L’estiu de 2001, sense poder fer grans viatges, feiem escapades a la casa rural de Vilabella del Camp, a Tarragona, des d’on és molt fàcil anar fins a llocs tan bonics com el monestir cistercenc de Santes Creus, joia del Císter català i Europeu. A més del monestir, preciós, prop de l’abadia passa el riu Gaià i hi creix una frondosa albereda. En aquest entorn natural hi ha una font, taules per fer pícnic i lloc on coure una bona carn a la brasa, a més d’un bar.
Filed under 2001
Un cap de setmana de maig vam anar a fer una volta per l’Alt Empordà. Vam anar de Barcelona fins a Cadaqués, bellíssim poblet turístic i mariner del Cap de Creus, que aquests dies estava molt tranquil. Vam dinar a l’Hostal Vehí, que en aquells temps era restaurant a més de fonda. Ara només ofereixen habitacions amb esmorzar, senzilles però netes i al centre del poble.
Cadaqués
Cadaqués
Cadaqués
A la tarda vam anar fins a Roses, on ens vam allotjar a l’Hotel Mediteraneo Park, un bon hotel familiar, piscina, spa, jardí, no lluny de la platja, on fan bons preus en temporada baixa i ofereixen habitacions familiars. Vam sopar a l’hotel mateix. L’endemà vam anar a Castelló d’Empúries, on vam visitar la magnífica catedral gòtica i el poble medieval, molt bonic. Continuarem fins Vilabertran, on vam anar a veure la seva canònica romànica, església i claustre, a més del museu d’art, molt xulo tot. Vam anar a dinar a Can Duran, a Figueres, un hotel familiar molt bo i un restaurant de campanetes, molt recomanable. Vam aprofitar per arribar-nos fins els aiguamolls de l’Empordà. Retorn a Roses, sopar i dormir.
Castelló d’Empúries, catedral
Vilabertran
El dia següent anàrem a Sant Llorenç de la Muga a veure el riu passar per aquesta bonica zona de l’Empordà. Tot seguit baixàrem cap a Besalú, bella vila medieval fortificada, murallada, plena de palaus i esglésies, amb un pont gòtic meravellós. A la tarda anem fins els aiguamolls de l’Empordà, abans de tornar a Roses, per admirar la natura, arbres, ocells… Sopar i dormir a l’hotel.
Besalú
Aiguamolls de l’Empordà
El darrer dia tornada cap a Barcelona, amb parada a Girona per veure-hi el “Temps de flors”, la fantàstica exposició floral de la ciutat, que es fa cada maig. Vam estar al claustre de la catedral i vam rondar per carrers de la Força.
Claustre de la catedral. Girona
La primavera del 2010 vam fer una bonica ruta de un sol dia per terres de l’alta Garrotxa i l’Alt Empordà seguint la pista del romànic desconegut d’aquella zona. Vam anar fins Besalú per Girona i, des d’aquell bellíssim poble medieval, que aquesta vegada no vam visitar, però que val la pena veure, vam continuar cap a l’església de Sant Pere de Lligordà, d’un puresa sublim, i fins el veí i diminut poblet de Palera, que guarda un antic cenobi romànic antiquíssim, amagat dins d’una zona de bosc.
En acabar la visita vam continuar cap al poblet de Beuda, que te una altra graciosa església parroquial romànica amb un divertit comunidor a la torre.
Sortint de Beuda vàrem pujar al Santuari de la Mare de Déu del Món, on Verdaguer va viure, i on va escriure el seu poema Canigó, just mirant la muntanya. Les vistes sobre el Pirineu de Girona, i damunt la plana son espectaculars!.
Abans vam parar un moment a les impressionats ruïnes del Monestir de Sant Llorenç de Sous.
Baixant del Món parem un moment a veure l’església romànica de Sant Martí Sesserres, molt maca.
I parem a dinar a Lladó, al restaurant La Plaça, a la mateixa plaça Major del petit poble. Cuina casolana, senzilla, força bé. A Lladó aprofitem per visitar la Canònica de Santa Maria de Lledó, un altre exemple molt bonic de romànic d’aquestes terres altes.
Durant la tornada, per Figueres i Girona, parem un moment a berenar amb la canalla a Caldes de Malavella, a la bassa de Can Mallo.
Grans rutes i viatges 