Per Carnestoltes teníem un dilluns lliure. Ho vam aprofitar per anar fins Zaragoza, al nostre hotel de sempre, l’Exe WTC, fantàstic. Vam parar a dinar a Vilabella, maca com sempre, ametllers florits i margarides per primavera, i a la capital aragonesa vam sopar a la Garnacha, el nostre restaurant de sempre, magnífic, com sempre. A Zaragoza hi havia un carnaval senzill, com de poble gran, però divertit.
L’endemà vam anar en direcció Daroca, una meravellosa vila medieval, plena de palaus i esglésies, la majoria romàniques, i amb una juderia i una moreria. Però ens interessava molt veure per dins la basílica de los Santos Corporales. I la vam veure i no ens va decebre pas. Plena d’obres d’art, tot i que molt oblidada, com la resta de Daroca, que no sembla una ciutat del segle XXI.
Vista Daroca vam continuar cap a la llacuna de Gallocanta, on hi havia molts ànecs però cap altre volàtil. Ni flamencs, ni grues ni res més. Això sí, el dia era esplèndid! Continuem camí i fem una parada al petit poble d’Embid, que posseeix un castell, restaurat el 2021, molt bonic. L’exemple típic de castell medieval que tots esperem. Una nevera i una petita església, quatre cases velles, completen el quadre. Val la pena aturar-s’hi.
Finalment arribem a la imponent Molina d’Aragón, una altra vila medieval poderosa, coronada pel seu altiu castell. Dinem, molt bé, a la Taverna Catacaldos. Molt bon menjar. Una volta pel poble, quan ja cau la tarda i amenaça tempesta i retorn a Zaragoza. Allà dormim a l’Exe, però sopem a la pizzeria Sorrentoz, perquè la Garnacha està tancada els diumenges. Gran descoberta. Molt bé.
L’endemà toca tornar a casa, parant de nou a Vilabella. Una petita escapada però molt aprofitada.
Grans rutes i viatges 