Per l’abril del 2022, amb una amiga de la família i la seva filla, vam decidir anar a Granada, viatge que va quedar pendent, per culpa del Coronavirus, el març de 2020. El primer que vàrem fer va ser arribar-nos fins Miami Platja, perquè havíem sortit molt tard de Barcelona, a dinar. Ho vam fer al restaurant braseria Balmar, un lloc molt senzill pel que no apostaríeu en un principi, però on es menja molt bé i on el servei et fa sentir a casa. Vam continuar la ruta cap a València, on ens vam hostatjar a l’hotel Oceànic, afiliat a la cadena Melià. Un establiment de tall clàssic situat a la Ciutat de les Arts. Ja te un anys però està ben atès i conservat. Vam fer una volta, molt agradable, pels jardins de les Arts. Xulo.
Ciutat de les Arts a valència
L’endemà vam seguir la ruta cap a Granada, el nostre destí. Vam parar a dinar a Alhama de Murcia, a la cerveseria La Abadia, tota una troballa. Ideal. Fantàstica! Continuem cap a la ciutat nazarí arribant a mitja tarda a l’hotel Catalonia, un molt bon hotel, molt recomanable. Encara ens va donar temps de veure un parell de processons d’aquesta bellíssima ciutat andalusa. Dues de les quatre possibles!
A la nit vam anar a sopar al restaurant El Bistro del Mundo, al carrer San Juan de Dios, al davant d’aquesta església. Especial però gens malament. Tornada a l’hotel i a dormir.
Església de San Juan de Dios, Granada
L’endemà tocava voltar pels carrers del casc antic de Granada. Vam començar pel monestir de San Jeronimo, obra mestra del renaixement. Fabulós!
San Jerónimo
Continuàrem cap a la Catedral, preciosa també, i fèrem una volta per l’alcaiceria, antic mercat de la seda.
Catedral de Granada
Per entrar a la Capella Reial hi havia molta cua i, per això, vam decidir entrar a la Carrera del Darro i enfilar l’Albaycín amunt. Carrers estrets, blancs, pujades, llimoners i tarongers. Dinàrem al restaurant el Trillo,al mig del barri àrab. Molt bé, amb el seu pati andalús, amb la remor constant de l’aigua. Feia molta xafogor.
Albaycín
A la tarda baixàrem de nou a Granada i, aquesta vegada sí, vam poder entrar a la Capella Reial on hi ha enterrats els Reis Catòlics, Felip el formós i Joana la Boja. Esplèndida arquitectura i escultura, i també un notable museu de pintura flamenca. Va acabar el dia amb un parell de processons molt boniques. Sopar de nou a El Bistró del Mundo i cap a l’hotel.
El dimarts va començar xafogós. Part de la família es va quedar a l’hotel a treballar i, la resta de l’expedició, vam anar fins la Cartoixa de Granada, situada als afores. Esplendor del barroc granadí, apoteosi del guix i l’or.
En sortir baixarem de nou a la ciutat, parant a l’antic hospital, ara rectorat de la universitat. Per casualitat hi havia allà una exposició de Zuloaga, molt interessant.
Aquí vam perdre una altra part de l’equip i continuàrem, els que quedaven, cap a l’església de San Juan de Dios, decorat barroc increible, teatral.
Vam anar a dinar al restaurant Los Manueles, una mica de patacada, tapes interessants. I, tot seguit, pujàrem a l’Alhambra, on teníem hora reservada. Després d’una nefasta experiència burocràtica, i d’anar d’Herodes a Pilat, vam aconseguir entrar a aquest bellíssim palau nazarí.
Seguidament entràrem als jardins fantàstics del Generalife, a l’abril plens de flors, plens de jocs d’aigua.
En sortir vam baixar a Granada, esperant veure alguna processó, i va començar la pluja que havia estat amenaçant tot el dia. Vam còrrer a l’hotel. A la nit anàrem a un nou restaurant, més proper. L’italià Altamura, un bon lloc.
L’endemà tornà a lluir el sol i vam dividir el grup. Els menys cansats vam anar a recòrrer l’Albaycín, el barri àrab de Granada, i vam gaudir dels carrers en pujada, cases blanques i el perfum de les flors. Seguírem fins el Sacromonte, amb les seves coves, i fins i tot ens atrevírem a arribar-nos fins la llunyana abadia.
Per dinar baixàrem de nou al centre de Granada, al Darro, on topàrem amb el via crucis del Crist del Salvador, que anava a Sant Pere. Dinàrem, de nou, a los Manueles, bé. A la tarda vàrem veure sortir dues processons, malgrat l’amenaça de pluja: la dels estudiants, i la dels Gitanos, amb el famós crist.
A la nit, tornar a sopar a l’Altamura i a dormir, perquè el dijous sant era dia de tornada. Anàvem de nou a València. I per descomptat vàrem parar a dinar a l’Abadia, a Alhama de Múrcia. Aquesta vegada èrem al mig de València, al centre. A l’hotel RH Sorolla Valencia Centro, un tres estrelles amb categoria de quatre. Varem fer un volt per la ciutat, plena de gent, acolorida i mediterrània. Sopàrem a la taverna los Gómez, bé.
L’endemà continuàrem fins Barcelona, parant a dinar al restaurant Cervelló, de Fontscaldes, prop de Valls, un lloc fantàstic que us recomanem de tot cor.
Ruta fins París: Figueres – Carcassonne – Suillac – Limoges – Orleans – París
Aquest Nadal del 2021, en plena onada de l’Omicron Covid19, vam decidir anar a París a passar les festes de Cap d’Any. Vam sortir de Barcelona, molt tard, i vam fer parada a dinar al restaurant Can Duran, a Figueres, un clàssic de tota la vida, magnífic. A la tarda continuem viatge cap a Carcassonne, on ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles. Una mica apartat del centre de la ciutat però proper a la vila medieval, “La Cité”, i bé de preu. Personal amable i habitacions bàsiques però còmodes. Per sopar anem a la Divina Comedia, una pizzeria molt interessant, a la ciutat nova. Bona gent i bon menjar.
Imatge de la vila medieval de Carcassonne, La Cité”.
A Carcassonne hi anem sovint per veure el seu bonic mercat de Nadal que dura molts dies, fins passat Cap d’Any, amb atraccions com pistes de gel, roda o paradetes de vi calent. Molt xulo!
Imatge del Marché de Noel de Carcassonne
El dia següent marxem cap a Limoges, la nova etapa del viatge. Plou. Plou tot el dia. No donen gaires ganes de parar enlloc. De tota manera cal dinar i escollim la bonica ciutat de Souillac, a la Dordogne. Tot tancat. Només estava obert “Le Quercy”, pas mal du tout! Continuem ruta fins Llemotges, plovent, i arribem al nostre hotel. És un Ibis vermell, sense pàrquing. Per sort descarreguem davant l’establiment i trobem plaça en un aparcament a l’aire lliure, no lluny de l’hotel. Bones habitacions, estretes, petites però bé. Visitem, plovent, el mercat de Nadal i la pista de gel. Ens xopem però la ciutat medieval és molt bonica i hi ha un màping guai a la façana de l’església de Sant Pere. Llàstima de pluja…. moltes parades estan tancades i ningú no va pel carrer. Vam sopar a la Firenza, una pizzeria molt maca i recomanable, a tocar de l’hotel.
Màping de Nadal a l’església de Sant Pere de Llemotges.Casc antic medieval de Llemotges: rue de la Boucherie… preciós!
L’endemà, plovent encara, deixem Llemotges i anem camí de París de nou. Parada obligada a Orleans per gaudir del seu casc medieval, la catedral i la seva bona gastronomia. Aparcament fàcil a les Halles. Vam anar aquesta vegada al restaurant l’Escalier. Molt bé. Ja no plovia i vam poder tornar a visitar la meravellosa catedral.
Interior de la catedral d’Orleans
La tarda es va anar obrint i vam arribar a París, a l’hotel Exe Panorama, molt bé, molt cèntric, a tocar del metro i de la rue Lafayette. La primera vegada que ens allotjavem al mig de la ciutat de la llum! Per sopar vam desobrir un italià genial i una mica excèntric, divertit i canalla: la trattoria Libertino, que fa honor al seu nom! Vam fer el primer volt per la ciutat: el gran mercat de Nadal de la Defense, que estava tancant aquell mateix dia.
L’endemà tocava Louvre, el gran museu de París, desordenat, caòtic… però ple d’antiguitats fastuoses.
A la tarda una passejada pel París de sempre: Notre Dame, Conciergerie… per acabar als grans magatzems Samaritane, a la Rue de Rivoli i a les botigues de moda del Faubourg Saint Honoré…. Gucci, Versace, Chanel…. I davant del Ritz, a place Vendome!
Un parell de convidats especials en un café de la Rue Saint Honoré.
El darrer dia de l’any 2021 vam treure el cotxe del garatge Indigo Montholon, per cert molt bé de preu, molt recomanable, per anar fins a Versailles. El palau i els seus jardins ens van impressionar, com sempre. Feia bon dia.
La tarda vam tornar a París i vam pujar fins Montmartre, refugi d’artistes, per veure caure la tarda del darrer dia de l’any. Vam passejar pel petit mercat de nadal i pel gran mercat de pintures. Vam comprar els típics macarons i records variats. I vam visitar el Sacré Coeur, dalt del seu turó.
Mercat d’artistes a Montmartre.
A la nit, la darrera de l’any, vam anar al restaurant Vittoria, molt bé. Els focs d’artifici dels Champs Elysées es van suspendre i la policia va tallar el metro a la zona. Veniem de la torre Eiffel i vam caminar llarg per tornar a l’hotel!
La torre Eiffel el darrer dia de l’any 2021 a París
El primer dia de l’any vam anar al Museu Pompidou d’art modern. Era l’únic que acceptava visites sense reserva.
Centre d’art Pompidou
En acabat vam intentar tornar a Pizza Marinara però estava tancat. Vam seguir a peu fins Saint Germain des Pres i vam trobar una pizzeria italiana molt bona: Vesuvio. Sortint vam visitar de nou París, especialment el mercat de Nadal davant l’ajuntament.
Mercat de Nadal a l’ajuntament de París.
A la tarda nit vam arribar-nos fins el museu de Ciències Naturals, on no teníem entrada. Vam haver-nos de conformar amb una visita als jardins, que eren plens d’uns animals del cretaci i del devonià, fets de plàstic a mida natural.
Bitxo prehistòric amb cara d’histèric!
Vam continuar caminant, passant per les vores del Sena, fins al nostre hotel. Aquell dia vam poder tornar a sopar al Libertino. Tan divertit com la primera vegada.
Vista de Notre Dame des d’un pont sobre la Seine.
El darrer dia a París era primer diumenge de mes i tots els museus obrien sense reserva i de forma gratuïta. Ho vam aprofitar per visitar el millor museu de Paris: L’Orsay. Cezanne, Degas, Monet, Manet, Van Gogh, Millet, Renoir… Grans mestres, grans obres.
Les ballarines blaves de Degas.
En sortir vam tornar a dinar al Vesuvio, perfecte. I a la tarda vam intentar visitar el Museu de Ciències Naturals, pensant que ara sí entraríem… però no. Ens vam conformar amb la Galeria d’Anatomia Comparada, del segle XIX, un museu clàssic per on no ha passat el temps.
El dia 3 de gener calia anar tornant. Plovia una mica i vam anar a dinar a la Vall del Loira, al poblet de Romorantin, a un italià anomenat La Scaleta. Familiar, prou bé… A la tarda arribàrem a Sarlat la Caneda, fantàstic poble medieval molt ben conservat. Ens allotjarem a l’hotel Ibis de Sarlat. Molt bé. Vam fer un volt pels carrers deserts. Tot tancat. Dilluns passat festes. Vam sopar al restaurant L’Esprit Sarlat, un francès de certa categoria, obert sempre, a costat de l’hotel on vam dormir, l’Ibis Sarlat, un hotel econòmic molt i molt recomanable.
Ciutat medieval de Sarlat la Caneda
El darrer dia de viatge vam travessar una França tancada, era un dimarts feiner, per anar a dinar, de nou i com sempre, a Can Duran de Figueres, el nostre restaurant a la ciutat.
Ruta Barcelona a Madrid, amb parada a Saragossa, Medinaceli i Sigüenza.
Aquest pont de la Constitució i la Puríssima vam decidir fer una visita a Madrid, villa i corte. Vam fer una primera parada a Saragossa per no fer la ruta d’una sola tirada. Allà vam dormir a l’Hotel Exe WTC, una mica als afores, molt ben comunicat. Fantàstic i bé de preu. A la nit vam fer un volt per la ciutat i vam anar a sopar a la Taberna 1941, un gallec interessant, molt bon lloc.
Zaragoza: el Pilar de nit
L’endemà matí vam seguir la ruta cap a Madrid, parant a dinar a Medinaceli. Podíem haver parat també a Calatayud, ciutat molt bonica, o al fabulós monestir cistercenc de Santa Maria de Huerta, una veritable joia, però feia poc ja les havíem vistes. A Medinaceli vam dinar a El Aljibe, un restaurant molt bo, magnífic. Bona cuina i atenció. Un plaer tornar a passejar pels seus carrers de pedra, veure la seva plaça major, el palau ducal, la colegiata de la Asunción, els convents i cases solars. Vam comprar uns dolços al convent de les Clarisses de Santa Isabel. Boníssims. Està a l’entrada del poble.
Algunes imatges de Medinaceli, la vila ducal de Soria
Sortírem de Medinaceli i férem els pocs kilòmetres que la separen de la medieval vila de Sigüenza per una carretera local preciosa. Sigüenza és una gran ciutat de l’edat mitjana, amb una catedral molt impressionant, plaça major, carrers costeruts plens de cases nobles i palaus, la casa del Doncel i un castell convertit en parador al cap de munt. Imprescindible parada en el camí a Madrid.
L’endemà, al matí, cap al Museu del Prado. El passeig era encara de tardor. El museu, com sempre, una fita artística, històrica i cultural que no es pot deixar passar. Dinar a Los Cuatro Robles, una taberna prop del carrer Major, de la Puerta del Sol y las Descalzas. Molt bé. Tarda nadalenca: plaça major, Puerta del Sol, Callao…
Els dies que vindran seran de visita cultural al matí: Museu Thyssen, Reina Sofia… i passeig a la tarda, per admirar les llums de Nadal a la capital d’Espanya, que son molt boniques. Tampoc no hi va faltar el Parque del Retiro, també tardoral avançat. Per dinar vam anar un parell de dies a un italià molt rústic i molt recomanable: La Pentola Magica. Sopar a l’Acqua in Boca, dormir al Claridge… de fàbula tot plegat.
El darrer dia fou l’hora del Museu Arqueològic Nacional. Era el brillant final d’un recorregut pels museus de Madrid. La tarda nit fou per a una altra volta entre la decoració del Nadal.
El darrer dia tornada ràpida cap a casa, a Barcelona, amb parada a Saragossa, per veure de nou el Pilar i tornar a dinar a la Taberna 1941.
Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Primer vam parar a dinar a Vilabella, donat que vam sortir una mica tard.
Església de Sant Pere, Vilabella del Camp, Tarragona
El dia següent, tot i que la nit va ploure, va començar amb un cel amb clarianes. Això ens donà ànims de pujar a Aigües Tortes, un indret meravellós dins el Parc Nacional, on no havíem estat des de feia molts anys. Vam anar fins Boí per agafar un dels taxis que surten de la plaça del poble. No feia fred, ni a dalt del parc tampoc. Una volta inoblidable per aquells indrets de somni. Natura en estat pur.
Tornats a Boí encara donà temps de visitar les esglésies de Boí i de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. La de Boí no és la més lletja de la Vall, declarada patrimoni de la humanitat pels seus monuments romànics, sinó que compta amb unes pintures d’estil bizantí molt guapes. Ens vam deixar pujar al campanar!
Sant Climent de Taüll, amb els seu famós campanar, als afores del poble, i Santa Maria de Taüll, a la plaça Major, son dues de les esglésies capitals de la zona. A Santa Maria les pintures han estat reproduïdes i a Sant Climent les recreen amb l´’us d’un màping de llum molt potent.
Encara va quedar temps d’anar fins el Balneari de Caldes de Boí, quants records d’infància, i recòrrer en silenci els seus bonics jardins plens dels colors de la tardor.
En acabat vam anar a dinar al restaurant Treio, el local de l’hotel Pey, a Boí mateix. Molt bo. Recomanable. A la tarda vam visitar Erill la Vall, un poblet de conte de fades, amb la seva fabulosa església de Santa Eulàlia.
S’anava fent de nit però el magnífic paisatge de tardor amb tota mena de tons de groc, vermell i marró, convidava a seguir la ruta. Per això vam arribar-nos fins el túnel de Vielha, a l’Hospitau de Sant Nicolau on, de petit, havia passat els estius. Estava millor que mai, però sense vida. Una llàstima.
Tornem a l’hotel i fem una passejada quan ja fosqueja per Pont de Suert. Per sopar de nou l’Albergue de Pas. Per dormir, de nou, el Cotori. Com a casa.
El dilluns era el darrer dia. Volíem haver anat a Roda d’Isábena i al monestir d’Obarra, però estava tancat per obres i ho avisaven amb antel·lació. Per això vam desisitir i vam baixar cap a Benavarri per la carretera per on havíem vingut. Vam parar al monestir d’Alaón, que mai no està obert però es molt bonic, romànic, sota una penya, a Sopeira. Després vam parar a Areny de Noguera un poblet amb un casc antic medieval interessant.
Però el millor estava per arribar. Uns kilòmetres més avall vam agafar la desviació cap al poble medieval de Montañana. La millor decisió del viatge. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb un pont petit i bonic, una torre altenerosa, una ermita romànica molt maca, un riu, carrers costeruts i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellós. Una passada. La porta te capitells historiats. Dins hi ha pintures que no vam veure perquè no vam parar a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa.
Va acabar el dia a Cervera, on vam dinar al Bar Marinada, molt interessant. En acabat de dinar un volt pel carrer Major fins la plaça de la Paeria i l’església de Santa Maria. I cap a casa amb ganes de tornar a sortir.
A finals d’agost de 2021 vam anar amb una amiga de la família i la seva filla a Menorca. Feia 24 anys que no havíem tornat a trepitjar aquesta meravellosa illa que, d’altra banda, era el nostre destí preferit de vacances durant el anys 80 i 90. Hi arribàrem a anar dues vegades l’any. Sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”. Vam entrar al port de Ciutadella al vespre, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també.
L’endemà, passeig matinal per Ciudatella, carrers buits a les vuit del matí. Visitem la catedral, la capella del Sant Crist, Seminari, Ses Voltes, el Roser… Esmorzar a l’hotel i decidim anar fins la platja de Santo Tomás, que es fantástica, tot i no ser una cala. Les cales del sur de Ciutadella estaven petades. No s’hi podia accedir. En canvi Santo Tomás te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte!
A Santo Tomás ens banyem, matí i tarda, en una aigua paradisíaca, i dinem al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja que està força bé. Molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.
A la tarda tornem a Ciutadella. Voltem pels carrers més amagats de Santa Clara fins el port, fugint de les aglomeracions. Sopar al nostre restaurant Don Giacomo, que havíem reservat per totes les nits, donat que Menorca estava absolutament plena i desbordada, i el centre de Ciutadella pitjor.
L’endemà anem a Cala Galdana, amb la intenció de caminar fins Mitjana o Macarella. Però el pàrquing de Cala Mitjana estava sobresaturat. Feina vam tenir de trobar un forat al final del riu de Galdana. Ens vam quedar en aquesta dolça petxina d’aïgues netes i càlides, destrossada per l’hotel que la presideix. Vam dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!
Tarda de passejada a Ciutadella, visitant el palau Olives, el palau Saura-Miret i rondant els carrers més solitaris de la part de Sa Murada, a tocar des Pla del Port. Sopar a Don Giacomo y dormir a l’Hostal Ciutadella…
El dia següent, vist que no hi havia manera que els pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella, Talaier i altres fossin accessibles, decidim anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal repetir sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.
De tornada, com sempre, passeig calmat per Ciutadella, sopar a Don Giacomo i dormir al nostre Hostal Ciutadella.
El dia següent anàrem a Son Bou, travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina.
A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant. A la tarda ens tornarem a banyar en la mateixa platja. En acabat tornada a Ciutadella. Posta de sol al port i a sa murada. Fabulosa. Sopar a Don Giacomo i dormir a l’hostal.
El darrer dia, per aclamació popular, vam decidir repetir la meravellosa platja de Son Xoriguer. Molt aparcament en una illa desbordada per la gentada i el restaurant Ciao Belli, amb la seva esplendorosa cuina italiana, ens van convencer.
Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.
La tarda, la darrera, va ser com sempre. Passejada per Ciutadella i sopar al nostre Don Giacomo i a l’Hostal.
De bon matí, amb la sortida de sol acaronant el teulats de Ciutadella, marxàrem cap al port on, a les 10,30 hores sortia el vaixell de Balearia que ens retornava a Barcelona.
A mig estiu del 2021 ens va venir bé de fer una petita ruta per la Cerdanya i el Pirineu Català. Vam sortir de Barcelona i vam anar fins Castellar d’en Hug per veure les fonts del Llobregat, indret que no per fressat i conegut deixa de ser bonic.
D’allà, a la tarda, havent dinat, van anar pel coll de la Creueta i l’estació d’esquí de la Molina fins l’hotel de la Collada de Toses. Feia una calor de dimonis i tenien l’Spa tancat per una avaria. L’hotel està bé però necesita una renovació a fons. Vam decidir fer una excursió pels voltants i pujar, malgrat els 32 graus que feia, al Pla de la Bassa i Creu de Meians. Bona decisió, vistes fabuloses al Puigmal, Puig Llançada, Cerdanya i França. Hi havia ramats de vaques i cavalls en llibertat. Bucòlic i bonic.
A la nit vam baixar a sopar al restaurant El Tirol, a la Molina. Gran decisió i gran elecció. Fabulós. Servei atent i bona teca. L’endemà vam tornar a la Molina per pujar amb el telecabina fins el Niu de l’Àliga, el refugi de la Tossa d’Alp, a més de 2500 metres d’alçada. Vam aprofitar per pujar alguns pics sense gaire esforç i poder gaudir d’unes vistes impressionants. Pic de la Tossa, de la Mena i Comabella.
A la tarda, dinar al Tirol, molt bé. I per païr la teca vam anar al poble d’Urus, a la Font Freda. Una tarda apacible, completada amb una visita guiada a diverses esglésies de la Cerdanya:
Sant Pere d’Alp… amb les seves restes de pintura mural, San Joan de Riu, barroca, preciosa…
Sant Julià de Pedra dalt del seu penyal…
i Santa Maria de Talló, anomenada la Catedral de la Cerdanya.
A la nit, sopar al Tirol, dormir a la Collada i preparats per anar a Núria al matí següent. Agafem el carrilet i arribem a Núria. Allà prenem un altre telecabina fins el refugi sota el Pic de l’Àliga. Pugem aquest cim en menys d’una horeta per poder gaudir de vistes fantàstiques damunt Núria i del Puigmal, Noufonts, Nou creus y Torreneules. La vall fins Ribes de Fresser als nostres peus… guapissim!
Dinem a Núria, al self service, i passem la tarda, fins agafar el carrilet a Ribes i el cotxe cap a Barcelona, a l’esplanada de gespa del llac, magnífica, prenent el sol.
Penyíscola sembla sortir del mar dalt de la seva roca
Aquesta vegada no cal mapa de ruta. A Penyíscola només vam fer platja. Relax total. Vam marxar un cap de setmana llarg, per Sant Joan, fins la nostra anyorada ciutat del mar. Naturalment previa parada a la bella platja de La Mora, a fer un bany, i a Vilabella per dinar. Tot estava força ple, malgrat la Covid19 i vam haver de reservar un hotel no gaire conegut per nosaltres, i no gaire ben puntuat, un xic allunyat, però que va fer el fet: l’Hotel RH Casablanca & Suites, un típic i tòpic complex de platja, pas mal du tout!
La resta… poca història. Platja al matí i visita a la fabulosa vila bella a la tarda. Descans assegurat. Per dinar vam anar un parell de vegades a la Pizzeria Serredal, que estava propera a l’hotel. Gran encert. Molt bon lloc. Els sopars els vam fer al Buffet lliure del mateix hotel, que era com tots els buffets dels hotels de platja del món sencer.
Aprofitant el pont de la Pasqua de Pentacosta, o segona pasqua, vam anar a una de les nostres destinacions més preuades, el Pirnieu d’Osca, i a un dels nostres hotels més carismàtics, l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic de la nostra història. Amb el seu fantàstic Spa, on sempre hem estat de fàbula. Vam arribar-hi a la tarda, després d’un matí de platja a La Mora, a Tarragona, i de dinar a Vilabella. Temps de fer una nova banyada a la piscina climatitzada i de sopar al seu deliciós restaurant La Estiva, fabulós restaurant. El dia següent oportunitat d’or per redescobrir el parc natural d’Ordesa. Aquesta vegada vam pujar riu amunt fins veure les imponents cascades que hi ha. Valia la pena.
En acabat baixàrem fins el bonic poble de Broto on vam dinar al restaurant Casa Joaquin, molt bé. Carn a la brasa molt bona. Després de dinar fem un volt per Broto, església, carrers de pedra estrets i cascada del Sorrosal, espectacular com sempre. Tornada a Sabiñánigo i tarda de Spa. De meravella. A la nit un greu problema. Tot tancat. Acabem a la Pizzeria Italian’s. No hi haguèssim anat mai… però és un lloc molt recomanable. El dia de tornada vam anar molt bé, autopista buida, tant ràpid fèrem el camí que vam arribar a dinar a casa.
L’estiu de 2021, encara amb algunes restriccions Covid19, vam decidir anar de viatge a Portugal, travessant el Cantàbric a l’anada i Castella a la tornada. Vam sortir de Barcelona i vam fer nit a l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic amb Spa, on sempre hem estat de fàbula. No tenien obert el seu deliciós restaurant i per això vam sopar, fantàstic, al restaurant del davant, propietat dels pares de la Virgínia, a l’Hotel Mi Casa.
L’endemà vam continuar la ruta cap a Vitòria, on vam dinar, molt bé, al restaurant Erdizka taberna bar&grill, al carrer Cuchilleria 11, al centre de la ciutat. Un lloc on menjar bé, qualitat i quantitat, per un preu ridícul.
Carrer Cuchilleros a Vitoria
En acabat vam fer un tomb per la vila. Plaça de la Virgen Blanca, catedral… Bonica sense ser esplèndida.
Plaça de la Virgen Blanca
Continuarem viatge fins a Santander, on ens allotjarem al Gran Hotel del Sardinero, a la platja del mateix nom, un bon hotel amb una situació magnífica, al mateix costat del mar. Una experiència decadent i vintage.
Platja del Sardinero amb el Gran Hotel al fons.
Anàrem a sopar a casa d’en Vittorio, de Salerno, no lluny de l’hotel. El senzill establiment amaga una de les millors pizzeries de Santander. Fabulosa!.
El dia següent sortim de Santander en direcció Oviedo. Parem a banyar-nos els peus, feia una mica de fred i estava núvol, a la platja del Merón, fabulosa, a San Vicente de la Barquera, un bonic poble amb una ria molt maca. Bon aparcament pagant.
Platja del Merón
Després de la banyada anem a dinar al restaurant La Tertúlia, al poble de Celorio, als peus de la bonica platja de la Palombina. Un lloc on el peix i marisc fresc son la norma, molt recomanable.
Playa de la Colombina a Celorio, Cantábria
Seguim viatge a Oviedo, capital d’Astúries, on ens allotgem al Gran Hotel La Reconquista, un establiment tipus parador nacional, situat en un bonic palau del XVIII. Pas mal. A la tarda visitem la ciutat, el seu barri vell, la catedral, la cámara santa… i sopem al restaurant el Fondín, un lloc d’alta qualitat, fantástic, molt recomanable.
Catedral de Oviedo
Barri de tapes a Oviedo
Seguim la nostra ruta, al matí següent, anant a Galicia, a Ribadeo, a la seva espectacular platja de “As Catedrais”. Bona organització, párquing gratuït, paratge increible, no es pot deixar de veure.
Platja de les Catedrals, a Ribadeo
Continuant camí de Lugo parem a dinar a Mondoñedo, un pobe antic, de pedra picada, on hi ha una catedral molt bonica. Dinem a un bar del poble, menú del dia, generós: Bodegón A Catedral. A la tarda visitem la catedral, que ens va agradar molt.
Catedral de Mondoñedo
Per dormir hem triat Lugo, ciutat romana que conserva les muralles, amb una bonica catedral y un barri antic molt interessant. L’Hotel Eurostars Lugo está al afores, però no molt allunyat del centre. És convenient.
Catedral de Lugo
Per sopar vam anar de tapes, al restaurant Las Cinco Vigas al centre de Lugo. Molt bo.
El dia segënt vam anar camí de Santiago erò fent la costa nord de Galicia. Feia molta calor i vam anar a la platja de Razo, espectacular!. Aigua fresca i molta calor: dia d’estiu!
Platja de Razo
Allà vam dinar al restaurant “O Cordobés”, un bar de platja típic i tòpic, però amb racions de qualitat. Molt bé.
L’endemà, abans de marxar de Santiago, vam poder visitar finalment la catedral, plena a vessar els dies anteriors. I enfilàrem cap a Vigo, no sense abans fer una visita a la illa d’Arousa, preciosa, amb poc sol i gens de ganes de bany.
Illa d’Arousa
Seguírem per dinar a Pontevedra. Ho vam fer al restaurant Nonna Clara Trattoria, un italià molt xulo. En acabat vàrem fer un recorregut per la ciutat, molt interessant tota ella, en especial la escenogràfica esglèsia de La Peregrina.
La Peregrina a Pontevedra
Continuàrem la ruta cap a Vigo, on ens vam hostatjar a l’hotel Occidental d’aquesta ciutat. Molt bé. Per sopar baixàrem al centre, prop de la catedral, on hi havia ambient de tapes. Vam sopar al restaurant El Capitan. Pas mal du tout!
Ambient de nit a la zona de tapes de Vigo
El dia següent tocava vaixell a les illes Cies, des de Vigo. Día núvol, amb fred. Viatge molt agradable i en arribar a l’illa paisatge espectacular. Platges de somni, però ni pensament de banyar-se, ni en broma. Vam dinar al restaurant de càmping, al self-service, molt bé. A la tarda tornada a Vigo, i sopar en un restaurant encantador i fantàstic: Tapas Areal. No només tapes, un veritable restaurant!
Pltja de Rodes a les Illes Cies
El dia seguüent anàrem fins la bonica vila marinera de Sanxenxo per agafar el vaixell cap a la Illa d’Ons. Plovia lleugerament quan hi vam arribar, però es va anar obrint, lentament. Platges i paisatges de maravella pero no vam poder gaudir-los. Feia fred. Vam dinar al poblet de l’illa, quatre cases, al únic restaurant disponible, Casa Acuña, molt normalet. De tornada a Vigo vam repetir amb les Tapas Areal, fenomenal i tornàrem al nostre hotel de la ciutat: l’Occidental Vigo.
Platja a l’illa d’Ons
Tocava ja marxar de Vigo, d’Espanya i de Galicia, camí de Portugal. Vam agafar l’autopista i vam arribar a Braga, encantadora ciutat medieval portuguesa, amb una catedral fantàstica, plena “d’azulejos”, carrers amb cases de pedra, convents i esglésies a dojo.
Catedral de Braga
També vam visitar, en una escapada, la impresionant i escenogràfica església del Bom Jesús do Monte, barroca, als afores de la ciutat. Una passada.
Bom Jesús do Monte
Tornats a Braga, dinàrem al restaurant La Piola, una pizzeria i ristorante que estava molt bé. A la tarda vam anar cap a Guimaraes, una bonica ciutat més al sur de Braga, on diuen que va nèixer Portugal. Com la seva veïna està plena d’esglésies, convents i palaus, plens dels típics azulejos.
Plaça principal de Guimaraes
Seguirem cap a Porto quan la tarda avançava. Ens allotjarem a l’hotel Eurostars Porto Douro, una cucada, davant del riu Douro, amb vistes impagables sobre el pont Lluís I. Encantador.
Vista nocturna del Douro i el Pont lluís I des de l’hotel Porto Douro
Per sopar anarem a la propera Ribera del Douro, molt animada y turística, on trobarem el fantàstic restaurant Postigo do Carvão, un local luxós i vintage, gastronomia portuguesa pura. Molt bo!
Vista de Porto des de Vilanova de Gaia
L’endemà tocava fer la ciutat de Porto, la seva catedral, el palau episcopal, els Clerigos, les esglésies, els convents… Tots fabulosos, plens d’art, en una ciutat decadent, romàntica. Vam passar el pont sobre el Douro i vam dinar a Vilanova de Gaia. Vam dinar a la Taberninha Do Manel. Molt ben puntauada, a nosaltres no ens va acabar de fer el pes.
Vilanova de Gaia vista des de Porto
A la tarde, després de dinar, ens va venir molt de gust agafar un tramvia antic fins la desembocadura del Douro, un passeig molt divertit en una baluerna que semblava preparada per sortir de la via en qualsevol moment.
Tramvia de la línia 1 de Porto
De tornada a la ciutat, havent visitat el meravellós convent de Sant Francesc, ple de mosaics “azulejos”, vam anar a sopar al lloc més entranyable de tota l’excursió. Un local de tapes magnífic: A Bolina!
Catedral d’Oporto. Claustre.
El dia seguënt vam fer una petita excursió pels voltants d’Oporto. De primer Amarante, una encantadora vila amb un pont bonic i una església tancada per obres, mala sort.
Vista d’Amarante sobre el riu Támega
Després baixada a la Vall del Douro, amb les seves vinyes, cases senyorials, pagos i poblets. Paisatge humà grandiós en la seva senzilla utilitat. I, més endavant, cap a Viseu, ciutat episcopal, amb esglésies molt maques, on vam dinar al restaurant Porta 64. Molt bé!
La Misericordia de Viseu
De Viseu varem anar fins Aveiro, petita població marinera situada en una depressió que fou famosa per les seves salines. Els vaixells “Moliceiros” li donen un aire de petita Venecia.
Moliceiros navegant pels canals de Aveiro
A Aveiro vam poder gaudir de la maravella artística del convent de Jesús, un cenobi barroc magnífic.
Refetor del convent de Jesús
De tornada a Porto, anem a l’hotel i tornem a sopar a O Bolina, com sempre fantàstic.
L’endemà és dia de marxa i deixem Portugal. Tenim com a destí León. Passem per Chaves i Verín per acabar dinant a Benavente. Deixem les brumes i boires atlàntiques per passar a l’aire sec i calent de la meseta castellana. Però tenim sort, no fa gaire calor. Benavente te un casc antic medieval bonic i un parell d’esglésies que val la pena veure, d’un romànic pur. En aquesta vila històrica de Castella dinem al restaurant La Taberna de Bode, molt bé, casolà.
Església de Santa Maria del Mercado
Sortim de Benavente i en una hora som a León, on ens allotgem a l’hotel Alfonso V, un clàssic reconvertit, prou bé. Visitarem la capella sixtina romànica de San Isidor, una passada i, per descomptat la seva fabulosa catedral gòtica, amb els vitralls. Els millors d’Espanya, equiparables a Reims o Chartres. Per sopar anàrem al Four Lions Brewery, una cerveseria molt guapa, moderna i informal.
Catedral de Lleó a la nit
El dia següent teníem una cita amb l’art. Vam fer la ruta programada per “Las Edades del Hombre” que aquest any estava dedicada al 800 anys de la primera pedra de la catedral gòtica de Burgos l’any 1221. L’exposició, la XXVena edició, s’anomenava “Lux” i tenia seus a Sahagún, Carrión i Burgos. Així que vam anar fins Sahagún on vam visitar “Lux” a les esglésies de San Tirso i la Peregrina. Xulo de veritat.
Església de San Joan a Sahagún
Seguidament fèrem via cap a La Olmeda, una esplèndida vila romana, perfectament museitzada, als afores de Saldaña, a Palència. Una passada!
Mosaics del segle IV a la villa romana de l’Olmeda
Continuàrem el camí cap a Carrión de los Condes, visitant les esglésies de Santiago i Santa Maria, també seus de “Lux”. Allà dinàrem a l’Hostal Restaurant La Corte, molt bé però molta gent.
Detall del pantocràtor a l’església de Santiago a Carrión de los Condes
Seguim ruta a Burgos on arribem a l’hotel Silken Gran Teatro, perfectament ubicat prop del centre històric. Visitem la darrera etapa de “Lux”, però no la catedral, que està tancada. Tenim hora per l’endemà, dilluns, perquè avui, diumenge, dia de Sant Jaume, estava tancada per un concert. Anem a sopar, de tapes, a un restaurant clàssic: Casa Pancho. Molt bo!
Catedral de Burgos
A Burgos vam passar dos días perquè el diumenge estava tot tancat, menys la catedral, que ho estava el diumenge. I aquell dilluns només quedava oberta la extraordinària Cartuja de Miraflores, i el recòndit i amagat monestir trapenc de San Pedro de Cardeña. Allà vam anar.
Retaure i tomba de Joan II a la Cartoixa de Miraflores
Visita lliure de la Cartuja, impressionant! I visita guiada per un monjo molt xamós del que es pot visitar de San Pedro. Guai!
Ascètica nau cistercenca de San Pedro de Cardeña
Per dinar anàrem fins la bellíssima vila medieval de Covarrubias, kilòmetre zero de la naixença de Castella, a una distància raonable de Burgos. Paisatges fantàstics! Allà dinàrem, de nou, a Casa Galín, a la plaça Major. Un restaurant dels de tota la vida!
Restaurant Casa Galín a la Plaça Major de Covarrubias, Burgos.
Seguim, de tornada a Burgos, el rio Arlanza, que s’engorja en un paisatge típic de Castella. Apareixen les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, avui tancades, al ser dilluns. Continuem fins la carretera general i ens desviem per veure la joia visigòtica de l’església de Quintanilla de las Viñas, sola, isolada, amb la seva extraordinària decoració en pedra.
Detall de la decoració de Quintanilla de las Viñas
Continuem fins Burgos per anar a la visita programada de la catedral, fantàstic edifici gòtic, ple d’art. En acabat tornem a Casa Pancho i al nostre hotel.
Cimborri gòtic del creuer de Burgos, una maravella en pedra.
L’endemà toca ruta. La iniciem anant a Lerma, prodigiosa mostra d’urbanisme del segle XVII a España per gentilessa del Duc de Lerma, valido de Felip III. Visitem el palau ducal però la colegiata estava tancada, tot i ser dimarts a les 11 del matí.
Plaça Major i palau ducal de Lerma
Seguim cap a Santo Domingo de Silos per admirar el fastuós claustre romànic i els seus capitells, filigrana del romànic europeu.
Claustre de Santo Domingo de Silos amb el xiprer que cantà Gerardo Diego.
En acabat anem a Ucero, poble medieval a la boca del fabulós canyó del Rio Lobos, on mai ens cansem de tornar. Tot ple per dinar. Vam acabar en hostal que no coneixíem: El Balcón del Cañón. Pas mal! El millor: les vistes del riu.
Vistes del riu Ucero des del Balcón de Ucero, hostal i restaurant.
La tarda la vam ocupar visitant el canyó del Rio Lobos, un enclau privilegiat que encara estava en plena primavera, ple de flors i papallones, tot i ser ja estiu.
Ermita de San Bartolomé dins el Cañon del Rio Lobos, a Soria.
Caient ja la tarda visitàrem la bonica ciutat del Burgo de Osma, amb la seva magnífica catedral. Estava buida de gent, tot tancat. Feia una mica de pena.
Plaça de la Catedral a El Burgo de Osma, Soria.
Finalitzarem la ruta d’aquell dia a la capital, Soria, una ciutat entranyable on ens agrada sempre tornar. Aquesta vegada dormírem a l’hotel Alfonso VIII, un clàssic de la vila, que ens agradà. Per sopar fèrem cap a Casa Augusto, a la plaça Major, que ha viscut temps millors. S’imposava un passeig per les vores del Duero, que sempre enganxa.
El riu Duero al seu pas per Soria
I una visita al enigmàtic cenobi de San Juan de Duero amb les seves estranyes columnes romàniques.
Columnes romàniques d’influència bizantina a San Juan de Duero, Soria
El dia següent volíem recòrrer una mica la fantàstica serra de Soria. Vam anar primer a Vinuesa i vam pujar fins la Laguna Negra. Paisatge bellíssim, tot i que la laguna, ara, és verda!
La Laguna Negra, Soria
Baixarem a Vinuesa de nou i fèrem ruta a Duruelo de la Sierra, per pujar a Castroviejo, un lloc encantat, amb grans pins i pedres gegantines, una mena de ciutat encantada a Soria.
Castroviejo, Duruelo de la Sierra, Soria
Sense gasolina buscàvem un lloc on repostar i acabàrem a Quintanar de la Sierra, camí de Burgos altra cop. Allà dinàrem al restaurant El Cenador, un lloc bo, estrany… A la tarda pujàrem en cotxe a la llacuna de Niela, encara més estranya… i al naixement del riu Arlanza, un lloc encantador per fer un bon pícnic
Nacimiento del Rio Arlánza, Quintanar de la Sierra, Burgos
De tornada a Soria, un passeig fins San Saturio s’imposava. Sempre reanima i recomforta aquesta ruta machadiana i gerardiana fins l’ermita. En acabat, sopar al bar Herradores, un bar de tapes de tota la vida. I dormir a l’hotel Alfonso VIII, cap problema.
La petita ermita de San Saturio, a Soria, penjada damunt del Duero
El dia de tornada, el darrer dia, al final del viatge, agafarem la carretera de Saragossa, parant al petit i bonic monestir de Veruela, una parada que fem sempre. Podíem haver anat a Tarazona, bonica ciutat, però vam preferir aquest cenobi cistercenc. Per dinar nova parada a Fraga, al bar Borau, un restaurant que no serà la darrera vegada que tindrem en compte per menjar.
La setmana santa confinada de 2021 vàrem poder sortir per Catalunya. Ens feu gràcia tornar a Girona, i fer un volt per la Costa Brava, com ja ho havíem fet per Nadal a l’Alt Empordà des de Figueres. Hi hagué una prèvia, en que visitàrem, el diumenge de Rams, Blanes i Tossa, i dinàrem al restaurant Braseria Pini Pizzeria, que no heu de confondre amb l’altre Pini proper. No hi tornaríem. Una mica de platja, una volta a la Vila Vella i cap a casa.
L’endemà començà la veritable sortida, sense més preàmbuls. Anàrem fins Sant Feliu de Guíxols on ens banyàrem els peus i dinàrem a peu de platja, al port, al restaurant Sa Marinada, un luxe, fantàstic. A la tarda seguírem cap a S’Agaró, per veure la magnífica platja de Sant Pol. Quan queia el sol recuperàrem la ruta per arribar al nostre destí, Girona. Ens allotjàrem a l’hotel Ciutat de Girona, molt bé, idealment situat al centre de la ciutat, prop del pont de ferro. Sopàrem al mateix hotel, al restaurant Blanc, que és tota una delícia, a preus imbatibles. No va mancar la passejada de tarda per la vila medieval, posta de sol inclosa, des de les muralles.
L’endemà sortim camí de les Gavarres per pujar al Santuari del Àngels, meca de tot bon gironí. Vistes increïbles, boira damunt l’Empordà. Tot tancat. Anem després cap a la bonica Monells, poblet rústic encantador, de pessebre que diríem. I d’allà, per carreteres petites, sortim a Cruïlles, amb la seva torre al mig de la plaça, i el seu monestir de Sant Miquel, romànic puríssim, tancat per restauració des de fa ja molts anys. La visió externa és meravellosa. Acabem a Palamós on hem reservat restaurant al port, a La Fàbrica de Gel. Una passada. Molt bé! Acabem el dia a la encantadora Calella de Palafrugell, sense gaire gent. Un luxe! Tornem a Girona, passejada per la força vella fins Galligans i sopar al Blanc i dormir al nostre hotel.
Un nou dia! Baixem avui cap a Celrà, fins a Palagret, per veure la casa familiar, i les altres masies d’aquesta vall, Taverner, Guinard… Continuem cap a Ullastret, per visitar el bonic poblet iber, gran i poderós. Baixem després a la propera Palau Sator, poblet medieval guapíssim que no havíem visitat feia molts anys. Fem final a la platja d’Aiguafreda, una mena de cala nórdica, un fiord, únic lloc del terme marítim de Begur on podem aparcar el cotxe. D’allà recorrem el camí de ronda fins Sa Tuna i tornem. Fa una mica de fred i boira, ara sí, ara no. El sol escalfa. Anem a dinar al Diferent restaurant, al centre de Begur. Fantàstic, fabulós! Seguim cap a Sa Riera, cala de luxe a la Costa Brava. L’aigua no es mou. De tornada fem una parada a Peratallada, un petit passeig. I una gran passejada per Girona, una tarda més. Nit al Blanc i al Ciutat de Girona.
L’endemà sortim cap al nord, amb la vista posada a Empúries. Parem a Verges perquè volíem veure el poble, i parem de nou a Empúries, que havíem visitat feia molt poc, però que ens encanta. Ens banyem els peus a la platja grega, a redós de la muralla, en una aigua que sembla de llac. Dinem a Riells, la gran platja de l’Escala dissortadament ocupada pel turisme. Al restaurant Escala Park. Pas mal. Bona teca. Tornem a remullar-nos a Riells mateix. Tornada a Girona. Passejada de Dijous Sant. Ofici a la catedral amb el Sr. Bisbe. Els temps ho reclamen. Música i encens a dojo. En sortir anem a Sant Feliu, que es obert per la festivitat. Ho aprofitem! Dormir i sopar al lloc de sempre.
Darrer dia. Marxem amb recança. Però dediquem el matí a fer turisme cultural: museu d’art de Girona, petit però contundent. Romànic i gòtic. Un tastet deliciós. Seguim perseguint la infantesa a Caldes de Malavella. Volta pel poble. Fonts i termes. Baixem cap a Tossa. Divendres Sant. Ple com un ou. Blanes encara pitjor. Acabem a Arenys de Munt, al restaurant Subirans, bona brasa de sempre. A la tarda arribem a casa. Fi de festa i fins l’estiu… esperem!
Grans rutes i viatges 