antic i la seva catedral. Vam pujar fins el llac Titisee, on vam remar, i vam dinar a la vora del llac en un bonic restaurant. Vam estar a punt de comprar un rellotge de cucut a la Selva Negra. De tornada a l’Hotel du Cerf vam parar a Neuf Brisach, ciutat fortificada.

L’endemà deixàrem Colmar i ens endinsàrem a Alemanya per anar fins Trier, Trèveris, bella ciutat medieval amb un gran passat romà. De tornada passàrem per Luxemburg, on vam parar a la capital, que no val gaire la pena, i arribàrem a Strasbourg, una altra gran ciutat europea, amb un barri fluvial preciós i una catedral fabulosa. Allà anàrem a dormir a l’Hotel Vendome, davant l’estació, que encara hi és i funciona.

La Petite France, Estrasbourg, França. A sota la catedral d’Estrasbourg

El dia següent, ja era 20 d’agost, vam marxar cap a Metz. Pel camí vam parar a Luneville, on hi ha un palau barroc gran però no gaire bonic, Nancy, amb la seva brillant i espectacular place Stanislas i, finalment Metz, amb la catedral i el casc antic. En aquesta darrera ciutat ens va fer molta gràcia sopar al restaurant Flo, bessó del que hi ha a Barcelona, i dormir a l’hotel Metropole, altra cop a l’estació, avui dia tancat.

De Metz vam sortir per anar a veure els escenaris de la primera guerra mundial, Verdún, les trinxeres, la voie sacrée… impressionant. Els cementiris molt corprenedors. Acabàrem a Reims, on vam poder gaudir de la catedral, una joia del gòtic. Vam dormir a l’hotel Porte Mars, molt bé.

De Reims vam marxar cap a Provins, per veure la Tour de Cèsar, meravellós castell dins el poble murallat. D’allà vam marxar vers Auxerre, amb una catedral molt maca. Havent dinat marxàrem cap a Avallon, un poble medieval molt bonic, per acabar la ruta a Semur en Auxois, un encantador poblet parat en el temps, joia de la Borgonya. Allà vam dormir i sopar a l’Hotel Cymaises, molt bé.

Sortírem de bon matí per anar a veure la capital de la Borgonya, Dijon. Seguírem cap a Beaune, amb el seu esplèndid hospital de pobres, per seguir cap a Autún i la seva catedral romànica i acabar el dia al poble balneari de Bourbon-Lancy, on vam dormir en el Grand Hotel Thermal, un balneari, en una habitació d’època, moblada amb gust francés i  d’anticuari. Vam sopar al poble mateix, al restaurant La Grignotte du Vieux-Bourbon, que encara existeix.

Seguírem el nostre viatge, ja de tornada a casa, baixant cap a Moulins, on visitàrem la bella catedral, Vichy, la ciutat balneària, Clermont Ferrand, amb la catedral de lava negra i, per acabar, Le Puy en Velay, amb un casc antic fabulós. Allà vàrem dormir a l’Hotel Brivas i vam sopar en un restaurant encantador, anomenat el Nom de la Rosa, ara tancat malhauradament.

 

Des de Le Puy en Velay vam baixar cap a Pradelles, un bonic poblet inscrit entre els més bonics de França, i continuar cap a Mende, La Canourgue i parar a dinar a La Covertoirade, un poblet medieval murallat preciós. Seguim cap a la costa i parem a dormir a Prada de Conflent, a l’hotel Pradotel, un clàssic de sempre per a nosaltres, que ara es diu Le Vauban. Abans, però, visitem l’abadia de Cuixà i sopem en un petit restaurant proper a l’abadia, a Codalet, que es diu Nogarols.

Retornem a casa, parant a Girona, de nou al Museu del vi, a dinar.

 

La Gascunya, juny del 2010

Per Sant Joan del 2010 vam anar a recórrer la Lomagne i la Gascunya, a Occitània. Un paisatge molt bonic i uns pobles preciosos. Vam sortir de Barcelona en direcció a Narbona, on vam dinar al Casino Cafeteria, i vam seguir cap a Carcassona per visitar la sempre bonica ciutat murallada medieval.

Des de Carcassona vam seguir cap a Toulouse, on vam sopar i dormir al Novotel de Blagnac, que te piscina. L’endemà vam sortir a fer la primera ruta per la Gascunya. Anàrem en direcció Auch, bonica ciutat, capital del Gers, on vam veure la catedral amb les seves cadires tallades del cor. En acabat passarem per Lavaderns, poble entre els més bonics de França, amb el seu imponent castell-palau.

Tot seguit continuàrem cap a l’abadia de Flaran, bellíssim exemple de l’art del Císter a Occitània.

L’abadia de Flaran està situada prop de Valence sur Baïse, una bastida típica de la zona, on vam dinar al restaurant “Le Massalet”. Senzill, molt senzill però bé. A la tarda vam anar fins el bonic poble murallat de Larresingle, preciós.

Les visites a pobles i viles guapíssims no es van acabar aquí. De Larresingle anàrem fins Condom, bonica vila amb una catedral gòtica xula.

I tot seguit a La Romieu, una colegiata gòtica molt interessant.

Per continuar amb l’imponent catedral de Lectoure, amb la esvelta torre, el palau episcopal i els jardins.

Per acabar, passada ràpida per Florence, i unes quantes bastides més fins arribar al Novotel de Blagnac, sopar i dormir.

El dia següent una nova aventura per la Gascunya, ara cap un desconegut monestir benedictí, l’abadia de Belleperche, atrotinat, fet molt malbé, a la riba mateix del Garona, a mig camí entre Toulouse i Moissac, convertit en eun  curiós museu francés del parar la taula, al·lucinant. Ens va agradar!.

D’allà cap al fantàstic claustre i església del desaparegut monestir romànic de Moissac, una meravella de l’art mundial.

En acabar de delectar-nos amb els capitells del claustre de Moissac vam seguir cap a Auvillar, una bonica bastida propera a Agen, on vam veure un curiós mercat rodó i la torre de la muralla, ara rellotge. Intentàrem dinar, era molt tard, però cap restaurant estava obert.

Vam anar a la desesperada, eren les dues tocades, cercant un lloc on dinar. Ens va salvar la vida, al petit poblet de Bardigues, on hi ha un hotel i restaurant fabulós: L’Auberge de Bardigues, molt recomanable. Havent dinat continuàrem la nostra ruta cap al petit i eixerit castell de Gramont, que vam visitar. Molt bonic.

Sortint del castell de Gramont encara va quedar temps d’anar a passejar pel poblet de Sarrant, un altre dels més bonics poblets de França.

Ja era molt tard, tornada al Novotel de Blagnac, sopar i dormir. L’endemà, dia de tornada, encara ens va quedar temps per fer una ruta novedosa. Vàrem pujar cap a Rieux-Volvestre, un poble amb una bonica catedral de totxana vermella.

Encara vam parar un moment a Monbrun Bocage, un llogarret on feien una fira de productes naturals, i que te una bonica església amb pintures murals medievals.

Seguírem cap a la cova de Mas d’Azil, un lloc màgic on la carretera i un riu son engolits per una cova descomunal!.

I acabàrem dinant al restaurant Segle XIX, un bon lloc que ens recomanà el nostre hotel i restaurant preferits Foix: El Lons, que estava tancat perquè era diumenge!. A la tarda tornada a casa travessant la Cerdanya fins Barcelona.

 

Les Corberes, pont de desembre 2010

Pel pont de la Puríssima del desembre de 2010 vam anar fins la Catalunya Nord, a fer un recorregut per les Corberes. Sortírem de Barcelona en direcció a Puigcerdà. Vam dinar a Alp, com sempre a Cal Eudald, el restaurant de l’Aero Hotel La Cerdanya, que ens agrada.  Acabat el dinar seguírem a Puigcerdà i, un cop allà, entràrem en territori francès per baixar per la vall del riu Tet fins a Vilafranca de Conflent, preciós poble murallat. Encara ens quedà temps després per visitar el preciós monestir de Cuixà, joia del romànic català i universal, llastimosament mutilat.

Quan el sol ja queia trobàrem temps per fer un volt pel poblet d’Eus, un dels més bonics de França, amb els seus carrers estrets i cases de pedra. Bucòlic.

Seguírem, ja de nit, fins a Perpinyà on ens hostatjarem a l’Hotel Suites Novotel, que estava molt bé, però amb un desdejuni molt justet, per no dir pràcticament inexistent. Per sopar anàrem a la pizzeria Le Nàpoli, molt bona, tot i ser cuina francesa. En tornar a l’hotel una volta pels carrers il·luminats de Nadal de Perpinyà.

L’endemà deixàrem Perpinyà per anar cap al castell de Queribús, un dels castells càtars més bonics de la regió, i endinsar-nos en les Corberes, territori molt poc conegut però molt bonic.

Baixàrem cap a Lagrasse per visitar el poblet medieval, amb la seva abadia. El paratge és idíl·lic, amb el riu, el pont i les cases i la torre del cenobi aixecant-se entre la boira.

A Lagrasse vam dinar en un bon restaurant de cuina regional que també ofereix boniques habitacions. Es tracta de l’Hostellerie des Corbières. Molt bé. De tornada vam parar al castell de Vilaroja de Termens, molt bonic, com tot el poble.

En caure la nit, tornada a Perpinyà, sopar a Le Nàpoli, dormir al Suites Novotel. L’endemà tornada cap a casa parant, això sí, a la magnífica catedral romànica d’Elna, meravellosa.

D’Elna, i el seu romànic, anàrem a una altra joia romànica: l’església de Sant Andreu de Sureda, i a la seva veïna, Sant Genís les Fonts.

Art en el seu esplendor màxim. Passada la frontera acabàrem el viatge amb un bon dinar a l’Hotel Duran, a Figueres, tot un clàssic, on vam aprofitar per veure el Museu Dalí. A la tarda, retorn a casa, a Barcelona.

Pont de la Puríssima: Toulouse

L’any 2012, pel pont de la Puríssima, anàrem a Tolosa de Llenguadoc a veure el seu famós mercat de Nadal. Era el primer cop que el vèiem, aquest mercat tan anomenat. Pujàrem per Berga, cap al túnel del Cadí, i la Cerdanya, i dinàrem, com molts cops ho hem fet, al restaurant de l’Hostal Rusó, a Llívia. Senzill i casolà. Menú bé de preu. Continuàrem cap a Tolosa, on ens vam allotjar, molt bé, molt cèntric, al Novotel de la Plaça Wilson. Tot seguit anàrem cap a la gran plaça del capitoli, on hi ha l’ajuntament, per veure el mercat de Nadal, preciós, increïble. Sopàrem al Pizza Pino, molt bé, delicioses pizzes, just al costat de l’hotel, a la mateixa place Wilson.

L’endemà, petita excursió per veure la ciutat d’Albí, amb la seva catedral gòtica fabulosa. Plovia força i vam aparcar el cotxe al mercat. Dinàrem en una mena de braseria just als soterranis del propi mercat. Un lloc una mica estrany.

A la tarda continuàrem la ruta cap a Lautrec, un petit poblet medieval, dels anomenats “Plus Beaux Villages de France”.

Seguirem cap a la bonica vila de Castres, una ciutat travessada pel riu Agout, en que les cases dels tintorers s’emmirallen en les aigües quietes com en la nostra estimada Girona. Era ja cap al tard i la semblança fou colpidora i molt real. Aquí també fan un mercat de nadal força lluit.

Sopàrem de nou al pizza Pino, i a dormir!. L’endemà visita a Toulouse, llocs que no havíem pogut visitar en altres estades, com ara la magnífica basílica romànica de Sant Serni, joia del romànic europeu.

Al migdia férem cap a la vila de Montauban, amb la seva plaça de la República i els seus carrers tallats en angle. Te una catedral, força lletja, i un museu Ingres que no vam veure. Dinàrem, molt bé per cert, en un petit bistró proper a la plaça, anomenat Le Contre Filet, al 4 de la Rue de la Princesse. Ocupàrem una taula al galliner.

A

Retornats a Tolosa, encara vam tenir temps de fer una volta pel museu dels Agustins, un convent, amb la seva església, claustre gòtic i dependències monacals, ple d’obres d’art, tot molt decimonònic, però amb bones pintures i escultures.

En acabat, el dia següent, tornàrem cap a casa, aquesta vegada via Carcasonne i Narbonne, parant a dinar a l’excel·lent restaurant de Can Duran, a Figueres, una aposta segura de qualitat. Menú a preu molt raonable. En sortir, carretera i cap a casa!.