Category Archives: terol

Setmana Santa al Maestrat

Aquell any vam decidir passar la Setmana Santa al Maestrat de Castelló i Terol, una zona molt bonica i força desconeguda. Vam marxar de Barcelona cap a Vilabella, on vam dinar, i seguir cap a Gandesa i des d’allà fins a Vallderoures. Vam sopar i dormir a l’hotel El Salt, molt bé. L’endemà vam visitar Vallderoures mateix, amb el seu castell esplèndid dominant el poble, la seva església gòtica, molt maca, el pont sobre el riu Matarranya, els carrers estrets plens de cases medievals. Dinar a Vallderoures, a la Fonda la Plaza, bona teca i habitacions ben parades.

Armadura al castell de Vallderores

Castell de Vallderoures

Castell

Església de Vallderoures

Pont fortificat damunt el riu Matarranya

L’endemà vam anar a Alcanyís, una vila fortificada de Terol, capital d’un ampli territori. Vam visitar el castell, parador nacional, amb una part gòtica amb unes pintures excepcionals. També la plaça de l’Ajuntament, molt escenogràfica, i la seva immensa col·legiata. De tornada una parada al poble de La Fresneda, pintoresc, amb palaus gòtics, carrers amb arcades i ermites. Sopar i dormir a l’hotel El Salt.

Plaça Espanya d’Alcanyís

La Fresneda

Ajuntament de La Fresneda

El dia següent anem cap a Peñaroja de Tastavins, on visitem l’ermita de la Virgen de la Fuente, als afores del poble, amb la font i l’artesonat mudèjar del sostre, una preciositat. Continuem cap a Herbers i Morella, magnífica ciutat murallada, capital del Maestrat de Castelló. Admirem la seva església parroquial gòtica, amb la trona decorada, la portada i la plaça. També el seu castell i els carrers porxats, que ens transporten a una altra època.

Font

Artesonat Mudèjar

Entrada gòtica

Ermita de la Virgen de la Fuente a Peñarroya de Tastavins

Morella portada de l’església

Trona

Portada gòtica

Carrers de Morella

De tornada parem a Penyíscola, la ciutat del Papa Lluna, amb el seu penyal damunt del mar, les muralles, la platja i els carrers blancs, mediterranis. Seguim per arribar a dinar a Vilabella i ens quedem allà a passar la resta de les vacances.

Carrers de Penyíscola

Vista des del Castell

Far

Vista de Penyíscola

Deixa un comentari

Filed under 2007, aragó, Espanya, terol, valencia

Maestrat, juny de 2011

Pel pont de la Pasqua Granada del juny de 2011 vam fer una volta pel Maestrat de Castelló i de Terol, veient pobles molt bonics, medievals, poc visitats, d’una arquitectura ferrenya, en un paisatge grandiós, monumental per ell mateix, com les viles que amaga.

La nostra ruta pel Maestrat comença a la part de Castelló d’aquesta bellíssima regió natural i cultural, en concret a la vila murada de Morella, on vam dinar a Casa Roque, un lloc a recomanar. Continuem la ruta, havent dinat, cap al preciòs poblet de Mirambel, que sembla extret de l’edat mitjana. Guapíssim, autèntic. Admireu els seus balcons, el seu ajuntament, carrers i cases de pedra.

 

Continuem cap a Cantavieja, caient ja la nit, on tenim reservada habitació al magnífic Hotel Balfagón, on dormireu i menjareu molt bé i per no gaires diners, en relació a la quantitat i la qualitat del que us oferiran. Hotel molt recomanable!. Aquella tarda una volta al poble, cases de pedra, ajuntament, plaça porxada, església… i a dormir.

L’endemà fem camí cap a Villarluengo de las Truchas, poble desconegut, penjat dalt del seu penyal, i baixem cap a Pitarque, poble encara més desconegut, a la vall del seu nom, passat un espectacular congost. Remuntem a peu, des del poble, el riu d’aquesta vall oblidada per veure’n el naixement, del que ens diuen meravelles. Però el camí és llarg, els nens son petits i abandonem a mig camí. La vall i el riu, però, ens deparen paisatges fabulosos, verges, intocats pel turisme.

Villarluengo, amb la seva església de dos campanars!.

Riu Pitarque.

Pitarque poble.

Seguim carretera endevant cap a Ejulve, el poble dels pernils. L’aire fa olor ja abans d’arribar-hi. Per la ruta trobem els famosos órganos de Montoro. Carreteres sense pobles, paisatges grandiosos però molt despoblats.

Órganos de Montoro

Ejulve, carrer i església.

Continuem cap a Molinos, on arribem a l’hora de dinar. Ho fem al Bar el Fontanal, a la mateixa plaça major del poble. Molt bé. Dinar senzill, bo i barat. Fantàstic. A la tarda anem a veure les famoses coves de Molinos, les “Cuevas de Cristal”. Una passada. Guapíssimes.

Tornem a Cantavieja per una ruta molt bonica, paisatges bonics: Castellote, Bordón, Olocau del Rey…  Abans d’anar a sopar i dormir a l’Hotel Balfagon, fem una nova volta per Cantavieja: ajuntament, carrers, església…

Al matí del dilluns de Pasqüa Granada tornem cap a casa. La tornada la fem per la Iglesuela del Cid, un poble molt bonic del Maestrat de Castelló, amb palaus, església, muralles, cases de pedra i carrers medievals, com quasi tots els d’aquesta zona que hem visitat.

Una parada també a Ares del Maestre, espectacular poble medieval penjat d’un turó de vertígen, just quan la carretera abandona el Maestrat per caure sobre el litoral de Castelló. Darrera parada abans de tornar a casa al restaurant Diego, a Santa Bárbara, poble de l’Ebre, un lloc molt recomanable, gastronomia de qualitat. També tenen habitacions.

I s’ha acabat!

Deixa un comentari

Filed under 2011, aragó, Espanya, terol, valencia