Euskadi, estiu 2017

L’estiu de 2017 vam anar amb una amiga de la família i la seva filla a Bilbao, i a fer una volta pel país basc. Vam anar de Barcelona fins a Tudela, forta calor, on vam parar a dinar al restaurant Iruña, on fan un bon menú, bé de preu si el relacionem amb la qualitat. Arribem a Bilbao, a l’hotel Gran Bilbao, a la tarda. L’hotel molt bé. Modern i elegant, situat una mica als afores, bones vistes sobre la ciutat. Temps just de descarregar i baixem a viure la primera tarda de l’Aste Nagusia, la Setmana Gran de Bilbao, amb xaranges, música, folklore i les típiques barraques. Ens movem pel casc antic, la Encarnación, l’església de San Antón, la ria, el mercat de la Ribera, las siete calles… tot ple de gent, molta gent.

A la nit sopar al mateix hotel, carta curta però suficient, menjar que no està pas malament. L’endemà una volta per la costa basca. Lekeitio, que estava que no s’hi cabia!. Impossible aparcar ni anar a la platja. Seguim la costa cap a Ondarroa, bonica població pesquera, on aparquem al port i ens banyem a la seva platja. Molt bé.

Vam dinar al centre d’Ondàrroa, al restaurant Sutargi, cuina vasca casolana, productes de qualitat.

Tornada a Bilbao. Les festes de la Setmana Gran continuen. Sopar a l’hotel.

L’endemà, que amenaçava un dia de pluja vam decidir quedar-nos i fer una visita a Bilbao. Al final no va ploure. Feia una calor formidable. Vam agafar el tramvia i vam anar a veure el Gugenheim, per fora. I també el museu de belles arts, per dins. Vam dinar a una trattoria propera al museu, anomenada La Fontana. Pas mal.

A la tarda vam anar a Plentzia, un poblet pesquer, amb una platja xula. S’hi arriba amb el metro. Ens vam banyar.

El dia següent tocava ruta. Vam anar a Bakio… on ens vam banyar a la seva bonica platja.

Seguidament vam seguir cap a Sant Juan de Gaztelugatxe, amb la seva ermita en una península dins el mar. Estava ple de gent. Impossible aparcar. Fer la foto i seguir.

Parada a Gernika, per veure el roure, la casa de juntas i dinar. Tot com ho esperàvem. Dinem a Casa Boliña el viejo. Menú del dia, barat, honest i ben cuinat. Pocs calers i bon servei.

A la tarda anem fins una platja quasi verge en un paratge natural protegit molt maco. Es tracta de la platja de Laga. Penya-segats impressionants. Bon aparcament.

A la tarda, de nou, volta per Bilbao i sopar a l’hotel.

L’endemà sortim cap a Santander. Cerquem una platja que no trobem, però acabem, de nou, en una zona molt verge, amb una ria plena de corrents marines, molt divertida. Es diu Oriñón.

A dinar vam anar a Castro Urdiales. Va costar molt trobar lloc. Al final ho vam fer al restaurant Colón, al carrer Juan de la Cosa. Una mica car, però bo. A la tarda visita del poble, amb el penyal on hi ha el castell i l’església, molt xula. El port és bonic també. Després banyada a la platja de Brazomar.

A la tarda visita a Bilbao, la darrera, i sopar a l’hotel. L’endemà tornada a casa, amb parada a Saragossa, on vam dinar, per cert molt bé, al Meli del Tubo, un bar de tapes creatives, modern a rabiar, al carrer de la Libertad, al barri de les tapes, al Tubo.

Setmana Santa a Granada

La Setmana Santa del 2010 la vam passar a Granada. Sortírem de Barcelona cap a València, amb aturada a dinar a l’Ametlla de Mar, al restaurant Plaça Nova, bé. Continuem fins València, on ens allotgem a l’Hotel Barceló, molt bé. Per sopar anem a una mega pizzeria recomanada per l’hotel, Molt bé, bona teca i molt abundant: Pizzeria Casa de Roma. L’endemà continuem camí cap a Andalucia, parant a dinar a l’Hotel Executive, un hotel proper a l’autopista a l’alçada de Totana. No passarà a la història, ni per bé, ni per mal. A mitja tarda arribem a Guadix, on parem a veure el poble, amb la seva catedral.

Continuem cap a Granada, on ens allotgem a l’Hotel AC Granada, una mica als afores, que avui és un hotel de la cadena ABBA. Molt bé. Vam sopar en un restaurant de la Carrera del Darro, vam veure caure la nit damunt l’Alhambra i vam tornar caminant a l’hotel per l’Albaicín i el carrer Elvira.

L’endemà visita a Granada. Primer la catedral i, en acabat, pujada fins l’Alhambra per veure aquest palau àrab i els jardins del Generalife.

Vam dinar a una cadena de restaurants vegetarians que ja no existeix a la Gran Via. A la nit un parell de processons ben boniques.

El dia següent ens va venir de gust fer una escapada per veure la Mezquita de Córdoba, preciosa, i l’Alcázar de los Reyes Cristianos, que no és l’Alhambra ni el Generalife, però està força bé. Vam dinar al Caballo Rojo, restaurant de luxe, que en aquells anys tenia, a baix, a l’entrar, un local de tapes i racions.

De tornada a Granada vam veure un parell de processons sortir de la seva església, la més important i imponent la del Cristo de los Gitanos que surt de la catedral.

Tornada a l’hotel i, l’endemà, una excursió a les Alpujarras, una zona sota Sierra Nevada plena de pobles blancs, tan bonics com Pampaneira o Capileira. Després de dinar vam anar a Sierra Nevada, l’estació d’esquí, on vam tenir un altercat al caure-li un pèl de processionària a l’ull a un membre de l’expedició.

Tornada a Granada, per veure sortir les processons a la carrera del Darro, i gaudir-les tot passant pels estrets carrers del barri de l’Albaicín, camí del Sacromonte.

El darrer dia vam despedir-nos de Granada i vam tornar cap a València. Vam parar a Villena, per veure la magnífica fortalesa dels Pacheco, i també a Xàtiva, per admirar la col·legiata i el bressol de la família Borja (Borgia), amb la plaça, la façana renaixentista amb la torre, i la font medieval. Allà vam dinar just a la mateixa plaça, al costat de l’església, al restaurant Borja, avui lamentablement tancat. Força bé.

En arribar a on de nou tocava dormir al Barceló, com a l’anada, i l’endemà tornar a casa. Vam visitar València, mentre queia la nit. Miquelet, basílica dels Desamparats, Catedral, llotja… Fi de la ruta de Setmana Santa 2010.

La Gascunya, juny del 2010

Per Sant Joan del 2010 vam anar a recórrer la Lomagne i la Gascunya, a Occitània. Un paisatge molt bonic i uns pobles preciosos. Vam sortir de Barcelona en direcció a Narbona, on vam dinar al Casino Cafeteria, i vam seguir cap a Carcassona per visitar la sempre bonica ciutat murallada medieval.

Des de Carcassona vam seguir cap a Toulouse, on vam sopar i dormir al Novotel de Blagnac, que te piscina. L’endemà vam sortir a fer la primera ruta per la Gascunya. Anàrem en direcció Auch, bonica ciutat, capital del Gers, on vam veure la catedral amb les seves cadires tallades del cor. En acabat passarem per Lavaderns, poble entre els més bonics de França, amb el seu imponent castell-palau.

Tot seguit continuàrem cap a l’abadia de Flaran, bellíssim exemple de l’art del Císter a Occitània.

L’abadia de Flaran està situada prop de Valence sur Baïse, una bastida típica de la zona, on vam dinar al restaurant “Le Massalet”. Senzill, molt senzill però bé. A la tarda vam anar fins el bonic poble murallat de Larresingle, preciós.

Les visites a pobles i viles guapíssims no es van acabar aquí. De Larresingle anàrem fins Condom, bonica vila amb una catedral gòtica xula.

I tot seguit a La Romieu, una colegiata gòtica molt interessant.

Per continuar amb l’imponent catedral de Lectoure, amb la esvelta torre, el palau episcopal i els jardins.

Per acabar, passada ràpida per Florence, i unes quantes bastides més fins arribar al Novotel de Blagnac, sopar i dormir.

El dia següent una nova aventura per la Gascunya, ara cap un desconegut monestir benedictí, l’abadia de Belleperche, atrotinat, fet molt malbé, a la riba mateix del Garona, a mig camí entre Toulouse i Moissac, convertit en eun  curiós museu francés del parar la taula, al·lucinant. Ens va agradar!.

D’allà cap al fantàstic claustre i església del desaparegut monestir romànic de Moissac, una meravella de l’art mundial.

En acabar de delectar-nos amb els capitells del claustre de Moissac vam seguir cap a Auvillar, una bonica bastida propera a Agen, on vam veure un curiós mercat rodó i la torre de la muralla, ara rellotge. Intentàrem dinar, era molt tard, però cap restaurant estava obert.

Vam anar a la desesperada, eren les dues tocades, cercant un lloc on dinar. Ens va salvar la vida, al petit poblet de Bardigues, on hi ha un hotel i restaurant fabulós: L’Auberge de Bardigues, molt recomanable. Havent dinat continuàrem la nostra ruta cap al petit i eixerit castell de Gramont, que vam visitar. Molt bonic.

Sortint del castell de Gramont encara va quedar temps d’anar a passejar pel poblet de Sarrant, un altre dels més bonics poblets de França.

Ja era molt tard, tornada al Novotel de Blagnac, sopar i dormir. L’endemà, dia de tornada, encara ens va quedar temps per fer una ruta novedosa. Vàrem pujar cap a Rieux-Volvestre, un poble amb una bonica catedral de totxana vermella.

Encara vam parar un moment a Monbrun Bocage, un llogarret on feien una fira de productes naturals, i que te una bonica església amb pintures murals medievals.

Seguírem cap a la cova de Mas d’Azil, un lloc màgic on la carretera i un riu son engolits per una cova descomunal!.

I acabàrem dinant al restaurant Segle XIX, un bon lloc que ens recomanà el nostre hotel i restaurant preferits Foix: El Lons, que estava tancat perquè era diumenge!. A la tarda tornada a casa travessant la Cerdanya fins Barcelona.

 

Setmana Santa a Sevilla 2013

La setmana Santa del 2013 anàrem a Sevilla per veure les processons. Sortírem de Barcelona, camí de València, on dormirem a l’Hotel Barceló, a tocar de la ciutat de les Arts i les Ciències. Molt bé. Sopàrem a Roma Pizza, prop de l’hotel. Pizzes immenses a un preu ridícul. L’endemà sortírem cap a Baeza, parant a San Clemente, un bonic poble manxec, on hi ha una plaça major molt xula, i un museu d’art contemporani que no està gens malament.

Seguidament paràrem al Viso del Marqués, on vam intentar veure el palau museu de la Marina sense èxit. Dinàrem al poble, al restaurant Los Leones, en un menjador, gran, fred i buit, amb una xemeneia encesa. Un plat de pernil i un de formatges de la terra. Bons i cars. Continuàrem a Baeza, magnífica ciutat monumental, barroca, on teníem reservat l’Hotel Campos de Baeza, senzill però molt correcte, sobretot bé de preu. Veiérem la processó, molt bonica i sopàrem a la Taberna del Arcediano, les millors tapes de la ciutat.

L’endemà cap a Sevilla, però amb parada a Córdoba, per visitar la seva esplèndida mesquita i dinar al restaurant del Caballo Rojo.

Arribàrem a Sevilla i ens instal·larem a l’hotel Novotel, molt bé, ideal per a famílies. L’endemà visita a Sevilla, catedral, reales alcázares, barrio de Santa Cruz, Venerables, Museu de Belles Arts, Torre del Oro… i la Macarena. Plovia, i algunes processons no van sortir. Dinàrem a la Cerveseria Giralda, veient la torre mudèjar. Tapes molt bones!.

El dia següent férem via cap a Cadis. Visitàrem la catedral i l’església amb l’exposició de la Constitució de 1812. Dinàrem al café Royalty, que és un museu en ell mateix!. Sostres estucats decoració del XIX. En sortir de Cadis anàrem a Arcos de la Frontera, bonic poble blanc penjat dalt d’un turó, a passar la tarda. Bellíssim!. Sopar i dormir al Novotel, com cada dia.

L’endemà sortírem cap a El Rocio per veure l’ermita de la Blanca Paloma, molt turístic.

I continuàrem cap al Parc Nacional de Doñana. Interessant però poca cosa a veure. Dinàrem a la vora del mar, a Mazagón, després de contemplar una estona el mar, a Matalascañas, molt bé. De tornada a Sevilla dormir a l’hotel Novotel, no sense abans haver vist unes quantes processons més.

L’endemà, de camí a València, dinàrem al restaurant La Entrada, a Argamasilla de Alba, un bar just a l’entrada de la població venint de Ciudad Real. No estava gens malament un menú del dia molt bé de preu. Per dormir férem nit a València, de nou al Barceló de les Arts i les Ciències. I encara vam tenir temps de veure una processó marinera al barri marítim del Canyaveral, després d’una odissea en tramvia. Finalment  sopàrem en una pizzeria propera, diferent de la de l’anada. Fou a La Mafia de Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. Prou bé.